Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

maig 20 2010

Quin impacte té el públic sobre el món científic?: El públic és una esfera imprescindible per a la ciència

Posted in Public Participation |

 

Ja fa temps (afortunadament) que volia expressar certes reflexions en veu alta perquè poguessin esdevenir objecte de debat públic i tinguessin un feed-back amb una veu popular: Quin impacte té el públic sobre el món científic?

Si partim d’una visió tradicional de la ciència o bé d’una dominant view or canonical view  ens trobem en uns punts irrefutables que cimenten una visió unidireccional i estamentaria del coneixement i, per tant, del poder que la societat necessita i busca.  A més, d’aquí  deriva un tipus d’anàlisi científico-textual amb unes característiques hermètiques i canòniques. Si donem per cert aquesta visió canònica caldrà aturar-se en l’eix que vertebra tot aquesta tendència i que a més seria la causa de tota una tipologia textual de divulgació científica  que  dotaria aquest discurs d’uns pressupòsits històrics i culturals que reforcen un nivell espistemològic estratificat.  Eva Cardona

 

D’aquí deriva, doncs, tres  punts a tenir en compte:

1- els científics i les institucions científiques (amb el seu discurs corresponent) són les autoritats on  rau qualsevol producció científica;

2- el públic estaria inconscientment definit com una pissarra en blanc  on cal escriure coneixement científic perquè només ells són els que suministren veritat;

3- el viatge epistemològic que deriva del punt anterior només té una direcció: des de les autoritats científiques cap a un magma social profà i sense cap capacitat de qüestionament científic;

Per tant, no és sorprenent que aquesta visió dominant de popularització estabeixi unes barreres entre experts i els participants profans que no tenen una interacció entre les dues parts.

Però tal i com establia el títol, crec que l’impacte del públic sobre la ciència és del tot irrefutable. Per què?

Si és cert que hi ha un llengutage propi vinculat a cada especialitat científica  que viatjarà dins els estaments propis de la ciència en una direcció horitzontal i no requerirà que la informació científica hagi de vulgaritzar-se perquè no hi ha la necessitat de divulgació a les esferes públiques o profanes.

 Però hi ha un altre missatge descodificat, desproveït de tecnicismes, que viatjarà en sentit vertical perquè el magma social sigui partícip i que , obviament, sofrirà una vulgarització formal, lingüística i textual. I aquest missatge és el que fa que la ciència segueixi tenint la importància social i cultural que se li otorga. La ciència necessita aquest intercanvi públic per ser “re-coneguda” i exitosa i tenir uns objectius de progrés tecnològics. D’aquí , doncs, també  en deriven  tres punts però amb un sentit oposat als que havíem analitzat anteriorment:

 

– la comunicació oral com a dimensió del  coneixement científic i la vinculació entre ciència i magma social;

– la gent parla de ciència perquè sempre ha tingut un background de coneixement oral i generacional que assumeix amb naturalitat i que no es contradiu amb la capacitat de comprensió científica més estratificada

– la popularització científica és una interacció i un acte informatiu necessari per a donar respostes a l’experiència humana i els seus enigmes existencials. Aquestes experiències de l’esfera pública (lectures de textos i revistes, conferències, visites a museus etc…) tenen una repercussió essencial en la ciència perquè li donen una dimensió de necessitat i de validesa constant i recíproca.

Sincerament, entenc perfectament que la comunitat científica se senti com una esfera escollida i privilegiada amb un enorme reconeixement social però m’agradaria situar que aquest reconeixement està en funció de la gran parcel.lació professional actual i, també, de la necessitat social de tenir unes respostes  “neutres” i “objectives” sobre la realitat que ens envolta i creient que serà la ciència que ens ajudarà a viure millor…

Creieu realment que  la ciència és objectiva i neutral?

Podria la ciència  avançar sense un impacte públic constant que la valida?

Pot la comunitat científica donar respostes validants a tot allò que ens és desconegut?

Us deixo aquestes reflexions perquè jo encara vull rumiar-les millor…


This entry was posted on dijous, 20 maig, 2010 at 14:30 and is filed under Public Participation. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.