Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural

El proper divendres 22 de Maig es farà una nova sessió dels Divendres de Patrimoni de la UAB dedicada a la Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural. Aquest cop, i gràcies a la seva col·laboració, ens traslladarem al Sincrotró Alba amb la voluntat de debatre sobre la innovació en aquest camp.

Com és habitual la sessió serà de 10:00 a 14:00 amb la possibilitat de visitar les instal·lacions de l’Alba un cop acabada la sessió. Aquí teniu la localització del Parc de l’Alba.

Aquest cop serà imprescindible la inscripció abans del 16 de Maig, enviant el vostre nom, filiació i DNI al correu: core.patrimoni@uab.cat. Les places són limitades.

Els ponents convidats i el títol de les ponències són:

Dra. Glòria Molina i Giralt. Doctora en Física Aplicada i Computacional i investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Humanitats de la UAB i del SGR Caracterització de Materials (GCM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

ÚS DE LA LLUM SINCROTRÓ PER ANALITZAR OBJECTES HISTÒRICS I ARTÍSTICS

Aproximació a com les característiques específiques d’alta brillantor, col·limació i bona relació senyal/soroll de la tecnologia de llum sincrotró ens permet conèixer els materials (origen, tècniques d’elaboració, …), obtenir informació (tecnològica, històrica, sociològica,…) i prendre decisions sobre processos de conservació i restauració del patrimoni històrico-artístic.


Dr. Josep Fortuny Terricabras. Investigador de l’Institut Català de Paleontologia M. Crussafont

L’ERA DIGITAL EN EL DIA A DIA DE LA PALEONTOLOGIA: RECERCA I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI.

En els darrers anys les eines digitals s’han convertit en habituals en el món de la paleontologia i s’han integrat en bona part de la recerca que es porta a terme. Aquestes eines han significat la digitalització de mostres paleontològiques usant diferents eines tals com la fotogrametria, aparells làsers i LiDAR’s, i d’altres com la tomografia i la microtomografia de raigs X. Totes aquestes eines han permès generar biblioteques virtuals per la seva conservació i alhora obtenir dades inèdites sobre aquestes mostres científiques. A dia d’avui, moltes institucions, com l’Institut Català de Paleontologia, tenen el seu propi laboratori dedicat a aquestes tècniques i a la generació de noves metodologies no invasives que permetin generar noves aproximacions als elements fòssils.


Dra Eulàlia Subira de Galdácano. Directora del Grup de Recerca Aplicada al Patrimoni Cultural

GRAPAC-CETEC UN EXEMPLE D’INTERDISCIPLINARIETAT EN EL MÓN DEL PATRIMONI CULTURAL

L’objectiu de GRAPAC és l’estudi dels béns patrimonials; des del coneixements biogeoquímics dels materials que els conformen, fins a les traces de la seva fabricació i ús, les interferències amb el medi on s’han creat i mantingut o les alteracions que han sofert. L’estudi aprofundit i detallat d’aquests i altres aspectes poden aportar dades per a un major coneixement de l’element estudiat, permetent avançar i aprofundir també en el coneixement de seu entorn cultural. L’equip és un exemple de contribució al desenvolupament de mètodes i processos de recuperació i conservació de béns patrimonials aportant l’experiència individual de cadascun dels seus components.


 Núria Oriols Pladevall química i restauradora al laboratori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

EXEMPLES D’ESTUDIS INTERDISCIPLINARIS EN CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS PICTÒRICS: MAÍNO, EL GRECO , LIPPI I RIBERA.

L’aplicació d’ un protocol d’anàlisi que inclou diferents tècniques instrumentals (MO, SEM-EDX, FTIR, cromatografia) permet obtenir informació sobre els materials presents en les diferents capes que configuren una pintura. Aquesta informació, que en complementa d’altres provinents dels processos de conservació-restauració o d’estudis d’història de l’art, contribueix a contextualitzar les obres per autors, tallers, èpoques, procedències.


Ricardo Suarez de la Vega. Químic i restaurador del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya (CRBMC)

PROTOCOL TRANSVERSAL DE TREBALL DEL CRBMC EN CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS PICTÒRICS

L’aplicació d’ un protocol d’anàlisi que inclou diferents tècniques òptiques (Llum difusa, llum rasant, llum UV-VIS, llum IR, False Color, IRR, RX) permet obtenir informació sobre els materials presents en les capes més superficials d’una peça. Aquests estudis permeten una idea preliminar de l’estat de conservació d’una peça i dels materials que la constitueixen.


Dr. Xavier Clop García. Investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i director del Grup de recerca ARCHEOM

TERRISSES I SOCIETATS: L’ESTUDI ARQUEOMÈTRIC DE LES CERÀMIQUES (PRE)HISTÒRIQUES

els estudis arqueomètrics constitueixen una potent via de coneixement d’un ample ventall de característiques de les societats humanes en qualsevol moment de la seva història. així, per exemple, els estudis de caracterització dels productes ceràmics emprats per les comunitats (pre)històriques permeten conèixer aspectes relacionats amb les seves estructures productives, tradicions artesanals i relacions socials.


Victòria Beltran Sanchidrian Doctoranda del grup Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural, Universitat Politècnica de Catalunya.

POSSIBILITATS I LÍMITS DE LA ESPECTROSCÒPIA FTIR EN L’ANÀLISIS DE MOSTRES SUBMILÍMETRIQUES AMB ESTRUCTURA MULTICAPA.

Es tracta d’una introducció a la tècnica de l’espectroscòpia FTIR i les seves variants (FTIR, ATR/FTIR, micro-FTIR, micro-ATR/FTIR i microSR-FTIR) aplicades a l’anàlisi de mostres submilimètriques, en concret per aquelles mostres amb estructura multicapa que es troben freqüentment dins l’àmbit del patrimoni cultural.


Jorge Rodríguez Ariza doctorant en Art sagrat Medieval. UAB

 L’ALQUÍMIA I L’UNITAT DE LA MATÈRIA. APROXIMACIÓ ALS SÍMBOLS HERMÈTICS.

Habitualment el món acadèmic ha analitzat unidireccionalment la historia de l’alquímia, determinant que aquesta va ser una mena de predecessora de la química moderna. Segons aquesta visió, calia només deslliurar de totes les fantasies i rareses als escrits alquímics per trobar aleshores interessants mitjans tradicionals que permetien transmutar materials i produir vidres, pigments, etc. No obstant, aquesta visió esbiaixada falseja la naturalesa d’un Art Universal que, més enllà dels experiments químics, perseguia el perfeccionament de l’anima. Comprovarem com totes aquelles aparents extravagàncies de llenguatge alquímic són en realitat el seu aspecte més noble i fonamental. Certament, l’alquímia tracta l’ànima com si fos una matèria que cal purificar, dissoldre i cristal·litzar. En aquest procés intern, que té el seu reflex en els experiments del laboratori, apareixen tota una sèrie de materials, els quals no són més que estadis diferents d’una única matèria universal.

Un pensament sobre “Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural

Els comentaris estan tancats.