Crònica de la tertúlia sobre federalisme a Europa

federalisme-tertuliaEl passat 15 de febrer va tenir lloc al CDE la tertúlia “A federal Europe…?”. Aquest acte va comptar amb la presència del Dr. Joan Botella, degà de la facultat de Ciència Política i Sociologia de la UAB i president de Federalistes d’Esquerres.

Per explicar d’on venim i cap a on anem, el Dr. Botella va dividir la seva exposició en tres blocs.

En un primer moment va fer una introducció històrica, parlant dels orígens de la UE tals com la creació de la CECA, l’Euratom i el nostre precedent més directe, la CEE. En aquest punt, un argument molt important que va destacar va ésser la idea de què des de la creació dels primers antecedents de l’actual UE, fa aproximadament 70 anys, no ha hagut guerres internes a l’àrea geogràfica del centre d’Europa.

El Dr. Joan Botella també va parlar del canvi de parer que es va donar als inicis del mil·lenni amb l’arribada al poder de partits conservadors a molts dels països de la UE, el que va donar lloc a què dins del Consell es pensés més en el mercat interior que en la integració política.

En la segona part, platejava que en el context de crisi -situació que, segons el ponent, podria haver estat d’una altra manera si els Estats Membres s’haguessin ajudats uns als altres- seria positiu reobrir el debat que contempla la possibilitat d’un model federalista dins de la UE.

Creu que si progressa el federalisme no serà com a conseqüència dels seus corrents de pensament, sinó perquè la mateixa existència de la UE esdevé una solució per als grans problemes que es plantegen i que els estats per si sols no estan en condició de fer-ne front: euroescepticisme, canvis amb les relacions transatlàntics, el creixement del poder asiàtic o el Brexit.

Finalment, el Dr. Botella opina que el futur de la UE pot dependre dels resultats de les properes eleccions a molts dels països, a causa de l’eurofòbia manifesta d’alguns partits.  En qualsevol cas i per concloure, considera que per trobar solucions als problemes actuals serien fonamentals l’adopció de polítiques fiscals comunes i la consideració més seriosa de la multiculturalitat europea.

Després de la seva conferència es va obrir un debat, moderat per Francesco Camonita, on es van plantejar un seguit de problemes que podia presentar la materialització del federalisme: les desigualtats de poder, les indecisions en tant a que Alemanya agafi les regnes de la UE o la manca de representació política, problemes que la UE com a un dels agents principals de l’àrea internacional hauria d’afrontar.

Crònica de Marc Cano
(estudiant en pràctiques del Màster Universitari d’Integració Europea – UAB)

Trobareu més informació a:

“A federal Europe…?”, propera tertúlia en anglès

És el federalisme europeu una entelèquia? o, pel contrari, ¿és ja una realitat en la que es podria aprofundir i esdevenir una solució per sortir de la crisi de projecte en què la UE es troba immersa?

El somni federal va néixer els anys 20 del segle XX i es manté com un moviment polític i social que aspira a la creació d’un superestat europeu. Sobre això hi ha moltes teories i inclús alguns autors consideren que la UE ja ha traçat la seva pròpia marca de federalisme constitucional.

El debat és obert i molt ample. Es per això que hem cregut interessant convidar al professor Joan Botella, degà de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB i president de Federalistes d’Esquerres, perquè, des de la seva doble vessant de politòleg  i federalista convençut, ens expliqui com veu la UE actual i per què creuen, des de la institució que ell presideix, que una Europa federal seria socialment més justa.

Us animem a participar en la que serà la darrera tertúlia en anglès del curs 2016-2017 i que promet ser molt interessant:

A federal Europe….?
tertúlia amb Joan Botella,
moderada per Francesco Camonita

Centre de Documentació Europea,
Edifici E1, Seminari 2, planta 2

Dimecres, 15 de febrer, de 14:15 a 15:30h

Enllaços interessants a l’esdeveniment facebook

Contacte i inscripcions:
ce.doc.europea@uab.cat
Tfn: 93 581 16 81

TTIP: crònica de la tertúlia i entrevista al Sr. Ferran Tarradellas (Comissió Europea Barcelona)

post-foto-16174850_1314840208559908_1493997698684330483_n
El dia 17 de gener vam celebrar al Centre de Documentació Europea una tertúlia per tractar els punts a favor, en contra i les desconeixences que es presenten en el marc del tractat transatlàntic que es vol establir amb els EEUU
.

Aquest acte va constar d’una introducció del Sr. Mark Jeffery, Cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, que va anar seguida d’un debat, moderat per Francesco Camonita, en el que hi va haver força participació.

Per començar es va aclarir que el TTIP encara no és un acte jurídic, atès que només hi ha una intenció de poder desenvolupar-lo, que es va originar l’any 2013. Això no obstant, i, com era d’esperar, ja han començat a sorgir crítiques a les dues bandes de l’oceà.

També, en la seva introducció, M. Jeffery va posar èmfasi en dos aspectes interessants. D’una banda va cridar l’atenció sobre el fet que les polítiques comercials, que fins ara eren temàtica exclusiva dels experts, hagin acaparat l’atenció del debat públic. I, d’altra banda, va subratllar que el comerç internacional manté el 15% dels llocs de treball a la UE i que el volum d’exportació en relació als EEUU representa un 20% del total. En aquest mapa podreu veure informació detallada sobre les empreses exportadores de cada ciutat europea amb els EUA.

A continuació, i per desenvolupar la seva exposició, el Sr. Jeffery es va centrar en els següents aspectes:

  1. La situació política als EEUU i a la UE. En aquest punt va destacar que la UE ha pogut aconseguir mantenir-se en una posició forta, malgrat el context de globalització econòmica que tenim a l’actualitat. I també que caldrà esperar a veure com es desenvolupen les forces polítiques en ambdós territoris.
  2. Aquest projecte de tractat també cerca la possibilitat d’harmonitzar l’ordenament jurídic de la UE al que es desenvolupa als EEUU, evitant les barreres que obstaculitzen el comerç. Aquesta tasca es concreta en l’apropament de posicions quant a les exportacions, la defensa dels consumidors, el medi ambient o la propietat intel·lectual.
  3. El procés emprat per portar a terme les negociacions. En aquest apartat es destaquen: a) que es doni una autorització per poder negociar, b) que es pugui fer una redacció amb les propostes i c) la presa de decisions per arribar a un acord entre parts iguals.

Ara bé, degut al conjunt tant heterogeni que conforma la UE, fa que esdevingui encara més difícil el procés de negociació. Si sumem a aquest fet el poder que tenen les empreses multinacionals per desenvolupar-se, sembla evident que l’arribada a un possible acord haurà de passar per un seguit d’obstacles inevitables, però que el Sr. Jeffery considera que es podran deixar enrere.

Ja per acabar, i com a fruit del que acabem d’explicar, tot fa pensar que el procés de negociació serà llarg i que encara ens manquen dades sobre el desenvolupament del tractat per conèixer-lo. És per aquest motiu que s’han de destacar l’existència d’aquestes conferències que ens serveixen per tenir una opinió més fonamentada i amb més criteri sobre la situació actual del tractat transatlàntic.

Ana Katia Rodríguez & Marc Cano
(estudiants en pràctiques)

La crònica anterior és un encàrrec fet pel nostre Centre a dos dels nostres estudiants en pràctiques i que és bàsicament un resum tal i com ells van entendre el que s’havia explicat i debatut.

El seu treball es complementa amb l‘entrevista al Director de la Respresentació de la Comissió Europea a Barcelona, Sr. Ferran Tarradellas, que li ha fet el periodista Albert Guasch al programa El Pregoner de Mataró Ràdio, que dirigeix el Francesc Andrés Masoliver. La trobareu a partir del minut 20:45 del programa.

El Sr. Tarradellas ha respost amb molta claretat a totes les preguntes que li ha fet a l’Albert sobre les qüestions més controvertides que tenen a veure amb el TTIP. Són 28′ d’entrevista realment molt interessants en els que s’han tractat temes com la diferència entre harmonització, eliminació de barreres o cooperació regulatòria; el respecte al principi de precaució que preval a la UE;  els beneficis que podria suposar per a les Pimes o el paper del tribunal que es vol impulsar per resoldre conflictes entre inversors.

Propera tertúlia: “TTIP: the Good, the Bad and the Ugly”

Us convoquem a una nova tertúlia en anglès per parlar de l’Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (TTIP).

Aquest acord de lliure comerç, que està negociant la UE amb els Estats Units, ha sigut objecte de moltes controvèrsies. D’una banda els  defensors diuen que l’acord donaria lloc a un creixement econòmic multilateral, mentre que els crítics diuen que augmentaria el poder empresarial i faria més difícil que els governs poguessin regular els mercats per al benefici públic.  Al debat existent cal afegir la nova Presidència als Estat Units, que pot suposar un canvi en la direcció del projecte, si ens atenem a les declaracions del president electe.

Mark Jeffery, Cap de Comunicació de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona i expert en la matèria, farà una introducció sobre el tema. A continuació s’obrirà el debat, moderat per Francesco Camonita, que esperem serveixi per entendre què té de bo, de dolent i de lleig el TTIP o, dit d’una altra manera, perquè uns l’estimen i uns altres l’odien.

Quan: Dimarts, 17 de gener (de 14:15 a 15:30 h.).
On:  Centre de Documentació Europea UAB, Seminari 2, Planta 2 (Plànol d’accés).
Inscripcions: Facebook o enviant un correu a ce.doc.europea@uab.cat
Documentació: Recopilació d’enllaços.

Recents col·laboracions amb Mataró Ràdio

Seguim col·laborant amb el programa El Pregoner de Mataró Ràdio 89·3 fm, que realitza cada dimecres un magazine sobre la Unió Europea.

En el darrer programa (emès el 14 de desembre) vam participar amb dues col·laboracions. La primera va ser la crònica de la tertúlia sobre les Relacions UE-Xina de la mà d’Albert Guasch i amb intervencions del professor Zhou Minkang, el nostre expert convidat.

Després d’una explicació força extensa de la tertúlia, van entrevistar a una de les nostres estudiants en pràctiques, Susana García Cornejo, que va parlar de les relacions entre la UE i Mèxic, que és d’on ella prové. Ho podeu escoltar a partir del 4:25′:

161220-8-radio

 

 

 

 

I també compartim avui la crònica de la tertúlia “Lluitar contra la corrupció des de la societat civil“,  igualment presentada pel periodista Albert Guasch i amb intervencions de Simona Levi, activista i fundadora d’Xnet. La podeu escoltar a partir del 5’45’:

161220-6-radio

 

 

 

Relacions UE-Xina, propera tertúlia en anglès

EU-China_thumb_169_1435567891_1435567861_540_305_80_c1Actualment la Unió Europea és el major soci comercial de la Xina, i la Xina és el segon soci comercial de la UE després dels Estats Units. Principalment, els productes industrials i manufacturats, són el fonament d’aquest comerç. A més, cada cop és més alta cooperació científic-tècnica.

Si bé la importància de les relacions comercials són una qüestió rellevant, hi ha uns quants temes més sobre la taula que també mereixen un debat:

  1. La nova Ruta de la Seda i el paper més actiu de Xina en política exterior.
  2. La qüestions dels drets humans i la democràcia a la Xina i com això pot influir en les relacions internacionals.
  3. La nostàlgia del maoisme.
  4. La demanda xinesa perquè se suprimeixi l’embargament d’armes que va ser imposat per la UE, en resposta a la repressió de les protestes de Tiananmen de 1989.
  5. Les disputes comercials i per la propietat intel·lectual.

Per parlar de tot això us convidem a una nova tertúlia en anglès:

Relacions Unió Europea-Xina
amb
Zhou Minkang
(Coordinador del Màster UE-Xina)

Dilluns, 12 de desembre (14:15-15:30 h)
al Centre de Documentació Europea
Esdeveniment facebook

Postdata:
Imatges de la tertúlia
Crònica a Mataró Ràdio

Les filtracions com a arma contra la corrupció

161122-4 corrupcio“Fighting against corruption from civil society”, va ser el títol de la segona tertúlia en anglès del curs 2016-2017, que va portar al CDE a Simona Levi, fundadora de la plataforma XNET, per parlar de com les eines digitals permeten a la ciutadania combatre la corrupció

A Espanya, un interminable reguitzell de casos de corrupció atapeeixen les pàgines dels diaris i els minuts dels noticiaris. No és estrany, doncs, que el país figuri entre aquells on l’Índex de Percepció de la Corrupció (Índex de Transparency International) és més alt si el comparem amb altres països de l’Europa Occidental.

Resulta difícil determinar l’efecte de la corrupció als votants. És matèria d’estudi. A alguns ciutadans, per exemple, els pot provocar apatia envers la democràcia i el poder polític. En canvi, per a la Simona Levi i els seus companys de la plataforma Xnet és una crida a l’acció.

Xnet, plataforma fundada per la Simona Levi, artista de formació i activista des que té ús de raó, treballa per la democràcia amb les eines digitals que brinda Internet. Toquen un fotimer de temes (cultura lliure, neutralitat a la xarxa…) i, és clar, també la corrupció.

L’eina més rellevant és una bústia anònima per denunciar casos de corrupció. La missió principal de la bústia és crear un barrera insondable entre la informació enviada i el remitent, per així garantir el seu anonimat. Les filtracions que han facilitat la Simona i el grup XNET ja ha contribuït a destapar alguns casos de corrupció importants.

El 2013, aquests “guerrillers digitals” van rebre un correu anònim amb que compilava els correus electrònics del director de Caja Madrid, Miguel Blesa. Contenien evidències d’una gestió polititzada, presumpte prevaricació i presumpte frau en la venta de preferents als petits inversors, entre d’altres possibles delictes.

Alguns dels correus s’han incorporat a les causes que conformen el cas Bankia, que va impulsar la plataforma 15Mparato, darrera la qual també hi ha Simona Levi. Aquesta acusació ciutadana sorgida del 15M va endegar una querella contra Rodrigo Rato i el consell d’administració de Bankia. Al cas Bankia s’hi van afegir més tard els correus de Blesa, que també mencionaven les famoses targetes black (targetes no declarades a hisenda que utilitzaven els consellers per comprar favors). Per la menció als correus, els nous gestors de Bankia les van trobar i van acabar en mans de la Fiscalia. Tot plegat encara està a judici.

Explica la Simona Levi a la tertúlia que ells formen part d’un fenomen propi d’Internet: la desintermediació. A la xarxa, els intermediaris clàssics d’alguns serveis perden poder o esdevenen irrellevants. Per exemple, els grans grups mediàtics ja no són els únics intermediaris de la informació online. La pèrdua d’aquest quasi monopoli de la informació dóna poder al ciutadà, que esdevé un nou actor per compte propi o en grups reduïts. Al cap i a la fi, d’això tracta la plataforma Xnet: ells són ciutadans abocats a l’acció perquè creuen que aquest canvi de paradigma pot millorar la democràcia i la governança.

Així com a la bústia digital d’XNET esdevé un element clau la protecció del delator (mala traducció de l’anglès whistleblower), Simona Levi opina que la legislació espanyola hauria de protegir aquesta figura. Cal considerar l’alt cost personal que travessen les persones que decideixen filtrar documents: la majoria perden la feina i solen caure en depressions o perdre el suport de les seves famílies. La llei podria garantir el seu anonimat, protegir-los de les represàlies de la institució denunciada, oferir-los defensa legal, protecció econòmica i suport psicològic.

No és cap proposta descabellada, si tenim en compte que molts països anglosaxons fa temps que tenen lleis que protegeixen els delators. Alguns fins i tot disposen d’una bústia com la que gestiona Xnet com a part de les institucions anticorrupció del país. Tal com es diu en aquest article, que reflexiona sobre la protecció als delators, aquesta és una de les mesures que la OCDE recomana aplicar a Espanya per pal·liar la corrupció.

Les conseqüències de filtrar documents sense disposar d’una protecció adequada les coneix molt bé Anotine Deltour. Mentre treballava per una empresa auditora, Deltour va copiar i filtrar a la premsa documents que evidenciaven els acords fiscals a mida negociats entre Luxemburg i grans empreses per estalviar-se el pagament d’impostos. El cas, conegut com a LuxLeaks, ha pres una dimensió europea, ja que Jean-Claude Juncker, l’actual president de la Comissió Europea, exercia de Ministre de Finances de Luxemburg mentre es toleraven aquests acords. Per Deltour el cas ha suposat una condemna judicial per un tribunal de Luxemburg, però ha evitat la presó.

Una directiva aprovada aquest 2016 per la UE regula la situació dels whistleblowers o delators. Es tracta de la directiva per la protecció dels secrets comercials, centrada en evitar l’espionatge industrial. Els crítics amb la directiva, com el Grup dels Verds, creuen que fa una interpretació tan àmplia del què són secrets comercials que revelacions com Els Papers de Panamà o el cas LuxLeaks podrien entrar dins de la definició. Això dificultaria que aquestes filtracions arribessin al públic.

La directiva diu que aquells que revelin informació hauran de demostrar que ho fan amb bona fe, que la informació clarament demostra activitats il·legals. Això de per sí ja allarga el procés judicial. “La mera amenaça d’una querella assegura que les investigacions s’aturen inclús abans de la publicació” diu al diari EU Observer Edouard Perrin, periodista del Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació que va treballar amb Deltour i que també n’està patint les conseqüències judicials.

Albert Guasch Rafael, periodista
@albertguaschr

Crònica al programa “El Pregoner” de Mataró Ràdio