Arxiu de la categoria: Divendres del Patrimoni

Living Labs i Patrimoni Cultural

Divendres 19 de Juny de 11:00 a 14:00. Biblioteca de Volpelleres, Sant Cugat

El passat més d’Abril es va inaugurar el Library Living Lab de Volpelleres. Aquest projecte pretén explorar els enllaços entre cultura, tecnologia i societat, focalitzant-se a l’àrea de Volpelleres, un nou barri de Sant Cugat del Vallès. La implantació d’un laboratori centrat en els aspectes patrimonials i culturals dins la Biblioteca del barri te com objectiu alliberar el valor de l’investiment cultural mentre s’aprofiten totes les fortaleses particulars de Volpelleres, com ara la seva proximitat a importants nuclis científics i tecnològics, i el perfil jove i dinàmic de la seva població.

La iniciativa de Library Living Lab  aplega un consorci coordinat pel Centre de Visió per Computador i la UAB, així com  l’Associació de Veïns del Barri de Volpelleres, representants del món empresarial tecnològic en l’àmbit de la interacció visual amb computadors, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Diputació de Barcelona.

Pel proper Divendres 19 de Juny hem preparat una nova sessió dels Divendres de Patrimoni al voltant de les oportunitats que ens pot oferir aquest nou equipament per aprofundir en aquesta relació entre cultura, tecnologia i societat. La jornada s’iniciarà amb una presentació i visita de l’espai a la biblioteca, les seves activitats i les oportunitats que ofereix per a investigadors i estudiants, seguida d’alguns exemples de iniciatives semblants en l’àmbit cultural. Posteriorment, s’obrirà un debat sobre els reptes tecnològics que existeixen en l’àmbit del patrimoni cultural que servirà com a inici d’un procés de definició de reptes a treballar en el living lab. En aquest sentit us hem preparat una plantilla per que pugueu presentar els vostres reptes i els valorem conjuntament, sent un primer pas per a la definició de futurs projectes dins el living Lab. La podeu descarregar aquí i dur-la el divendres per poder presentar-vos.

Descarregar plantilla

El programa de la jornada serà el següent:

  • 11:00 Introducció al Library living Lab de Volpelleres, per Dimostethenis Karatzas i Fernando Vilariño del Centre de Visió per Computador
  • 11:30 El Model living Lab i Cultura, per Antoni Espinosa de la CORE en Ciutats Intel·ligents i Sostenibles
  • 11:45 Pausa cafè
  • 12:15  Experiències de transcripció col·laborativa ciutadana de fonts demogràfiques del passat per Josep Lladós del Centre de Visió per Computador
  • 12:30 Interacció de Cos Sencer pels àmbits del Joc, l’Aprenentatge i les Necessitats Especials per Narcís Parés del Cognitive Media Technologies Research Group de la UPF
  • 12:45 Exposició de propostes
  • 13:15-14:00 Visita comentada al Library  Living Lab

Us preguem confirmeu la vostre assistència enviant un correu a core.patrimoni@uab.cat

Us recordem que  la jornada es durà a terme a la Biblioteca de Volpelleres el Divendres 19 de Juny de 11:00 a 14:00.

Com arribar-hi

El Library Living lab de Volpelleres

European Network of Living Labs

 

Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural

El proper divendres 22 de Maig es farà una nova sessió dels Divendres de Patrimoni de la UAB dedicada a la Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural. Aquest cop, i gràcies a la seva col·laboració, ens traslladarem al Sincrotró Alba amb la voluntat de debatre sobre la innovació en aquest camp.

Com és habitual la sessió serà de 10:00 a 14:00 amb la possibilitat de visitar les instal·lacions de l’Alba un cop acabada la sessió. Aquí teniu la localització del Parc de l’Alba.

Aquest cop serà imprescindible la inscripció abans del 16 de Maig, enviant el vostre nom, filiació i DNI al correu: core.patrimoni@uab.cat. Les places són limitades.

Els ponents convidats i el títol de les ponències són:

Dra. Glòria Molina i Giralt. Doctora en Física Aplicada i Computacional i investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Humanitats de la UAB i del SGR Caracterització de Materials (GCM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

ÚS DE LA LLUM SINCROTRÓ PER ANALITZAR OBJECTES HISTÒRICS I ARTÍSTICS

Aproximació a com les característiques específiques d’alta brillantor, col·limació i bona relació senyal/soroll de la tecnologia de llum sincrotró ens permet conèixer els materials (origen, tècniques d’elaboració, …), obtenir informació (tecnològica, històrica, sociològica,…) i prendre decisions sobre processos de conservació i restauració del patrimoni històrico-artístic.


Dr. Josep Fortuny Terricabras. Investigador de l’Institut Català de Paleontologia M. Crussafont

L’ERA DIGITAL EN EL DIA A DIA DE LA PALEONTOLOGIA: RECERCA I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI.

En els darrers anys les eines digitals s’han convertit en habituals en el món de la paleontologia i s’han integrat en bona part de la recerca que es porta a terme. Aquestes eines han significat la digitalització de mostres paleontològiques usant diferents eines tals com la fotogrametria, aparells làsers i LiDAR’s, i d’altres com la tomografia i la microtomografia de raigs X. Totes aquestes eines han permès generar biblioteques virtuals per la seva conservació i alhora obtenir dades inèdites sobre aquestes mostres científiques. A dia d’avui, moltes institucions, com l’Institut Català de Paleontologia, tenen el seu propi laboratori dedicat a aquestes tècniques i a la generació de noves metodologies no invasives que permetin generar noves aproximacions als elements fòssils.


Dra Eulàlia Subira de Galdácano. Directora del Grup de Recerca Aplicada al Patrimoni Cultural

GRAPAC-CETEC UN EXEMPLE D’INTERDISCIPLINARIETAT EN EL MÓN DEL PATRIMONI CULTURAL

L’objectiu de GRAPAC és l’estudi dels béns patrimonials; des del coneixements biogeoquímics dels materials que els conformen, fins a les traces de la seva fabricació i ús, les interferències amb el medi on s’han creat i mantingut o les alteracions que han sofert. L’estudi aprofundit i detallat d’aquests i altres aspectes poden aportar dades per a un major coneixement de l’element estudiat, permetent avançar i aprofundir també en el coneixement de seu entorn cultural. L’equip és un exemple de contribució al desenvolupament de mètodes i processos de recuperació i conservació de béns patrimonials aportant l’experiència individual de cadascun dels seus components.


 Núria Oriols Pladevall química i restauradora al laboratori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

EXEMPLES D’ESTUDIS INTERDISCIPLINARIS EN CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS PICTÒRICS: MAÍNO, EL GRECO , LIPPI I RIBERA.

L’aplicació d’ un protocol d’anàlisi que inclou diferents tècniques instrumentals (MO, SEM-EDX, FTIR, cromatografia) permet obtenir informació sobre els materials presents en les diferents capes que configuren una pintura. Aquesta informació, que en complementa d’altres provinents dels processos de conservació-restauració o d’estudis d’història de l’art, contribueix a contextualitzar les obres per autors, tallers, èpoques, procedències.


Ricardo Suarez de la Vega. Químic i restaurador del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya (CRBMC)

PROTOCOL TRANSVERSAL DE TREBALL DEL CRBMC EN CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS PICTÒRICS

L’aplicació d’ un protocol d’anàlisi que inclou diferents tècniques òptiques (Llum difusa, llum rasant, llum UV-VIS, llum IR, False Color, IRR, RX) permet obtenir informació sobre els materials presents en les capes més superficials d’una peça. Aquests estudis permeten una idea preliminar de l’estat de conservació d’una peça i dels materials que la constitueixen.


Dr. Xavier Clop García. Investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i director del Grup de recerca ARCHEOM

TERRISSES I SOCIETATS: L’ESTUDI ARQUEOMÈTRIC DE LES CERÀMIQUES (PRE)HISTÒRIQUES

els estudis arqueomètrics constitueixen una potent via de coneixement d’un ample ventall de característiques de les societats humanes en qualsevol moment de la seva història. així, per exemple, els estudis de caracterització dels productes ceràmics emprats per les comunitats (pre)històriques permeten conèixer aspectes relacionats amb les seves estructures productives, tradicions artesanals i relacions socials.


Victòria Beltran Sanchidrian Doctoranda del grup Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural, Universitat Politècnica de Catalunya.

POSSIBILITATS I LÍMITS DE LA ESPECTROSCÒPIA FTIR EN L’ANÀLISIS DE MOSTRES SUBMILÍMETRIQUES AMB ESTRUCTURA MULTICAPA.

Es tracta d’una introducció a la tècnica de l’espectroscòpia FTIR i les seves variants (FTIR, ATR/FTIR, micro-FTIR, micro-ATR/FTIR i microSR-FTIR) aplicades a l’anàlisi de mostres submilimètriques, en concret per aquelles mostres amb estructura multicapa que es troben freqüentment dins l’àmbit del patrimoni cultural.


Jorge Rodríguez Ariza doctorant en Art sagrat Medieval. UAB

 L’ALQUÍMIA I L’UNITAT DE LA MATÈRIA. APROXIMACIÓ ALS SÍMBOLS HERMÈTICS.

Habitualment el món acadèmic ha analitzat unidireccionalment la historia de l’alquímia, determinant que aquesta va ser una mena de predecessora de la química moderna. Segons aquesta visió, calia només deslliurar de totes les fantasies i rareses als escrits alquímics per trobar aleshores interessants mitjans tradicionals que permetien transmutar materials i produir vidres, pigments, etc. No obstant, aquesta visió esbiaixada falseja la naturalesa d’un Art Universal que, més enllà dels experiments químics, perseguia el perfeccionament de l’anima. Comprovarem com totes aquelles aparents extravagàncies de llenguatge alquímic són en realitat el seu aspecte més noble i fonamental. Certament, l’alquímia tracta l’ànima com si fos una matèria que cal purificar, dissoldre i cristal·litzar. En aquest procés intern, que té el seu reflex en els experiments del laboratori, apareixen tota una sèrie de materials, els quals no són més que estadis diferents d’una única matèria universal.

Gamificació i Patrimoni Cultural

Darrerament el concepte gamificació o ludificació sembla estar de moda. A part d’estar abastament aplicada en la seva vessant tecnològica creiem que és possible donar-hi una visió més àmplia i parlar de gamificació com l’aplicació de tècniques de joc a la dinamització de col·lectius, activitats i coneixements, posant sempre la mirada en el museu o el patrimoni cultural.

Per aquest motiu el proper Divendres 20 de Març hem preparat  una nova sessió dels Divendres del Patrimoni Cultural de la UABCei. Aquest cop, amb la col·laboració de Cafès de Patrimoni i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) , debatrem sobre l’actualitat i el futur de la gamificació aplicada al patrimoni.

La sessio tindrà lloc a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA)  (localització) de 10:00 a 14:00 hores, i els ponents seran:

  • Oriol Ripoll, creatiu a Jocs al segon, empresa dedicada al joc com a eina de comunicació. Director de la fira Jocjoc de Tona des del 2001, professor de game design a Enti (Universitat de Barcelona) responsable del programa de jocs al El Born CC, ha comissariat exposicions, grans esdeveniments i ha creat jocs per explicar i fer viure el patrimoni.
  • Ana Requejo del Laboratori de Cultura i Turisme de Barcelona Media que han dut a terme diversos projectes de jocs en Patrimoni com el de la Ruta de l’Art Rupestre d’Ulldecona
  • Eusebio Martínez, que amb el suport de l’arxiu i el museu local de l’Hospitalet ha creat un joc de taula sobre l’Hospitalet de Llobregat en època medieval.
  • Juan Antonio Rodríguez i Carles Sierra, investigadors de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) que treballen en simulacions socials de societats del passat i en aplicacions col·laboratives per dispositius mòbils en museus.
  • Judith Barnés que des de la Fundació Brossa estan implementant el joc per a la participació.
  • Oriol Comas, dissenyador de jocs de taula, director de la fira JugarXjugar de Granollers i del festival Dau Barcelona i referent sobre jocs i el seu ús en interactuar amb persones de tu a tu, sense intermediació. Treballa amb en Marius Serra i ha fet força jocs comercials per aprendre català o elements patrimonials com Gaudí.
  • Paloma Gonzàlez del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP), ens exposarà el seu projecte de ludificació de la visita al jaciment Paleolític de la Roca dels Bous.

Recordar-vos que les sessions són obertes i no cal inscripció.

Us esperem el Divendres dia 20.

Repositoris Digitals de Patrimoni Cultural: continguts, aspectes tècnics i legals.

L’ immens treball de digitalització del Patrimoni Cultural que s’ha realitzat en els darrers anys, ha generat una gran quantitat d’arxius digitals de diferent caràcter. Aquests s’han anat emmagatzemant en diferents repositoris digitals. Molts d’ells d’accés obert i consultables des de qualsevol lloc i per tothom. Una sèrie de reptes han sorgit respecte a la seva gestió i ús, sobretot en la línia d’anar més enllà que el simple “emmagatzematge”, ja que una de les seves missions és la d’estar a l’abast de la recerca i de la difusió.
Des de la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei, us presentem dues noves sessions de dels Divendres de Patrimoni Cultural de la UAB per parlar dels Repositoris Digitals de Patrimoni: continguts, aspectes tècnics i legals.
Les xerrades-debat les hem dividit en dos blocs els dies: el divendres 14 de Novembre i el divendres 21 de Novembre.
El primer dia, el divendres 14 de Novembre d’11:00 a 14:00 hores al Centre d’Estudis i Documentació del MACBA (Plaça dels Àngels 8, Barcelona) analitzarem la situació actual i els reptes de futur dels repositoris digitals de Patrimoni Cultural . El programa serà el següent:
  • Enric Cobo  del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:  Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya (DIDAC).
  • Maite Muñoz del centre d’Estudis i Documentació del MACBA:  El Repositori Digital del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA.
  • Nuria Gallart. de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB: El Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Cristina Azorín, per delegació de la CBUC:  la Memòria Digital de Catalunya (MDC).
  • Raimon Nualart del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC):  iArxiu, repositori digital segur del Consorci AOC.
  • Lluís Vicente de l’Ateneu Barcelonès: Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.

El segon dia, el divendres 21 de Novembre d’11:00 a 14:00 hores a la sala Eureka de l’edifici Eureka de la UAB analitzarem els aspectes tècnics i legals que afecten a aquest repositoris. Hi intervindran:

  • Malcolm Bain, soci de Id Law Partners / BGMA: Retos legales para los repositorios digitales de entidades culturales – experiencias en la Fundació Tàpies y el MACBA.
  • Ramon Alberch de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental (ESAGED): els requeriments ineludibles per a la preservació a llarg termini de documents electrónics.
  • Taula rodona
Us hi esperem.

Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic

Els Sistemes d’Informació Geogràfica estan sent àmpliament integrats en la recerca i la gestió del Patrimoni a Catalunya. El desenvolupament de noves aplicacions d’accés lliure, l’ús cada cop més estès de dispositius mòbils i la creixent demanda d’accés a les dades fan que es presentin nous reptes tant tecnològics com metodològics.

Des de la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei, hem preparat unes noves sessions dels Divendres de Patrimoni Cultural de la UAB per parlar dels Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic.

Aquestes noves xerrades-debat les dividirem en dos blocs els dies 31 d’Octubre i 7 de Novembre.

El primer dia, el divendres 31 d’Octubre, a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB de 10:00 a 14:00, analitzarem la situació actual i els reptes de futur de l’ús i l’aplicació dels SIG. Per això comptarem amb diferents Grups de Recerca i Institucions. El programa serà el següent:

  • Joan Nunes professor de la Facultat de Geografia de la UAB, especialista en els SIG, ens parlarà sobre la formació SIG en el Grau d’Arqueologia de la UAB.
  • Joan Antón Barcelò del Laboratori d’Arqueologia Quantitativa de la UAB (LAQU) ens introduirà a l’ús dels SIG en la recerca arqueològica.
  • Alfred Mauri de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental (ESAGED) ens farà una aproximació des de l’Arxivística a la gestió de les dades arqueològiques.
  • Carme Mirò i Alaix del Servei d’Arqueologia de Barcelona i responsable responsable del Pla Barcino i del Departament de Documentació, recerca, i arqueologia preventiva, ens presentarà la Carta Arqueològica de Barcelona.
  • Anna Busom del Departament de Cultura  ens presentarà el projecte per a la gestió Integral del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat de Catalunya
  • Maria del Agua Cortés de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona ens explicarà els Mapes de Patrimoni Cultural.
  • Robert Tamba de l’empresa SOT, ens farà una reflexió sobre la gestió de les dades de les prospeccions magnètiques.
  • Cesc Busquets, Marta Fàbregas i Àlex Moreno  de l’empresa ATICS SL, ens presentaran EKUMENE, el SIG corporatiu d’una empresa de gestió i difusió del Patrimoni Cultural.
  • Miguel Angél Vargas director del  Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) i Pablo del Fresno, de l’empresa Sistemes de Gestió del Patrimoni (SGP) i coordinador del Projecte SigArq ens presentarà el nou programari d’accés lliure SigArq, una nova eina per les necessitats administratives i científiques de la gestió arqueològica.

El segon dia, el Divendres 7 de Novembre a les 10:00h , Pablo del Fresno ens farà una sessió sobre el SigArq, a l’aula d’Informàtica del LIGIT a la UAB.

Per aquesta sessió cal que us inscriviu al correu: core.patrimoni@uab.cat

sistemes Informacio

La Viquipèdia i les Humanitats a la UAB

Com sabeu la Viquipèdia ha esdevingut la primera porta d’accés al coneixement. Amb més de vint mil milions de consultes mensuals, s’ha convertit en el lloc on la humanitat s’informa i el principal lloc on l’estudiant busca informació. Es indubtable que la Viquipèdia, i d’altres projectes col·laboratius, poden arribar a ser un gran aliat en la docència i la recerca de les Humanitats. Des de les Facultats, els Instituts i els Centres de Recerca es pot aportar l’expertesa i aprofitar aquesta recurs per implementar nous models de transferència del coneixement en l’àmbit de les Humanitats.

Per tal de conèixer de més de prop la Viquipèdia i els projectes de col·laboració que s’estan duent a terme amb la UAB us convidem, doncs, a una sessió que  pel proper Divendres 27 de Juny a les 11:00 hores a la sala Goytisolo de la tercera planta de la Biblioteca d’Humanitats. Aquesta jornada s’emmarca dins dels Divendres del Patrimoni Cultural de la UAB que organitza la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei i constarà de tres xerrades i una taula rodona final.

En aquesta sessió participarà Àlex Hinojo, director de projectes d’Amical Wikimedia, l’associació d’amics de la Viquipèdia en català. Ell ens explicarà què és la Viquipèdia, com funciona, i els sistemes de validació de continguts que fa servir, i a continuació ens presentarà un seguit d’experiències en docència wiki. L’objectiu de la sessió és resoldre dubtes sobre aquesta enciclopèdia en línia tan coneguda, així com descobrir les propostes de formació eduwiki. Aquestes ofereixen la possibilitat d’incorporar l’edició d’articles com a recurs per a la docència a traves de l’edició d’articles per part d’estudiants com a activitat d’aprenentatge avaluada pel seu professorat.

D’altre banda en Sebastià Giralt, professor de Filologia llatina i coordinador del grau d’Estudis Clàssics del Departament de Ciències de l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, ens parlarà del projecte WikiClàssics.  Aquest neix fruit de la col·laboració entre Amical Wikimedia i el Departament de Ciències de l’Antiguitat amb l’objectiu de millorar la presència a la Viquipèdia del coneixement relacionat amb els clàssics de la literatura, en sentit ampli, a la vegada que introdueix els estudiants universitaris en l’edició de l’enciclopèdia en línia.

Per últim Marta Rial, de la Biblioteca d’Humanitats, presentarà el treball engegat des de les biblioteques de la UAB per aportar contingut a la Viquipèdia, especialment en els projectes desenvolupats des de la Biblioteca d’Humanitats.

Us esperem, doncs, el Divendres 27 a la Biblioteca d’Humanitats

Innovació en la Digitalització, Estudi i Gestió del Patrimoni Documental

Aquesta segona sessió dels Divendres del Patrimoni Cultural a la UAB està programada pel divendres 13 de Juny del 2014 de 11:00 a 14:00 i el tema serà la Innovació en la Digitalització, Estudi i Gestió del Patrimoni Documental. Aquest cop ens desplacem al Centre de Visió per Computador (CVC) de la UAB  (vegeu situació)

En aquesta sessió comptarem amb l’equip del Centre de Visió per Computador que ens introduiran als projectes d’innovació que afegeixen valor al document digitalitzat (lectura automàtica, noves interfícies, gestió de dades). Tanmateix tindrem la oportunitat de conèixer el projecte del Living Lab que estan endegant a Sant Cugat. web del CVC

D’altre banda comptarem amb la participació del Grup Manuscrits del Dept. d’Història Moderna i Contemporània on Elena Fernàndez ens podra explicar, entre d’altres,  el projecte de l’Arxiu de Memòria Personal. web del Grup de Recerca Manuscrits

Núria Gallart de la Biblioteca d’Humanitats ens presentarà alguns dels  molts projectes dirigits tant a la digitalització com a la gestió de documents i el repositori documental DDD.  web de la Biblioteca d’Humanitats

La Remei Perpinyà de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental ens parlarà  dels projectes en els que han participat en l’àmbit de la gestió del Patrimoni Documental. web de l’escola d’Arxivística

Del Grup de Recerca MUSC, del Departament d’Història de l’Art i Musicologia,  en Francesc Cortès i en Jordi Roquer per explicar-nos el projecte de digitalització del fons del l’Arxiu de la Societat del Gran Teatre del Liceu i el projecte de digitalització de rotlles de pianoles. web del Grup de Recerca MUSC

En darrer terme, el professor Antoni Iglesias del Dept de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, del grup de recerca CHARTAE, ens explicarà la seva recerca en el camp dels documents antics.   Grup de Recerca CHARTAE

Per motius d’espai, us preguem que ens feu arribar un correu de confirmació d’assistència a l’adreça core.patrimoni@uab.cat