Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

Archive for maig, 2017

maig 25 2017

Turing i Neumann, cares oposades d’una mateixa invenció

Posted in General |

Els ordinadors i l’arribada d’Internet han transformat la manera com tots els estaments de la societat occidental generen, transformen i consumeixen la informació, fins al punt que molts autors han descrit el nou escenari amb etiquetes com la de societat de la informació (Yoneji Masuda, Manuel Castells), societat del coneixement (Peter Drucker) o societat xarxa (Jan van Dijk), tot fent al·lusió a diferents aspectes dels grans canvis que s’han esdevingut. L’invent que dona el tret de sortida de a la cursa tecnològica que desemboca en l’actual era informàtica és l’ordinador. La seva història, que comença poc abans de la Segona Guerra Mundial, amaga tota mena d’intencions per part dels qui van contribuir a idear-lo.

Alan Turing, matemàtic britànic especialitzat en lògica i computació, se’n considera el principal impulsor. La seva contribució més decisiva es basa en un experiment mental, the Universal Computing Machine, publicat a la revista Proceedings of the London Mathematical Society l’any 1937 (Agar, 2003:72). La imaginació de Turing havia concebut una màquina capaç d’interpretar un codi a través del qual podia computar nombres i paraules, fent possible un procediment amb el que es podria dur a terme qualsevol operació computable que fes qualsevol màquina o qualsevol persona fins al moment (Agar, 2003:73).

Evidentment, la comunitat científica de l’època també treballava en projectes encaminats a facilitar la computació d’operacions per part de màquines. Especialment fou pionera en aquest camp la Universitat de Princeton, que comptà amb la col·laboració del mateix Alan Turing entre els anys 1936 i 1938 (Edwards, 2012). I és que l’Europa d’aleshores, amb les purgues universitàries que s’estaven duent a terme en països com Itàlia o Alemanya a causa de l’adveniment de les corresponents formes de feixisme, s’havia tornat un espai perillós per a la investigació. Això va fer que allà, sota les ordres del pioner Oswald Veblen, s’hi agrupés un equip de físics i matemàtics que perseguien amb ànsia la fabricació d’un ordinador. D’entre ells, en destacà un matemàtic hongarès, John Von Neumann, un ‘geni’ que havia brillat per les seves habilitats intel·lectuals des de la infància.

Von Neumann va obtenir el primer doctorat en matemàtiques a la Universitat de Budapest amb 22 anys i va acudir a Princeton l’any 1930, cinc anys més tard, com a professor d’estadística quàntica convidat per Veblen. Pocs anys més tard aquesta mobilitat Europa-Amèrica esdevindria una pràctica molt comuna entre el professorat, ja que els Estats Units, conscients de la tensió que es gestava al continent europeu, aplicà polítiques favorables a la incorporació de professorat estranger (Israel & Millán, 2009:79). L’any 1933 ingressà a l’Institute for Advanced Studies (Edwards, 2012), i poc a poc va acabar convertint-se en un dels principals experts en ones d’expansió de detonants i en trajectòries, el qual li va permetre unir-se a organitzacions com el Laboratori de Recerca en Balística (1937), l’Oficina de Recerca Científica i Desenvolupament (1940), l’Oficina d’Ordenació de la Marina (1941), el Projecte Manhattan (1943) i la Comissió d’Energia Atòmica (1955).

Quan Neumann va començar a treballar-hi, les bases teòriques del funcionament d’un ordinador ja eren prou conegudes però ell era qui tenia els contactes i la influència per a fer possible la màquina de Turing (Poundstone, 2012). Així doncs, la seva posició en les diverses institucions li va permetre obtenir el capital necessari per a engegar el projecte que donaria llum al primer ordinador electrònic digital: el gegantesc ENIAC (Electronic Numerical Integrator and Computer) i, més endavant, la versió millorada MANIAC I (Mathematical Analyzer, Numerical Integrator and Computer) i, finalment, els primers ordinadors comercials com l’UNIVAC I (Universal Automatic Computer I) o l’IBM 650 Magnetic Drum Calculator. L’any 1946 Neumann i dos col·legues presentaven l’arquitectura del seu primer ordinador, el que els podria fer passar a la història com els creadors del programari lliure (Poundstone, 2012).

Ordinador ENIAC. Font: FTP.ARL.ARMY.MIL

Fins aquí una història ràpida i poc detallada del primer ordinador. Serveixi com a mer preàmbul per arribar al moll de la qüestió: tot escoltant la classe d’història de la computació, impartida al CEHIC per la Dra. Silvia de Bianchi, me n’adono que el mític Turing no és l’inventor amb majúscules de l’ordinador i em pregunto: per què la cultura popular associa aquesta invenció a Turing i mai es parla de Neumann? Donar resposta a aquesta pregunta no és gens fàcil i, en cas de donar-la, mai serà precisa ni reflectirà realment els motius que han portat a Neumann a ésser menys conegut. En tot cas, m’ensumo que la resposta té a veure amb les vides personals dels dos personatges i, més concretament, amb el mediàtiques que han estat cadascuna d’elles.

En primer lloc, cal demostrar d’alguna manera que Turing és més conegut. Google Trends em demostra ràpidament que, almenys des del 2004, John Von Neumann és molt menys cercat que Alan Turing per part dels internautes occidentals. Hi veiem dos pics de cerques, que coincideixen amb l’aniversari de la mort d’Alan Turing el 2012 i amb l’estrena el 2014 de la superproducció anglosaxona The Imitation Game, basada en la vida del matemàtic britànic.

I és que mentre la vida dels dos científics va ser de pel·lícula, fent una anàlisi de les seves contribucions al conflicte bèl·lic del qual van ser coetanis sembla que sorgeixen trets dicotòmics… m’explicaré. Turing oferia un perfil característic per l’època degut a la seva declarada homosexualitat. Aquell estudiant jove i brillant que va il·luminar el món amb les seves teories sobre computació i que, més endavant, va jugar un paper fonamental dins l’equip britànic que aconseguí desxifrar el codi alemany d’encriptació que generava la màquina Enigma (i per tant accedir a les comunicacions secretes de l’excèrcit Nazi), va ser el mateix que va haver de passar la vida fugint de les crítiques per la seva sexualitat i que, cap al final de la seva vida, va haver d’enfrontar-se a un procés legal per part de Gran Bretanya en què havia d’escollir entre la presó o la castració química a través d’hormones. Per si el destí hagués estat poc tràgic per un home tan entregat al coneixement, les causes de la seva mort encara avui dia són motiu de controvèrsia doncs va morir de manera sobtada després d’ingerir una poma enverinada amb cianur (Poundstone, 2012). Els guionistes de la pel·lícula no van haver de treballar gaire…

D’altra banda, John Von Neumann ofereix el perfil d’un jueu hongarès d’estil de vida tradicional que passa la vida lluitant per ascendir en l’escala acadèmico-político-militar dels Estats Units. Però això no el fa un mal home, faltaria més. El punt clau es troba en l’aplicació de les seves contribucions. L’ENIAC va ser concebut com una eina per agilitzar el processament de l’enorme volum de càlculs en les investigacions de balística, així com en les investigacions per a predir l’ona expansiva i el grau de destrucció de la bomba atòmica que anys més tard s’usaria contra la població civil japonesa. Hom pot pensar que els polítics decideixen després com apliquen els coneixements que genera la comunitat científica, però això no sempre és cert i en el cas de Neumann ho és menys encara.

John von Neumann no tenia problemes amb la bomba i les seves preocupacions anaven més aviat encaminades a la por que tenia del poder creixent de les màquines. Per això, la seva dona Klári recorda que va rebre la prescripció d’un parell de pastilles i una beguda molt forta per dormir (Poundstone, 2012). A l’Institute of Advanced Studies la seva duresa amb el tema de la investigació militar ja es va oposar al pacifisme d’Einstein, el qual va decidir oposar-se a portar-hi el seu equip (Poundstone, 2012). Per si fos poc, havia rebut intimidacions com la que explica Virginia Davis, esposa del lògic Martin Davis, que recorda haver escrit “Atura la bomba” en el seu cotxe (Poundstone, 2012). La participació de von Neumann en el projecte atòmic de Los Álamos no va limitar-se als aspectes científics, sinó que va mantenir contacte amb les autoritats militars que controlaven el projecte i va asseure’s en el comitè que decidia els aspectes tàctics de l’ús militar de la bomba (Israel & Millán, 2009:87). Després de la seva participació al Manhattan Project, mentre que va haver autors com Einstein, Bohr o Szilard que van prendre una posició declaradament pacifista mitjançant una campanya contra el desenvolupament d’armes nuclears tot creant la Federació de Científics Americans amb aquest propòsit, Neumann va mantenir-se distant a aquest grup i va limitar el seu rol a l’expert tècnic al servei dels òrgans de decisió polític-militars (Israel & Millán, 2009:88).

Així doncs, mentre que Alan Turing és recordat com un geni que fou tractat injustament, víctima del sistema de valors homofòbic que regnava a la seva època (i encara avui en dia, per què enganyar-nos) i és recordat amb homenatges i perdons oficials (un altre motiu de debat ja que el president Cameron va retirar el perdó oficial a Turing instaurat per XXX, però finalment la reina Isabel II va retornar-lo l’any XXX), les accions de Neumann han conduït a construir un personatge que, a través de les seves accions, expressava suport pel desenvolupament de tecnologia nuclear com a garantia de la seguretat nacional i com a clau del rol internacional d’Estats Units en defensa de la llibertat econòmica (Israel & Millán, 2009:89).
És cer que el context del Projecte Manhattan obligà en certa mesura als seus científics a treballar en la bomba atòmica per protegir la vida dels seus familiars i la pròpia, ja que ells eren estrangers i havien estat “acollits” per un govern americà que estava lluny de no demanar-los res a canvi. De fet, era el bàndol nazi i les tragèdies que el feixisme estava causant al continent europeu el que els havia empès a abandonar casa seva, i per això estaven disposats a ajudar als Estats Units. Però científics com Bohr o Einstein van penedir-se de les aplicacions que havien tingut les seves investigacions. I Turing va ajudar d’una manera molt intel·ligent allunyada de la destrucció. Neumann, per la seva banda, volia arribar encara més lluny ideant una bomba d’hidrogen gràcies als càlculs que havia aconseguit dur a terme amb els ordinadors.

No trobo que es pugui jutjar una sola figura científica prescindint del context social, polític i econòmic en què va dur a terme la seva obra. Està clar que Neumann deixa en la memòria popular un legat ple de contribucions destructives, mentre que Turing és objecte de penediment i escarment social. La història, amb el temps, posa cadascú al seu lloc, però: i si no hi hagué hagut cap govern que hagués pagat a Neumann per investigar amb aquestes aplicacions? I si hagués vist els nostres temps i la infinitat d’aplicacions pacífiques que tenen les tecnologies que ell va contribuir a desenvolupar? Hagués acabat pensant de la mateixa manera? Tot això no ho sabrem mai. El que sí podem assegurar és que els períodes de guerra provoquen que les inversions en investigació amb finalitats destructives es disparin, i aquestes inversions no només creen armes sinó també assassins.

Referències

  • Agar, J. (2003). The Government Machine: A Revolutionary History of the Computer. The MIT Press. Cambridge: Massachusetts Institute of Technology.
  • Edwards, J.R. (2012). A History of Early Computing at Princeton. Turing Centenial Celebration. University of Princeton. Disponible a: https://www.princeton.edu/turing/alan/history-of-computing-at-p/
  • Israel, G. & Millán, A. (2009). The Wolrd as a Mathematical Game: John Von Neumann and Twentieth Century Science. Science Networks, Historical Studies: Vol. 38. Basel, Boston, Berlín: Birkhäuser Verlag AG.
  • Pundstone, W. (4 de maig de 2012). Unleashing the Power: ‘Turing’s Cathedral’, by George Dyson. The New York Times. Disnponible a: http://www.nytimes.com/2012/05/06/books/review/turings-cathedral-by-george-dyson.html

No hi ha comentaris