Recents col·laboracions amb Mataró Ràdio

Seguim col·laborant amb el programa El Pregoner de Mataró Ràdio 89·3 fm, que realitza cada dimecres un magazine sobre la Unió Europea.

En el darrer programa (emès el 14 de desembre) vam participar amb dues col·laboracions. La primera va ser la crònica de la tertúlia sobre les Relacions UE-Xina de la mà d’Albert Guasch i amb intervencions del professor Zhou Minkang, el nostre expert convidat.

Després d’una explicació força extensa de la tertúlia, van entrevistar a una de les nostres estudiants en pràctiques, Susana García Cornejo, que va parlar de les relacions entre la UE i Mèxic, que és d’on ella prové. Ho podeu escoltar a partir del 4:25′:

161220-8-radio

 

 

 

 

I també compartim avui la crònica de la tertúlia “Lluitar contra la corrupció des de la societat civil“,  igualment presentada pel periodista Albert Guasch i amb intervencions de Simona Levi, activista i fundadora d’Xnet. La podeu escoltar a partir del 5’45’:

161220-6-radio

 

 

 

Les filtracions com a arma contra la corrupció

161122-4 corrupcio“Fighting against corruption from civil society”, va ser el títol de la segona tertúlia en anglès del curs 2016-2017, que va portar al CDE a Simona Levi, fundadora de la plataforma XNET, per parlar de com les eines digitals permeten a la ciutadania combatre la corrupció

A Espanya, un interminable reguitzell de casos de corrupció atapeeixen les pàgines dels diaris i els minuts dels noticiaris. No és estrany, doncs, que el país figuri entre aquells on l’Índex de Percepció de la Corrupció (Índex de Transparency International) és més alt si el comparem amb altres països de l’Europa Occidental.

Resulta difícil determinar l’efecte de la corrupció als votants. És matèria d’estudi. A alguns ciutadans, per exemple, els pot provocar apatia envers la democràcia i el poder polític. En canvi, per a la Simona Levi i els seus companys de la plataforma Xnet és una crida a l’acció.

Xnet, plataforma fundada per la Simona Levi, artista de formació i activista des que té ús de raó, treballa per la democràcia amb les eines digitals que brinda Internet. Toquen un fotimer de temes (cultura lliure, neutralitat a la xarxa…) i, és clar, també la corrupció.

L’eina més rellevant és una bústia anònima per denunciar casos de corrupció. La missió principal de la bústia és crear un barrera insondable entre la informació enviada i el remitent, per així garantir el seu anonimat. Les filtracions que han facilitat la Simona i el grup XNET ja ha contribuït a destapar alguns casos de corrupció importants.

El 2013, aquests “guerrillers digitals” van rebre un correu anònim amb que compilava els correus electrònics del director de Caja Madrid, Miguel Blesa. Contenien evidències d’una gestió polititzada, presumpte prevaricació i presumpte frau en la venta de preferents als petits inversors, entre d’altres possibles delictes.

Alguns dels correus s’han incorporat a les causes que conformen el cas Bankia, que va impulsar la plataforma 15Mparato, darrera la qual també hi ha Simona Levi. Aquesta acusació ciutadana sorgida del 15M va endegar una querella contra Rodrigo Rato i el consell d’administració de Bankia. Al cas Bankia s’hi van afegir més tard els correus de Blesa, que també mencionaven les famoses targetes black (targetes no declarades a hisenda que utilitzaven els consellers per comprar favors). Per la menció als correus, els nous gestors de Bankia les van trobar i van acabar en mans de la Fiscalia. Tot plegat encara està a judici.

Explica la Simona Levi a la tertúlia que ells formen part d’un fenomen propi d’Internet: la desintermediació. A la xarxa, els intermediaris clàssics d’alguns serveis perden poder o esdevenen irrellevants. Per exemple, els grans grups mediàtics ja no són els únics intermediaris de la informació online. La pèrdua d’aquest quasi monopoli de la informació dóna poder al ciutadà, que esdevé un nou actor per compte propi o en grups reduïts. Al cap i a la fi, d’això tracta la plataforma Xnet: ells són ciutadans abocats a l’acció perquè creuen que aquest canvi de paradigma pot millorar la democràcia i la governança.

Així com a la bústia digital d’XNET esdevé un element clau la protecció del delator (mala traducció de l’anglès whistleblower), Simona Levi opina que la legislació espanyola hauria de protegir aquesta figura. Cal considerar l’alt cost personal que travessen les persones que decideixen filtrar documents: la majoria perden la feina i solen caure en depressions o perdre el suport de les seves famílies. La llei podria garantir el seu anonimat, protegir-los de les represàlies de la institució denunciada, oferir-los defensa legal, protecció econòmica i suport psicològic.

No és cap proposta descabellada, si tenim en compte que molts països anglosaxons fa temps que tenen lleis que protegeixen els delators. Alguns fins i tot disposen d’una bústia com la que gestiona Xnet com a part de les institucions anticorrupció del país. Tal com es diu en aquest article, que reflexiona sobre la protecció als delators, aquesta és una de les mesures que la OCDE recomana aplicar a Espanya per pal·liar la corrupció.

Les conseqüències de filtrar documents sense disposar d’una protecció adequada les coneix molt bé Anotine Deltour. Mentre treballava per una empresa auditora, Deltour va copiar i filtrar a la premsa documents que evidenciaven els acords fiscals a mida negociats entre Luxemburg i grans empreses per estalviar-se el pagament d’impostos. El cas, conegut com a LuxLeaks, ha pres una dimensió europea, ja que Jean-Claude Juncker, l’actual president de la Comissió Europea, exercia de Ministre de Finances de Luxemburg mentre es toleraven aquests acords. Per Deltour el cas ha suposat una condemna judicial per un tribunal de Luxemburg, però ha evitat la presó.

Una directiva aprovada aquest 2016 per la UE regula la situació dels whistleblowers o delators. Es tracta de la directiva per la protecció dels secrets comercials, centrada en evitar l’espionatge industrial. Els crítics amb la directiva, com el Grup dels Verds, creuen que fa una interpretació tan àmplia del què són secrets comercials que revelacions com Els Papers de Panamà o el cas LuxLeaks podrien entrar dins de la definició. Això dificultaria que aquestes filtracions arribessin al públic.

La directiva diu que aquells que revelin informació hauran de demostrar que ho fan amb bona fe, que la informació clarament demostra activitats il·legals. Això de per sí ja allarga el procés judicial. “La mera amenaça d’una querella assegura que les investigacions s’aturen inclús abans de la publicació” diu al diari EU Observer Edouard Perrin, periodista del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació que va treballar amb Deltour i que també n’està patint les conseqüències judicials.

Albert Guasch Rafael, periodista
@albertguaschr

Crònica al programa “El Pregoner” de Mataró Ràdio