Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

maig 18 2016

Ciència i ètica mèdica nazi: mites i malentesos

Posted in General |

Sempre s’ha dit que els nazis van destruir la ciència i abandonar l’ètica. Per Telford Taylor, un dels advocats de l’exercit americà en el judici de Nuremberg, “ni ciència, ni indústria, ni arts poden florir en un mitjà tan horrible”. Podria ser consolador creure que la bona ciència va de bracet amb la bona ètica, però la realitat ens ha demostrat que la crueltat pot coexistir amb força facilitat amb “la bona ciència”. Per tot això és més convenient pensar que la ciència nazi no era realment ciència, eliminant-ne el dilema ètic i reduint-la a un oxímoron a un no problema mèdic. D’aquesta manera es va crear el mite de la no-ciència nazi per poder arribar a una exculpació col·lectiva que va se útil, per motius molt diferents, tant als científics alemanys com als hebreus i als nord-americans.

Entre 1930-1940, Alemanya no es trobava en una situació especial pel que fa a la tècnica i la ciència. Els científics del període nazi eren pioners en la televisió, els avions a propulsió jet, míssils guiats, ordinadors electrònics, microscopi electrònic, ultracentrífuga, fissió atòmica, tecnologies de processament de dades, nous pesticides i també en les primeres fàbriques industrials d’assassinat. Així la primera cinta magnètica va ser per enregistrar un discurs de Hitler, els míssils V-2 van néixer per bombardejar New York i els gasos sarin i tabun eren una invenció nazi.

També les recerques alemanyes d’aquell període sobre el càncer eren les més avançades del món i el 1943 Alemanya va ser la primera nació que va reconèixer l’amiant i el tabac com a causa del càncer de pulmó. La ideologia nazi va promoure algunes àrees de recerca i molts tipus de ciències transformant l’ètica sense abandonar-la. Intentar d’entendre la ciència nazi ens pot ajudar a comprendre la fascinació que va exercir sobre la cultura intel·lectual alemanya. Per això cal tenir present la subordinació del benestar individual al col·lectiu i l’extensió de les proteccions de la salut pública a la majoria “saludable”, mentre que els anomenats “enemics del poble” eren primer exclosos i després exterminats. L’enfoc als estudis epidemiològics seguia els ideals nazis de puresa corporal i d’higiene racial amb una mena de “paranoia homeopàtica”: tenien la percepció que un verí invisible s’infiltrava en el Volkskörper per danyar-lo. Així, plom, mercuri, amiant, hebreus i tabac eren tots amenaces per Alemanya.

També és important entendre perquè els metges alemanys van ser sostenidors apassionats del feixisme. La resposta probablement està en el llenguatge i la metodologia: els líders nazis parlaven de resoldre els problemes d’Alemanya de manera mèdica, quirúrgica. L’estat nazi es presentava com un estat higiènic, com “biologia aplicada”. El nacional socialisme prometia de netejar la societat alemanya de tots els elements perillosos, fossin socials, com el comunisme i els hebreus, fossin mediambientals, com la pol·lució de l’aire o de l’aigua o l’homosexualitat, la tuberculosis o la malaltia mental. Per tot això, els metges en aquest procés no van ser víctimes si no conspiradors seduïts pel poder que se’ls oferia i per les promeses d’un estat ordenat i net.

La idea que els nazis van abandonar l’ètica i que la seva recerca de coneixement fos sense limitacions i agressiva no és correcta. En aquesta època hi havia estàndards ètics i en els diaris alemanys era viu el tema de les obligacions dels metges respecte la societat, l’estat i els individus. La ciència estava pensada per estar al servei del poble alemany, de la sanitat i de la productivitat de les races blanques d’Europa. En aquest cas, cal distingir entre la falta d’ètica i la mala ètica, entre caos i maldat. Sorprenentment no es va estudiar mai l’ètica mèdica nazi. Però si s’analitzen les lleis de l’època nazi es pot notar com en aquells anys es va començar a protegir els drets dels pacients en els experiments: el 1900 es va promulgar la primera llei que regulava l’experimentació amb humans que prohibia intervencions no terapèutiques sense el consentiment voluntari, els experiments sobre menors o sobre persones vulnerables o incompetents; el 1931 es van promoure unes sancions contra els experiments humans inapropiats que eren més estrictes que el Codi de Nuremberg o els Acords d’Hèlsinki; el 1933 van fer una llei de protecció dels animals que prohibia les experimentacions que els causaven dolors o danys.

Hi havia també un gran debat sobre els deures i les responsabilitats dels metges que havien d’obeir fidelment al Volk i al Führer. També es feia molta atenció a les cures neonatals, les anàlisis preventives, en l’informar els pacients sobre la gravetat de les malalties o també en el delatar les males pràctiques com l’esterilització massiva. És a dir, que la professió mèdica nazi no era sense ètica però era sexista i racista, centrada en la neteja, l’eficiència, la moralitat i sobretot l’obediència cega a l’autoritat, especialment a Hitler. L’ètica mèdica nazi reduïa la moralitat a l’eficiència, al cost i a l’estètica, eliminant qualsevol element considerat lleig o una càrrega. Aquestes normes ètiques eren implícites també en els més horrorosos experiments en els camps de concentració.

Per tornar a l’actualitat, cal remarcar que l’Office of Recerch Integrity dels Estats Units i el National Science Fundations donen una definició de mala pràctica científica que no diu res respecte a quan aquestes poden ser abusives, racistes o sexistes, ni respecte a les seves implicacions en un context ampli. Moltes de les recerques nazis no podrien ser considerades equivocades segon aquestes definicions, així com tampoc les conductes dels metges nazis. El gran problema és que els metges nazis no van desafiar els valors nazis i no es van resistir a formes habitualment acceptades de pràctiques no ètiques.

Per intentar avaluar i raonar sobre les pràctiques mèdiques del nazisme no és pot fer un balanç entre les coses bones i dolentes que les van caracteritzar sinó entendre els orígens, el context, les contradiccions i com una societat avançada va poder caure en l’horror i la barbàrie. Tots els estudis epidemiològics i les polítiques eugenèsiques es van tirar endavant gràcies a la ideologia nazi i així, en aquests casos, la ideologia nazi no va obstaculitzar la recerca si no que la va promoure. D’aquesta manera l’autor no vol dir que també els nazis van fer coses bones i contrabalançar totes les coses horribles que van fer, perquè no es pot posar en el mateix pla el genocidi i els estudis sobre els efectes del fum o l’èxit del míssils V-2. Totes les víctimes dels experiments nazis van morir en va i qualsevol avenç científic o mèdic no és una compensació. Cal sempre tenir en compte que la rutina de la pràctica científica no és incompatible amb la rutina de l’exercici de la crueltat i que al final les campanyes nazis contra els colorants cancerígens del menjar, els estudis epidemiològics sobre el tabac i l’amiant són, en alguns sentits, feixistes com les estrelles grogues i els camps de la mort.

Laura Gavioli


This entry was posted on dimecres, 18 maig, 2016 at 12:16 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.