Presentació de “No somos refugiados” d’Agus Morales a la Facultat, 26 d’abril

Posted in Acadèmic, Periodisme 24 abr. 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

A continuació compartim aquesta notícia del Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació:

La guerra siriana. Els campaments d’Àfrica. Els rescats a la Mediterrània. Els tibetans a l’exili indi. Després de recórrer 17 països i conversar amb més de 200 persones, Agus Morales va escriure el llibre de crònica No somos refugiados, que serà presentat aquest dimecres 26 d’abril a les 12h a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

L’acte, organitzat pel Departament de Periodisme, comptarà amb la participació del professor Santiago Tejedor i del mateix autor.

no somos refugiados

No somos refugiados, publicat per l’editorial Círculo de Tiza, és un llibre de crònica que recorre el camí de les persones que fugen de la violència, no només a Europa, sinó a tot el món. Qui són els refugiats? Potser la paraula ‘refugiat’ sigui de consum occidental. El llibre inclou fotografies d’Anna Surinyach i pròleg de Martín Caparrós.

Agus Morales (Barcelona, ​​1983) és periodista i director de Revista 5W. Porta una dècada escrivint sobre víctimes de la guerra i refugiats. Ha estat corresponsal de l’Agència EFE al Sud d’Àsia, on va passar més de cinc anys entre l’Índia i el Pakistan. Va treballar durant tres anys amb Metges sense Fronteres seguint els moviments de població a l’Àfrica i Orient Mitjà. Ara és reporter independent i professor associat a la UAB. Ha cobert la mort d’Osama bin Laden, l’epidèmia de l’ebola a l’Àfrica Occidental i els rescats a la Mediterrània. És un dels fundadors de la revista de crònica internacional 5W, que ara dirigeix. És doctor en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UAB amb una tesi sobre el poeta indi Rabindranath Tagore, la seva passió secreta.


Trobareu No somos refugiados a la planta 3 de la Biblioteca

 

Disponible l’anuari 2016 d’audiències de TV

Posted in Noves adquisicions, Recomanem, Televisió i ràdio 21 abr. 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

Anuario 2016 TVJa tenim disponible l’edició 2016 del Anuario de Audiencia TV de Kantar Media, recurs digital imprescindible per conèixer les característiques del consum de televisió a Espanya, els programes líders d’audiència, la distribució de la publicitat, etc.

A més de l’edició 2016, des de la seva pantalla d’inici es pot accedir a les edicions anteriors: 1999-2015.

L’anuari funciona amb nom d’usuari i password, així que per consultar-lo adreceu-vos a qualsevol de les biblioteques UAB.

 

Llibres a 1 € a les Biblioteques UAB!

Posted in Acadèmic 18 abr. 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

llibres 1 euroDel 18 al 28 d’abril en algunes de les biblioteques UAB trobareu una selecció de llibres i números de revista que us podreu emportar a canvi d’un donatiu d’1 euro per exemplar.

A la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General la parada es muntarà al vestíbul de la planta baixa.

La recaptació es destinarà a l’adquisició de documents per a la docència i la recerca, i la millora dels serveis bibliotecaris.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració!

Vacances de Setmana Santa

Posted in Avisos de la biblioteca, Fons, espais i serveis 07 abr. 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

setmana santa 2017La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General romandrà tancada del 10 al 17 d’abril, ambdós inclosos.

La resta de biblioteques del Campus de Bellaterra també tanquen.


SALES D’ESTUDI

La Sala d’Estudi UAB (a les plantes -2 i -3 de la Biblioteca de Ciències Socials) romandrà oberta amb els horaris següents:

– Divendres 7 d’abril: obert fins a les 24 h
– Del 8 al 17 d’abril: obert de 7 a 24 h
– Dimarts 18 d’abril: obertura a partir de les 7 h

Recordeu que per accedir a les sales d’estudi us haureu d’identificar amb el carnet vigent de la UAB.

Tingueu en compte que el dimarts 11 d’abril hi ha programada una aturada general del Servei d’Informàtica de la UAB per procedir a la seva revisió anual (això implicarà l’aturada de la connexió a Internet).

Per a més informació actualitzada dels horaris de les biblioteques i sales d’estudi, consulteu la pàgina dels horaris de les biblioteques de la UAB.


PRÉSTEC CONSORCIAT (PUC)

Important! A causa del tancament d’algunes biblioteques durant els dies de Setmana Santa, les sol·licituds de Préstec Consorciat (PUC) rebudes a partir del 3 d’abril se serviran amb retard. El servei es restablirà a partir del 18 d’abril.

BONES VACANCES!

 

 

Base de dades Academic Search Complete

Posted in Avisos de la biblioteca, Recerca 06 abr. 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

Academic Search CompleteDes d’aquest mes les biblioteques UAB disposen d’un any d’accés gratuït a la base de dades de literatura científica Academic Search Complete, d’EBSCO.

Es tracta d’una base de dades multidisciplinar de revistes, llibres, actes de congressos, informes, etc. a text complet. També inclou una col·lecció de vídeos d’Associated Press.

Us animem a provar-la! Hi podeu accedir d’aquest enllaç directe, o bé des de Trobador: busqueu “Academic Search Complete” a la pestanya Bases de dades.


Més informació sobre el contingut de la base de dades, a la web d’EBSCO

Exposició “Barcelona davant la càmera”

Posted in Exposicions, Fotografia periodística 04 abr. 2017 by Sergio – No hi ha comentaris |

La primera fotografia de Barcelona es va fer amb un daguerreotip el dia 10 de novembre de 1839 des d’una terrassa del Pla de Palau. Des de llavors, Barcelona, com a ciutat cosmopolita, té una llarga trajectòria fotogràfica que mostra el vincle entre la transformació urbana, marcada per la celebració de grans esdeveniments internacionals (Exposició Universal de 1888, Jocs Olímpics del 1992, Fòrum de les Cultures 2004,…) i el paper històric de la fotografia en la configuració de la percepció i opinió pública de la ciutat.

Des de l’aparició de les diferents tècniques fotogràfiques, a la dècada de 1850, fins l’expansió de les tecnologies digitals hi ha diferents moments històrics: l’aprovació del pla Cerdà i l’Exposició Universal, l’època del Modernisme arquitectònic i artístic; els anys trenta i la Guerra Civil ; el nou fotoperiodisme de la Transició ; el sorgiment del nou estil documental fotogràfic en relació amb la recuperació de la ciutat i l’auge del moviment veïnal ; i, per finalitzar, les noves lluites socials on la imatge adquireix un nou protagonisme, tant en el màrqueting urbà com en el conflicte social que fan de Barcelona una de les ciutats més fotografiades del món.

Des del dia 5 d’abril trobareu a les vitrines de la planta baixa de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General una petita mostra de reculls fotogràfics de la ciutat de Barcelona. Podeu demanar la llista dels documents exposats a través del servei Pregunt@.

 

La nostra pàgina de Facebook es trasllada!

Posted in Avisos de la biblioteca 03 abr. 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

avatar FBDes de novembre de 2011 fins avui la BCHG ha estat present a Facebook i ha compartit centenars de notícies i de fotografies amb els seus seguidors. Aquesta setmana fem un pas més i ens integrem a la nova pàgina de Facebook de les Biblioteques UAB. Seguirem informant i seguirem publicant fotos, però a partir d’ara ho farem conjuntament amb la resta de biblioteques. La nostra pàgina ja no s’actualitzarà.

Us convidem a seguir-nos a fb.com/bibliotequesUAB. I, naturalment, donem les gràcies a tots els que en el seu moment ens vau fer un Like! Ha estat un plaer. Esperem continuar comptant amb el vostre suport.

facebook biblioteques UAB

Resultats de l’enquesta de satisfacció 2016

Posted in Avisos de la biblioteca, Fons, espais i serveis 03 abr. 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

enquesta2016El passat novembre vam demanar als nostres usuaris (alumnes, professors i personal d’administració i serveis) que responguessin una enquesta per ajudar-nos a conèixer millor la seva percepció dels serveis i recursos de les biblioteques UAB i poder-los adequar a les seves necessitats.

Ara hem publicat els resultats de l’enquesta. Podeu llegir els resultats globals aquí, i els resultats de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General, aquí.

En aquesta infografia veureu un resum de les dades més destacades.

Us agraïm la vostra col·laboració i la vostra confiança en el Servei de Biblioteques UAB.


Més informació

 

Recomanem: La grieta

Posted in Fotografia periodística, Noves adquisicions, Periodisme, Recomanem 31 març 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

Carlos Spottorno y Guillermo Abril. La grieta. Bilbao: Astiberri, 2016.

La GrietaAquesta setmana us recomanem un extraordinari treball periodístic del fotògraf Carlos Spottorno i el reporter Guillermo Abril que ha publicat Astiberri, editorial de còmic especialitzada en novel·la gràfica.

La grieta és un reportatge en un format innovador -fotografies que han rebut un tractament cromàtic, a mig camí entre el còmic i el fotollibre-, resultat d’anys de recórrer les fronteres més conflictives d’Europa. L’objectiu: treure a la llum les esquerdes que apareixen als murs que suposadament salvaguarden el nostre estat del benestar.

“Carlos cena en París, cuando un camarero avisa de que a pocas calles se está produciendo un tiroteo. […] Me escribe. Está bien. Sigue los acontecimientos agazapado en su habitación.

Le respondo: es la grieta.

Llevamos un tiempo dándole vueltas a esta idea. Recorriendo la frontera exterior -la gran grieta- hemos encontrado decenas de fisuras en el sueño europeo. Está la inmensa falla de los refugiados; las brechas del nacionalismo, el cierre de fronteras y la sombra de la salida del Reino Unido de la UE; el populismo y la islamofobia; la crisis que ha enfrentado al norte y al sur; la fractura del bloque del este, que considera a Bruselas la Nueva Moscú; los agujeros de Siria, Irak y Libia. Y está Rusia […].

“Hay unas grietas principales y otras menores. Todas conectadas -me dice Carlos, poco antes del atentado. Si no se atajan colapsa la estructura”.

La estructura es Europa. Sus 70 años de paz. La libertad. La ausencia de fronteras. todo los que nos convierte en el lugar al que quieren llegar quienes huyen de la barbarie.” (p. 108-109)

Spottorno i Abril comencen el seu viatge a Melilla i la muntanya Gurugú, on acampen joves subsaharians mentre esperen per saltar la valla que els separa d’Espanya. Visiten la frontera entre Turquia, Grècia i Bulgària, porta d’entrada de sirians que fugen de la guerra. Assisteixen al rescat d’una prop de la costa de Líbia*. Segueixen els refugiats que proven d’arribar a Europa central per la ruta dels Balcans. I investiguen una nova guerra freda entre Rússia i l’OTAN, que mostra els primers senyals a les fronteres amb Polònia, Bielorússia i Finlàndia. Per les pàgines del seu llibre desfilen agents de Frontex, maniobres militars, famílies senceres que fugen de l’horror, esperança i desesperació.

“Comenzamos el viaje sin saber muy bien qué íbamos a encontrar en el camino. Emprendemos el regreso a casa con la sensación de que tenemos que contarlo.” (p. 167)


*El reportatge multimèdia sobre aquest rescat que van publicar a El País Semanal, titulat “A las puertas de Europa” , va guanyar un World Press Photo 2015 en categoria de vídeo


En voleu saber més?

S’han publicat moltes ressenyes de La grieta, però a nosaltres ens ha agradat especialment aquest article de Mar Abad a la revista Yorokobu:

Mar Abad. “La grieta: un reportaje en cómic que explica cómo se está rompiendo Europa”. Yorokobu, 11 enero 2017


Imatge de la coberta obtinguda de la pàgina web de l’editorial Astiberri

 

Javier Celaya ens avança com serà el llibre del futur

Posted in Congressos, jornades i premis, Documentació i societat de la informació, General 29 març 2017 by Monica – No hi ha comentaris |

llibresDissabte passat ens vam escapar a la xerrada que va oferir Javier Celaya a Kosmopolis 2017, “El libro que viene”. Javier Celaya és un expert en edició i cultura digital, i participa des de fa uns quants anys a la secció Bookcamp de Kosmopolis. Aquest any, a més, acabava d’arribar d’Estats Units, on havia assistit al congrés SXSW, una trobada durant la qual es presenten tota mena d’innovacions en els sectors de la cultura i l’entreteniment.

El futur del llibre, segons Celaya, passa per la intel·ligència artificial, que ja és present a les nostres vides però que en els propers anys encara ho serà més. La intel·ligència artificial afectarà el món del llibre en la pròpia creació artística i també en la traducció, la venda a les llibreries, el préstec a les biblioteques… I els avenços en IA van molt lligats a l’explotació de dades massives (big data), derivades, per exemple, de l’ús de les xarxes socials: les dades massives es poden interpretar i se’n poden extreure patrons, i tot això es pot fer a gran escala i en temps real.

Celaya va donar uns quants exemples de creació artística feta per màquines dotades d’IA: màquines que han après a pintar com Rembrandt, màquines que poden compondre música, ordinadors que són capaços de crear tràilers de pel·lícules o d’escriure un text (i presentar-lo a un premi literari). La plataforma Narrative science genera informes periodístics a partir del rastreig de dades. Res no impedeix que algun dia els lectors puguin dialogar amb el personatge d’un llibre o es puguin recrear converses amb persones que han mort (com passava al primer capítol de la sèrie de la CNN “Mostly human”).

Què passarà al món del llibre? L’IA serà important en el procés de descobriment i compra de llibres. Editors, llibreters, biblioteques i lectors es beneficiaran d’eines que permeten conèixer el mercat més enllà dels índexs de vendes i que fan recomanacions personalitzades. Les vendes són un indicador del comportament d’un llibre, però també ho són el grau de satisfacció dels lectors i les sensacions que han experimentat mentre llegien. I així tenim la plataforma Tekstum, per exemple, que ens diu les emocions que ha provocat un llibre. Potser algun dia una llibreria decidirà ordenar els seus llibres per emocions? I també hi ha Komilibro, una app adreçada a joves lectors, que ajuda a descobrir llibres, retroalimentant-se dels comentaris que fan els propis lectors.

L’IA també es pot aplicar al llibre de text: l’editorial Santillana ha llançat la plataforma A20 d'”aprenentatge líquid”, que permet al docent crear diverses velocitats d’aprenentatge. Pot ser un recurs per reduir l’abandonament escolar.

The bestseller code: anatomy of the blockbuster novel és un estudi de Jodie Archer i Matthew L. Jockers que ha identificat quins són els elements comuns dels best-sellers. Això ha estat possible gràcies a un algoritme que ha analitzat milers de novel·les.

Inkitt, “The Hipsters Library”, és una plataforma en la qual els autors poden dipositar els seus manuscrits: ella calcularà quina possibilitat tenen de tenir èxit.

Jellybooks analitza com molts lectors llegeixen un mateix llibre: en quin moment del dia, si l’acaben, on s’han quedat… El seu feedback ajuda els autors i editors.

Aquestes i altres eines que va esmentar Javier Celaya ens serviran per sortir de la nostra zona de confort cultural, per descobrir nous autors. Abans aquesta tasca prescriptora la feia un llibreter o un bibliotecari: ara també la podrà fer un algoritme. Fa uns anys ens preguntàvem si amb l’arribada del llibre electrònic desapareixeria el llibre en paper; ara sabem que aquesta pregunta és irrellevant: les persones seguiran llegint, tant en paper com en format electrònic. El que canviarà és la manera d’acostar-nos a la lectura.

I els llocs de treball? Com els afectarà la IA? Una estimació optimista calcula que el 12% dels llocs de treball desapareixeran, un 75% seran millorats, i un 13% seran noves professions. Amb aquest últim gràfic Javier Celaya va complir el que va prometre al començament de la xerrada: ens va dir que ens venia a inquietar, però no massa.


En voleu saber més?

No us perdeu l’article “El llibre que ve” escrit per Javier Celaya amb motiu de la seva xerrada a Kosmopolis, publicat a la web del festival el 31 de gener de 2017

Eugènia Güell també va assistir a la conferència i n’ha fet un resum que us recomanem, a Núvol: “Quatre coses sobre el futur del llibre abans de l’aperitiu”, 27/03/17

Javier Celaya va recomanar aquest article de The Guardian: “Did Cambridge Analytica influence the Brexit vote and the US election?” (04/03/17), per ajudar a entendre com és possible manipular les xarxes socials de manera que determinats missatges arribin a determinada audiència (i influir en les votacions)