Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

maig 18 2016

La industrialització de la invenció: un cas d’estudi de la indústria química alemanya

Posted in General |

La indústria alemanya s’ha utilitzat sovint com a exemple d’una de les primeres indústries basades en la ciència, fins a convertir en un tòpic el fet d’exagerar la importància de la seva recerca industrial en el naixement de la supremacia mundial dels fabricants de tints alemanys. Les primeres petites empreses de colorants van ser fundades en diferents països europeus entre 1850 i 1860 amb un capital invertit i un número de treballadors relativament petit respecte a altres empreses més antigues com les tèxtils, del carbó, etc. Però les fàbriques de colorants, dominades per Alemanya, van ser un prototip d’un nou tipus d’indústria basada en la ciència on la recerca industrial es va imposar a partir dels anys 1880.

En aquests primers anys la indústria dels colorants va créixer ràpidament amb una prevalença de les empreses alemanyes (més del 60% mundial). Tres empreses comprenien el 60% de la producció alemanya: BASF, Höchst i Bayer. Aquest tipus d’indústria estava feblement connectada amb la recerca científica i eren els químics-emprenedors que feien d’enllaç entre la teoria i la pràctica. La ciència no estava plenament institucionalitzada en la indústria. De fet, els laboratoris de la Bayer establerts el 1860 eren petits i mal equipats, amb pocs químics empleats i dedicats només al control de qualitat en la producció. Cal esperar a 1878 per a que la Bayer Company comenci a passar la producció dels colorants sota la direcció de químics. Abans d’aquesta data, només una vegada el 1864, Friedrich Bayer i Fiedrich Weskott van agafar un químic per inventar nous colors. La majoria dels químics alemanys reclutats procedien d’altes companyies i no d’universitats o Technische Hochschulen. Eren contractats només en els moments d’introducció de nous colorants i per això patien una elevada mobilitat. El gran creixements de les empreses químiques en aquests anys és degut principalment a estratègies empresarials i a polítiques socioculturals favorables més que no pas a esforços en la recerca o a una mentalitat científica. De fet, no es pensava que fos possible descobrir altres importants colors a través de la recerca química ja que no es disposava d’alguns coneixements químics fonamentals.

Els factors que van incentivar la recerca científica i la col·laboració del món acadèmic amb les indústries dels colors van ser: d’una banda, la descoberta el 1860 de l’estructura del primer color d’anilina i els seus derivats; de l’altra, la capacitat econòmica de les grans indústries que dominaven el mercat per invertir en recerca sense garanties d’èxit segur; i finalment, la primera llei alemanya de patents. Aquesta llei tutelava els nous processos industrials i donava garanties a la indústria per invertir en recerca.

En resposta a aquests nous estímuls, a partir de 1882 el nombre de químics empleats a la Bayer va començar a créixer contínuament, però no va ser fins al 1889 que la Bayer va fer construir un nou laboratori químic que superava qualsevol laboratori universitari existent. A partir de 1890 consolida el reconeixement de la importància dels químics fent de la recerca una ocupació assalariada, per a tota la vida i especialitzada. La recerca es va separar de les altres funcions que feien els químics en la indústria i finalment es van assentar les bases de la industrialització de la invenció. El laboratori es convertí en el centre de l’organització del desenvolupament de la recerca que s’estén i millora contínuament fins a 1914.

No obstant això, la recerca tenia algunes limitacions: es concentrava només sobre alguns aspectes de la química dels colors, el treball del químics encara incloïa algunes anàlisis i desenvolupaments de productes així com el treball rutinari per les patents, i es mantenia un alt grau de turn over dels químics.

A la Bayer, entre 1897 i 1912, el nombre de laboratoris de recerca i de químics recercadors augmenta notablement per una diversificació productiva lligada a una descentralització de la recerca. El 1909, per primera vegada, inverteix de manera consistent en la recerca abans de començar la producció d’un nou producte: la goma artificial. És en aquest període que es creen una sèrie d’infraestructures, com una biblioteca, una oficina per les patents, un laboratori de control, etc. per deixar els químics lliures de fer recerca a temps complet.

Per a estimular els químics, l’empresa utilitzava diferents eines com ara incentius econòmics i participacions als beneficis de les patents, conferències regulars, memòries periòdiques, etc. Però totes aquestes mesures no van evitar que es creés descontentament entre els químics i la direcció de la Bayer pel fitxatge de coordinadors externs i per la hiperorganització del seu treball.

Any rere any no només la recerca va ser acceptada per la indústria sinó que va esdevenir fonamental per al seu creixement i es va crear una industrialització irreversible de la invenció, portant d’una banda a una creixent autonomia de la recerca industrial, i de l’altra, a la conversió de la invenció en una rutina més. Al final, la industrialització de la invenció va portar a una rutina, estandardització, despersonalització i jerarquització de la recerca química que va fer que els químics es tornessin com una mena d’inventors col·lectius o assalariats.

Bayer va utilitzar cada vegada més els químics que sortien de les universitats alemanyes i va patrocinar una reforma dels estudis superiors per estandarditzar la preparació del seus tècnics. El 1906, l’estructura de gestió dels químics va ser completament reformada i el cap del departament de recerca va entrar al comitè de directors, però fins al 1914 la carrera dels químics no tenia cap sortida. De fet, molts dels científics interessats en la producció no entraven al departament de recerca sinó que preferien treballar directament en la direcció dels processos productius.

Aquest perfil baix de la recerca industrial era degut a la seva falta d’autonomia respecte a les exigències de la producció industrial i del mercat. La recerca bàsica, no dirigida a la producció industrial, va quedar als laboratoris privats i estatals. De fet, la producció de publicacions científiques produïdes pels laboratoris de la Bayer els anys 1907-1914 va ser nul·la.

Cada vegada que la Bayer va intentar treure al mercat noves línies productives, com la goma artificial i els productes per la fotografia o la producció d’indi, va ser un fracàs per culpa de les patents, la hiperespecialització en la producció i el baix grau de coneixement del mercat en aquests camps respecte a les altres companyies.

Per tot això es pot dir que la recerca industrial no és la clau mestra per al creixement empresarial. És impossible mesurar la contribució de la recerca industrial al creixement econòmic, mentre que és segur que limita l’entrada de noves companyies al mercat. La recerca industrial no va ser el primer factor d’èxit en el desenvolupament de la indústria dels colors abans de 1914, sinó que la industrialització de la invenció va ser complementada amb les estratègies d’expansió, integració i diversificació.

Laura Gavioli


This entry was posted on dimecres, 18 maig, 2016 at 12:15 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.