Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

maig 26 2010

Tanto con tan poco.

“Serios indicios de que el cráneo del ‘hombre de Orce’ pertenece a un asno”. Aquest va ser el titular de portada de El País del 12 de Maig de 1984. A partir d’aquí el ressò dels mitjans es increïble. El País mateix, en els següents tres dies va publicar fins a onze articles sobre l’Home d’Orce, alguns d’ells d’opinió i clarament crítics tant amb els investigadors, per haver publicat sense total seguretat, com amb la Junta d’Andalusia, per la utilització política que va fer de la resta.
Arribats a aquest punt, potser us preguntareu per que trio aquest exemple sinó és un cas clar d’intervenció dels profans en la investigació científica, com el crowdsourcing o el repte 2030. D’entrada, davant la dificultat per trobar un cas recent en el context espanyol, i posat en el meu treball de recerca com estic, he cregut que aquest podria ser, malgrat tot, un bon exemple. A més, crec que, davant del poc èxit, gaire bé general, a excepció dels grups de pacients, dels exemples que hem anat veient d’intervenció directa dels públics en la recerca, la influència d’aquests es més significativa quan la seva participació és més indirecta. És a dir, quan el que intervé en la recerca no són directament els profans, sinó la seva opinió.
Des de la portada a El País fins a 2003, l’equip de Josep Gibert, descobridor i principal defensor de la humanitat del fragment d’Orce, només pot excavar a Venta Micena, jaciment on va ser trobat, quatre anys (el mateix 1984, 1985, 1987 i 1990). La negació del permís per excavar arriba any rere any davant la desesperació dels paleontòlegs. I és que la feina d’aquests es divideix, a grans trets, en excavar els jaciments per a posteriorment estudiar les peces recuperades. Davant de la impossibilitat d’excavar (i de la controvèrsia sorgida), les investigacions van anar per altres camins: innovadores proves immunològiques, proves d’identificació de la dieta, estudis de fractals, milers de comparacions de la resta amb cranis animals i humans, estudis de la acció humana en altres restes del jaciment… Es fa un Museu a Orce, es troben jaciments propers, es realitzen cursos d’estiu de paleontologia, es fan viatges a Kenia i Tanzània per comparar restes, s’organitza un Congres Internacional… P.V. Tobias, eminent paleoantropòleg, va afirmar, quan va visitar Orce al 1996, “Nunca nadie había hecho tanto con tan poco“.
La qüestió es ara, estem a favor o en contra de la intervenció dels públics en la recerca científica? Si parlem de la intervenció directa, podem estar a favor o en contra, però l’èxit no sembla garantit, el públic, sinó es discuteix quelcom que l’afecti directament, com la salut, sembla no mostrar gaire interès. Ara bé, quan parlem de la creació d’aquesta opinió pública respecte a una investigació científica crec que tan periodistes com polítics haurien de mantenir-se una mica al marge i deixar que els experts poguessin treballar en condicions i sense aquesta pressió pública. I es que si van fer tant amb tan poc, que haurien pogut fer amb una mica més?


This entry was posted on dimecres, 26 maig, 2010 at 12:03 and is filed under General, Public Participation. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.