La salut mental dels i les estudiants universitaris: una prioritat actual que marcarà el seu futur

Per Ximena Goldberg, Judit Mirón i Narcís Cardoner; Equip de Trastorns Afectius, Grup de Neurociències i Salut Mental, Parc Taulí.


Els trastorns mentals s’estan convertint en unes de les malalties més comunes del segle XXI. Donat que la meitat d’aquests trastorns comencen cap als 14 anys (1), la prevenció de les malalties mentals – i en particular de l’ansietat i la depressió – és ja una prioritat a nivell de salut juvenil (2). L’exposició a situacions estressants es un factor decisiu que augmenta el risc de patir aquestes malalties, i en aquest sentit, les pressions viscudes durant els anys d’estudis universitaris poden ser particularment estressants per molts joves (3). Per desenvolupar estratègies eficaces de prevenció resulta clau identificar tant la presencia de alteracions de la salut mental entre els i les joves, com també la percepció i gestió de l’estrès en aquesta població.

Amb aquest objectiu, el grup de recerca de Trastorns Afectius del Hospital Parc Taulí, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Associació Resilie, vam realitzar un estudi entre els i les alumnes de la UAB. En el mes de novembre de 2017 es va fer arribar via correu electrònic un qüestionari per valorar la presència de símptomes de depressió, ansietat i nivell de estrès percebut. Aquest qüestionari va estar disponible durant una setmana, i es va enviar a la totalitat de la població d’estudiants de la UAB. Va ser contestat per aproximadament un 10% de les persones contactades (4.564 persones). El 93,40% dels participants comptava entre 17 i 30 anys; per tant les anàlisis es van fer amb aquest subgrup (4.301 individus). El gènere predominant eren les dones (73,36%), cal dir que hi ha una major proporció de dones a la UAB (60% aproximadament).

 

Els símptomes d’ansietat i depressió són molt freqüents entre la població universitària

Vam utilitzar les escales Generalized Anxiety Disorder Scale (GAD-7) (4) i Patient Health Questionnaire (PHQ-9) (5) per detectar símptomes d’ansietat i depressió, respectivament. Aquestes dues escales permeten fer una valoració clínica dels símptomes, i establir punts de tall de severitat amb quatre nivells: “sense símptomes”, “nivell lleu”, “nivell moderat”, i “nivell greu”.

La mitjana de puntuació per la GAD-7 va ser de 9,69 (desviació típica[DT]= 4,27), i per la PHQ-9 va ser de 9,42 punts (DT= 4,46). Malgrat que esperàvem trobar una major presència de valors baixos, és a dir més freqüència de persones assenyalen cap o pocs símptomes, les dades van seguir una distribució normal. Cal fer esment que les puntuacions majors a 10 es consideren casos potencialment compatibles amb criteris clínics, que en la nostra mostra van ser un total de 50,22% per ansietat i 47,18% per la depressió.

Figura 1: Freqüències de puntuacions de les escales GAD (superior)  i PHQ (inferior) mesurant la presència de símptomes d’ansietat i depressió, respectivament (N=4301).

En ambdues escales la mitjana dels valors obtinguts per les dones va ser més alt que pels homes: GAD-7 dones = 10,05 (DT = 4,16), homes = 8,01 (DT = 3,91); i PHQ-9 dones = 9,67 (DT= 4,42), homes de 8,72 (DT= 4,51). Les diferències observades van ser estadísticament significatives (p<=0,005). Per les dues malalties, les dones estaven més representades entre els casos amb puntuacions moderades o greus: un 53,82% en GAD-7 i 49,83% en PHQ-9.

Figura 2: Percentatges d’homes i dones segons rangs de severitat a les escales GAD (superior) i PHQ (inferior).

 

Els nivells d’estrès percebut pels i les universitaris és alt

Per valorar els nivells d’estrès percebut per la població d’estudiants, es va fer servir la Perceived Stress Scale (6). La mitjana de puntuació per tota la mostra fou 20,29 (DT= 7,13). Donat que aquesta escala no té punts de talls pre-establerts, vam estimar les puntuacions en relació als quartils corresponents. El 25% de subjectes amb la puntuació més alta del total de la mostra (quartil 1) presentaven valors iguals o superiors a 26, amb una mitjana de puntuació de 29,11 (DT= 2,86). Respecte de las diferències de gènere, les dones van presentar puntuacions mitjanes més altes que els homes (18,47 i 20,93 respectivament, p < 0,005).

Figura 3: Percentatges d’homes i dones segons puntuacions a l’Escala Perceived Stress Scale.

Aquesta escala es pot descompondre en dos factors específics que permeten valorar amb més detall els mecanismes propis del estrès percebut (7). Per un costat, el Factor de Indefensió Percebuda (FIP), que valora la incapacitat que sent la persona per fer front a les situacions estressants, mentre que el Factor de Autoeficàcia Percebuda (FAP) fa referència al control que percep tenir la persona d’aquests esdeveniments. La puntuació màxima possible per cada factor és de 4 punts. La mitjana pel FIP va ser de 2,22 (DT= 0,81), i pel FAP de 1,74 (DT= 0,73). Un 21,30% va presentar una alta sensació de incapacitat per fer front a situacions estressants (FIP), mentre que només un 12,9% va considerar que tenia un control alt de les situacions d’estrès (FAP). Respecte dels gèneres, hi havia una major proporció de dones que d’homes en el grup d’alta percepció d’incapacitat (23,56% i 14,87%, respectivament), i una major proporció d’homes que de dones en el grup d’alt control (19% i 10,88%, respectivament).

 

Els alts nivells d’estrès s’associen amb els símptomes d’ansietat i depressió

Per últim, es van calcular les correlacions entre escales per determinar si els i les estudiants amb puntuacions altes en símptomes ansiosos i depressius tendien a presentar també puntuacions elevades en estrès percebut. Es va obtenir r=0,76 entre les escales de PSS i GAD i r=0,72 entre les escales PSS i PHQ, que corrobora que existeixen correlacions elevades entre l’estrès percebut i la simptomatologia ansiosa i depressiva.

 

La prevenció eficaç de les malalties mentals és una prioritat ineludible en la població universitària

Els resultats d’aquest estudi posen en evidència l’alta freqüència de símptomes d’ansietat i depressió en la població universitària del nostre entorn. Al voltant d’un 50% de les persones consultades van mostrar símptomes entre moderats i greus d’ansietat i depressió, un percentatge molt per sobre de l’esperat per a la població general (4,1% per ansietat, 5,2% per depressió en població espanyola, segons l’OMS en 2015). Els percentatges trobats al nostre estudi, però, estan en línia amb altres estudis en mostres d’estudiants universitaris (8). Per exemple, un estudi fet a la Universitat Catòlica San Antonio de Murcia va reportar que el 47,1% dels 700 estudiants consultats tenien símptomes de trastorns d’ansietat, i 55,6% de depressió (9). En aquest estudi les dones presentaven major risc de patir algun d’aquests trastorns que els homes. Així doncs, els estudis confirmen que la població universitària ha de ser considerada un grup vulnerable per patir símptomes d’ansietat i depressió.

Les altes correlacions entre símptomes d’ansietat i depressió i els nivells d’estrès percebut indiquen un mecanisme comú entre les alteracions de la salut mental i l’afrontament de l’estrès. Els nivells alts d’estrès percebut poden ser reduïts a dos factors claus: la percepció de indefensió, i la percepció de control. En aquest sentit, aquests factors poden ser potencials dianes en el desenvolupament d’estratègies de prevenció de símptomes d’ansietat i depressió en la població universitària. De manera interessant, estudis en altres països com Turquia (10) i els Estats Units (11) han obtingut resultats divergents en la valoració de la escala PSS en població universitària. És possible que aquestes divergències són conseqüència de diferències en els models educatius, així com també en factors socioeconòmics i d’estils de vida, i per tant són necessaris estudis futurs que comparin directament aquestes diferències.

Per últim, cal destacar les diferències en termes de gènere. En totes les escales avaluades, les dones van presentar un perfil de resposta associada a major vulnerabilitat que els homes. Específicament, van mostrar puntuacions més altes de símptomes de depressió i ansietat, major percepció de indefensió per fer front a situacions estressants, i menor percepció de control que els homes. En aquest sentit, les dones han de ser considerades un grup particularment vulnerable, i per tant altament rellevant per beneficiar-se de futurs programes de prevenció de malalties mentals.

 

Refs:

  1. C. Kessler et al., (2007) “Age of onset of mental disorders: A review of recent literature” Curr Opin Psychiatry, 20(4): 359-364.
  2. M. Gore et al., (2011) “Global burden of disease in young people aged 10-24 years: a systematic analysis”, The Lancet, 377: 2093-2102.
  3. M. Evans et al., (2018) “Evidence for a mental health crisis in graduate education”. Nature America, 36: 282-284.
  4. L. Spitzer et al., (2006) “A brief measure for assessing generalized anxiety disorder”, Archives of internal medicine, 166: 1092-1097.
  5. Kroenke et al., (2001) “The PHQ-9. Validity of a Brief Depression Severity Measure”, Journal of General Internal Medicine, 16: 606-613.
  6. Cohen et al., (1983) “A global measure of perceived stress”, Journal of Health and Social Behavior, 24: 385-396.
  7. M. Taylor (2015) “Psychometric Analysis of the Ten-Item Perceived Stress Scale”, Psychological Assessment, 27: 90 –101.
  8. A. Cardona-Arias et al., (2015) “Prevalence of anxiety in students of a university”, Diversitas: Perspectivas en Psciología, 11: 79-89.
  9. Balanza et al., (2009) “Prevalence of Anxiety and Depressive Disorders in University Students: Associated Academic and Socio-Family Factors”, Clínica y Salud, 20: 177-187.
  10. Civitci (2015) “Perceived Stress and Life Satisfaction in College Students: Belonging and Extracurricular Participation as Moderators”, Social and Behavioral Sciences, 205: 271 – 281.
  11. W. Roberti et al., (2006) “Further psychometric suport for the 10-Item version of the Perceived Stress Scale”, Journal of College Counseling, 9: 135-147.
Publicat dins de Recerca | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Programa Generació Idees en Salut Mental: Concurs Final

El 21 de juny es va celebrar el concurs final del Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional.

Els grups vàren presentar amb un elevator pitch les seves propostes a un jurat extern compost per Salva Gutierrez, CEO a MJN Neuroserveis, Clara Campàs, mentora a dHealth i fundadora del nou fons capital Assabys, la Dra. Noemí Robles, responsable de la CORE de Salut Mental de la UAB i el Dr. Narcís Cardoner, psiquiatra al Parc Taulí-Hospital Universitari.  El jurat valorava la viabilitat tecnològica i econòmica dels projectes, el grau d’innovació, l’estat de desenvolupament, el model de negoci, l’equip, la necessitat del mercat i la qualitat de la presentació.

El primer premi va ser per PowerLearn, una plataforma en línia per a la detecció dels trastorns del neurodesenvolupament que afecten el rendiment escolar. En aquest projecte participaven investigadors de l’Hospital Vall d’Hebron, l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial, l’EUI Gimbernat i la UAB.

 

El segon premi va ser per NAT-FM,  una intervenció psicològica per al tractament de persones diagnosticades de fibromiàlgia, a través del protocol NAT-FM (Natura-Aventura-Teràpia per a FibroMiàlgia) i d’un programa motivacional de canvi d’estil de vida, projecte impulsat per invesigadors de la UAB, l’EUI Gimbernat i de ’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

El tercer premi va ser pel projecte B2 GAME, promogut pel servei d’Infermeria en Salut Mental de l’Hospital de Sant Pau, que proposaven un joc de taula per amenitzar el temps a aquests pacients disminuint així els seus nivells d’ansietat i les seves demandes al personal, a la vegada que millora la consciència de malaltia, disminueix l’estigma sobre les malalties mentals i ensenya hàbits saludable.

 

A continuació la relació de tots els projectes que van participar en el concurs:

B2Game: Un joc de taula que serveixi als pacients ingressats en unitats de salut mental per amenitzar l’ingrés i disminuir la seva ansietat i estrès. A la vegada, el joc conscienciarà sobre les malalties per disminuir el seu estigma i ensenyarà hàbits saludables.

ColorsMedic: Nou medical device d’ús pediàtric basat en els serius games, la psicologia del color i l’estimulació lumínica que inclou la biomonitorització de registres psico-fisiològics per a contribuir a millorar la salut mental i el benestar infanto-juvenil.

Connecta: Una plataforma de serveis d’oci i acompanyament per a persones grans i empreses dedicades a oferir productes i serveis per a elles.

EmpaTIC: Plataforma de Jocs contra l’Estigma. Es tracta d’una plataforma online que crea i dinamitza comunitats per, no només generar acceptació entorn els problemes de salut mental, sinó també per generar coneixement i millorar els protocols d’assistència.

Espai Plaça: Espai on-line i versió App on les persones de 16 a 25 anys poden trobar eines en àrees com la salut, l’educació i l’oci per millorar la seva situació de malestar psicològic i/o emocional. El suport es realitzarà per part de persones joves que han viscut situacions similars amb la supervisió de professionals de l’àmbit. Amb l’objectiu de transcendir l’espai virtual, la persona troba resposta les 24 hores del dia.

NAT-FM: Servei d’intervenció psicològica per al tractament de persones diagnosticades de fibromiàlgia, a través del protocol NAT-FM (“Natura-Aventura-Teràpia per a FibroMiàlgia”) i d’un programa motivacional de canvi d’estil de vida.

PowerLearn: Plataforma online basada en Intel·ligència Artificial per a la ràpida i fiable identificació i seguiment de trastorns de neurodesenvolupament que afecten el rendiment acadèmic.

Stresset: Dispositiu d’autodiagnosi immediat i objectiu que derivarà la persona afectada a una app que, de forma autònoma i privada, proporciona tractaments personalitzats i eficients.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Envia un comentari

Setmanes 4 i 5 Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional

El període de formació del Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional va tocar la seva fi el 12 de juny, i ara restem a l’espera del concurs final que es celebrarà el 21 de juny a la Sala Polivalent de l’Edifici Eureka.

Les últimes sessions es van dedicar a donar eines sobre com comunicar i presentar el projecte de cara als possibles inversors, la cerca de fons públics per innovació i un parell de sessions més de mentoring.

La sessió de comunicació va anar a càrrec d’en Matthew T. Ray de Ziggurat que, a través de diferents exercicis, va ensenyar els fonaments per un bon elevator pitch. Aquesta sessió va acabar amb la presentació dels grups del seu pitch i el posterior feedback dels companys.

 

De la sessió sobre fonts de finançament públic es va encarregar en JuanFran Sangüesa, del Parc de Recerca UAB que va mostrar totes les opcions de finançament tant a nivell europeu com nacional per desenvolupar projectes d’innovació.

A més, durant l’última sessió els grups vàren fer un últim assaig del seu elevator pitch que a l’hora servia per decidir quin dels grups passarien a la fase de concurs.

Sort a tots els grups el dis 21!

 

Publicat dins de Formació | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

Salut Mental i sèries de TV: Trastorns Obsessiu Compulsiu (TOC)

El 7 de juny es va fer la darrera sessió l’activitat “Salut Mental i les sèries de TV: tractament i estigma”. Aquesta va estar dedicada al Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) i se’n va fer càrrec en Dr. Narcís Cardoner de la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital Parc Taulí.

Per il·lustrar el TOC es van posar com exemples personatges de les sèries “Monk”, “The Big Bang Theory”, “Girls”, “Scrubs” i pel·lícules com “L’Aviador” i “Millor impossible”. A més dels símptomes principals es van ressaltar el patiment que suposa pels pacients aquests pensament i conductes intrusives, i es van comentar creences errònies com  l’associació entre TOC i genialitat o èxit professional, i idees estigmatitzants com quee amb esforç es pot superar el trastorn o que són persones egocèntriques i amb manca d’empatia.

Un cop finalitzada l’activitat, els alumnes realitzaran dues entrades al blog comentant aspectes estigmatitzants vers la Salut Mental que hagin identificat en mitjans de comunicació.

Publicat dins de Antiestigma, Formació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Suïcidi 2.0

Per l’Ana Freire, investigadora postdoctoral al Web Science and Social Computing Research Group de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (@ana__freire)


40 segons. És l’espai de temps que transcorre entre dos suïcidis consecutius al món. Això suma al voltant de 800 mil persones mortes a l’any per suïcidi. Són xifres esgarrifants anunciades per l’Organització Mundial de la Salut, però no entenem la magnitud del problema fins que comparem aquestes xifres amb altres a les que estem més acostumats. Al 2014 a Espanya van haver-hi 1873 víctimes de l’accident de trànsit, duplicades per les 3910 morts per suïcidi. Així mateix, els suïcidis són 13 vegades més freqüents que els homicidis i 67 cops més que les morts per violència de gènere.

Des d’una perspectiva més freda, alguns estudis vam estimar el cost que els suïcidis implicaven per a un país. Així, al 2014 el suïcidi en joves australians va suposar un cost total de 17 bilions de dòlars americans. Des d’una perspectiva més àmplia, un altre estudi va situar en més de 58 bilions de dòlars americans el cost del suïcidi i de les temptatives de suïcidi als Estats Units.

Vivint en ple segle XXI, ens plantegem la següent pregunta: hi ha alguna cosa que la tecnologia pugui fer reduir les xifres anterior? S’ha estimat que darrera del 90% d’aquest actes s’amaga una malaltia mental, sent la depressió la més habitual. En aquesta línia, alguns treballs han confirmat la relació entre un usuari depressiu i el text que escriu en els seus tweets. De fet, si dediquem uns minuts a realitzar algunes cerques en les xarxes socials més populars (Facebook, Twitter, Instagram, Reddit…), trobarem multitud de continguts que denoten un comportament depressiu i inclús suïcida. Han estat nombroses les persones que han escrit les seves últimes paraules en les xarxes per fer pública la seva decisió letal, que comparteixen imatges d’autolesions o que simplement, i de forma no intencionada, expressen una clara sensació de desassossec que poden interpretar-se tant pel text com pel contingut multimèdia que utilitzen (fotos, vídeos, música,…).

La inspecció manual d’aquest contingut és inviable, doncs estem parlant clarament de big data (Twitter, amb més de 300 milions d’usuaris actius al mes, genera una ràtio de publicació de 7000 tweets per segon). Per això neix la necessitat d’explotar la tecnologia existent per intentar detectar un comportament suïcida de forma automàtica i tenir la possibilitat d’intervenir a temps.

Un primer pas pot ser identificar les zones geogràfiques amb major interès online en suïcidi i Google ofereix algunes eines per fer-ho. Per exemple, Google Trends permet conèixer l’interès despertat al llarg del temps d’alguns termes introduïts com a consultes en el motor de cerca. La Figura 1 mostra un exemple en el que veiem les Comunitats Autònomes on s’han realitzat més cerques amb el terme “suïcidar-me”. Podem veure que Google Trends ens indica, a més, altres consultes relacionades amb la introduida i temes similars que ens poden donar una idea dels termes que la gent busca dins del mateix context. Pel cas de la Figura 1, veiem interès pels medicaments amb els que potser es pugui cometre suïcidi.

Figura 1: Exemple d’ús de Google Trends

Un exemple de l’ús de Google Trends per aquest propòsit, és un estudi recent que va mostrar l’interès que havia despertat el suïcidi després de l’estrena de la famosa sèrie d’adolescents 13 Reasons Why. El número de consultes relacionades amb suïcidi i introduïdes en el cercador de Google, va patir un pic després del primer episodi d’aquesta sèrie que gira entorn al suïcidi d’una adolescent.

Gran part de les investigacions relacionades amb la prevenció del suïcidi online es dediquen a analitzar les publicacions d’usuaris en les xarxes socials. Plataformes com Twitter o Facebook ofereixen eines que faciliten l’accés al seus continguts, encara que cal tenir especial cura i respectar els termes de privacitat de les dades. Són les anomenades APIs (Application Programming Interface), de fàcil ús per a usuaris amb coneixements de programació. L’API de Twitter, permet descarregar tweets en temps real, establint un filtrat per determinades paraules clau, geolocalització, idioma i altres aspectes que poden ser d’interès per un estudi particular. Un cop s’hagin recopilar les dades que es considerin necessàries, es procedirà a la seva anàlisi per, per exemple, intentar predir tendències suïcides en usuaris de Twitter amb publicacions en l’àrea metropolitana de Barcelona durant un mes. En tot aquest procés entren en joc tant el coneixement expert de psicòlegs com el coneixement en tecnologies avançades de computació.

Fer una màquina que entengui el llenguatge natural (el que parlem i escrivim els humans) és una tasca complexa. Per a un humà pot resultar trivial reconèixer el sentiment negatiu o positiu d’un tweet (malgrat no sempre és així, especialment si considerem el límit de 280 caràcters en Twitter). A una màquina li costa inclús més, degut a l’ambigüitat que pot presentar el text, especialment si conté ironia. Per això s’utilitzen tècniques avançades d’anàlisi de sentiment, detecció d’ironia, estudi d’emoticones, etc. Al mateix temps, aquestes tècniques es poden combinar amb l’anàlisi d’imatge, doncs les xarxes socials com Instagram, les imatges són les que contenen la major part de la informació.

Bé sigui del text, de la imatge o de qualsevol altre contingut de la publicació que vulguem considerar, s’extraurà un conjunt de característiques possiblement representatives per detectar comportament suïcida, com poden ser el sentiment del tweet, la freqüència de l’ús de determinades paraules que s’associen a aquests perfils psicològics, l’hora de publicació o l’ús d’emoticones. Aquest conjunt, que pot contenir inclús milers de característiques, serà l’entrada a un algoritme de classificació automàtica (machine learning), que permetrà assignar als usuaris un determinat risc de suïcidi amb un determinat marge d’error. L’elecció d’aquesta algoritme tampoc és trivial, doncs depèn de les característiques anteriorment extretes i de la correlació que tenen amb la variable de risc que es vol estimar. Posteriorment, es poden seleccionar algoritmes que identifiquen relacions més senzilles, “lineals” (ex.: Logistic Regression, Naive Bayes) o altres que identifiquin relacions més complexes, no lineals, com Support Vector Machine, Decision Trees o Neural Networks. Com introducció a aquestes tècniques i per a veure alguns casos d’ús bàsics, recomano el curs de Universitat d’Stanford, impartit per Andrew Ng, a través de la plataforma online Coursera.

Estem parlant d’intel·ligència artificial utilitzada per predir per predir comportaments que inclús de vegades poden resultar difícils de detectar per personal especialitzat en Salut Mental. D’aquí que la precisió d’aquests algoritmes probablement es situï en valors inferiors al 90%. Tot i això, aquestes investigacions poden donar lloc al desenvolupament de sistemes de gran utilitat per ajudar a possibles subjectes en risc i planificar algun tipus d’intervenció no intrusiva.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Envia un comentari

Setmanes 2 i 3 Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional

La segona i tercera setmanes de formació del Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional s’han dedicat principalment al finançament dels projectes.

El 22 de maig vàrem comptar amb en Lluís Rodríguez, professor associat de creació d’empreses de la UAB que va explicar com crear els plans financers o els factors de fracàs d’un pla de negoci, així com conceptes financers. I el 29 de maig en Ramon Maspons, responsable d’innovació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, va explicar les oportunitats d’innovar dins del sistema sanitari a través dels procediments de Compra Pública Innovadora.

Les altres dues sessions es van dedicar a sessions de mentoring entre els grups i els referents assignats que els ajuden a adreçar el seu projecte i resoldre dubtes sobre com enfocar-lo.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Salut Mental i sèries de TV: Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)

El 31 de maig la sessió de l’activitat “Salut Mental i les sèries de TV: tractament i estigma”, estava dedicada als Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), i vam comptar amb la Dra. Eulalia Loran de la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol.

La pel·lícula “To the Bone” va servir per exemplificar l’Anorèxia, tot i que durant la sessió també es van comentar aspectes relacionats amb la Bulímia. Un dels aspectes que van treballar és com el control sobre la conducta alimentària serveix com a forma de control emocional. A més, es va emfatitzar que un dels aspectes més relacionat amb l’estigma en aquests trastorns és el fet que sovint s’oblida que es tracta d’un trastorn mental greu (té la major prevalença de mortalitat entre els trastorns mentals), i es banalitza la malaltia relacionant-la únicament amb aspectes estètics i superficials.

 

Publicat dins de Antiestigma, Formació | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Salut Mental i sèries de TV: Psicopatia

La sessió del 24 de maig de l’activitat “Salut Mental i les sèries de TV: tractament i estigma”, a càrrec del Dr. Rafael Torrubia del Dept. de Psiquiatria i Medicina Legal, estava dedicada a la Psicopatia.

En base a la sèrie “House of Cards” es va parlar sobre el perfil dels psicòpates i les diferents classificacions clíniques que n’existeixen (el Model Triàrquic de la Psicopatia, els criteris PLC-R i els del DSM-V), i com el cinema distorsiona els trets definitoris. Es va comentar el paper de herència i l’ambient, i que actualment es considera un trastorn del neurodesenvolupament, ja que és un trastorn de personalitat que ja es manifesta a la infància.

 

Publicat dins de Antiestigma, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Jornada de resum de l’any de la Salut Mental a la UAB

El 23 de maig es va realitzar un acte de tancament i resum de les activitats fetes durant el curs sota el lema de la Festa Major de la UAB de 2017 “La Salut Mental: visible i sense estigmes a la UAB“.

Aquest lema ha servit per donar cabuda a un seguit d’activitats relacionades amb la promoció de la salut mental i la seva visibilitat i desestigmatització. Durant l’acte, la vicerectora d’Alumnat i Ocupabilitat, la Sara Moreno, va fer un resum d’aquestes activitats, moltes d’elles promogudes o amb un paper rellevant de la CORE SM. Entre elles estaria la posada en marxa del Living Lab en Salut Mental i l’enquesta de benestar emocional que es va passar a tots els membres del campus, l’activitat amb reconeixement de crèdits “Salut Mental i sèries de TV: tractament i estigma“, la formació per PAS i PDI sobre trastorns mentals en el marc del conveni que la CORE SM va impulsar entre Parc Taulí i la UAB o el Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional coorganitzat pel Parc de Recerca i la CORE SM.

Tant mateix, es van comentar les accions de futur, ja que la intenció és continuar treballant en aquest àmbit. Entre aquestes, hi ha la continuitat del Living Lab en Salut Mental que recollirà en forma de reptes les necessitats detectades a l’enquesta i els oferirà a la comunitat UAB perquè siguin abordats pels mateixos membres de la universitat. Així mateix, repetirem l’activitat de salut mental i sèries de TV.

L’acte va acabar amb l’obra de teatre “La follia dels ocells” de la Companyia Estable de Teatre la Trifulga dels Fútils.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

Setmana 1 Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional

Un cop finalitzades les tres sessions de co-creació que ha servit per definir els grups de treball i els projectes que treballaran, la setmana del 14 de maig ha començat la fase de formació del Programa.

Durant les dues primeres sessions els alumnes han rebut no només formació sinó també la visita de dos emprenedors que han compartit les seves experiències i proporcionat consells sobre el repte de transferir.

El dimarts 15 vàrem comptar a la Isabel Pividori, de BioEclosion, que va participar en el Programa de Generació d’Idees de 2013 amb el desenvolupament d’un kit ràpid de detecció de la celiaquia. I divendres 18 ens va visitar en Salva Gutiérrez de MJN Neuroserveis, que és co-creador d’una start up que està desenvolupant un sistema de predicció de les crisis epilèptiques.

En quant a la formació, la Júlia Palma del Parc de Recerca va explicar com plasmar el seu projecte en un Bussiness Model Canvas i a desenvolupar la metodologia lean start up, i la Maite Ibern de l’Oficina de Valorització i Patents de la UAB va comentar quines eren les solucions de protecció que millor s’adaptaven a les característiques dels projectes en que els alumnes estan desenvolupant.

 

Finalment, els participants van fer un primer pitch elevator en el que en 3 minuts havien d’explicar el seu projecte d’una forma atractiva per captar l’atenció de possibles inversors.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari