Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

abr. 06 2010

Història d’un desencontre

Publicat a General |

En sortir de l’obra El encuentro de Descartes con Pascal joven, una de les moltes trobades entre personatges històrics imaginades i escrites pel teatre per Jean-Claude Brisville i dirigida per Josep Maria Flotats al Teatre Lliure, un te la impressió d’haver estat testimoni d’un desencontre. I es que els diàlegs entre René Descartes (1596-1650) i Blaise Pascal (1623-1662) no són més que això, dos monòlegs entre dues personalitats amb la incapacitat de d’entendre’s. El primer –almenys a la obra- és el vell racional que representa la lògica, la raó, l’oci, la fredor del mon modern que precisament en aquella època s’està configurant. El segon, el jove malaltís, simbolitza la vehemència, les passions de l’ànima, el fanatisme religiós, la desesperació de l’existència. Resumint, l’eterna discussió entre pensar i sentir que ha Europa ha ocupat més de 5 segles de debat des de l’inici de la revolució científica.

L’obra tracta al personatge de Descartes com a una persona desinteressada i lúdica. Res es diu del seu afany per construir-se un nom propi a l’àmbit del pensament tot ocultant la procedència musulmana de moltes de les dades científiques que va utilitzar per elaborar les seves teories. El fet reflexa la construcció de la autoria, tant discutida als nostres dies, a la societat moderna, i mostra una clara intenció en desmarcar-se dels coneixements del passat (especialment si no formen part del tradició que es reivindica) tot i que es begui de les seves fonts.

En canvi, respecte a tot el que es refereix a la situació de la ciència al període històric on te lloc l’encontre, el text és impecable: els experiments sobre el buit de Pascal, la seva invenció d’una màquina pel càlcul aritmètic, la raó pràctica de les matemàtiques i la seva relació amb el comerç que porten a Pascal a construir aquesta màquina per facilitar la feina al seu pare, comerciant, la tensió entre la teologia i les teories científiques i la seva relació directa amb la filosofia… També es fa menció a les polèmiques religioses entre jesuïtes i jansenistes a França i on Pascal va estar involucrat.

En aquest aspecte, l’obra posa èmfasi als límits que la ciència té pel coneixement de l’home o la supèrbia que de vegades porta afegit el coneixement científic com quan Pascal diu: “El infinito no entra en los números”. O quan compara la ciència amb “una sombra atada durante un breve instante a un rincón de la tragedia”. Però també se’ns mostren l’estètica i l’èpica de la recerca del coneixement, es ridiculitza a la teologia i es deixa clar que la passió és tirànica i la vehemència religiosa intransigent.

Pel que respecta a la representació, s’ha de dir que es fa una posada en escena austera on l’escenari es fonamenta en un costumbrisme històric senzill bastant fidel i que els autors s’adapten prou bé als seus personatges, encertant de ple amb el to. Josep Maria Flotats (Descartes) actua amb mesura i racionalitat d’on es despren l’apassionament per la veritat del personatge, tot i que a alguns passatges se’l veu massa engolat, però em temo que això és marca de la casa. Albert Triola (Pascal) es mou per l’escenari de forma exaltada, turmentat i erràtic com és.

L’obra obliga a reflexionar sobre el fet de que, desgraciadament, només sembla atractiva la filosofia que confereix al poder de certa imatge de puresa i altruisme, com és el cas de la filosofia moderna i el futur poder europeu. El trist final, per la seva banda, mostra com pensament i sentiment es barregen en nosaltres.

Tal vegada hi hagi aspectes a la representació que siguin millorables, com alguns dels que s’han comentat a aquesta ressenya, però en la meva opinió només és criticable la mala educació d’una part del públic que encara no ha après a apagar els telefons mòbils a una representació teatral. Això sí que és un desencontre.

Una versió en castellà d’aquest text es pot trobar aquí.

Carlos Gámez.


Aquesta entrada es va publicar el dimarts, 6 abril, 2010 a les 19:38 i s'ha arxivat a General. Pots seguir qualsevol de les respostes d'aquesta entrada mitjançant el canal d'informació . Pots deixar una resposta o posar un retroenllaç des del teu web.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.