Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

gen. 23 2010

Els perills del sensacionalisme crític

Posted in General |

Farà cosa de gairebé tres anys vaig veure per televisió l’entrevista a la monja Teresa Forcades que va fer en Joan Barril al seu programa literari, «Qwerty», on el presentador va afirmar que ja no feia falta creure en les Sagrades Escriptures per què per això ja estava el Big Bang (com si el problema de la relació entre ciència i religió es solventés amb aquesta afirmació). La germana Teresa podia haver respost que la ciència forma part del pensament crític, que no construeix veritats absolutes, inclòs el Big Bang. No va dir res.

Dos anys més tard, la trobo a Internet defensant postulats pel que sembla incontestables sobre la campanya de vacunació de la grip A. He de reconèixer que fins llavors l’actitud de la doctora Forcades em provocava admiració. No deixa de merèixer un aplaudiment que una religiosa sigui capaç de postular-se a favor de l’avortament apel·lant al sentit comú.

És del coneixement públic que les grans companyies farmacèutiques es condueixen amb criteris de racionalitat econòmica amb la intenció d’obtenir beneficis màxims, y que les campanyes de vacunació més generals han tingut lloc als països on s’ubiquen aquestes companyies –Estats Units, França, Gran Bretanya. També és conegut que aquests grups tenen prou influència a l’Organització Mundial de la Salut (OMS). A aquestes idees s’aferra Forcades per elaborar un discurs impecable en quan a la seva posada en escena, amb una estètica monacal d’extrema senzillesa –hàbit inclòs- i un llenguatge directe. Fins i tot fa servir una sèrie de dades científiques per recolzar el seu discurs.

Aquí comencen el problemes, doncs tot i que Forcades sempre ha defensat la necessitat de publicar els informes que demostrin la necessitat de la vacuna, no es mencionen les seves fonts i els estudis d’on surten les dades que utilitza. A la seva presentació només es fa servir la idea de la ciència per la seva imatge pública d’objectivitat com una disciplina que avala les tesis de Forcades, però el procediment utilitzat en el tractament de les dades no resulta gaire científic. Una línia de pensament crítica presenta fets però permet al ciutadà extreure les seves pròpies conclusions. No és el cas de Forcades, almenys en aquests vídeos, i si el futur de l’opinió passa per l’edició de vídeos per canals públics com YouTube, s’haurà d’augmentar el rigor en el tractament de dades.

En el cas de Forcades, la cosa es fa més greu quan comenta que darrera de tot això pot haver una conspiració per enverinar a grans masses de població mitjançant les vacunes. Forcades arriba a afirmar que sempre han existit grups que pretenen dominar el món i que ara podrien estar preocupats per l’excés de població i interessats a reduir-la mitjançant una gran pandèmia. Després es desdiu. Però el mal ja està fet. Allò que es presentava com un discurs que abanderava el pensament crític davant els interessos dels grans grups farmacèutics es transforma en una altra cosa: sensacionalisme.

La idea de la conspiració emmascara les veritables raons de les campanyes de les companyies farmacèutiques. I al veure els múltiples comentaris d’agraïment penjats a YouTube, sembla que el sensacionalisme de Forcades ha aconseguit el seu propòsit. Però no resulta lògic que des de criteris de racionalitat econòmica s’elimini als consumidors més productius i en edat de rendir laboralment, que precisament mantenen el sistema, com són els habitants dels països on s’ha fet més extensible l’ús de la vacuna de la grip A. Aquesta seria una reflexió crítica, com les que han fet historiadors de la ciència de l’alçada de Marcos Cueto, Raymond Fosdick o John Ettling al analitzar els interessos colonialistes nord-americans que s’amagaven darrera de les “filantròpiques” campanyes de salut pública organitzades per la Rockefeller Foundation a l’Amèrica del Sud. Per aquesta raó els suggeriments de la senyora Forcades al final del vídeo no inclouen un consell, el de que cadascú decideixi en funció de la seva situació personal, si no un mandat, que no ens hem d’anar a vacunar. Aquesta forma taxativa i sensacionalista de presentar els esdeveniments que presideix la presentació emmetzina uns continguts que podrien obrir un interessant debat a la societat civil.

Carlos Gámex Pérez

(Una versió en castellà del text es pot llegir aquí).


This entry was posted on dissabte, 23 gener, 2010 at 15:48 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.