Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

juny 19 2016

Crònica breu dels Treballs de Fi de Màster de l’especialitat de comunicació del Màster en Història de la ciència (UAB-UB)

Posted in General |

Els vuit alumnes d’aquesta especialitat han fet estades de pràctiques a espais molt diferents. En uns casos, la pràctica ha tingut lloc a institucions o empreses de ciència -Sincrotró o Open Systems UB-, altres pràctiques han cercat el món laboral de la comunicació científica -UAB Divulg@, Associació Catalana de Comunicació Científica, Prensa Científica S.A.- o bé institucions que preserven patrimoni científic -el Museu d’Història de la Medicina de Catalunya, la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. I, finalment, una de les pràctiques va consistir en la planificació de l’estratègia comunicativa, en particular de les tasques relacionades amb patrimoni científic, de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica.

L’exercici de les pràctiques i el pas per la comissió d’avaluació per tal de defensar oralment els treballs redactats té un enorme valor didàctic. Les pràctiques externes, institucionals o empresarials, permeten descobrir la possibilitat de trobar formes diverses de professionalització basades en la història de la ciència. Els estudiants que han realitzat aquestes pràctiques han passat per diferents propostes d’aprenentatge sobre el procés editorial en comunicació científica, sobre la catalogació del patrimoni històric o sobre la musealització de col·leccions científiques. Les presentacions van deixar interessants reflexions al voltant d’aspectes crucials en història de la ciència. De manera especial, els debats van trepitjar els models de comunicació o divulgació científica, la complexitat del polièdric concepte de ciència ciutadana i tot allò relacionat amb el món “co-“, la importància i perdurabilitat de l’amateur, els camins contingents de la ciència més enllà de purs mètodes científics en tota mena d’institucions i d’espais urbans, el condicionant econòmic com a element explicatiu i agent de canvi, la historicitat del concepte d’interactivitat, la necessitat del context històric com a eina de comprensió, les tèrboles fronteres dels conceptes d’hegemonia i de públics, o la centralitat dels nens -i a voltes de les famílies- en la consecució de noves formes de fer i entendre la ciència en societat.

A les comissions d’avaluació, on van participar els responsables dels llocs on es van fer les pràctiques i alguns dels professors del màster, els alumnes van plantejar o van ser demanats sobre qüestions diverses, totes d’indubtable rellevància, sobre la història de la ciència i les seves relacions amb els àmbits del patrimoni, la cultura material i la comunicació científica. Entre les preguntes que van emergir, convé recordar algunes: Com influeixen les idees o reflexions presentades i discutides als mòduls cursats en un màster d’història de la ciència quan has de fer una estada de pràctiques laborals, on has de participar en processos de comunicació de coneixement? Quines crítiques i suggeriments es poden fer a determinats models de comunicació? En quina mesura afecten els resultats determinats procediments organitzatius, pràctiques empresarials, segells personals? O bé, com és de contingent la producció i comunicació del coneixement? Com es mesura l’èxit d’un projecte museogràfic? Com s’avalua l’impacte d’un taller didàctic lligat a una exposició, a partir de dades quantitatives, de generació d’emocions? En quina mesura poden influir els nostres alumnes en la maquinària de funcionament d’un museu o d’una institució de comunicació? Poden aportar perspectiva històrica allí on no s’acostuma a considerar el context? I, de les seves motxilles d’etnògrafs, en podem extreure resultats útils per a modificar la perspectiva de com explicar la història de la ciència? Quines propostes de revalorització del patrimoni emergeixen?

Les presentacions, els debats originats i les reflexions que van circular per l’aula del CEHIC al llarg del dia bé van pagar la pena. Una veritable diada didàctica facilitada pels nostres alumnes i pels seus excel·lents treballs. Gràcies a ells i a elles pel seu esforç.

Alfons Zarzoso


This entry was posted on diumenge, 19 juny, 2016 at 21:58 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.