Color de conte. Hmm!

octubre 13th, 2008

07/Oct/2008 Avui era el dia que havíem de presentar els comentaris sobre els punts de la última classe. Jo vaig triar el segon punt, perquè creia realment que seria un tema que me’n sortiria bé.Després d’escriure’l i repassar-lo em va fer l’efecte que l’havia fet bé. Havia tractat bé el tema. Jo anava a classe satisfet amb el meu document que pensava que el recolliria després de classe però no ho va fer, ….Va demanar voluntaris del primer punt, i quan es llegia el primer treball em va fer l’efecte que havia pifiat el meu comentari. El meu punt era molt semblant i encanvi l’alumna comentava el punt número ú. Quan va ser l’hora de llegir el meu treball em vaig sentir molt insegur i un cop llegit em preguntava a mi mateix on era aquella eufòria que havia sentir després d’haver-lo escrit. Em va semblar, segons els comentaris de la professora que havia parlat massa de la pel·lícula i potser no tant del tema que havia d’haver tractat. He canviat el comentari.

Després un altre alumne, que ja ha treballat amb audiovisuals, no li vull treure cap tipus de mèrit, va fer pel meu gust un comentari excel·lent. Les seves paraules ressonaven dins meu. Color de conte, … no sé si és original d’ell però ho vaig trobar meravellós i molt encertat. La redacció feta donava gust d’escoltar-la. A veure si m’hi entretinc més …

Big Fish

octubre 13th, 2008

COMUNICACIÓ AUDIOVISUAL I EDUCATIVA 

BIG FISH.

Anàlisis de la representació de la infantesa en aquesta pel·lícula. 

A continuació presento encara que de manera “retocada” el treball-comentari que vaig presentar a classe.

El jove Bloom vol separar de manera radical el món infantil i el món dels adults i no com ho fa el seu pare que es resisteix a ser gran. Vol saber realment qui és, com és i com ha viscut el seu pare. Se sent enganyat ja que encara ara, essent ell adult se sent tractat com un infant rebent explicacions de la seva vida com si fossin contes de la vora del foc. Personatges estrafolaris, indrets estranys, … tot plegat pensa que ha sigut un engany i se sent traït, maltractat. 

Després d’una relació absent durant uns anys degut a tot això, el pare s’està morint i ell, el fill, i la seva esposa l‘acompanyen els últims dies de la seva vida. El jove Bloom, però, està inquiet, té la curiositat de saber, de conèixer, d’aclarir qui és el seu pare. El fill fa un camí de recerca i d’acostament al pare. Diu que vol saber la veritat però sense adonar-se’n s’acosta a la manera de veure el món com el pare. Descobreix que tot els fets que li van passar al pare tenen una doble cara, la real i ensopida i la imaginària i alegre. El pare es resistia a entrar en el món aburrit dels adults. Buscant entre els documents familiars veu que no tot és mentida, que tot té una base real, fins i tot un dia netejant la piscina “li sembla” veure el gran peix, s’espanta!

La vida de viatjant fosca i avorrida és transformada en una vida plena de joia i d’experiències. Estava setmanes fora de casa però vivia una vida on tot era possible si s’enfocava amb alegria. La imaginació li dóna esperança i ganes de viure, reforça la relació amb la seva família malgrat la distància. La vida real del seu pare era la imaginativa, era aquella que el permetia viure amb esperança malgrat tota la foscúria del sistema i pot ser de la societat.

Avui cine!

octubre 13th, 2008

30/Oct/ 2008. Vam veure una pel·lícula” Big Fish”. Abans de començar la sessió sen’s va dir que el dia que ve faríem un cinefòrum, o sigui que comentaríem la pel·lícula, però de qualsevol manera sinó que havíem de triar uns punts que ens va posar abans de començar a veure-la. Les possibles formes d’analitzar-ho eren els següents punt:

1- Situar-la en el context en relació amb el Director Tim Burton.

2- Anàlisis de la representació de la infantesa en aquesta pel·lícula i en altres (història social, política etc…)

3- Estratègies de representació i ús del llenguatge audiovisual (llum, música, enfocament, …)

Un grup ben unit!

octubre 13th, 2008

23/09/08. Ja portava les fotos dins el meu “pen”. Què ens farà fer? El treball serà accessible pels meus límits informàtics?Arribem a classe. Ens posem en grups de 4, L’Arnau, el Manel, jo i l’Albert que per cert era el primer dia que venia a classe o sigui que no portava fotos…La Montserrat diu que, en el treball que farem, haurem de posar en comú les fotos que hem portat i haurem de buscar un tema que ens uneixi a tots els membres del grup.Va començar la classe mostrant-nos el treball que havia fet l’altre grup. Oh! Que bé que els havia quedat! Després de l’admiració torna la por … jo no ho sabré fer….Primer problema, ens fa engegar el MAC. Sort que ens dóna instruccions. Hem de fer servir el Powerpoint, programa que el meu fills estan farts de fer servir per muntar fotografies pels aniversaris i per distracció (joc). Penso que algú del grup el sabrà fer servir… però no! Tots estan com jo. Ai que patirem! …Al cap d’una estona i després de donar-hi voltes sobre les fotos, ens fa l’efecte que les que ha portat el Manel no ens serviran ja que són molt diferents a les dels altres. L’Arnau però té una idea lluminosa per parlar de nosaltres, fa servir la paraula acord, amb el doble sentit que estem d’acord i perquè tenim una foto on surt la mà d’en Manel que toca un acord musical. A continuació, i molt lentament anem posant fotos de fons el qual l’omplim d’altres fotos. Totes aquestes fotos estan relacionades, essent les del fons de caràcter més general mentre que les petites són de caràcter més particular i descriptiu. Ens va quedar un treball rodó. Tots ens hi vam sentir ben identificats ja que l’aportació també va ser equilibrada. Al final les fotos del Manel van ser les que hi van implicar més força. Vam tenir-hi algun que altres problema tècnic resolt per la professora. El desconeixement del programa també ens va alentir en l’execució. Ens falta familiaritat… a veure si l’aconseguim.

Què cal fer?

octubre 13th, 2008

16/09/08. El primer dia de classe entrava en un espai que no em podia imaginar de que es tractaria. Bé, el nom de l’assignatura em donava pistes, em podia imaginar que parlaríem de vídeos i d’altres muntatges audiovisuals però no pensava que l’objectiu principal d’aquesta assignatura seria bàsicament pràctic. La professora, Montserrat Rifà, acabava de tenir l’altre grup de magisteri musical i semblava no tenir ganes de repetir la classe. Va començar pel final de l’anterior.Ens va comentar que hauríem de portar unes fotografies que parlessin de nosaltres. No calia que sortíssim nosaltres a les fotos. Per exemplificar-ho ens va fer un passi de fotos que l’identificaven, tant a nivell familiar, com a personal. Tot seguit ens va donar una breu explicació o justificació de cada fotografia. Ens va fer veure allò de la seva vida que volia que veiéssim.  D’aquesta sessió vaig prendre i entendre alguna de les idees i del format dels seus muntatges fotogràfics els qual vaig intentar memoritzar ja que vés a saber que és el què ens demanaria a fer amb les fotos. Jo no vaig entendre, si és que ho va dir, què hauríem de fer. Això de marxar cap a casa amb una feina encomanada com la de buscar fotos per … no sabia el perquè … Només sabia que junt amb d’altres alumnes hauria de presentar pel final de curs un “curt”.

Hola, món!

octubre 13th, 2008

Welcome to Blogs.uab.cat. This is your first post. Edit or delete it, then start blogging!