Science is not fun

Opinions personals de membres del CEHIC i alumnes de postgrau

nov. 27 2009

Physics is not fun: Universo extremo i Copenhagen

Posted in General |

Amb pocs dies de diferència, assisteixo a la projecció a la Facultat de Ciències de la UAB del documental Universo extremo, produït i dirigit pel físic de la UB José Ignacio Latorre, i a una lectura dramatitzada de Copenhaguen, l’exitosa obra de Michael Frayn sobre l’encontre entre Niels Bohr i Werner Heisenberg a la Dinamarca ocupada pels nazis de 1941, amb les armes nuclears com a teló de fons.
Universo extremo és un documental ambiciós i ben realizat. Tracta sobre MAGIC (Major Atmospheric Gamma-ray Imaging Cherenkov), un telescopi de raigs gamma instal·lat al Roque de los Muchachos, a l’illa de Palma, a les Canàries. Divulga bé la física. S’hi veuen físics que s’expliquen a l’aire lliure i que disfruten amb la seva feina, persones normals que miren a la càmara. Aquesta imatge individual i romàntica de la recerca contrasta amb les dimensions del projecte. Tot i que un dels físics es refereix al cost i el personal implicats, el documental no s’entreté ni s’esforça per presentar aquestes dimensions econòmiques i humanes en imatges.

Els físics asistents l’acullen molt bé. Però una escena dirigida a humanitzar els protagonistes es gira contra la pel·lícula:

Un investigador de MAGIC esmorza a casa amb la família. Després, la dona l’acomiada amb el fill en braços. L’investigador puja al pick-up que el durà a l’observatori. El paisatge és magnífic (“T’agrada conduir?”). Un cop al telescopi, l’investigador s’hi enfila per revisar les instal·lacions. Physics is fun!

El públic qüestiona la imatge: és que no hi treballen dones amb fills, a MAGIC? És que calia incloure aquesta imatge, encara que sigui “real”? Tot i que al documental surten investigadores, s’ha donat una imatge poc edificant de la conciliació familiar i la recerca científica.

Quin contrast amb Copenhaguen! L’obra no tracta sobre ciència i gènere, però com que Margrethe Bohr comparteix escenari amb Niels Bohr i Werner Heisenberg, l’autor aborda la qüestió en diverses ocasions. En una d’elles, Frayn contraposa la dedicació de Bohr als seus deixebles, amb la negligència d’obligacions familiars. El març de 1924 Heisenberg visita Copenhaguen per primera vegada, i se’n va d’excursió amb Bohr per poder discutir tranquils sobre física quàntica. A l’acte 2, Bohr pregunta la seva dona:

Bohr You didn’t mind? I hope.

Margrethe Mind?

Bohr Being left at home?

Margrethe While you went off on your hike? Of ocurse not. Why should I have minded? You had to get out of the house. Two new sons arriving on top of each other would be rather a lot for any man to put up with.

Bohr Two new sons?

Margrethe Heisenberg.

Bohr Yes, yes.

Margrethe And our own son.

Bohr Aage?

Margrethe Ernest!

Bohr 1924 -of course- Ernest.

Margrethe Number five. Yes?

Bohr Yes, yes, yes. And if it was March, you’re right – he couldn’t have been much more than…

Margrethe One week.

Bohr One week? One week, yes. And you really didn’t mind?

Margrethe Not at all. I was pleased you had an excuse to get away. And you always went off hiking with your new assistants…

Presentar el punt de vista de Margrethe canvia molt les coses i dóna un sentit més a l’obra. La ficció i l’art ho tenen, això: de vegades són més penetrants que el documental o la història.

Xavier Roqué

Bohr i Heisenberg


This entry was posted on divendres, 27 novembre, 2009 at 13:50 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.