Science is not fun

El mes sorprenent d’aquesta notícia sobre la detecció precoç del càncer de pulmó mitjançant un test en sang no és l’excel·lent trobada d’una prova que salvarà moltes vides. El més sorprenent és que aquesta prova es posarà a la venda, almenys als Estats Units, al preu de 300 dòlars. Al Regne Unit, on està situat el laboratori farmacèutic que ha realitzat el descobriment, sortirà al mercat a principis de 2011.

Sembla que la indústria farmacèutica preten que la seva producció estigui supeditada als capricis del mercat i no al funcionament d’una comunitat científica com és la biosanitària. No sé si s’enrecorden del famòs debat que es va crear als Estats Units abans de l’aprovació de la reforma sanitària. Em sembla que la salut no és un valor financer amb el que s’hagi d’especular. Especialment ara que el prestigi dels mercats financers està en entredit i que resulta que el mercat no és la poció màgica que resol tots els nostres problemes. Tal vegada hauríem de preguntar-nos qui són els beneficiaris d’una recerca científica moltes vegades sufragada pels ciutadans i no només si és just que ho disfrutin uns quants, sino si tindrem societats més preparades pels nous reptes si només uns quants, no sempre els més capaços, podran accedir a una sanitat de qualitat.

Carles Gámez.

The hopeful Internetmedium Global Talent, dealing with science in Catalonia and the rest of the world died an unpeaceful death last month when the responsable people at the head of Talència decided there was no more money for this project. The decision was very sudden and without any advance information or discussion with the many people (nearly twenty, including myself) involved in Global Talent. Therefore the shock was great, we all felt kind of humiliated to be kicked out on the street like that. All though there is now pratically nobody left to update the website Talència wrote to us: “Global Talent seguirà operatiu amb el mateix esperit i finalitat de donar a conèixer la informació internacional dels avencos científics, i donar impuls i difusió al sistema català de recerca i innovació.” First I thought this was outright cynical, now I tend to call it a ridiculous claim, to “continue” a medium that has just been dealt the deathblow. Global Talent only started in September 2009 and was not given a chance to prosper further. Another chance missed to do proper science communication.

Oliver Hochadel

No hace mucho tiempo se realizó una campaña publicitaria para lanzar a la venta un nuevo producto relacionado con el campo de la biogenética: los “Genpets”.  La empresa de biotecnología Bio-Genica, Genetic Engineering and Manufacturing lanzaba a la venda los genpets, esto son mascotas genéticamente manipuladas que podían ser adquiridas en cualquier tienda.

Sergi Grau Torras Llegir més »

Sucede que me han preguntado mi opinión: ¿Debe el público participar

en la investigación o políticas científicas? Y no puedo más que volver

a mi antiguo problema del pragmatismo. Resumámoslo así: ¿Por qué

queremos que el público participe? ¿Requerimos que el trabajo del

científico sea regulado, normado o dirigido por la opinión pública?

Christian Alvarez Llegir més »

“Serios indicios de que el cráneo del ‘hombre de Orce’ pertenece a un asno”. Aquest va ser el titular de portada de El País del 12 de Maig de 1984. A partir d’aquí el ressò dels mitjans es increïble. El País mateix, en els següents tres dies va publicar fins a onze articles sobre l’Home d’Orce, alguns d’ells d’opinió i clarament crítics tant amb els investigadors, per haver publicat sense total seguretat, com amb la Junta d’Andalusia, per la utilització política que va fer de la resta. Llegir més »

Aquest era el titular de la noticia que publicava un diari nacional fa menys d’un mes. La noticia exposava tota la polèmica que ha hi hagut a França, al voltant de la decisió de retornar uns caps maoris, al poble indigena Nova Zelandès. L’origen de la polèmica ve del 2007 a la ciutat de Ruán. El nou conservador del museu d’Història Natural, coneixedor de que la col·lecció contenia un cap maori, i que aquest poble feia anys que tenia la seva creuada particular, per al retorn d’aquestes restes, va posar la decisió de que fer amb elles en mans de l’ajuntament de la ciutat. La decisió resultant fou retornar les restes.    Jordi Mujal Colell Llegir més »

0.015 per cent de participació per al Repte 2030. L’alcalde Hereu pot estar content amb la participació ciutadana de la seva controvertida consulta popular sobre la reforma de la Diagonal. I el més curiós és que, el que en aquest últim cas es titlla de fracàs rotund (un dotze per cent de participació)  i ha generat dimissions, en el cas del Repte 2030 (mil vegades menys!) és considerat un èxit: unes 75000 persones han votat en tot Europa per decidir quin repte científic (d’entre 14 a triar a través de la pàgina web de l’ Agenda Ciudadana de Ciencia e Innovación creada per això) prefereixen que figuri en les agendes ministerials europees per tal que “es faci realitat” d’aquí al 2030 (i és que la ciència ho pot tot…). Llegir més »

Refiriéndonos a las naciones industrializadas, ya en la década de 1970 podríamos encontrarnos con experiencias de participación ciudadana en ciencia y tecnología, pero sólo a partir de 1990 éstas adquirieron mayor importancia en la formulación de la política científica y en el proceso de investigación. La consecución de este reconocimiento por parte del público como un interlocutor legitimo en la ciencia no ha sido fácil, e incluso ahora podemos encontrar un gran sector de científicos escépticos ante cualquier posibilidad de participación activa de la sociedad civil. En el tercer mundo (ahora llamados países en desarrollo) donde las condiciones de educación y cultura cívica de la población son más precarias están aún muy lejos de alcanzar un mínimo acercamiento de la ciencia y la tecnología a las necesidades de la sociedad.

Gustavo Corral

Llegir més »

Etiquetes: ciencia en sociedad, expertos, publico

Ja fa temps (afortunadament) que volia expressar certes reflexions en veu alta perquè poguessin esdevenir objecte de debat públic i tinguessin un feed-back amb una veu popular: Quin impacte té el públic sobre el món científic?

Si partim d’una visió tradicional de la ciència o bé d’una dominant view or canonical view  ens trobem en uns punts irrefutables que cimenten una visió unidireccional i estamentaria del coneixement i, per tant, del poder que la societat necessita i busca.  A més, d’aquí  deriva un tipus d’anàlisi científico-textual amb unes característiques hermètiques i canòniques. Si donem per cert aquesta visió canònica caldrà aturar-se en l’eix que vertebra tot aquesta tendència i que a més seria la causa de tota una tipologia textual de divulgació científica  que  dotaria aquest discurs d’uns pressupòsits històrics i culturals que reforcen un nivell espistemològic estratificat.  Eva Cardona

  Llegir més »

Todavía no es un fenómeno muy extendido, menos todavía en España, pero el crowdsourcing ha venido para quedarse. Si la desglosamos, la propia palabra nos dará una pista sobre lo que estamos hablando: CROWD, es decir, una masa de gente heterogénea, reunida sin ningún tipo de filtro, personas con diferentes experiencias, formaciones y habilidades, gente, ni más ni menos; y SOURCE, fuente, el lugar de donde surge un tipo de información determinada. La unión de estos dos elementos ha originado un concepto novedoso y totalmente revolucionario: gente, sin distinciones, que puede resolver cualquier tipo de problema.      Vanessa Moreno Lozano Llegir més »