llegim plegats?

lloc de trobada d’amants de mots

Ago 12 2010

Ah, l’empatia, antònim de la utopia!

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

Ja col·labores en el trànsit evolutiu cap a la humanitat-biosfera empàtica. Diu que ens salvarem per l’empatia. T’ho creus o et sembla una utopia?


216 Comments

Gen 20 2010

com aprendrem? com ensenyarem?

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

La rectora Tubella (en l’entrevista del 324 d’avui) exposa sense embuts que la xarxa ja ha liquidat el sistema eductaiu tradicional. Que la figura del docent s’ha reconvertit majoritàriament en mentors o prescriptors i en uns pocs professors estrelles (els grans cracs de cada disciplina que tenen auditoris de desenes de milers d’alumnes). Que l’alumne decideix com, quan i què vol aprendre. Que les més prestigioses universitats americanes han apostat per Academic Earth (classes enregistrades obertes) per continuar mantenint el prestigi de les seves acreditacions… Ens ho deia fa poc també la Dolors Reig, la transformació de les discogràfiques serà una anècdota en comparació al que els tocarà a les institucions educatives. El debat és obert. Llegim-lo amb atenció.


56 Comments

Set 01 2009

our summer bookcrossing

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

Què heu llegit darrerament (text, quadre, film, post, audició, clip…) que us hagi deixat petja o pòsit? I, per què en recomaneu la lectura conjunta? En retornar a la quotidianitat del setembre no volem deixar escapar aquelles vivències estiuenques, el passallibres particular de llegim plegats, per tal de programar futures trobades. Volem convertir els comentaris d’aquí sota en un intercanvi de fotos de vacances. Som-hi!


54 Comments

Jul 28 2009

“history thieves”, de Zinovy Zinik (2a trobada)

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

D’Eurozine, rebem avui (28-7) aquest assaig autobiogràfic de l’escriptor jueu d’origen rus establert a Londres, Zinovy Zinik, en què fa memòria dels seus avis a la recerca d’identitat… Es tracta d’un text “based on a speech delivered at the 21st European Meeting of Cultural Journals, Vilnius 8-11 May 2009″.

Només un tast per animar-vos a llegir-lo. Diu Zinik, cap a la fi de l’assaig: “We are obsessed with checking the veracity of facts and the identity of the objects we deal with. But I exist – with my dreams and my guts – regardless of what others think of me, regardless of what identity card is put into my breast pocket. My experience teaches me that we can achieve truth not only by way of discarding false facts and exposing fake identities. The act of recognition is a quicker and more reliable guide to the truth: we momentarily recognise a familiar face in a crowded room and find our way home by recognising familiar corners. Something clicked in my mind when I saw a house on the banks of the river Spree…”
Suggerent, oi?
Què us sembla si aprofitem les vacances (eufemisme de diàspora?) per llegir-ho amb calma, rumiar-hi, esperar algun clic… i trobar-nos (2a trobada)? Val tot, ja ho sabeu amants de mots: un comentari, un qüestionari, una referència, un text suggerit, unes notes relacionades, un dibuix inspirat..  (orals, escrits, plàstics, audiovisuals…). Vés a saber si no n’acabem fent un altre recull d’autobiografies!


71 Comments

Jul 27 2009

identitat per composició o per successió?

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

Acaba de fer-se públic (i nosaltres el republiquem aquí sota) el resultat del projecte “Mil cares d’una ciutat”. L’objectiu és definir una metròpolis a través d’una successió de mil cares que l’habiten: mil rostres componen el paisatge humà. Tot veient el vídeo, una de les associacions conscients ens ha dut al recent rostre de la UAB, elaborat a través d’una fusió de cent cares que també l’habiten: la identitat composta. I ja no ens hem pogut escapar del dilema, és clar.
Com ho veieu, amants de mots: què defineix millor una (qualsevol) identitat: una successió o bé una composició? Fernando António Nogueira Pessoa qui és: Pessoa o la successió dels seus heterònims (de Chevalier de Pas a Ricardo Reis)?


48 Comments

Jul 22 2009

el present, beta permanent (tendència2)

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

Diu Google beta:
There’s no final version. Nothing is static, everything is changing. With every new iteration, small changes make you realize the creature is alive. You’re never bored: sometimes they’re doing small tests and you get the chance to see things before they’re launched, in other cases the evolution takes you by surprise. As with most beta software, there’s no guarantee that things will go well, but this new perpetual beta removes most of the risks because the changes are much smaller.

When a product is still in beta, you never know what’s going to happen next. It may change its direction, it might morph into something else. It’s an unfinished product, like we all are, always open to new horizons.

It’s like writing a book, publishing it and then realizing that you should have written something else. But you can’t change too much until the second edition. In the web apps world, the second edition can be launched much faster and it doesn’t require buying a new copy.

With all its mistakes, the beta application is honest and admits is not yet perfect. It’s still testing, exploring, challenging the possibilities.

El LIFT09 de Ginebra del març passat es va preguntar Where did the future go? i va respondre que “Empathy, in particular, is not only the foundation for meaningful social innovation projects (pro-bono or for-profit), it is also the very prerequisite for every act of human cooperation. Sympathy creates compassion, empathy breeds solidarity”, i que “Privacy is dead”, i que “Design is a way of walking over the landscape of possible worlds”, i que…
Bill Thompson, un dels speakers (la intervenció del qual podeu seguir també doblada en francès femení) defensor entusiasta de la mort de la privacitat, diu que no ens hem d’entristir per aquesta pèrdua perquè la nova transparència radical duu a una nova llibertat.
Com ho veieu, amants de mots? D’acord o en desacord? Quina llibertat preferiu: la de l’anonimat de la prexarxa o la de la vostra beta existència publicada?

Ah, i no us perdeu la nova edició del LIFT09, al setembre, a Jeju (Corea del Sud), sota el suggerent eslògan Serious fun!


103 Comments

Jul 22 2009

Porcel ressuscita Verdaguer… algú de vosaltres ressuscita Porcel, o…?

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

Una entrevista impossible és un cúmul de preguntes (al passat) amb respostes volgudes (des del futur). La mostra evident que la interrogació sempre és retòrica. Que quan apareix aquest símbol gràcil (?) desapareix el dubte, la incertesa, l’evanescència del pensament i s’inicia la concreció, l’explicitud.

Què hauríeu preguntat a Verdaguer cent anys després de la seva mort? Segur que un qüestionari diferent del que elaborà Porcel.
La proposta d’avui és què li preguntaríeu a Baltasar Porcel sobre la seva vida, pocs dies després de la seva mort. I no val l’excusa que el coneixeu poc, o gens. Sempre recordarem la Natàlia, la primera alumna que va fer una entrevista impossible en un curs de nivell de suficiència. Va ressuscitar Frederica Montseny… i mai no n’havia sentit a parlar abans d’entrevistar-la. Curiosament, el seu qüestionari s’assembla molt al d’en Jordi Mata, historiador i escriptor que ha popularitzat aquest gènere d’entrevista des de la revista Sàpiens, que fa poc també ha necessitat conversar amb la primera ministra espanyola.
No cal dir que podeu fer reviure Porcel o qui vulgueu, perquè el de debò importa és què (?) volem immortalitzar de nosaltres mateixos tot preguntant els altres.


142 Comments

Jul 17 2009

l’aula esdevé carpa? (tendència1)

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

Podrà l’efervescència dels canals de comunicació del vint-i-un transformar actituds? És la gran esperança i la gran inquietud de la revolució tecnologicocomunicativa. Del quiosc del mes, concretament de Science blog, ens arriba una notícia impactant des d’Anglaterra: estratègies de divulgació científica en festivals musicals amb la finalitat de difondre ciència d’amagat. Els fonaments, dues assercions: que “hedonism and intellectual pursuit make a natural couple” i que “the way education should be: voluntary, open, comprehensible and inspiring”.

La controvèrisa entre divulgació científica i ciència aterra en escenaris nous. Potser, fins i tot, reapareix el dilema amateurisme versus professionalitat. I qui sap si no visitarem l’arcaica distinció entre artesania i art. Avui, amb aquesta entrada que estrena la secció de tendències, volem polèmica, volem contraarguments, volem disputa, volem confrontació… volem mots vostres, amb gramàtica o sense, des de la carpa o des de l’aula magna.

A prop de Cambridge, del 23 al 26 de juliol, se celebra la cinquena edició del The Secret Garden Party (SGP). El web de la programació d’enguany, encapçalat per una estimulant citació de Calvin: “That’s the difference between me and the rest of de world.. Happiness isn’t good enough for me. I demand euphoria!” és, com a mínim, atractiu. No ens ho hauríem de perdre. Algú hi pot anar? Si ho voleu seguir des d’aquí, tenim el twitter oficial del Festival i un enllaç a l’àudio en directe.


211 Comments

Jul 17 2009

redactar un abstract és tuitejar?

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

El clip com a impacte comunicatiu concís emergeix cada vegada amb més força i eficàcia i s’està apoderant del discurs en tots els àmbits. Els nous canals audiovisuals han generat fenòmens com el de youtube, però cada vegada és més rar navegar per blocs i webs sense audioclips o videoclips. Per contacte (recordo algú que deia que la literatura del vint narrava condicionada pel cinema), els canals escrits (en explosió de possibilitats, també) condueixen a formes enclipades o textosclips. El fenomen twiter, n’és un bon exemple. L’art de la concisió, doncs, esdevé una disciplina comunicativa cada vegada més necessària.

I hem pensat en els estimats abstracts, com a vehicles promocionals dels avenços científics. Que potser no són, des de finals del dinou, l’expressió enclipada del coneixement? Quants abstracts llegeix un investigador a la seva vida? I quants papers? Com es redacta un abstract: pensant que ha de persuadir la lectura de l’article que resumeix o bé intentant comunicar-ne els trets primordials?

Us proposem un exercici de millora d’un abstract prou eficaç, que no cau en el parany de ser un índex i que passa amb bona nota la necessitat de ser un destil·lat del paper que precedeix, sense recolzar-s’hi ni presentar-lo. Només llegint-lo ja sabem el més important que ens dirà l’article. Què canviaríeu, doncs, d’aquest abstract per a fer-lo més eficaç? I el més important… per què?

Un altre dia parlarem dels estimadíssims keywords. Algú s’anima a proposar-ne una activitat a l’apartat d’opinió?


Comentaris tancats a redactar un abstract és tuitejar?

Jul 10 2009

“cançó a Mahalta”, per començar a trobar-nos (1a trobada)

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

A Lleida fa quatre anys que celebren el festival poètic Mahalta en memòria d’un dels poetes catalans recents més oblidats. Màrius Torres va escriure aquest poema el març del 1937, només fa o ja fa setanta-dos anys… Són pocs versos, però són nítids, contundents i tendres alhora. Per evitar perdre’ns en la traducció, la primera proposta és que cadascú versioni en la seva llengua (o en la llengua que li plagui) aquest cant a Mahalta com a lloc de trobada, aquí sota, als comentaris. Si voleu inspirar-vos en la versió de Llach, que ha popularitzat el poema, vosaltres mateixos… A final de mes, ens podríem trobar per dir-nos-els tots aquests mots.


4 Comments

Next »