Anàlisi del vídeo de J.M.Sancho

novembre 7th, 2012

Estic d’acord amb alguns aspectes que comenta la Dra. J.MªSancho com són:

1-Actualment encara es dona una superposició entre els format digital i l’analògic. El llibre de tota la vida ara es pot veure en una pantalla d’ordinador.

2- Se segueix ensenyant i aprenent de forma analògica.

3.Les editorials amb l’afany de lucre deixen de costat el rigor pedagògic.

4. L’escola 2.o només existeix en  teoria.

5. Els alumnes continuen sent consumidors d’informació i coneixements.

6. Cal un canvi en la concepció del Procés d’E-A: “ l’alumne ha de ser responsable i autor dels seu propi aprenentatge i els professors han de ser facilitadors dels mateix”.

 

Per altra banda crec que :

1.El professorat ensenya en general com ha aprés i li es molt difícil ensenyar amb una tecno-metodologia que no ha conegut.

2. L’alumnat no te suficient autonomia ni formació (Secundària) per ser responsable del seu propi coneixement. En l’ etapa anterior (Primària) els alumnes reben un ensenyament molt pautat i dirigit. Això no fomenta gents l’autonomia, la capacitat critica ni investigadora dels alumnes.

3.El canvi d’escola analògica a digital 2.0 serà lent i caldrà que les noves generacions de docents estiguin formats no només en competències digitals sinó també en pedagògiques.

 

Anàlisi del Llibre Digital II

novembre 7th, 2012

Aporta molta informació multimèdia  (gràfics 3D, simuladors, vídeos, àudios, animacions…). Es força útil per treballar de manera personal i individualitzada.  En general és motivador per als alumnes i facilita les explicacions dels professors. Afavoreix l’ampliació de coneixements però no és útil per als alumnes poc autònoms o amb dificultats d’aprenentatge i que necessitem més temps o ajuda per gestionar la informació..

Anàlisi del llibre digital I (Digital Text)

novembre 7th, 2012

Sembla un llibre intuïtiu i fàcil de seguir. Hi ha elements interactius que il·lustren  conceptes complexos. Permet pujar documents per complementar els continguts presentats.

Es facilita també una plataforma per fer un seguiment de l’alumnat i avaluar-lo. El calendari també es una eina molt útil per a la planificació de les activitats. També hi ha un foro per animar a la participació de l’alumnat.

També permet escriure un blog per fer comentaris però mes enfocat de caldrà al professorat. Però caldria integrar més eines en la plataforma per tal de convertir-la en un espai hipertext.

Aquest llibre de text és l’element central en torn al qual s’organitza totes les activitats d’aprenentatge. Caldria incorporar elements més interactius entre l’alumnat per a gestionar i cercar coneixement.

Projecte d’investigació: Cercant bases de dades per a Orientadors Educatius de Secundària.

novembre 7th, 2012

Sovint els Orientadors educatius de Secundària ens veiem obligats a emmagatzemar, processar i facilitar automàticament dades dels nostres alumnes durant  quatre o cinc  anys escolars. Tota aquesta informació (oral, escrita, via telefònica, via, email, …)  ens arriba per diferents canals (famílies, serveis socials, serveis sanitaris, professorat i el propi alumne ) i cal gestionar-la de la millor manera per tal que la intervenció del psicopedagog esdevingui una tasca àgil i eficaç.

La necessitat de disposar d’una base de dades que ens permeti processar i gestionar tanta informació és l’ objectiu del meu estudi. Per una banda tenim les dades acadèmiques dels alumnes i per altra les  personals i psicopedagògiques.

Un dels obstacles més gran amb el que m’he topat en la meva experiència com a orientadora i psicopedagoga és que malgrat els assessorament i cursos TIC no disposem del suficient coneixement tècnic-informàtic per crear les nostres pròpies bases de dades i sovint acabem omplint l’escriptori de documents  (word, open ofice, pdf,…..) sense cap connexió entre ells, i que tot plegat quant els necessites no recordes en quin portàtil l’has desat! Un caos de dades. 

Aplicar les TIC a la gestió del Departament d’orientació , arxivant les dades dels alumnes del centre  de manera ordenada i digital i poder recuperar-les posteriorment en les entrevistes, o informes és una de les meves prioritats en aquest moment. Poder crear un historial personal de cada alumne amb els que intervenim els psicopedagogs  i que ens permeti fer un seguiment lògic i coherent per tal de poder orientar-los de manera més acurada i precisa és l’objectiu del meu estudi.

Experiències digitals: Educat 2.0

octubre 20th, 2012

XARXA DOCENT EDUCAT 2.0   (Departament d’Ensenyament . Generalitat de Catalunya)

ESPAI D’ ACOMPANYAMENT I FORMACIÓ

 http://educat.xtec.cat/profile/CarmeOlmCaeiro (podeu mitrar la meva pàgina)

+Es una Xarxa social per promoure la participació de la comunitat educativa en la XXII Jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya: L’impacte i la contribució de les tecnologies digitals en l’educació.Aquesta xarxa està oberta a totes i tots els docents de Catalunya .

El Programa eduCAT 2.0 respon a la voluntat de generalitzar l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement (TAC) a la totalitat dels centres del Servei d’Educació de Catalunya. Així, doncs, eduCAT 2.0 agrupa totes les actuacions del Departament d’Ensenyament per promoure l’ús dels instruments digitals en els processos d’ensenyament i aprenentatge.Les actuacions del programa enllacen amb el Programa d’àmbit estatal “Escuela 2.0”, impulsat pel Ministeri d’Educació.

L’eix vertebrador del Programa eduCAT 2.0 és de caire pedagògic i té com a focus principal que els alumnes adquireixin la competència digital i contribuir al desenvolupament de competències de caire transversal, com és ara la competència d’aprendre a aprendre, per facilitar-los un aprenentatge més autònom i personalitzat. Aquest plantejament requereix també uns rols diferents del professorat. Això comporta, en molts casos, canvis significatius en l’organització i la metodologia docents. Aquest procés d’extensió dels usos de les tecnologies digitals ha de propiciar la reflexió col·lectiva sobre les estratègies que cal adoptar per millorar l’aprenentatge dels alumnes.

La formació del professorat té una importància cabdal per aconseguir aquest objectiu. El programa eduCAT 2.0 desplega diferents tipologies de cursos de formació i accions d’acompanyament. En particular, es vol potenciar la xarxa docent eduCAT 2.0 per estendre-la a tot el professorat. La xarxa docent permet  l’intercanvi, la reflexió i la col·laboració entre els docents que incorporen l’ús de les TAC a la seva pràctica a l’aula.

En virtut de l’autonomia de centre, cada centre podrà planificar les tecnologies que i usos de les  TAC que s’adeqüin millor al seu projecte educatiu de centre

La xarxa docent eduCAT 2.0 treballa amb l’objectiu de fomentar l’aprenentatge entre iguals i d’apropar i compartir necessitats, coneixements, informació i propostes sobre instruments i metodologies innovadores per a l’aula.

La dinàmica dels grups facilita que els docents puguin trobar i connectar-se amb d’altres professionals que comparteixen el seu interès o necessitat formativa i començar a teixir o ampliar la seva xarxa personal per aprendre a través de l’intercanvi i la participació activa. Cada taller compta amb la guia d’una persona dinamitzadora per seleccionar documentació, referències i exemples sobre el tema del taller, proposar activitats amb una programació setmanal i moderar les converses però sense fer un seguiment individualitzat de les persones participants

Inclusió digital

El Programa eduCAT 2.0 preveu mesures per garantir l’atenció educativa de l’alumnat amb discapacitat i altres necessitats educatives especials en igualtat de condicions a l’aula ordinària.

L’ús sistemàtic dels continguts digitals és un repte, però també una oportunitat de millora i normalització en l’adaptació dels continguts i l’atenció personalitzada, gràcies a les facilitats que aporten les tecnologies.

La inclusió de l’alumnat amb discapacitat al Programa eduCAT 2.0 fa necessari preveure actuacions complementàries en els àmbits següents:

  • els equipaments;
  • els continguts digitals;
  • la formació del personal tècnic i el professorat, i
  • el suport a l’alumnat, als centres i al col·lectiu de professionals

Ordinadors portàtils amb pantalla i teclat grans

El Programa eduCAT 2.0 preveu la possibilitat d’adquirir un ordinador portàtil amb pantalla de 15 polzades per a l’alumnat que requereixi un espai més gran de visualització i/o un teclat més ampli que els que tenen els netbooks de 10 polzades. Gràcies a acords de col·laboració amb diverses empreses, aquests ordinadors es poden obtenir al mateix preu i amb la mateixa configuració de programari que els netbooks eduCAT 2.0.

Equips perifèrics específics per facilitar l’accés a l’ordinador

És responsabilitat del centre adquirir i instal·lar els perifèrics i el programari.
En aquest document es descriu l’equipament i s’especifiquen les empreses que el comercialitzen.

Teclat tecles grans

Teclat de tecles grans

Teclat simplificat amb tecles grans de color.

Aquest teclat és útil en els primers nivells educatius així com per a l’alumnat amb discapacitat motriu, discapacitat cognitiva o altres etiologies amb problemes de coordinació per accedir al teclat convencional.

 

 

Sessió 18/10

octubre 19th, 2012

COMENTARI DE L’ESQUEMA TIC

TIPOLOGIA DE RECURSOS WEB

Els recursos Web són accessibles per qualsevol persona en qualsevol moment i en qualsevol lloc. Només cal un accés a Internet. La seva diversitat i quantitat augmenta dia a dia més que altres recursos TIC.

La presentació intenta catalogar els recursos Web segons la participació més activa o no de l’alumne (metodologia) i el focus centrat més en els continguts acadèmics o en les competències. Cada recurs és exemplificat amb una relació de les habilitats cognitives que treballa en els alumnes.”

Sessió 11/10

octubre 19th, 2012

COMENTARIS  SOBRE DE LES LECTURES COMPLEMENTÀRIES:

  • BOSCO, A. (2008). De la supuesta relación ente tecnología e innovación educativa, REIRE Revista d’Innovació i Recerca en educació,nº 1, noviembre de 2008, pp.11-22

Generalment s’associa Tecnologia amb els termes eficàcia i eficiència, fet que constitueix un mite.

La introducció i l’us de mitjans tecnològics als centres educatius tampoc implica millores en la qualitat educativa. Qualsevol canvi no  implica innovació. La innovació implica reflexió, experimentació i contrastació. És el resultat  d’una recerca assumida , gestionada i compartida,  fruit d’una acció precisa (objectius),  programada (temporalitat) , avaluada i informada (transmesa)

Les millores tecnoeducatives  han de passar  per la reflexió conjunta dels seus menbres  (politica educativa, administració, families, centres,..alumnat ) sobre l’ús d’aquesta tecnologia,  en favor d’un aprenentatge significatiu i  creatiu.

Les condicions per afavorir aquestes millores tecnològiques serien:  satisfer les necessitats educatives dels nostres alumnes; disposar de temps (els docents)  per experimentar i compartir resultats ; tenir el suport administratiu , comunitari, polític i  econòmic per portar a terme aquestes reformes.

 

  • AREA, M. (2005).  Las tecnologías de la información y comunicación en el sistema escolar. Una revisión de las líneas de investigación.  Relieve: Revista Electrónica de Investigación y Evaluación Educativa, vol 11, nº1

Els primers estudis sobre tecnologia educativa varen començar en la dècada dels seixanta i es basaven en indicadors de caire quantitatiu. Aquest estudis utilitzaven metodologies experimentals, anàlisis individuals dels alumnes, comparació d’equips tecnologis i  resultats amb el sistema educatiu tradicional,…etc.

Ja en la dècada dels vuitanta  es va veure la necessitat d’introduir nous factors en els estudis:  pressions o posicions polítiques o econòmiques, factors  administratius,  elements socials o pedagògics.

En els darrers estudis ja de caire més longitudinals s’apliquen tècniques més qualitatives com els estudis de casos en contexts reals d’ensenyament aprenentatge. Aquestes darreres investigacions  són de caire més interpretatiu i holístic. Pretenen esbrinar com afecten les noves tecnologies als col·lectius educatius, a les seves actituds, opinions i pràctiques; a la gestió del coneixement pedagògic i en definitiva a la dimensió cultural de cada context social.

Els estudis pretenen arribar a una visió més global del fenòmen tecnoeducatiu. Es tracta d’integrar el conjunt de variables qualitatives i quantitatives  que incideixen en la pràctica i us de les noves tecnologies en el món educatiu.

Segons l’autor de l’article cal plantejar aquests estudis sota enfocaments metodològics més eclèctics : metodologia quantitativa versus qualitativa.