CORE Heritage bites #1: “Social relevance & responsibilities of heritage interpretation” by Darko Babić

Next Wednesday 16th of December, Dr. Darko Babić gives a talk on the topic of “Social relevance & responsibilities of heritage interpretation”  in the new cycle of talks named CORE Heritage bites, where cultural heritage meets research and society. Organized by the CORE on Cultural Heritage and coorganized by CEPAP.

The talk will held on 501 classroom of the Facultat de Filosofia i Lletres (UAB) at 13:00 o’clock.

Darko Babić  (PhD in Museum/Heritage Studies; Assistant Professor) is acting Chair of the Sub-Department of Museology and Heritage Management at the Faculty of Humanities & Social Sciences (University of Zagreb, Croatia. After earning his double MA degree (Ethnology & Information Sciences) he gained experience working as project manager on international projects, as an organiser of museum/heritage conferences, as an archivist and as assistant on national TV before pursuing his academic career. He is active in contributing to the advancement of the museum/heritage profession serving as the Chairman of ICOM Croatia, as a member of the board of ICOM-ICTOP, as a museum advisor to the European Museum Forum and as a member of the Supervisory Committee to the European Association for Heritage Interpretation.

His research interests include topics related to museums/heritage & development, management and interpretation. Darko also has working experience on several EU projects as well as a free-lance consultant (& reviewer) of museum/heritage projects in the SE Europe region including small scale NGO/CSO initiatives which he often doing pro-bono.

We ask you to confirm your assistance by sending a mail to core.patrimoni@uab.cat

HeritageBitesLogo

logo CORElogo cepap

Living Labs i Patrimoni Cultural

Divendres 19 de Juny de 11:00 a 14:00. Biblioteca de Volpelleres, Sant Cugat

El passat més d’Abril es va inaugurar el Library Living Lab de Volpelleres. Aquest projecte pretén explorar els enllaços entre cultura, tecnologia i societat, focalitzant-se a l’àrea de Volpelleres, un nou barri de Sant Cugat del Vallès. La implantació d’un laboratori centrat en els aspectes patrimonials i culturals dins la Biblioteca del barri te com objectiu alliberar el valor de l’investiment cultural mentre s’aprofiten totes les fortaleses particulars de Volpelleres, com ara la seva proximitat a importants nuclis científics i tecnològics, i el perfil jove i dinàmic de la seva població.

La iniciativa de Library Living Lab  aplega un consorci coordinat pel Centre de Visió per Computador i la UAB, així com  l’Associació de Veïns del Barri de Volpelleres, representants del món empresarial tecnològic en l’àmbit de la interacció visual amb computadors, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès i la Diputació de Barcelona.

Pel proper Divendres 19 de Juny hem preparat una nova sessió dels Divendres de Patrimoni al voltant de les oportunitats que ens pot oferir aquest nou equipament per aprofundir en aquesta relació entre cultura, tecnologia i societat. La jornada s’iniciarà amb una presentació i visita de l’espai a la biblioteca, les seves activitats i les oportunitats que ofereix per a investigadors i estudiants, seguida d’alguns exemples de iniciatives semblants en l’àmbit cultural. Posteriorment, s’obrirà un debat sobre els reptes tecnològics que existeixen en l’àmbit del patrimoni cultural que servirà com a inici d’un procés de definició de reptes a treballar en el living lab. En aquest sentit us hem preparat una plantilla per que pugueu presentar els vostres reptes i els valorem conjuntament, sent un primer pas per a la definició de futurs projectes dins el living Lab. La podeu descarregar aquí i dur-la el divendres per poder presentar-vos.

Descarregar plantilla

El programa de la jornada serà el següent:

  • 11:00 Introducció al Library living Lab de Volpelleres, per Dimostethenis Karatzas i Fernando Vilariño del Centre de Visió per Computador
  • 11:30 El Model living Lab i Cultura, per Antoni Espinosa de la CORE en Ciutats Intel·ligents i Sostenibles
  • 11:45 Pausa cafè
  • 12:15  Experiències de transcripció col·laborativa ciutadana de fonts demogràfiques del passat per Josep Lladós del Centre de Visió per Computador
  • 12:30 Interacció de Cos Sencer pels àmbits del Joc, l’Aprenentatge i les Necessitats Especials per Narcís Parés del Cognitive Media Technologies Research Group de la UPF
  • 12:45 Exposició de propostes
  • 13:15-14:00 Visita comentada al Library  Living Lab

Us preguem confirmeu la vostre assistència enviant un correu a core.patrimoni@uab.cat

Us recordem que  la jornada es durà a terme a la Biblioteca de Volpelleres el Divendres 19 de Juny de 11:00 a 14:00.

Com arribar-hi

El Library Living lab de Volpelleres

European Network of Living Labs

 

Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural

El proper divendres 22 de Maig es farà una nova sessió dels Divendres de Patrimoni de la UAB dedicada a la Caracterització i anàlisi de materials en Patrimoni Cultural. Aquest cop, i gràcies a la seva col·laboració, ens traslladarem al Sincrotró Alba amb la voluntat de debatre sobre la innovació en aquest camp.

Com és habitual la sessió serà de 10:00 a 14:00 amb la possibilitat de visitar les instal·lacions de l’Alba un cop acabada la sessió. Aquí teniu la localització del Parc de l’Alba.

Aquest cop serà imprescindible la inscripció abans del 16 de Maig, enviant el vostre nom, filiació i DNI al correu: core.patrimoni@uab.cat. Les places són limitades.

Els ponents convidats i el títol de les ponències són:

Dra. Glòria Molina i Giralt. Doctora en Física Aplicada i Computacional i investigadora del Centre d’Estudis i Recerca en Humanitats de la UAB i del SGR Caracterització de Materials (GCM) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

ÚS DE LA LLUM SINCROTRÓ PER ANALITZAR OBJECTES HISTÒRICS I ARTÍSTICS

Aproximació a com les característiques específiques d’alta brillantor, col·limació i bona relació senyal/soroll de la tecnologia de llum sincrotró ens permet conèixer els materials (origen, tècniques d’elaboració, …), obtenir informació (tecnològica, històrica, sociològica,…) i prendre decisions sobre processos de conservació i restauració del patrimoni històrico-artístic.


Dr. Josep Fortuny Terricabras. Investigador de l’Institut Català de Paleontologia M. Crussafont

L’ERA DIGITAL EN EL DIA A DIA DE LA PALEONTOLOGIA: RECERCA I CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI.

En els darrers anys les eines digitals s’han convertit en habituals en el món de la paleontologia i s’han integrat en bona part de la recerca que es porta a terme. Aquestes eines han significat la digitalització de mostres paleontològiques usant diferents eines tals com la fotogrametria, aparells làsers i LiDAR’s, i d’altres com la tomografia i la microtomografia de raigs X. Totes aquestes eines han permès generar biblioteques virtuals per la seva conservació i alhora obtenir dades inèdites sobre aquestes mostres científiques. A dia d’avui, moltes institucions, com l’Institut Català de Paleontologia, tenen el seu propi laboratori dedicat a aquestes tècniques i a la generació de noves metodologies no invasives que permetin generar noves aproximacions als elements fòssils.


Dra Eulàlia Subira de Galdácano. Directora del Grup de Recerca Aplicada al Patrimoni Cultural

GRAPAC-CETEC UN EXEMPLE D’INTERDISCIPLINARIETAT EN EL MÓN DEL PATRIMONI CULTURAL

L’objectiu de GRAPAC és l’estudi dels béns patrimonials; des del coneixements biogeoquímics dels materials que els conformen, fins a les traces de la seva fabricació i ús, les interferències amb el medi on s’han creat i mantingut o les alteracions que han sofert. L’estudi aprofundit i detallat d’aquests i altres aspectes poden aportar dades per a un major coneixement de l’element estudiat, permetent avançar i aprofundir també en el coneixement de seu entorn cultural. L’equip és un exemple de contribució al desenvolupament de mètodes i processos de recuperació i conservació de béns patrimonials aportant l’experiència individual de cadascun dels seus components.


 Núria Oriols Pladevall química i restauradora al laboratori del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

EXEMPLES D’ESTUDIS INTERDISCIPLINARIS EN CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS PICTÒRICS: MAÍNO, EL GRECO , LIPPI I RIBERA.

L’aplicació d’ un protocol d’anàlisi que inclou diferents tècniques instrumentals (MO, SEM-EDX, FTIR, cromatografia) permet obtenir informació sobre els materials presents en les diferents capes que configuren una pintura. Aquesta informació, que en complementa d’altres provinents dels processos de conservació-restauració o d’estudis d’història de l’art, contribueix a contextualitzar les obres per autors, tallers, èpoques, procedències.


Ricardo Suarez de la Vega. Químic i restaurador del Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya (CRBMC)

PROTOCOL TRANSVERSAL DE TREBALL DEL CRBMC EN CARACTERITZACIÓ DE MATERIALS PICTÒRICS

L’aplicació d’ un protocol d’anàlisi que inclou diferents tècniques òptiques (Llum difusa, llum rasant, llum UV-VIS, llum IR, False Color, IRR, RX) permet obtenir informació sobre els materials presents en les capes més superficials d’una peça. Aquests estudis permeten una idea preliminar de l’estat de conservació d’una peça i dels materials que la constitueixen.


Dr. Xavier Clop García. Investigador del Departament de Prehistòria de la UAB i director del Grup de recerca ARCHEOM

TERRISSES I SOCIETATS: L’ESTUDI ARQUEOMÈTRIC DE LES CERÀMIQUES (PRE)HISTÒRIQUES

els estudis arqueomètrics constitueixen una potent via de coneixement d’un ample ventall de característiques de les societats humanes en qualsevol moment de la seva història. així, per exemple, els estudis de caracterització dels productes ceràmics emprats per les comunitats (pre)històriques permeten conèixer aspectes relacionats amb les seves estructures productives, tradicions artesanals i relacions socials.


Victòria Beltran Sanchidrian Doctoranda del grup Anàlisi de Materials de Patrimoni Cultural, Universitat Politècnica de Catalunya.

POSSIBILITATS I LÍMITS DE LA ESPECTROSCÒPIA FTIR EN L’ANÀLISIS DE MOSTRES SUBMILÍMETRIQUES AMB ESTRUCTURA MULTICAPA.

Es tracta d’una introducció a la tècnica de l’espectroscòpia FTIR i les seves variants (FTIR, ATR/FTIR, micro-FTIR, micro-ATR/FTIR i microSR-FTIR) aplicades a l’anàlisi de mostres submilimètriques, en concret per aquelles mostres amb estructura multicapa que es troben freqüentment dins l’àmbit del patrimoni cultural.


Jorge Rodríguez Ariza doctorant en Art sagrat Medieval. UAB

 L’ALQUÍMIA I L’UNITAT DE LA MATÈRIA. APROXIMACIÓ ALS SÍMBOLS HERMÈTICS.

Habitualment el món acadèmic ha analitzat unidireccionalment la historia de l’alquímia, determinant que aquesta va ser una mena de predecessora de la química moderna. Segons aquesta visió, calia només deslliurar de totes les fantasies i rareses als escrits alquímics per trobar aleshores interessants mitjans tradicionals que permetien transmutar materials i produir vidres, pigments, etc. No obstant, aquesta visió esbiaixada falseja la naturalesa d’un Art Universal que, més enllà dels experiments químics, perseguia el perfeccionament de l’anima. Comprovarem com totes aquelles aparents extravagàncies de llenguatge alquímic són en realitat el seu aspecte més noble i fonamental. Certament, l’alquímia tracta l’ànima com si fos una matèria que cal purificar, dissoldre i cristal·litzar. En aquest procés intern, que té el seu reflex en els experiments del laboratori, apareixen tota una sèrie de materials, els quals no són més que estadis diferents d’una única matèria universal.

Gamificació i Patrimoni Cultural

Darrerament el concepte gamificació o ludificació sembla estar de moda. A part d’estar abastament aplicada en la seva vessant tecnològica creiem que és possible donar-hi una visió més àmplia i parlar de gamificació com l’aplicació de tècniques de joc a la dinamització de col·lectius, activitats i coneixements, posant sempre la mirada en el museu o el patrimoni cultural.

Per aquest motiu el proper Divendres 20 de Març hem preparat  una nova sessió dels Divendres del Patrimoni Cultural de la UABCei. Aquest cop, amb la col·laboració de Cafès de Patrimoni i l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) , debatrem sobre l’actualitat i el futur de la gamificació aplicada al patrimoni.

La sessio tindrà lloc a l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA)  (localització) de 10:00 a 14:00 hores, i els ponents seran:

  • Oriol Ripoll, creatiu a Jocs al segon, empresa dedicada al joc com a eina de comunicació. Director de la fira Jocjoc de Tona des del 2001, professor de game design a Enti (Universitat de Barcelona) responsable del programa de jocs al El Born CC, ha comissariat exposicions, grans esdeveniments i ha creat jocs per explicar i fer viure el patrimoni.
  • Ana Requejo del Laboratori de Cultura i Turisme de Barcelona Media que han dut a terme diversos projectes de jocs en Patrimoni com el de la Ruta de l’Art Rupestre d’Ulldecona
  • Eusebio Martínez, que amb el suport de l’arxiu i el museu local de l’Hospitalet ha creat un joc de taula sobre l’Hospitalet de Llobregat en època medieval.
  • Juan Antonio Rodríguez i Carles Sierra, investigadors de l’Institut d’Investigació en Intel·ligència Artificial (IIIA) que treballen en simulacions socials de societats del passat i en aplicacions col·laboratives per dispositius mòbils en museus.
  • Judith Barnés que des de la Fundació Brossa estan implementant el joc per a la participació.
  • Oriol Comas, dissenyador de jocs de taula, director de la fira JugarXjugar de Granollers i del festival Dau Barcelona i referent sobre jocs i el seu ús en interactuar amb persones de tu a tu, sense intermediació. Treballa amb en Marius Serra i ha fet força jocs comercials per aprendre català o elements patrimonials com Gaudí.
  • Paloma Gonzàlez del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP), ens exposarà el seu projecte de ludificació de la visita al jaciment Paleolític de la Roca dels Bous.

Recordar-vos que les sessions són obertes i no cal inscripció.

Us esperem el Divendres dia 20.

Convocatòries de Projectes Europeus per al 2015 de Patrimoni Cultural

Benvolguts i benvolgudes,

El proper Divendres 30 de Gener de 12:00 a 14:00 al Centre de Documentació del MRA  (2ª planta) de la UAB hem preparat una sessió especial dels Divendres de Patrimoni  al voltant de les convocatòries europees per a Projectes de Patrimoni Cultural per aquest any 2015.

La Núria Claver, de la Oficina de Projectes de Recerca Internacional (OPIR) del Vicerectorat d’Investigació de la UAB, ens farà una introducció a quines convocatòries estan obertes, les seves característiques i els passos per a poder presentar-nos.

Aprofitarem la sessió per exposar i debatre quin tipus de projectes s’han finançat en aquesta matèria en els darrers anys i cap a on es preveu que s’orientin les properes convocatòries.

Us esperem al MRA.

Didàctica i Difusió del Patrimoni Cultural

El Divendres 19 de Desembre tindrem la darrera sessió dels Divendres del Patrimoni Cultural de la UAB del 2014, organitzada per la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei  amb col·laboració amb el Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP) de la UAB. Aquest cop volem generar un debat entorn a la Didàctica i la Difusió del Patrimoni Cultural.

Per aquest motiu hem convidat a diferents grups de recerca, museus i experiències des del territori per tal de compartir la situació actual i els reptes als que ens haurem d’enfrontar en el futur.

La sessió es desenvoluparà de 10:00 a 14:00 al Centre de Documentació del Modul de Recerca A (2ª planta) de la Universitat Autònoma de Barcelona, just davant de la Biblioteca d’Humanitats. Els ponents seran els següents:

  • Lluís Campins i Helena Minuesa del Museu de Sant Cugat ens introduiran a les experiències que duen a terme des del Museu de Sant Cugat en els aspectes de la didàctica i la difusió.
  • Paloma Gonzalez Marcén i Clara Masriera del Seminari d’Arqueologia i Ensenyament del CEPAP de la UAB especialistes pel que fa a la didàctica del Patrimoni Prehistòric.
  • Joan Pagès i Neus Gonzalez  del Grup de Recerca GREDICS de la UAB treballen des de fa d’anys en la recerca de la didàctica del Patrimoni Cultural
  • Maria Abril de l’Escola de Turisme de la UAB, especialista en guiatge turístic del Patrimoni Cultural.
  • Teresa Blanch, professora de Museologia i Gestió del Patrimoni del Departament d’Art de la UAB i directora del museu de Cardedeu.
  • Joan Santacana i Tània Martínez del Grup de Recerca Dighecs de la UB , grup de referència en els aspectes de la difusió i l’educació del patrimoni
  • Sergi Seguí , Lluís Monfort i Jordi Amigó regidors de Cultura, d’educació i tècnic  de l’Ajuntament de Sant Just Desvern, ciutat coordinadora de la Xarxa “Memòria de les Ciutats”
  • Sònia Blasco responsable de màrqueting i comunicació de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya

Us esperem el divendres 19 doncs a la UAB. Recordar-vos que l’assistència es lliure i no cal inscripció.

 

Repositoris Digitals de Patrimoni Cultural: continguts, aspectes tècnics i legals.

L’ immens treball de digitalització del Patrimoni Cultural que s’ha realitzat en els darrers anys, ha generat una gran quantitat d’arxius digitals de diferent caràcter. Aquests s’han anat emmagatzemant en diferents repositoris digitals. Molts d’ells d’accés obert i consultables des de qualsevol lloc i per tothom. Una sèrie de reptes han sorgit respecte a la seva gestió i ús, sobretot en la línia d’anar més enllà que el simple “emmagatzematge”, ja que una de les seves missions és la d’estar a l’abast de la recerca i de la difusió.
Des de la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei, us presentem dues noves sessions de dels Divendres de Patrimoni Cultural de la UAB per parlar dels Repositoris Digitals de Patrimoni: continguts, aspectes tècnics i legals.
Les xerrades-debat les hem dividit en dos blocs els dies: el divendres 14 de Novembre i el divendres 21 de Novembre.
El primer dia, el divendres 14 de Novembre d’11:00 a 14:00 hores al Centre d’Estudis i Documentació del MACBA (Plaça dels Àngels 8, Barcelona) analitzarem la situació actual i els reptes de futur dels repositoris digitals de Patrimoni Cultural . El programa serà el següent:
  • Enric Cobo  del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:  Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya (DIDAC).
  • Maite Muñoz del centre d’Estudis i Documentació del MACBA:  El Repositori Digital del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA.
  • Nuria Gallart. de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB: El Dipòsit Digital de Documents de la Universitat Autònoma de Barcelona.
  • Cristina Azorín, per delegació de la CBUC:  la Memòria Digital de Catalunya (MDC).
  • Raimon Nualart del Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC):  iArxiu, repositori digital segur del Consorci AOC.
  • Lluís Vicente de l’Ateneu Barcelonès: Arxiu de la Paraula de l’Ateneu Barcelonès.

El segon dia, el divendres 21 de Novembre d’11:00 a 14:00 hores a la sala Eureka de l’edifici Eureka de la UAB analitzarem els aspectes tècnics i legals que afecten a aquest repositoris. Hi intervindran:

  • Malcolm Bain, soci de Id Law Partners / BGMA: Retos legales para los repositorios digitales de entidades culturales – experiencias en la Fundació Tàpies y el MACBA.
  • Ramon Alberch de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental (ESAGED): els requeriments ineludibles per a la preservació a llarg termini de documents electrónics.
  • Taula rodona
Us hi esperem.

Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic

Els Sistemes d’Informació Geogràfica estan sent àmpliament integrats en la recerca i la gestió del Patrimoni a Catalunya. El desenvolupament de noves aplicacions d’accés lliure, l’ús cada cop més estès de dispositius mòbils i la creixent demanda d’accés a les dades fan que es presentin nous reptes tant tecnològics com metodològics.

Des de la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei, hem preparat unes noves sessions dels Divendres de Patrimoni Cultural de la UAB per parlar dels Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic.

Aquestes noves xerrades-debat les dividirem en dos blocs els dies 31 d’Octubre i 7 de Novembre.

El primer dia, el divendres 31 d’Octubre, a la sala d’Actes de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB de 10:00 a 14:00, analitzarem la situació actual i els reptes de futur de l’ús i l’aplicació dels SIG. Per això comptarem amb diferents Grups de Recerca i Institucions. El programa serà el següent:

  • Joan Nunes professor de la Facultat de Geografia de la UAB, especialista en els SIG, ens parlarà sobre la formació SIG en el Grau d’Arqueologia de la UAB.
  • Joan Antón Barcelò del Laboratori d’Arqueologia Quantitativa de la UAB (LAQU) ens introduirà a l’ús dels SIG en la recerca arqueològica.
  • Alfred Mauri de l’Escola Superior d’Arxivística i Gestió Documental (ESAGED) ens farà una aproximació des de l’Arxivística a la gestió de les dades arqueològiques.
  • Carme Mirò i Alaix del Servei d’Arqueologia de Barcelona i responsable responsable del Pla Barcino i del Departament de Documentació, recerca, i arqueologia preventiva, ens presentarà la Carta Arqueològica de Barcelona.
  • Anna Busom del Departament de Cultura  ens presentarà el projecte per a la gestió Integral del Patrimoni Cultural Immoble de la Generalitat de Catalunya
  • Maria del Agua Cortés de l’Oficina de Patrimoni de la Diputació de Barcelona ens explicarà els Mapes de Patrimoni Cultural.
  • Robert Tamba de l’empresa SOT, ens farà una reflexió sobre la gestió de les dades de les prospeccions magnètiques.
  • Cesc Busquets, Marta Fàbregas i Àlex Moreno  de l’empresa ATICS SL, ens presentaran EKUMENE, el SIG corporatiu d’una empresa de gestió i difusió del Patrimoni Cultural.
  • Miguel Angél Vargas director del  Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) i Pablo del Fresno, de l’empresa Sistemes de Gestió del Patrimoni (SGP) i coordinador del Projecte SigArq ens presentarà el nou programari d’accés lliure SigArq, una nova eina per les necessitats administratives i científiques de la gestió arqueològica.

El segon dia, el Divendres 7 de Novembre a les 10:00h , Pablo del Fresno ens farà una sessió sobre el SigArq, a l’aula d’Informàtica del LIGIT a la UAB.

Per aquesta sessió cal que us inscriviu al correu: core.patrimoni@uab.cat

sistemes Informacio

Impressions sobre les Jornades APP: Aplicacions per a la Promoció del Patrimoni. Girona 1-3 Octubre de 2014

La Realitat Augmentada està sent una de les eines amb més projecció dins l’àmbit de la difusió del Patrimoni Cultural. Ja sigui a través dels dispositius mòbils o amb projeccions sobre elements patrimonials (VideoMapping), la comunitat internacional s’està posant d’acord en la idea de que l’ús d’aquestes tècniques aplicades a la didàctica i la difusió del Patrimoni Cultural pot suposar un pas endavant.

Amb aquesta idea els passats 1, 2 i 3 d’Octubre es celebraren al CaixaForum de Girona les Jornades APP Aplicacions per a la Promoció del Patrimoni. Organitzades pel Departament de Cultura, amb la col·laboració de la Fundació i2Cat i KonicLab, les jornades s’emmarquen dins el Projecte Europeu International Augmented Med (IAM), liderat per l’Ajuntament de l’Alguer i amb participació catalana. Aquest projecte  de cooperació internacional finançat pel programa CENPI CBC MED i  hi participen 13 socis de 7 països mediterranis. Un exemple més de que la cooperació internacional no està reeixida amb el camp de Patrimoni i les Noves tecnologies.

Les jornades es fixaven com a objectius  promoure l’ús de la Realitat Augmentada i les tecnologies multimèdia en l’àmbit del patrimoni cultural i natural. Molt enfocat a crear serveis turístics innovadors i  millorar l’experiència dels visitants en el camp del turisme cultural.  Les jornades també pretenien fomentar la creativitat en les aplicacions per a dispositius mòbils per a la cultura i el turisme.

En el marc de les jornades també es van presentar  les 2 propostes de Video Mapping premiades  en la convocatòria internacional per a projectes de RA aplicada al patrimoni. Així per les nits es van projectar diferents VideoMappings sobre la Casa Pastors, davant la catedral de Girona.

1169744_750238408345735_326655714_n

Al llarg dels tres dies de Jornades vàrem poder conèixer a fons diferents aplicacions de Realitat Augmentada dins el camp del Patrimoni Cultural, especialment aplicacions dins l’àmbit català com els projectes premiats en la convocatòria internacional per a projectes de RA,  GIRONOW o ERA Girona o les més orientades a museus com les del MACBA: Art dos Punts, l’APP de la Casa Batlló o la futura aplicació del Museu d’Història de Catalunya.

D’altre banda també va ser interessant conèixer de primera mà el projecte de VideoMapping sobre la pintura mural de Sant Climent de Taüll  Romànic Obert: Taüll 1123, un cas d’èxit d’un projecte multidisciplinari de col·laboració entre la recerca i l’empresa amb el suport d’una fundació privada.

Interessant va ser la xerrada sobre la gamificació aplicada en l’àmbit patrimonial, on diferents experts del món empresarial i de la recerca ens van presentar els seus projectes i vàrem poder compartir les seves experiències (Fool Head Studio, Badge Culture, i l’ICUB). En aquest sentit cal dir que aquesta idea de la gamificació i el storytelling en el patrimoni és un dels avenços més destacats de l’aplicació de la RA. Aquest format didàctic i de difusió es fa especialment enriquidor, ja que aporta noves sol·lucions a la problemàtica de l’ús d’aquestes tecnologies intermediàries entre l’usuari i el Patrimoni.

En general la aplicació tecnològica de la RA està força ben resolta per a aquells continguts  textuals o fotogràfics, aportant una experiència personalitzada sobretot en rutes urbanes i dins dels museus. Es troba a faltar però l’ús de models virtuals tridimensionals afegits a la realitat, bàsicament per la dificultat del geoposicionament dels dispositius mòbils, tot i que caldria investigar altres sol·lucions més innovadores i poder sense ús del geoposicionament, com les balises de posició. Cal destacar la idea innovadora de superposar informació musical sobre el territori (BCNSoundscapes), idea que ofereix una visita molt individualitzada.

D’altre banda va quedar pal·lés la gran manca de contingut i de disseny didàctic de la major part de les aplicacions. Es va trobar a faltar la presència de l’expertesa que poden aportar els grups i centres de recerca més substantius, tant a nivell històric com metodològic didàctic. Cal doncs, que des de l’inici del projecte estigui molt present l’objectiu didàctic per buscar la sol·lució més adient. En alguns casos va donar la sensació que es buscava l’aplicació de la RA per ella mateixa, i no per explicar allò al que feia referència. Per tant insistim en la necessitat d’enfocar la RA a les necessitats reals de la didàctica i la difusió de patrimoni sense desmerèixer l’esforç i la innovació que impliquen aquestes noves eines.

Noves sessions dels Divendres de Patrimoni Cultural de la UABCei

Us presentem les sessions dels Divendres de Patrimoni Cultural de la UABCei pels propers mesos:

Divendres 31 d’Octubre i 7 de Novembre

Aquesta xerrada la dividirem en dues sessions i ens endinsarem en els Sistemes d’Informació en la Gestió del Patrimoni Arqueològic. En una primera part el Laboratori d’Informació Geogràfica i Teledetecció de la UAB (LIGIT) ens presentarà el seu projecte SigArq, una aplicació multiusuari en xarxa de distribució gratuïta que aspira a gestionar les dades de qualsevol intervenció arqueològica.  En la sessió coneixerem d’altres sistemes i podrem discutir sobre els reptes i l’estat actual de l’us d’aquestes tecnologies juntament amb representants de les diferents administracions catalanes, empreses i grups de recerca de la UAB, com el Laboratori d’Arqueologia Quantitativa (LAQU). En la segona part, el 7 de Novembre farem una demostració pràctica del funcionament del programari SigArq.

Divendres 14 i 21 de Novembre

També dividida en dues part, el més de novembre parlarem sobre el Repositoris Digitals de Patrimoni Cultural: continguts, aspectes legals i tècnics. En aquesta sessió comptarem amb la col·laboració, entre d’altres del Centre d’Estudis i  Documentació del MACBA, la Biblioteca d’Humanitats de la UAB i l’ESAGED (Escola Superior d’Arxivistica i Gestió de Documents)

Divendres 19 de Desembre

Per finalitzar l’any, tractem els aspectes relacionats amb la Didàctica en Patrimoni Cultural, tant del punt de vista de l’educació com de la difusió i el guiatge. En aquesta sessió comptem amb l’ajuda del CEPAP (Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria), el Grup de Recerca en Didàctica de les Ciències Socials (GREDICS) i l’EUTDH (Escola universitària de Turisme i Direcció Hotelera).

 Properament us informarem de forma més detallada de cadascuna de les sessions.