Setmanes 4 i 5 Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional

El període de formació del Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional va tocar la seva fi el 12 de juny, i ara restem a l’espera del concurs final que es celebrarà el 21 de juny a la Sala Polivalent de l’Edifici Eureka.

Les últimes sessions es van dedicar a donar eines sobre com comunicar i presentar el projecte de cara als possibles inversors, la cerca de fons públics per innovació i un parell de sessions més de mentoring.

La sessió de comunicació va anar a càrrec d’en Matthew T. Ray de Ziggurat que, a través de diferents exercicis, va ensenyar els fonaments per un bon elevator pitch. Aquesta sessió va acabar amb la presentació dels grups del seu pitch i el posterior feedback dels companys.

 

De la sessió sobre fonts de finançament públic es va encarregar en JuanFran Sangüesa, del Parc de Recerca UAB que va mostrar totes les opcions de finançament tant a nivell europeu com nacional per desenvolupar projectes d’innovació.

A més, durant l’última sessió els grups vàren fer un últim assaig del seu elevator pitch que a l’hora servia per decidir quin dels grups passarien a la fase de concurs.

Sort a tots els grups el dis 21!

 

Publicat dins de Formació | Etiquetat com a , , , , , , , , | Envia un comentari

Salut Mental i sèries de TV: Trastorns Obsessiu Compulsiu (TOC)

El 7 de juny es va fer la darrera sessió l’activitat “Salut Mental i les sèries de TV: tractament i estigma”. Aquesta va estar dedicada al Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) i se’n va fer càrrec en Dr. Narcís Cardoner de la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital Parc Taulí.

Per il·lustrar el TOC es van posar com exemples personatges de les sèries “Monk”, “The Big Bang Theory”, “Girls”, “Scrubs” i pel·lícules com “L’Aviador” i “Millor impossible”. A més dels símptomes principals es van ressaltar el patiment que suposa pels pacients aquests pensament i conductes intrusives, i es van comentar creences errònies com  l’associació entre TOC i genialitat o èxit professional, i idees estigmatitzants com quee amb esforç es pot superar el trastorn o que són persones egocèntriques i amb manca d’empatia.

Un cop finalitzada l’activitat, els alumnes realitzaran dues entrades al blog comentant aspectes estigmatitzants vers la Salut Mental que hagin identificat en mitjans de comunicació.

Publicat dins de Antiestigma, Formació | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Suïcidi 2.0

Per l’Ana Freire, investigadora postdoctoral al Web Science and Social Computing Research Group de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona (@ana__freire)


40 segons. És l’espai de temps que transcorre entre dos suïcidis consecutius al món. Això suma al voltant de 800 mil persones mortes a l’any per suïcidi. Són xifres esgarrifants anunciades per l’Organització Mundial de la Salut, però no entenem la magnitud del problema fins que comparem aquestes xifres amb altres a les que estem més acostumats. Al 2014 a Espanya van haver-hi 1873 víctimes de l’accident de trànsit, duplicades per les 3910 morts per suïcidi. Així mateix, els suïcidis són 13 vegades més freqüents que els homicidis i 67 cops més que les morts per violència de gènere.

Des d’una perspectiva més freda, alguns estudis vam estimar el cost que els suïcidis implicaven per a un país. Així, al 2014 el suïcidi en joves australians va suposar un cost total de 17 bilions de dòlars americans. Des d’una perspectiva més àmplia, un altre estudi va situar en més de 58 bilions de dòlars americans el cost del suïcidi i de les temptatives de suïcidi als Estats Units.

Vivint en ple segle XXI, ens plantegem la següent pregunta: hi ha alguna cosa que la tecnologia pugui fer reduir les xifres anterior? S’ha estimat que darrera del 90% d’aquest actes s’amaga una malaltia mental, sent la depressió la més habitual. En aquesta línia, alguns treballs han confirmat la relació entre un usuari depressiu i el text que escriu en els seus tweets. De fet, si dediquem uns minuts a realitzar algunes cerques en les xarxes socials més populars (Facebook, Twitter, Instagram, Reddit…), trobarem multitud de continguts que denoten un comportament depressiu i inclús suïcida. Han estat nombroses les persones que han escrit les seves últimes paraules en les xarxes per fer pública la seva decisió letal, que comparteixen imatges d’autolesions o que simplement, i de forma no intencionada, expressen una clara sensació de desassossec que poden interpretar-se tant pel text com pel contingut multimèdia que utilitzen (fotos, vídeos, música,…).

La inspecció manual d’aquest contingut és inviable, doncs estem parlant clarament de big data (Twitter, amb més de 300 milions d’usuaris actius al mes, genera una ràtio de publicació de 7000 tweets per segon). Per això neix la necessitat d’explotar la tecnologia existent per intentar detectar un comportament suïcida de forma automàtica i tenir la possibilitat d’intervenir a temps.

Un primer pas pot ser identificar les zones geogràfiques amb major interès online en suïcidi i Google ofereix algunes eines per fer-ho. Per exemple, Google Trends permet conèixer l’interès despertat al llarg del temps d’alguns termes introduïts com a consultes en el motor de cerca. La Figura 1 mostra un exemple en el que veiem les Comunitats Autònomes on s’han realitzat més cerques amb el terme “suïcidar-me”. Podem veure que Google Trends ens indica, a més, altres consultes relacionades amb la introduida i temes similars que ens poden donar una idea dels termes que la gent busca dins del mateix context. Pel cas de la Figura 1, veiem interès pels medicaments amb els que potser es pugui cometre suïcidi.

Figura 1: Exemple d’ús de Google Trends

Un exemple de l’ús de Google Trends per aquest propòsit, és un estudi recent que va mostrar l’interès que havia despertat el suïcidi després de l’estrena de la famosa sèrie d’adolescents 13 Reasons Why. El número de consultes relacionades amb suïcidi i introduïdes en el cercador de Google, va patir un pic després del primer episodi d’aquesta sèrie que gira entorn al suïcidi d’una adolescent.

Gran part de les investigacions relacionades amb la prevenció del suïcidi online es dediquen a analitzar les publicacions d’usuaris en les xarxes socials. Plataformes com Twitter o Facebook ofereixen eines que faciliten l’accés al seus continguts, encara que cal tenir especial cura i respectar els termes de privacitat de les dades. Són les anomenades APIs (Application Programming Interface), de fàcil ús per a usuaris amb coneixements de programació. L’API de Twitter, permet descarregar tweets en temps real, establint un filtrat per determinades paraules clau, geolocalització, idioma i altres aspectes que poden ser d’interès per un estudi particular. Un cop s’hagin recopilar les dades que es considerin necessàries, es procedirà a la seva anàlisi per, per exemple, intentar predir tendències suïcides en usuaris de Twitter amb publicacions en l’àrea metropolitana de Barcelona durant un mes. En tot aquest procés entren en joc tant el coneixement expert de psicòlegs com el coneixement en tecnologies avançades de computació.

Fer una màquina que entengui el llenguatge natural (el que parlem i escrivim els humans) és una tasca complexa. Per a un humà pot resultar trivial reconèixer el sentiment negatiu o positiu d’un tweet (malgrat no sempre és així, especialment si considerem el límit de 280 caràcters en Twitter). A una màquina li costa inclús més, degut a l’ambigüitat que pot presentar el text, especialment si conté ironia. Per això s’utilitzen tècniques avançades d’anàlisi de sentiment, detecció d’ironia, estudi d’emoticones, etc. Al mateix temps, aquestes tècniques es poden combinar amb l’anàlisi d’imatge, doncs les xarxes socials com Instagram, les imatges són les que contenen la major part de la informació.

Bé sigui del text, de la imatge o de qualsevol altre contingut de la publicació que vulguem considerar, s’extraurà un conjunt de característiques possiblement representatives per detectar comportament suïcida, com poden ser el sentiment del tweet, la freqüència de l’ús de determinades paraules que s’associen a aquests perfils psicològics, l’hora de publicació o l’ús d’emoticones. Aquest conjunt, que pot contenir inclús milers de característiques, serà l’entrada a un algoritme de classificació automàtica (machine learning), que permetrà assignar als usuaris un determinat risc de suïcidi amb un determinat marge d’error. L’elecció d’aquesta algoritme tampoc és trivial, doncs depèn de les característiques anteriorment extretes i de la correlació que tenen amb la variable de risc que es vol estimar. Posteriorment, es poden seleccionar algoritmes que identifiquen relacions més senzilles, “lineals” (ex.: Logistic Regression, Naive Bayes) o altres que identifiquin relacions més complexes, no lineals, com Support Vector Machine, Decision Trees o Neural Networks. Com introducció a aquestes tècniques i per a veure alguns casos d’ús bàsics, recomano el curs de Universitat d’Stanford, impartit per Andrew Ng, a través de la plataforma online Coursera.

Estem parlant d’intel·ligència artificial utilitzada per predir per predir comportaments que inclús de vegades poden resultar difícils de detectar per personal especialitzat en Salut Mental. D’aquí que la precisió d’aquests algoritmes probablement es situï en valors inferiors al 90%. Tot i això, aquestes investigacions poden donar lloc al desenvolupament de sistemes de gran utilitat per ajudar a possibles subjectes en risc i planificar algun tipus d’intervenció no intrusiva.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , | Envia un comentari

Setmanes 2 i 3 Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional

La segona i tercera setmanes de formació del Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional s’han dedicat principalment al finançament dels projectes.

El 22 de maig vàrem comptar amb en Lluís Rodríguez, professor associat de creació d’empreses de la UAB que va explicar com crear els plans financers o els factors de fracàs d’un pla de negoci, així com conceptes financers. I el 29 de maig en Ramon Maspons, responsable d’innovació de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, va explicar les oportunitats d’innovar dins del sistema sanitari a través dels procediments de Compra Pública Innovadora.

Les altres dues sessions es van dedicar a sessions de mentoring entre els grups i els referents assignats que els ajuden a adreçar el seu projecte i resoldre dubtes sobre com enfocar-lo.

 

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Salut Mental i sèries de TV: Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)

El 31 de maig la sessió de l’activitat “Salut Mental i les sèries de TV: tractament i estigma”, estava dedicada als Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA), i vam comptar amb la Dra. Eulalia Loran de la Unitat de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol.

La pel·lícula “To the Bone” va servir per exemplificar l’Anorèxia, tot i que durant la sessió també es van comentar aspectes relacionats amb la Bulímia. Un dels aspectes que van treballar és com el control sobre la conducta alimentària serveix com a forma de control emocional. A més, es va emfatitzar que un dels aspectes més relacionat amb l’estigma en aquests trastorns és el fet que sovint s’oblida que es tracta d’un trastorn mental greu (té la major prevalença de mortalitat entre els trastorns mentals), i es banalitza la malaltia relacionant-la únicament amb aspectes estètics i superficials.

 

Publicat dins de Antiestigma, Formació | Etiquetat com a , , , , , , | Envia un comentari

Salut Mental i sèries de TV: Psicopatia

La sessió del 24 de maig de l’activitat “Salut Mental i les sèries de TV: tractament i estigma”, a càrrec del Dr. Rafael Torrubia del Dept. de Psiquiatria i Medicina Legal, estava dedicada a la Psicopatia.

En base a la sèrie “House of Cards” es va parlar sobre el perfil dels psicòpates i les diferents classificacions clíniques que n’existeixen (el Model Triàrquic de la Psicopatia, els criteris PLC-R i els del DSM-V), i com el cinema distorsiona els trets definitoris. Es va comentar el paper de herència i l’ambient, i que actualment es considera un trastorn del neurodesenvolupament, ja que és un trastorn de personalitat que ja es manifesta a la infància.

 

Publicat dins de Antiestigma, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Jornada de resum de l’any de la Salut Mental a la UAB

El 23 de maig es va realitzar un acte de tancament i resum de les activitats fetes durant el curs sota el lema de la Festa Major de la UAB de 2017 “La Salut Mental: visible i sense estigmes a la UAB“.

Aquest lema ha servit per donar cabuda a un seguit d’activitats relacionades amb la promoció de la salut mental i la seva visibilitat i desestigmatització. Durant l’acte, la vicerectora d’Alumnat i Ocupabilitat, la Sara Moreno, va fer un resum d’aquestes activitats, moltes d’elles promogudes o amb un paper rellevant de la CORE SM. Entre elles estaria la posada en marxa del Living Lab en Salut Mental i l’enquesta de benestar emocional que es va passar a tots els membres del campus, l’activitat amb reconeixement de crèdits “Salut Mental i sèries de TV: tractament i estigma“, la formació per PAS i PDI sobre trastorns mentals en el marc del conveni que la CORE SM va impulsar entre Parc Taulí i la UAB o el Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional coorganitzat pel Parc de Recerca i la CORE SM.

Tant mateix, es van comentar les accions de futur, ja que la intenció és continuar treballant en aquest àmbit. Entre aquestes, hi ha la continuitat del Living Lab en Salut Mental que recollirà en forma de reptes les necessitats detectades a l’enquesta i els oferirà a la comunitat UAB perquè siguin abordats pels mateixos membres de la universitat. Així mateix, repetirem l’activitat de salut mental i sèries de TV.

L’acte va acabar amb l’obra de teatre “La follia dels ocells” de la Companyia Estable de Teatre la Trifulga dels Fútils.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , | Envia un comentari

Setmana 1 Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional

Un cop finalitzades les tres sessions de co-creació que ha servit per definir els grups de treball i els projectes que treballaran, la setmana del 14 de maig ha començat la fase de formació del Programa.

Durant les dues primeres sessions els alumnes han rebut no només formació sinó també la visita de dos emprenedors que han compartit les seves experiències i proporcionat consells sobre el repte de transferir.

El dimarts 15 vàrem comptar a la Isabel Pividori, de BioEclosion, que va participar en el Programa de Generació d’Idees de 2013 amb el desenvolupament d’un kit ràpid de detecció de la celiaquia. I divendres 18 ens va visitar en Salva Gutiérrez de MJN Neuroserveis, que és co-creador d’una start up que està desenvolupant un sistema de predicció de les crisis epilèptiques.

En quant a la formació, la Júlia Palma del Parc de Recerca va explicar com plasmar el seu projecte en un Bussiness Model Canvas i a desenvolupar la metodologia lean start up, i la Maite Ibern de l’Oficina de Valorització i Patents de la UAB va comentar quines eren les solucions de protecció que millor s’adaptaven a les característiques dels projectes en que els alumnes estan desenvolupant.

 

Finalment, els participants van fer un primer pitch elevator en el que en 3 minuts havien d’explicar el seu projecte d’una forma atractiva per captar l’atenció de possibles inversors.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , , , | Envia un comentari

Salut Mental i sèries de TV: Depressió

El 17 de maig l’activitat “Salut Mental i les sèries de TV: tractament i estigma” la sessió es va dedicar a la Depressió, i va córrer a càrrec de la Dra. Josefina Pérez Blanco, del Dept. de Psiquiatria de l’Hospital Sant Pau i la Santa Creu.

A través de la pel·lícula “Helen” es van tractar temes com la banalització de la depressió (“estar depre”) i la present medicalització del patiment. Es van repassar els símptomes d’aquest trastorn així com les principals causes, i els alumnes es van interessar en com poden donar suport si algun familiar o amic té depressió.

Publicat dins de Antiestigma, Formació | Etiquetat com a , , , , , | Envia un comentari

Dia 3 del Programa de Generació d’Idees en Salut Mental i Benestar Emocional

L’11 d’abril es va dur a terme la darrera sessió de co-creació del Programa de Generació d’Idees de Salut Mental i Benestar Emocional.

En aquesta sessió, els grups van treballar redefinint el seu projecte en base al feedback que van rebre dels usuaris finals. Amb ajuda de la dinamitzadora van aplicar una sèrie de tècniques que els van permetre visualitzar els punt febles i forts de la seva proposta i visualitzar millor als usuaris finals i potencials clients. Finalment, van traçar un journey map del seu projecte que els servirà com a guia per les properes etapes.

A partir d’ara comença la formació i el procés de mentoring, que finalitzarà el 21 de juny amb el concurs d’idees.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Envia un comentari