La UAB inaugura el nou edifici ICTA-ICP

ICTADivendres 10 d’octubre es va  inaugurar la nova seu de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a la UAB. El nou edifici és singular a Catalunya pels criteris de sostenibilitat amb què ha estat construït.

La nova seu de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont a la Universitat Autònoma de Barcelona es va inaugurar amb la presència del Secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, de la Tinenta d’Alcaldia de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, Montserrat Montiel i del rector de la UAB, Ferran Sancho. El nou edifici, singular a Catalunya pels criteris de sostenibilitat amb què ha estat construït, controla la temperatura mitjançant una “pell exterior” bioclimàtica, redueix el consum d’energia fins a un 62% i el consum d’aigua fins a un 90% respecte d’un edifici convencional. L’ICTA inaugura també avui la seva nova web. L’ICP està adscrit, des d’aquesta mateixa setmana, com a institut universitari de recerca de la UAB.


El director de l’ICP, Salvador Moyà, ha afirmat que “el fet de ser des d’ahir un institut adscrit a la UAB i disposar d’una ubicació en aquest nou edifici tindrà incidència en el futur dels nostres resultats de recerca. La integració amb la UAB en docència i recerca impulsarà la paleontologia que fem a Catalunya i la nostra recerca en el món”.

Jordina Belmonte ha mostrat la seva satisfacció per disposar “d’un edifici que aglutina en un únic espai la major part de la recerca en ciències ambientals que duu a terme l’ICTA, i en el que hi intervenen fins a 19 departaments de la Universitat.” I ha sentenciat que “necessitaríem que la gent del país cregués més en la recerca, perquè és una font de progrés molt important.”

Per al Secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, “és necessari tenir un molt bon nivell de recerca per tenir un país ric en coneixement i aquests dos centres són dos exemples clars de recerca competitiva. Castellà reconeix que “és molt interessant tenir dos centres com l’ICTA i l’ICP en un mateix espai. A la transversalitat de l’ICTA s’hi suma ara l’ICP i serà una experiència molt interessant, de ben segur que s’hi podran establir punts de treball conjunt”.

Finalment, el rector de la UAB, Ferran Sancho, ha fet un recordatori dels equips de govern anteriors de la Universitat i del rector Carles Solà, amb qui es va crear el CEA (Centre d’Estudis Ambientals, precedent de l’ICTA), dels directors del CEA Jordi Bartrolí Josep Enric Llebot i David Saurí, així com dels anteriors directors de l’ICTA: Xavier Gabarell i Louis Lemkow. Per al rector, “aquest edifici esdevindrà una icona del campus, representant, un cop més el compromís de la Universitat amb el medi ambient, una Universitat que ha estat pionera en la gestió i aplicació de polítiques mediambientals i té en el fet de ser un campus sostenible i saludable un del seus senyals d’identitat”. “L’ICTA no té res a envejar a qualsevol centre de la xarxa CERCA, excepte en l’aspecte econòmic”, ha afirmat Sancho. Per això, ha fet una crida a “incentivar d’igual manera els centres d’investigació puntera catalans, independentment de quina sigui la institució o l’administració responsable dels mateixos”.
 
Situat a l’entrada sud del Campus de la UAB, l’edifici té una superfície d’uns 9.400 metres quadrats distribuïts en 6 plantes, quatre de les quals són de despatxos, laboratoris i espais comuns, una correspon a aparcament, una a diversos magatzems, entre ells un gran magatzem de fòssils i una planta coberta habilitada com a hivernacle. Ha costat uns 8 milions d’euros i ha estat cofinançat per un programa operatiu FEDER (Fons Europeu de Desenvolupament Regional) de Catalunya 2007-2013 i pel Ministerio de Economía y Competitividad.
 
La nova seu de l’ICTA i l’ICP ha estat dissenyada amb els criteris de sostenibilitat més exigents per dos equips d’arquitectes, dataAE i H Arquitectes, amb una clara aposta per la sostenibilitat, tant pel que fa al consum d’energia i d’aigua en el seu funcionament com en els materials emprats per a la seva construcció.  L’edifici té atorgada la qualificació LEED (Leadership in Energy & Environmental Design)GOLD pel USBGC (U.S. Green Building Council) amb una puntuació de 73 punts, una certificació de compromís ambiental amb estàndards internacionals.
 
Aprofitament de la calor a l’hivern i dissipació a l’estiu
 
L’edifici acull principalment despatxos i laboratoris que, per la seva activitat, tendeixen a generar calor. El disseny pretén treure profit d’aquesta calor a l’hivern i dissipar-la a l’estiu mitjançant ventilació natural. Quatre patis interiors conformen un gran atri central que garanteix una òptima qualitat de llum natural a totes les plantes. Una estructura de formigó amb molta inèrcia tèrmica col·labora directament amb el confort passiu de l’edifici.
 
Pell exterior bioclimàtica
 
La façana exterior de l’edifici compta amb una “pell bioclimàtica”, un sistema comparable al d’un hivernacle agrícola que regula, mitjançant obertures i tancaments automàtics, la captació de radiació solar i la ventilació. La pell exterior s’adapta automàticament, obrint-se o tancant-se, en funció de la temperatura, la humitat, el vent i la radiació solar exteriors, per aconseguir en cada moment les millors condicions bioclimàtiques a l’interior. S’aconsegueix d’aquesta manera un espai intermedi amb una temperatura entre els 16º i els 30ºC, que fa de coixí tèrmic i ajuda a mantenir una temperatura de confort als espais de treball i habitables, tot reduint la demanda energètica i millorant la temperatura a l’interior de manera totalment natural. Aquests espais estan enjardinats amb especies adequades a cada lloc, de tal manera que afavoreixen l’entrada de la natura a l’interior de l’edifici alhora que ajuden a regular la humitat.
 
Els espais de treball són a l’interior d’aquesta zona amb clima millorat, aïllats en estructures tancades, del tipus “caixes de fusta”, que acaben de proporcionar les condicions de confort.
 
El sistema de control de l’edifici s’ha programat de manera que tant la pell bioclimàtica, les finestres dels despatxos, com tots els sistemes actius de climatització estan coordinats per prioritzar el funcionament passiu i per minimitzar l’ús d’energies no renovables. Un complex sistema de control informàtic automatitzat processa i gestiona les dades per optimitzar el confort i la despesa d’energia. L’edifici aprofita tot el contacte amb el terreny de les seves dues plantes soterrades, per tal de preclimatitzar les renovacions d’aire de l’edifici, compta amb sistemes de geotèrmia que aprofiten la temperatura sota terra i, per donar suport als sistemes passius en moments punta, es disposa d’una màquina refredadora amb compressor de levitació magnètica d’alta eficiència. Gràcies a aquests elements, l’edifici ha aconseguit la certificació energètica amb una qualificació d’etiqueta A, amb un estalvi de fins al 62% del consum que seria habitual en un edifici convencional similar.
 
Reducció de fins a un 90% del consum d’aigua potable
 
L’edifici té en compte tot el cicle de l’aigua per tal d’optimitzar la demanda i el consum a partir de la reutilització de les aigües pluvials, grises, grogues i negres. D’aquesta manera, s’assoleix una reducció de fins a un 90% del consum d’aigua potable respecte d’un edifici convencional similar. S’empren elements molt eficients com urinaris secs, inodors de baix cabal, aixetes amb airejadors i detecció d’obertura, o xerojardineria. Es recull l’aigua de pluja de la coberta de l’edifici, de l’espai pavimentat i de l’edifici veí per aprofitar-la: una part pel reg i la resta, després de passar per un procés d’ultrafiltració i desinfecció, per al rentavaixelles i els lavabos. Les aigües grises es regeneren i es fan servir com a aigua de descàrrega dels inodors. Les aigües residuals es tracten amb fitodepuració i s’aprofita la fracció sòlida per a compostatge.
 
Reducció de l’impacte ambiental dels materials de construcció
 
Per tal de disminuir la demanda de material de construcció s’ha evitat els cel-rasos i els terres tècnics, i s’ha emprat solucions constructives i materials de menor motxilla ecològica, menor despesa d’energia i una quantitat més baixa d’emissions tant en el moment de producció com de residus.  En l’elecció dels materials s’ha optat per una estructura mineral de molta inèrcia tèrmica i de llarga vida útil combinada amb materials de baix impacte ambiental, tot prioritzant l’ús de materials d’origen orgànic o reciclat i mitjançant sistemes constructius en sec reversibles i reutilitzables. Les terres procedents de l’excavació s’han resituat a l’entorn de l’edifici, tot aprofitant així els recursos del lloc.

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.