anàlisi de textos

TEXT 1

Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia trobaràs tot el regne animal. La millor obra del món per què tota la família aprengui a conèixer i a estimar els animals. 21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars. Primera entrega diumenge 5 per només 50 cèntims amb La Vanguardia.

COMENTARI:

Aquesta redacció pertany a un anunci de ràdio. Podria servir també per a televisió però està molt sustentat en la paraula i no es referix a cap imatge. Al ser un anunci publicitari, no direm que el text afavoreix la naturalitat o la espontaneïtat ja que és un text totalment funcional que es desenvolupa sota l’objectiu de vendre l’enciclopèdia que anuncia: el text persegueix estimular una decisió de compra, intenta persuadir (Perona i Huertas, 1999:131).

Es dirigeix clarament a l’àmbit familiar, de fet el mateix text ho diu: “…perquè tota la família aprengui a conèixer i a estimar els animals”. Tot i que l’enciclopèdia estigui pensada per ser utilitzada també per la mainada, l’anunci s’adreça concretament als pares, que són aquells qui han de comprar el producte. Per això, capta l’atenció del futur comprador amb expressions amb connotacions educatives com “aprendre a conèixer i a estimar els animals”.

Pel que fa a la macroestructura, el text esta ben estructurat i és coherent. La creativitat i la originalitat són habilitats a desenvolupar en els textos publicitaris, i en aquest sentit aquesta redacció no és gaire original, però el perfil d’article que ven tampoc no dóna la possibilitat de treure’n gaire suc: no acostumem a utilitzar recursos com l’humor, la ironia, la parodia o la metàfora als anuncis d’enciclopèdies. Cal dir que és molt explícit ja que, com a receptors, des del primer moment l’identifiquem com a persuasiu, és a dir, que no utilitza la subtilesa. Malgrat tot, el text és correcte en la mesura que compleix amb aquest objectiu de captar l’atenció de l’oient (Perona i Huertas, 1999:131).

Tot i ser un text breu, podem dir que s’estructura en diferents blocs temàtics: primer ens diu què anuncia i després ens explica molt breument les seves principals característiques. El que potser manca és alguna mena de reforç argumental, ja sigui racional o emocional, per acabar de persuadir al futur comprador.

La connexió interna i externa entre les diferents oracions, pel que a la microestructura es refereix, és totalment coherent. Els enllaços semàntics i el vocabulari utilitzat està molt ben triat ja que, com ja s’ha esmentat abans, té connotacions educatives i familiars que ajuden a crear una connexió amb el receptor. Com que el text és molt breu, utilitza frases curtes i no acumula moltes dades, cosa que afavoreix el procés de descodificació: no s’ha de confiar en la atencío atenta de l’oient (Perona i Huertas, 1999: 49).

Cal dir que l’eficàcia d’aquest text variarà en funció de la veu que el locuti, de l’espai en el que s’anunciï i, sobretot, del suport musical amb el qual s’acompanyi (Perona i Huertas, 1999: 133).

TEXT 2

Veu 1
Aquest matí (…) els estudiants anti-Bolonya han ocupat un dels edificis del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha passat després que s’hagi acabat la manifestació d’aquest matí pel centre de la ciutat contra el Pla Bolonya que ha d’homologar totes les ensenyances universitàries dels països socis de la Unió Europea. (presenta la persona destacada al lloc dels fets)

Veu 2
Uns cinc-cents estudiants estan fent un dinar popular a l’edifici del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, i la seva intenció és quedar-s’hi tot i que, diuen, que ho decidiran en assemblea oficialment. Des de l’associació d’estudiants progressistes, l’Aleix ens explicava que demanen concrecions i no debats estèrils als rectors.

Veu 3

Amb aquesta manifestació i ocupació volem indicar solament això, que, des del respecte, que el debat encara està obert perquè les propostes de diàleg no s’han transformat en mesures concretes.

Veu 2

La ocupació al Campus de la Ciutadella de la Pompeu Fabra s’ha fet a l’acabar la manifestació anti Bolonya que s’ha fet sense incidents, aquest migdia, pels carrers de Barcelona. (comiat)

COMENTARI:

Aquest text és una retransmissió que pertany a un informatiu. Pot ser vàlid tant a televisió com a la ràdio, però utilitza un llenguatge molt radiofònic pel que fa a les constants repeticions, per exemple del lloc al qual fa referència: ens està recordant constantment que tot allò que s’explica ha succeït al Campus Ciutadella de la universitat Pompeu Fabra. Segurament, si la notícia es retransmetés per televisió es posaria un títol amb el nom del lloc on es troba el reporter i no faria falta que l’estigués recordant tota l’estona (Perona i Huertas, 1999: 126).
El text és natural en la mesura que es tracta d’una notícia: potser la segona veu, la del reporter és la que sona més espontània ja que utilitza un registre un mica més col•loquial en comparació amb la primera veu, que és la del periodista que està a l’estudi.
El text no intenta establir cap mena de relació amb el destinatari fora de la comunicació de la informació i les veus dels periodistes, la primera i la segona, utilitzen un registre estàndard que no intenta persuadir de cap manera a l’oient ni generar cap tipus d’estímul (Perona i Huertas, 1999: 126) fora de la austeritat pròpia del gènere.
L’objectiu de tot text informatiu és donar a conèixer uns fets reals, cosa que implica una organització molt acurada dels continguts, cosa que aquest text en concret també compleix. Hi ha una primera veu que ens explica la notícia i la contextualitza amb el debat del Pla Bolonya. Acte seguit es dona pas a una segona veu que es troba al lloc dels fets i ens explica els detalls de l’assumpte, a més de la intervenció d’un implicat que hi diu la seva.
El text comença expressant la idea principal i després es fa una breu explicació de la llei de Bolonya, perquè tot quedi clar i el receptor no hagi de donar res per sobreentès. Això és molt important en el llenguatge informatiu perquè tota la informació ha de quedar perfectament acotada i contextualitzada (macroestructura) (Perona i Huertas, 1999: 37). A més, es respecta l’ordre informatiu en el qual l’essència de la notícia ha de quedar clara ja a la primera oració del text; és a dir, es prioritza la informació i s’estableix una jerarquia entre les diferents idees. D’aquesta manera, l’oració amb la qual arrenca la primera veu és “Aquest matí els estudiants anti-Bolonya han ocupat un dels edificis del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona” mentre que el detall del dinar popular d’estudiants no s’esmenta fins unes línies més avall, quan pràcticament ja s’ha explicat tot l’essencial.
Pel que fa a la microestructura, el text presenta una connexió interna i externa de les proposicions correcta. (Perona i Huertas, 1999: 57) Però, si he de fer alguna crítica al text, és que comença amb un adverbi de temps que, a més, repeteix a la segona oració: mai començarem la locució d’una notícia amb un adverbi de temps. Així doncs, enlloc de “Aquest matí (…) els estudiants anti-Bolonya han ocupat un dels edificis del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona” podríem dir senzillament “Els estudiants anti-Bolonya han ocupat un dels edificis del Campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona aquest matí”.

TEXT 3

(…) Pere Casaldàliga era bisbe de San Felix de Araguaya. Ara no s’ha mogut del Mato Grosso, però ja no és bisbe, és bisbe emèrit. En aquell moment el Brasil vivia en l’expectativa que algun dia el Partit del Treballadors de Lula da Silva arribaria al poder. Això va passar al 2002, ha arribat al poder, però ara es viu una certa desesperança pels casos de corrupció que s’han descobert. Ens agradarà també valorar amb Pere Casaldàliga si ha canviat el món o què ha canviat al món després dels atemptats de les torres bessones de Nova York, dels atemptats de l’onze de març a Madrid, dels atemptats del set de juliol passat a Londres. No s’havia declarat encara, per exemple, la guerra a l’Irak que ens porta cada dia notícia de morts. A l’Àfrica no érem del tot conscients del genocidi de Darfur. I el Papa Joan Pau II en aquell moment encara continuava viatjant, ara ja no hi és i ara ha començat el papat de Benet setze, aquell cardenal Ratzinguer que a ell, a Pere Casaldàliga, el va cridar al Vaticà i després quan hi va anar a l’any 88 el va raptar pel seu suport a la causa sandinista a la Nicaragua dels anys 80. De tot això en volem parlar, i d’altres coses, amb Pere Casaldàliga, per això li agraïm molt que ens hagi volgut rebre (…)

COMENTARI:

El text numero 3 és un fragment de la presentació d’una entrevista. La seva funció és exposar els temes que es tractaran durant l’entrevista amb el convidat. Diem que el text a comentar és només un fragment de la presentació d’una entrevista ja que en aquest, el periodista no fa la presentació del personatge entrevistat; de qui és i del seu recorregut vital. Sinó que presenta les temàtiques que es tractaran durant la trobada.
Pel que fa al perfil del públic a qui va dirigit el text i, per extensió, tota l’entrevista, considerem que ha de ser per força un públic adult amb certes nocions sobre la figura de Pere Casaldàliga i la tasca que aquest ha desenvolupat al Brasil. Per altra banda, un perfil de públic a considerar és també tot aquell interessat en les labors humanitàries d’ajut als més desfavorits.
Considerem que aquest text, podria ser adequat tant per una entrevista radiofònica com per una entrevista televisiva. Tot i que el text està redactat amb un lèxic senzill i pròxim, les frases no són excessivament llargues i s’eviten subordinacions complicades que facin perdre el fil central del text (Perona i Huertas, 1999: 57). Si que cal dir que en certs moments, s’esmenten referents que, sense un cert bagatge cultural, en ocasions, poden dificultar la comprensió de la locució al públic. Parlem per exemple de l’esment que es fa a que Pere Casaldàliga és “bisbe emèrit”. En la locució als mitjans audiovisuals els referents han de ser clars i prou explícits per a que tothom entengui a què ens estem referint (Perona i Huertas, 1999: 65).
Hem de destacar, a més a més, que, tot i que el fragment és ple retrospectives, totes elles són explicites i precedides per adverbis temporals que aclareixen perfectament quan el periodista refereix a esdeveniments passats i quan parla del present. Buscant d’aquesta forma també, facilitar la comprensió del que s’està dient.
La relació amb el destinatari és merament informativa (Perona i Huertas, 1999: 126) però busca semblar pròxima i accessible. La forma de redacció del text fa que, per l’oient, el que es diu no soni pretensiós i distant sinó que aconsegueix acostar el personatge entrevistat a l’espectador o oient. Aquesta característica, potser en part conseqüència del perfil de Pere Casaldàliga, una persona pròxima, solidària i cooperant amb els altres, s’aconsegueix en el text per mitjà d’un vocabulari planer i receptiu a ser fàcilment entès.
L’ús d’un lèxic i una gramàtica senzills, evitant coordinacions excessivament llargues i subordinacions complicades, aporten al text un component d’espontaneïtat que atorga naturalitat al periodista. (Perona i Huertas, 1999: 105)
Pel que fa a la macroestructura, el fet de que el text sigui tan sols un fragment de la presentació d’una entrevista fa que aquest no segueix els criteris establerts per a la construcció de la macroestructura de textos destinats als mitjans audiovisuals. Tot i això, el text està perfectament estructurat i cada informació és acuradament acotada i precisada. (Perona i Huertas, 1999: 37). A més a més, s’observa una priorització de idees, coincidint amb les diferents temàtiques a tractar, segurament aquesta jerarquització mostra l’ordre de tractament que aquestes rebran durant l’entrevista.
Per altra banda, cal dir que si que hi ha una repetició constant del referent, en aquest cas el nom de l’entrevistat, per tal que l’espectador segueixi l’exposició temàtica del periodista sense oblidar la relació que tot guarda amb Pere Casaldàliga
I pel que fa a la microestructura, aquesta acompleix pràcticament a la perfecció els criteris estilístics, lèxics i gramàtics que marquen les pautes per a la redacció de microestructures textuals adequades per a la locució de textos audiovisuals. Les frases, tot i no seguir totes l’ordre lògic de subjecte, verb i complements són, tal i com ja hem comentat, majoritàriament, concises (Perona i Huertas, 1999: 57). Per altre banda els verbs són utilitzats en veu activa i s’eviten les perifrasis verbals (per exemple, es prefereix utilitzar l’expressió “no s’ha mogut” en comptes de “continua vivint”). Pel que fa a la disposició del text, s’evita tallar paraules a mitja línea mitjançant un guió per tal de facilitar la locució del text al periodista (Perona i Huertas, 1999: 77)
Per últim, cal destacar que, tot i que al referir a diferents anys aquests són escrits en números (2002, 80, 88) fins i tot simplificant-ne la redacció (88 en comptes de 1988) (Perona i Huertas, 1999: 78) aconsella redactar les xifres amb lletres per tal de facilitar-ne la seva dicció a l’hora de locutar. Personalment, tot i que en el manual de A. Huertas i J.J Perona es desaconsella, pensem que la forma en que estan redactades les xifres en el text,és la més senzilla i la que resulta més entenedora a l’hora de locutar.

TEXT 4

Bon dia són les vuit!

Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams.
A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de responsabilitat. Eduardo Zaplana al Partit Popular, Imma Mayol a Iniciativa. També hi ha gent que pensa quedar-se al seu càrrec com és el cas de Carod Rovira, de seguida explicarem tot plegat.

Mentrestant està creixent el debat entorn a una mesura de que va parlar el president Montilla abans d’ahir al Parlament. De la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, captada a la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha oposició a la zona, alguns creuen que els treballs ja han començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el començament de l’obra civil. Artur Mas hi carrega frontalment, diu fins i tot que la manera en que estaria fent això el govern li recorda la dictadura per allò dels silencis. De manera que ens haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si pot fer-ho. Hi ha alguns diaris aquest mati que diuen que això seria competència del govern central, de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern pugui aclarir exactament què és el que està passant o què és el que hi pensa fer.

Que tot està caríssim no cal que ens ho digui l’IPC però, es clar, és una referencia imprescindible i ahir vàrem saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no s’havien enfilat tant. I el barril de petroli està tan car que el vicepresident Solbes ha reconegut que no pot frenar els preus.

Aquest migdia a partir de la una un sorteig. El Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts de final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers entrenaments de la Fórmula 1 a Austràlia, Hamilton ha dominat i Alonso ha fet tretzè. Són entrenaments lliures. És divendres, (…) Aquestes són les notícies del matí.

COMENTARI:

El text número 4 forma part d’un magazine radiofònic de matí i actua com a flaix de noticies i temàtiques que es tractaran al llarg del programa. Que és tan sols una presentació s’evidencia en expressions com “ de seguida explicarem tot plegat” o “ de manera que ens haurem de preguntar”. Podríem dir que va adreçat a un públic de caire generalista interessat en conèixer i aprofundir sobre diversos aspectes i temàtiques d’actualitat.
Aquest text busca el que podríem definir com els valors de la radio; l’actualitat i la proximitat (Perona i Huertas, 1999:37). Els punts inicials i finals “Bon dia són les vuit!” i “Aquestes són les noticies del matí” són segurament el paradigma expressiu de la proximitat que es vol establir amb l’oient. Una proximitat que és observable també amb les formes d’enllaçar temes entre si de forma simpàtica “també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó…” i que aconsegueix que el text sembli locutat de forma espontània.
Pel que fa a la macroestructura el text, segueix el model periodístic i es podria dir que compta dins la macroestructura general amb diverses submacroestructures corresponents a cada tema que s’anuncia. Les frases són bàsicament coordinades i normalment segueixen l’ordre gramatical lògic tot i que cal dir que el text inclou algunes frases esdevenimentals, acabades amb el subjecte per tal d’enfatitzar-lo “s’acaben les classes a les escoles” (Perona i Huertas, 1999: 57). La informació es dona de manera concisa i ordenada fet que, tot i que no abunden les redundàncies, propies del llenguatge audiovisual (Perona i Huertas, 1999: 42), garanteix una fàcil comprensió per part dels oients.
Pel que refereix a la microestructura, aquest text compleix perfectament l’afirmació que en els textos informatius han de predominar les frases enunciatives (Perona i Huertas, 1999:126). A més, cal destacar la simplicitat del lèxic utilitzat i la brevetat de les oracions, fets que propicien la comprensió del text (Perona i Huertas, 1999: 62 i 66).
S’hauria de destacar però, que al parlar de l’IPC, el periodista, no aclareix el significat d’aquestes sigles, segurament perquè són comunes en el dia a dia de la societat i perquè són fàcilment comprensibles per aquesta. Sigui com sigui, i tot i que en aquest cas potser no sigui del tot necessari, com a norma general cal aclarir el significat de totes les sigles, ja que no fer-ho pot provocar la no comprensió per part dels oients (Perona i Huertas, 1999: 79).
Per últim, hem observat que les frases inicials del text “Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa” comencen les dues amb un adverbi de temps. Pensem que aquesta redacció no seria la més adequada ja que s’emfatitza excessivament en el circumstancial de temps (Perona i Huertas, 1999:57). Creiem que una bona redacció seria “Han acabat les classes a les escoles i milers de persones començaran avui les vacances de Setmana Santa”.

TEXT 5

L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937. Andreu Nin tenia 45 anys. De ben jove havia renunciat a ser mestre al Vendrell, on va néixer, atret per les grans convulsions socials que vivia la Barcelona de començaments de segle. La Revolució Russa el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un dels líders del moviment obrer internacional. Però quan Nin va veure que la utopia marxista era traïda, va tornar als seus orígens. I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van arribar els seus perseguidors. Per fer-li pagar cara la dissidència.

COMENTARI:

El text té una funció informativa i educativa i va adreçat al públic que estigui familiaritzat amb aquest missatge concret: l’històric i específicament, amb la guerra civil espanyola, ja que utilitza un repertori d’elements (per organitzar la seqüència de signes) coneguts pel receptor entès en història; elements com Guerra Civil, moviment obrer, convulsions socials, revolució russa, etc. (Armand Balsebre, 1994:18).

La relació amb l’emissor/destinatari, com ja hem dit, és informativa i educativa a banda d’unidireccional; s’informa d’un fet històric sense deixa lloc a especulacions ni improvitzacions. Som davant d’un text que podria formar part tant de ràdio com de tel•levisió. En el primer mitjà la força de suggestió i imaginació serà intensa per part de l’oient (reforçada amb una locució, semàntica sintàctica i uns efectes sonors i musicals determinats) i en la segona aquest reforç el faran, definitivament, les imatges: serem davant d’un producte audiovisual, un reportatge històric treballat poèticament, amb l’objectiu de fer-lo atraient.

Aquest text és informatiu i argumentatiu i desenvolupa la notícia amb una adequada macroestructura pròpia de la narrativa: plantejament, nus i desenllaç (Perona i Huerta,1999:46). Amb aquests tipus de textos s’intenta identificar l’oient amb la història que s’està explicant, fent-lo partícip, que la senti com a pròpia. En definitiva, novel•lar uns fets per fer-los més agradables/pròxims a l’oient, deixant de banda la fredor que caracteritza el gènere notícia (Perona i Huerta, 1999:126).

Pel que fa a la microestructura les oracions són breus fet que converteix el text en una bona peça per la locució tant radiofònica com televisiva, és un text comprensible tant per la sintaxis com pel vocabulari lèxic utilitzat (sense més tecnicismes dels necessaris per tal d’expressar els fets). En aquest petit fragment tampoc hi ha massa oracions subordinades, element positiu per la comprensió. Potser necessitaríem redundar més el nom del protagonista, per fer-lo més present a l’oient, però això es pot aconseguir treballant bé el to quan esmentem el seu nom, així com jugar amb les pauses, que no silencis, i fer-les significatives i explicatives (Perona i Huerta, 1999: 109).

TEXT 6

Catalunya aspira a ser un país modern amb bones infraestructures, però n’hi ha prou que es declari una crisi, com el temporal de neu de dilluns passat, perquè la realitat es presenti amb tota la seva cruesa. I la realitat és que Catalunya no sap acarar els fets excepcionals, tot i que previsibles. No ho saben fer les empreses subministradores de serveis, però tampoc el govern. Ja han passat quatre dies des que es va declarar la crisi i encara no se sap quan es restablirà del tot el servei elèctric a les comarques gironines, capital inclosa. Ahir encara hi havia 30.000 abonats sense electricitat ni altres serveis bàsics. Però el pitjor és que una dona ha mort a causa de les emanacions d’un generador elèctric i que un centenar de persones s’han intoxicat per raons similars. Cada hivern es registren casos com aquests, però sembla evident que, amb servei elèctric, el més probables és que no s’haguessin produït, mort inclosa.

Endesa no sap del cert quan es restablirà el servei, i no és segur que els milers de damnificats rebin mai cap compensació. Tant l’elèctrica com el govern al•leguen que la nevada va ser un fet excepcional. Com la ventada de gener del 2009 o la gran apagada barcelonina del 2008. Vivim en un país excepcional. ¿És normal que el pes de la neu doblegui les torres elèctriques com si fossin de mantega? Es podrà respondre que les torres complien la normativa i que amb la MAT aquest incident hauria passat inadvertit. Però la realitat és la que és. Les torres són dèbils i la MAT no existeix. L’obligació d’Endesa era preveure una situació de crisi i posar-hi remei. Encara que això impliqués una disminuciódels beneficis anuals.

El govern tampoc ha fet els deures. Catalunya viu poques situacions excepcionals, però les viu. Hi hauria d’haver un pla d’emergència ben preparat, i no començar a actuar després de quatre dies, davant la certesa que el servei elèctric encara trigarà a restablir-se. Aquesta passivitat està acabant amb la paciència dels veïns, com ho demostren les queixes dels seus alcaldes. ¿Solucions? Pràctiques. Que no sigui una comissió parlamentària que només serveix per desgastar els polítics i fer sentir vergonya aliena.

COMENTARI:

El text té l’objectiu de donar i/o formar una opinió i, implícitament, convèncer i persuadir el lector a través dels arguments utilitzats. El públic al qual s’adreça és el lector familiaritzat amb els articles d’opinió en premsa, interessat, informat i fins i tot, responsabilitzat amb l’actualitat política del seu territori.

Determinem que és un text propi de la premsa escrita ja que en la seva microestructura les frases són molt llargues, abunden les frases subordinades i complexes i els raonaments són extensos. Pel que fa a la macroestructura observem que no s’utilitza massa la redundància, pròpia del mitjà audiovisual, tal i com recorda Perona (1999:42) ja que, en un text de premsa, no és necessari facilitar la comprensió, propiciar l’atenció i guiar en la interpretació al destacar el més important. Detectem que el text no és curós al cercar la naturalitat i espontaneïtat del discurs improvisat (Balsebre, 1994:37) que tindria un text d’opinió a la ràdio, notem que és un text escrit per ser llegit i no locutat.

Arxiu sonor:

Redacció i locució als mitjans audiovisuals

BIBLIOGRAFIA:

-BALSEBRE, A. (2000). El lenguaje radiofónico. Ed. Cátedra. Madrid.
-HUERTAS, A. i PERONA, J.J. (1999). Redacción y locución en medios audiovisuales: la radio. Ed. Bosch, Barcelona.
-RODRIGUEZ BRAVO, A. (1998) La dimensión sonora del lenguaje audiovisual. Ed. Paidós, Barcelona.