Arxiu mensual: Maig de 2015

Living Labs i Patrimoni Cultural

Divendres 19 de Juny de 11:00 a 14:00. Biblioteca de Volpelleres, Sant Cugat

El passat més d’Abril es va inaugurar el Library Living Lab de Volpelleres. Aquest projecte pretén explorar els enllaços entre cultura, tecnologia i societat, focalitzant-se a l’àrea de Volpelleres, un nou barri de Sant Cugat del Vallès. La implantació d’un laboratori centrat en els aspectes patrimonials i culturals dins la Biblioteca del barri te com objectiu alliberar el valor de l’investiment cultural mentre s’aprofiten totes les fortaleses particulars de Volpelleres, com ara la seva proximitat a importants nuclis científics i tecnològics, i el perfil jove i dinàmic de la seva població.

La iniciativa de Library Living Lab  aplega un consorci coordinat pel Centre de Visió per Computador i la UAB, així com  l’Associació de Veïns del Barri de Volpelleres, representants del món empresarial tecnològic en l’àmbit de la interacció visual amb computadors, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Diputació de Barcelona.

Pel proper Divendres 19 de Juny hem preparat una nova sessió dels Divendres de Patrimoni al voltant de les oportunitats que ens pot oferir aquest nou equipament per aprofundir en aquesta relació entre cultura, tecnologia i societat. La jornada s’iniciarà amb una presentació i visita de l’espai a la biblioteca, les seves activitats i les oportunitats que ofereix per a investigadors i estudiants, seguida d’alguns exemples de iniciatives semblants en l’àmbit cultural. Posteriorment, s’obrirà un debat sobre els reptes tecnològics que existeixen en l’àmbit del patrimoni cultural que servirà com a inici d’un procés de definició de reptes a treballar en el living lab. En aquest sentit us hem preparat una plantilla per que pugueu presentar els vostres reptes i els valorem conjuntament, sent un primer pas per a la definició de futurs projectes dins el living Lab. La podeu descarregar aquí i dur-la el divendres per poder presentar-vos.

Descarregar plantilla

El programa de la jornada serà el següent:

  • 11:00 Introducció al Library living Lab de Volpelleres, per Dimostethenis Karatzas i Fernando Vilariño del Centre de Visió per Computador
  • 11:30 El Model living Lab i Cultura, per Antoni Espinosa de la CORE en Ciutats Intel·ligents i Sostenibles
  • 11:45 Pausa cafè
  • 12:15  Experiències de transcripció col·laborativa ciutadana de fonts demogràfiques del passat per Josep Lladós del Centre de Visió per Computador
  • 12:30 Interacció de Cos Sencer pels àmbits del Joc, l’Aprenentatge i les Necessitats Especials per Narcís Parés del Cognitive Media Technologies Research Group de la UPF
  • 12:45 Exposició de propostes
  • 13:15-14:00 Visita comentada al Library  Living Lab

Us preguem confirmeu la vostre assistència enviant un correu a core.patrimoni@uab.cat

Us recordem que  la jornada es durà a terme a la Biblioteca de Volpelleres el Divendres 19 de Juny de 11:00 a 14:00.

Com arribar-hi

El Library Living lab de Volpelleres

European Network of Living Labs

 

Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural

El proper divendres 22 de Maig es farà una nova sessió dels Divendres de Patrimoni de la UAB dedicada a la Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural. Aquest cop, i gràcies a la seva col·laboració, ens traslladarem al Sincrotró Alba amb la voluntat de debatre sobre la innovació en aquest camp.

Com és habitual la sessió serà de 10:00 a 14:00 amb la possibilitat de visitar les instal·lacions de l’Alba un cop acabada la sessió. Aquí teniu la localització del Parc de l’Alba.

Aquest cop serà imprescindible la inscripció abans del 16 de Maig, enviant el vostre nom, filiació i DNI al correu: core.patrimoni@uab.cat. Les places són limitades.

Els ponents convidats i el títol de les ponències són:

Dra. Glòria Molina i Giralt. Doctora en Física Aplicada i Computacional i investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Humanitats de la UAB i del SGR Caracterització de Materials (GCM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

ÚS DE LA LLUM SINCROTRÓ PER ANALITZAR OBJECTES HISTÒRICS I ARTÍSTICS

Aproximació a com les característiques específiques d’alta brillantor, col·limació i bona relació senyal/soroll de la tecnologia de llum sincrotró ens permet conèixer els materials (origen, tècniques d’elaboració, …), obtenir informació (tecnològica, històrica, sociològica,…) i prendre decisions sobre processos de conservació i restauració del patrimoni històrico-artístic.


Dr. Josep Fortuny Terricabras. Investigador de l’Institut Català de Paleontologia M. Crussafont

L’ERA DIGITAL EN EL DIA A DIA DE LA PALEONTOLOGIA: RECERCA I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI.

En els darrers anys les eines digitals s’han convertit en habituals en el món de la paleontologia i s’han integrat en bona part de la recerca que es porta a terme. Aquestes eines han significat la digitalització de mostres paleontològiques usant diferents eines tals com la fotogrametria, aparells làsers i LiDAR’s, i d’altres com la tomografia i la microtomografia de raigs X. Totes aquestes eines han permès generar biblioteques virtuals per la seva conservació i alhora obtenir dades inèdites sobre aquestes mostres científiques. A dia d’avui, moltes institucions, com l’Institut Català de Paleontologia, tenen el seu propi laboratori dedicat a aquestes tècniques i a la generació de noves metodologies no invasives que permetin generar noves aproximacions als elements fòssils.


Dra Eulàlia Subira de Galdácano. Directora del Grup de Recerca Aplicada al Patrimoni Cultural

GRAPAC-CETEC UN EXEMPLE D’INTERDISCIPLINARIETAT EN EL MÓN DEL PATRIMONI CULTURAL

L’objectiu de GRAPAC és l’estudi dels béns patrimonials; des del coneixements biogeoquímics dels materials que els conformen, fins a les traces de la seva fabricació i ús, les interferències amb el medi on s’han creat i mantingut o les alteracions que han sofert. L’estudi aprofundit i detallat d’aquests i altres aspectes poden aportar dades per a un major coneixement de l’element estudiat, permetent avançar i aprofundir també en el coneixement de seu entorn cultural. L’equip és un exemple de contribució al desenvolupament de mètodes i processos de recuperació i conservació de béns patrimonials aportant l’experiència individual de cadascun dels seus components.


 Núria Oriols Pladevall química i restauradora al laboratori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

EXEMPLES D’ESTUDIS INTERDISCIPLINARIS EN CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS PICTÒRICS: MAÍNO, EL GRECO , LIPPI I RIBERA.

L’aplicació d’ un protocol d’anàlisi que inclou diferents tècniques instrumentals (MO, SEM-EDX, FTIR, cromatografia) permet obtenir informació sobre els materials presents en les diferents capes que configuren una pintura. Aquesta informació, que en complementa d’altres provinents dels processos de conservació-restauració o d’estudis d’història de l’art, contribueix a contextualitzar les obres per autors, tallers, èpoques, procedències.


Ricardo Suarez de la Vega. Químic i restaurador del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya (CRBMC)

PROTOCOL TRANSVERSAL DE TREBALL DEL CRBMC EN CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS PICTÒRICS

L’aplicació d’ un protocol d’anàlisi que inclou diferents tècniques òptiques (Llum difusa, llum rasant, llum UV-VIS, llum IR, False Color, IRR, RX) permet obtenir informació sobre els materials presents en les capes més superficials d’una peça. Aquests estudis permeten una idea preliminar de l’estat de conservació d’una peça i dels materials que la constitueixen.


Dr. Xavier Clop García. Investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i director del Grup de recerca ARCHEOM

TERRISSES I SOCIETATS: L’ESTUDI ARQUEOMÈTRIC DE LES CERÀMIQUES (PRE)HISTÒRIQUES

els estudis arqueomètrics constitueixen una potent via de coneixement d’un ample ventall de característiques de les societats humanes en qualsevol moment de la seva història. així, per exemple, els estudis de caracterització dels productes ceràmics emprats per les comunitats (pre)històriques permeten conèixer aspectes relacionats amb les seves estructures productives, tradicions artesanals i relacions socials.


Victòria Beltran Sanchidrian Doctoranda del grup Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural, Universitat Politècnica de Catalunya.

POSSIBILITATS I LÍMITS DE LA ESPECTROSCÒPIA FTIR EN L’ANÀLISIS DE MOSTRES SUBMILÍMETRIQUES AMB ESTRUCTURA MULTICAPA.

Es tracta d’una introducció a la tècnica de l’espectroscòpia FTIR i les seves variants (FTIR, ATR/FTIR, micro-FTIR, micro-ATR/FTIR i microSR-FTIR) aplicades a l’anàlisi de mostres submilimètriques, en concret per aquelles mostres amb estructura multicapa que es troben freqüentment dins l’àmbit del patrimoni cultural.


Jorge Rodríguez Ariza doctorant en Art sagrat Medieval. UAB

 L’ALQUÍMIA I L’UNITAT DE LA MATÈRIA. APROXIMACIÓ ALS SÍMBOLS HERMÈTICS.

Habitualment el món acadèmic ha analitzat unidireccionalment la historia de l’alquímia, determinant que aquesta va ser una mena de predecessora de la química moderna. Segons aquesta visió, calia només deslliurar de totes les fantasies i rareses als escrits alquímics per trobar aleshores interessants mitjans tradicionals que permetien transmutar materials i produir vidres, pigments, etc. No obstant, aquesta visió esbiaixada falseja la naturalesa d’un Art Universal que, més enllà dels experiments químics, perseguia el perfeccionament de l’anima. Comprovarem com totes aquelles aparents extravagàncies de llenguatge alquímic són en realitat el seu aspecte més noble i fonamental. Certament, l’alquímia tracta l’ànima com si fos una matèria que cal purificar, dissoldre i cristal·litzar. En aquest procés intern, que té el seu reflex en els experiments del laboratori, apareixen tota una sèrie de materials, els quals no són més que estadis diferents d’una única matèria universal.