XX Premi de Traducció Giovanni Pontiero

XX Premi de Traducció Giovanni PontieroL’Institut Camões de Barcelona i la Facultat de Traducció i Interpretació convoquen el XX Premi de Traducció Giovanni Pontiero de llengua portuguesa.

Fins el 13 de setembre del 2020, traductors i editors poden presentar obres traduïdes del portuguès al castellà publicades en els últims 2 anys. El premi té un valor de 5.000€ per als responsables de la traducció guanyadora i s’entrega la tardor del 2020. Al document adjunt en aquesta notícia hi ha tota la informació de les bases del certamen. Per més informació, es pot contactar l’Institut Camões a través de i.camoes@fti.uab.cat.

L’Institut Camões i la FTI organitzen aquest certamen conjuntament cada any per a honrar la figura del traductor Giovanni Pontiero. L’octubre del 2019, l’escriptor i traductor Gabriel Sampol va rebre el premi de la dinovena edició per la traducció al català de “Peregrinação”, de Fernão Mendes Pinto.

Més informació: XX Premi Giovanni Pontiero

 

 

Un projecte sensibilitzarà sobre la interpretació per part de joves i infants en el context escolar

Un projecte sensibilitzarà sobre la interpretació per part de joves i infants en el context escolar

Grup de Recerca MIRAS. EYLBID © Marcelo Aurelio

El Grup de Recerca MIRAS coordina el projecte cofinançat pel programa Eramus+ “Empoderar joves intermediaris lingüístics per a la inclusió en la diversitat” (EYLBID per les sigles en anglès), per sensibilitzar sobre l’existència del fenomen dels joves intèrprets als instituts d’educació secundària d’Europa i conscienciar sobre el seu paper com a mediadors lingüístics i interculturals als centres escolars i a la societat en general. En el projecte, que s’acaba de posar en marxa, participen 5 institucions d’educació superior i una empresa social.

Els infants i els adolescents tenen un paper molt important en els processos migratoris. Gràcies a l’escolarització i la immersió lingüística en la nova societat, aprenen els idiomes oficials de cada país molt abans que els seus pares i mares. Per això, aquests joves bilingües sovint es troben fent la difícil tasca de traduir i interpretar per facilitar la comunicació entre la seva comunitat d’origen i la del país receptor. El projecte EYLBID, que coordina el Grup de Recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la UAB, posarà l’accent principalment en la sensibilització social sobre l’existència de joves intèrprets a Europa i contribuirà a donar visibilitat al seu paper en la mediació i interpretació lingüística i intercultural, tant en els contextos escolars com en altres àmbits socials.

El projecte està alineat amb una de les prioritats transversals d’Europa com és la inclusió social, ja que contribuirà al respecte de la diversitat lingüística i la riquesa cultural i fomentarà una actitud flexible cap a la pluralitat cultural i les tradicions.

Materials multiculturals

Al llarg de dos anys (2020-2021), l’equip de recerca del projecte elaborarà materials d’accés obert per ajudar a conscienciar sobre el paper i les dificultats que afronten els joves intèrprets.

Els recursos creats potenciaran el desenvolupament de les aptituds socials i interculturals. A través d’enfocaments multiculturals i de formats diversos, es generaran continguts en els idiomes oficials dels països participants: castellà, català, italià, anglès i alemany. A més, els materials inclouran activitats amb les llengües maternes dels joves estudiants, com el xinès, l’àrab, l’amazic, el turc, l’urdu, etc.

Socis del projecte

A més de la UAB, cinc institucions d’educació superior i una empresa social participen en aquest projecte: es tracta d’Alma mater Studiorum – Universita di Bologna, The Open University, The University of Northampton, Leibniz Universität Hannover i Kaneda Games, que serà l’encarregada de desenvolupar un videojoc interactiu. Les universitats que conformen aquesta associació estratègica tenen una llarga tradició de treball en els camps de la immigració, la psicologia, la didàctica de les llengües i la traducció i la interpretació, la qual cosa garanteix un desenvolupament realista del projecte.

La primera reunió de treball s’ha celebrat els passats 30 i 31 de gener al Departament de Traducció i Interpretació i Estudis de l’Àsia Oriental de la UAB.

Web del projecte Eramus+ EYLBID

 

 

Born accessible. Conference co-organised by Funka and the UAB.

The conference is hosted by Ádam Kosa, MEP, with Roberto Rabbachin, European Commssion, DG Connect.

The event is co-organised by Funka and the Universitat Autònoma de Barcelona.

Moderator: Catherine Naughton, European Disability Forum.

Date: Tuesday 17th of March 2020
Time: 10.30-14.00 including lunch and demonstrations
Venue: Antall Building Room 6Q1, European Parliament, Brussels

Tret de sortida d’un projecte per combatre l’exclusió dels refugiats

Aquesta setmana el Parc de Recerca UAB ha acollit les primeres reunions presencials del projecte SO-CLOSE que, coordinat per la UAB, vol contribuir a millorar la cohesió social mitjançant eines digitals i artístiques innovadores.

L’objectiu de SO-CLOSE és combatre l’exclusió que poden patir les persones refugiades promovent la comprensió i el coneixement mutu entre aquestes persones i les seves comunitats d’acollida. Utilitzant metodologies de disseny co-creatiu i eines digitals i artístiques innovadores, es posaran en comú les experiències vitals de persones refugiades amb els records de supervivents de conflictes europeus, conservats en els centres de memòria històrica.

A part d’universitats i de la xarxa internacional d’entitats de suport als refugiats (RISE), es compta amb la participació d’empreses desenvolupadores de tecnologia per dotar el projecte d’un conjunt d’eines interactives que recullin els intercanvis d’experiències entre refugiats i persones víctimes de conflictes històrics.

El resultat final serà la implementació d’una plataforma, anomenada Centre de Nodes de Memòria, que contindrà una selecció de continguts audiovisuals per a la seva futura museïtzació i replicació en altres museus i entorns virtuals, oferint una experiència cultural innovadora que pugui generar consciència social. Els processos de co-creació i prototipatge, en forma de pilots, es faran en quatre instal·lacions històriques i de patrimoni cultural: el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera, el Camp de concentració de l’illa de Trikeri (Grècia), l’associació Villa Decius (Polònia) i la seu de l’Escola de Pau Monte Sole (Itàlia).

Aquest projecte europeu està coordinat pels departaments de la UAB d’Història Moderna i Contemporània, Sociologia i de Traducció i Interpretació i Estudis de l’Àsia Oriental, i compta amb el suport del Parc de Recerca UAB. També hi participen la Universitat sueca de Lund, el centre grec de recerca i tecnologies CERTH, el Fòrum Grec de Refugiats com a node de RISE i les empreses de noves tecnologies Tempesta Media i Engineering.

I Congrés Internacional de Didàctica i Traducció entre el Xinès i el Castellà/Català

Congres - Txicc

El grup de recerca TXICC organitza el I Congrés Internacional de Didàctica i Traducció entre el Xinès i el Castellà/Català.

L’interès creixent i l’expansió de l’oferta d’estudis sobre el xinès tant a Espanya com a  la resta de món no sempre han anat acompanyats d’una major preparació del professorat ni d’una millora de la qualitat docent. Partint de la convicció que la recerca ha de ser un esperó per a la millora de la docència, el grup de recerca TXICC considera que ha arribat el moment de fer balanç del camí recorregut, analitzar la situació actual i plantejar-nos cap a on hem d’encaminar el futur.

La celebració del I Congrés Internacional de Didàctica i Traducció entre el Xinès i el Castellà/Català neix, doncs, en aquest context, amb la pretensió de constituir un fòrum de debat, reflexió i intercanvi d’experiències i resultats de recerca que, en última instància, pugui contribuir a una millora de la qualitat docent i de la pràctica professional. Així doncs, el comitè organitzador llança una crida a l’enviament de contribucions en alguna de les línies de treball següents:

  • Traducció i interpretació entre el xinès i el castellà / català
  • Lingüística contrastiva entre el xinès i el castellà / català
  • Didàctica de el xinès com a llengua estrangera, amb especial interès per al cas dels castellanoparlants
  • Didàctica de el xinès per a fins o perfils d’estudiants específics

Les llengües del congrés seran el castellà, el xinès i l’anglès. El congrés se celebrarà a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Més informació

Seminario internacional “Asia Oriental: paradigmas emergentes, política(s), dinámicas socioculturales y sus consecuencias”

El Grupo de Investigación InterAsia organiza el Seminario internacionalAsia Oriental: paradigmas emergentes, política(s), dinámicas socioculturales y sus consecuencias”.

La cita serà en Barcelona el 17 de diciembre de 2019, de 9:40 a 17:30 h en CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs), Elisabets 12, 08001 Barcelona.

PROGRAMA

09.40h Inauguración
Oriol Farres, Coordinador del Anuario Internacional CIDOB
Joaquín Beltrán Antolín, Investigador principal del proyecto I + D “Asia Oriental: paradigmas
emergentes, política(s), dinámicas socioculturales y sus consecuencias” (FFI2015-70513-P,
MINECO/FEDER, UE), Universitat Autònoma de Barcelona

10.00h Política y economía en China
La metamorfosis de China. A la búsqueda de nuevos paradigmas políticos y sociales
Joaquín Beltrán Antolín. Profesor de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona
El significado de la “Nueva Ruta de la Seda” para España y la UE desde una perspectiva geopolítica
global
Minkang Zhou, Profesor de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona
Economía y género en China. Nuevos desarrollos de la desigualdad
Amelia Sáiz López, Profesora de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona
The Chinese factor: emerging approaches to economic development in Africa.
Artur Colom-Jaén, Profesor de Economía Aplicada, Universidad de Valencia

11.00 h Pausa café

11.30h Conferencia marco
The Imjin War in Regional and Global History: New Perspectives
Rebekah Clements, Investigadora ICREA, Universitat Autònoma de Barcelona

12.15 Movilidad: generaciones y clases sociales
Relaciones intergeneracionales en el contexto de la migración china en España: Nuevas movilidades e identidades
Irene Masdeu Torruella, Profesora de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona
Crecer en una familia china entre España y Qingtian: Cuidados, experiencias transnacionales y relevo generacional
Laura Lamas Abraira, Doctora en Traducción y Estudios Interculturales por la Universitat Autònoma de Barcelona
Transmisión intergeneracional de la lengua japonesa como lengua de herencia en Cataluña
Makiko Fukuda, Profesora de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona
La clase media urbana de China. Nuevas prácticas y representaciones sociales
Alfonso Sánchez Romera, Doctorando en Traducción y Estudios Interculturales por la Universitat Autònoma de Barcelona

13.15h Arte en China
Aproximaciones interculturales en el arte chino procesual
Laia Manonelles, Profesora de Historia del Arte, Universidad de Barcelona
El protagonismo de Asia en el mercado global de arte y el caso concreto de China
Roberto Figliulo, Profesor de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona

13.45h Almuerzo

15.00h Conferencia marco
Perspectivas y retos de la insularidad: una visión crítica desde Okinawa
Alberto Fonseca Sakai, University of the Ryukyus

15.45 Diversidad, identidad, educación y estética en Japón
Identidad e interculturalidad en el Japón Moderno y Contemporáneo: Reflexiones sobre el Panasianismo
Mª Teresa Rodríguez, Profesora de Estudios de Asia Oriental, Universidad de Granada
La estética kawaii como agenciamiento colectivo y su proyección en el tecno-orientalismo
Artur Lozano Méndez, Profesor de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona
Los retos de la educación japonesa. A 20 años del “Proyecto de Japón para el siglo XXI”.
Gustavo Pita Céspedes, Profesor de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona
Escaping Japan: un proyecto etnográfico sobre diversidad y disidencia en el Japón contemporáneo
Blai Guarné Cabello, Profesor de Estudios de Asia Oriental, Universitat Autònoma de Barcelona

16.45h Mesa redonda: ¿Paradigmas emergentes a partir de Asia Oriental?

17.30h Fin del seminario
Proyecto I +D: “Asia Oriental: paradigmas emergentes, política(s), dinámicas socioculturales y sus consecuencias” (FFI2015-70513-P, MINECO/FEDER, UE)

PROGRAMA PDF

Taller de Sketch Engine avançat

El grup Tradumàtica amb ajuda del Dotorat de Traducció i Estudis Interculturals organitza un taller sobre l’eina Sketch Engine que es pot fer servir gratuitament pels alumnes de la UAB durant el proper any almenys i que és molt útil per extraure informació de corpus creat adhoc des de la web.

Sketch Engine és una eina d’anàlisi textual que permet el tractament automàtic de diverses llengües, obtenir freqüències, glossaris, distàncies i distribució de les paraules, etc. Permet el marcatge i etiquetatge automàtic per tal de facilitar que les consultes ulteriors siguin més eficients i els corpus resultants més complets. És una eina molt útil pels alumnes de doctorat i de màster, així com alumnes de grau que estiguin fent el seu TFG.

El taller serà impartit el dimecres 11 de desembre de 15:30 a 18:30 h a l’aula D de la FTI per la professora convidada Pilar León Arauz de la Universitat de Granada.

La traducción del chino en España: literatura y cine

El Grupo de Investigación sobre Traducción Chino-Español/Catalán (TXICC) se complace en anunciar el lanzamiento de dos bases de datos de acceso abierto que son producto de años de investigación de algunas de sus investigadoras.

Por una parte, se trata de “El cine chino traducido en España”, que contiene todas las películas originarias de territorios de habla china que han llegado a España a través de canales diferentes, como, por ejemplo, el cine y los festivales. Esta base de datos pretende ofrecer una imagen real sobre qué tipo de cine chino nos llega y proporcionar datos para analizar el cine chino desde la perspectiva de la traducción audiovisual.

Por la otra, “La literatura china traducida en España” es una base de datos gemela que recoge toda la literatura china publicada en nuestro país y que ha sido traducida a alguna de sus lenguas oficiales. Su objetivo es proporcionar datos empíricos que permitan analizar diferentes aspectos de la literatura china a través de la traducción literaria, como, por ejemplo, la (in)visibilidad del traductor y la repercusión de determinadas obras a través de sus ediciones y traducciones.

Ambas bases de datos son dinámicas, puesto que se van actualizando regularmente y nacen con vocación de transferencia a la sociedad, puesto que su interés sin duda trasciende el ámbito académico.

Los resultados del proyecto, que se ha podido materializar gracias al apoyo económico de la Fundació Institut Confuci de Barcelona y del Departament de Traducció, d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UAB, serán presentados el día 12 de diciembre a las 18h en la sede de la Fundació Institut Confuci de Barcelona. Las investigadoras a cargo del proyecto nos explicarán las motivaciones detrás de esta idea, el largo y arduo proceso de creación, sus funcionalidades y el potencial que alberga en su diseño actual. Nos encantaría poder contar con tu presencia el día de la presentación.

Lugar: Fundació Institut Confuci de Barcelona, c/ Elisabets, 10 (interior), Barcelona 08001 Fecha: 12 de diciembre a las 18h

La entrada es gratis pero hay que inscribirse en el enlace siguiente:

https://www.confuciobarcelona.es/actividades/cultura/cultura/1213-la-traduccion-del-chino-en-espana-literatura-y-cine

Taula rodona «Joan Fontcuberta i Gel: una vida dedicada a la traducció»

El proper dimarts 19 de novembre, a les 11 del matí, se celebrarà la taula rodona «Joan Fontcuberta i Gel: una vida dedicada a la traducció» a l’aula 004 (Carles Riba) de la FTI. Hi intervindran Ramon Farrés, Joan Ferrarons, Francesc Parcerisas, Joaquim Sala-Sanahuja, Joan Sellent i Dolors Udina.

A les vitrines de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB es podrà veure l’exposició “JOAN FONTCUBERTA, TOTS ELS COLORS DEL CAMALEÓ. Art i ètica de la traducció” de l’11 de novembre de 2019 al 7 de gener de 2020

Joan Fontcuberta i Gel (Argentona, 1938 – Barcelona, 2018) fou un dels traductors al català més destacats de tots els temps. Va traduir de l’alemany i de l’anglès més d’un centenar de llibres de diferents gèneres, com ara l’assaig, la poesia, la prosa autobiogràfica o el teatre, i de matèries molt diverses: l’art, la divulgació científica, la filosofia, la mitologia, la lingüística, la sociologia… La llista ingent d’autors que ha incorporat a les lletres catalanes inclou figures de la talla de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Hermann Broch, Arthur Conan Doyle, Friedrich Engels, Johann Wolfgang von Goethe, Günter Grass, Graham Greene, Rainer Maria Rilke, Heinrich Heine, Hugo von Hofmannsthal, Franz Kafka, Herta Müller o Philip Roth. Cal destacar la preferència per Thomas Mann i Stefan Zweig, dels quals va traduir algunes de les seves creacions més reeixides. També va ser un dels pioners de la traducció audiovisual al català, i durant anys va traduir guions per a Televisió Espanyola a Catalunya i, especialment, per a Televisió de Catalunya, amb la qual va col·laborar des del seu naixement. La seva tasca li valgué el reconeixement de la crítica, la professió i els lectors, i fou distingida amb premis com
el de la Institució de les Lletres Catalanes a la millor traducció dels anys 1989-1991, concedit per La mort de Virgili de Hermann Broch el 1991, o el Premi Ciutat de Barcelona, per la traducció de La impaciència del cor de Stefan Zweig l’any 2010.

Va ser un dels primers catedràtics de traducció de l’Estat i durant gairebé 40 anys va impartir classes a la a Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on al llarg de la seva carrera acadèmica ocupà diferents càrrecs, entre els quals el de degà de la FTI, entre 1999 i 2003.

Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona (1985) i doctor en traducció per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001), Ramon Farrés és professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1995. Els seus interessos de recerca se centren en la història de la traducció als Pasïsos Catalans durant el segle XX i en la traducció literària de l’alemany al català i del català a l’alemany. Dintre d’aquests paràmetres se situava ja la seva tesi doctoral, que va donar lloc al llibre Antoni Pous. L’obra essencial (2005), i posteriorment ha continuat publicant treballs a l’entorn d’aquesta temàtica. Alhora, és autor d’una llarga llista de traduccions de literatura en llengua alemanya, en la qual destaquen els noms de Rainer Maria Rilke, Hannah Arendt, Thomas Bernhard, Elfriede Jelinek, Werner Schwab o Paul Maar. També va tenir cura de l’edició del quart volum del Teatre Complet de Bertolt Brecht (2005).

Joan Ferrarons i Llagostera ha traduït Hesse, Suttner, Kafka, Lenz, Nietzsche i Süskind al català. Actualment cursa un doctorat en traducció i estudis interculturals, que compagina amb la docència a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Francesc Parcerisas és poeta, traductor i crític literari. Membre destacat de la generació literària dels 70, ha publicat nombrosos llibres de poemes que li han valgut alguns dels premis més notables de les lletres catalanes com ara el Carles Riba (1966), el de la Crítica de poesia catalana (1983), el de Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya (1983) o el premi Lletra d’Or (1992) per Triomf del present (1991), que recull la seva obra poètica entre 1965 i 1983. Alhora, ha dut a terme una intensa tasca en el camp de la traducció literària amb la incorporació de grans noms de les lletres anglosaxones, italianes i franceses: Arthur Rimbaud, Francis Scott Fitzgerald, Edgar A. Poe, John R. R. Tolkien, Cesare Pavese, Doris Lessing o T. S. Eliot, entre molts d’altres. Aquesta tasca li ha estat reconeguda amb premis com ara el de la Crítica Serra d’Or de traducció poètica l’any per La llanterna de l’arç, de Seamus Heaney (1992), o el Cavall Verd-Rafael Jaume de traducció poètica i el Ciutat de Barcelona (2001) per Un esborrany de XXX Cantos, d’Ezra Pound. Ha dirigit la col·lecció de traduccions literàries «Clàssics Moderns» per a l’editorial EDHASA i ha dut a terme una vasta carrera acadèmica com a professor de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat degà. És autor de diversos assaigs sobre traducció, com ara Traducció, edició, ideologia (2009) i Sense mans. Metàfores i papers sobre la traducció, Premi Internacional d’Assaig Josep Palau i Fabre (2013). En el camp de la crítica literària, ha col·laborat amb nombrosos diaris i revistes i ha aplegat alguns dels seus articles i assaigs al recull L’objecte immediat (1991). Ha estat director de la Institució de les Lletres Catalanes (1998-2004) i, del 2010 al 2016, el degà.

Joaquim Sala-Sanahuja és poeta i traductor. Compagina l’escriptura i la traducció amb la seva tasca com a docent a la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1973 va escriure la seva primera obra poètica, La veu del ciclista, amb què guanyà el Premi Amadeu Oller. Entre les seves obres de creació, cal destacar Viatge a Tokushima i Pas de coro. Ha traduït, sobretot del francès, autors reconeguts com ara Gustave Flaubert (Madame Bovary), Charles Baudelaire (Petits poemes en prosa) o Guillaume Apollinaire (El bestiari), i del portuguès. És un dels grans introductors de Pessoa a Catalunya (Odes de Ricardo Reis, Poemes d’Alberto Caeiro, Poemes d’Álvaro de Campos…).

Des del 1979, Joan Sellent ha traduït de l’anglès al català i a l’espanyol per a diverses editorials, com ara Bruguera, Proa, Destino o Quaderns Crema, i ha estat traductor i adaptador de guions cinematogràfics i televisius per a TV3 i diversos estudis de doblatge de Barcelona. Ha impartit classes de traducció anglès-català a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona durant més de vint anys. La seva vasta trajectòria com a traductor inclou alguns dels autors més importants de la narrativa en llengua anglesa, com ara Willa Cather, Salman Rushdie, Paul Auster, Henry James, Noah Gordon, H. G. Wells o Charles Dickens. Tanmateix, s’ha dedicat especialment a la traducció teatral, amb una copiosa llista d’incorporacions d’alguns dels dramaturgs més grans de tots els temps en llengua anglesa, com ara William Shakespeare, Tennessee Williams, Harold Pinter, David Mamet, Arthur Miller, Neil LaBute, Oscar Wilde o George Bernard Shaw. Les seves traduccions s’estrenen als principals teatres de Barcelona, com ara el Romea, el Teatre Nacional, el Teatre Lliure, la Villarroel o el Teatre Grec. Fou guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2006 de Traducció en Llengua Catalana per la versió de Panorama des del pont d’Arthur Miller i amb el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona 2007-08 per la traducció d’El rei Lear, de William Shakespeare.

Dolors Udina és traductora literària i ha estat professora de traducció a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB des del 1998. És membre de la Càtedra Jordi Arbonès des de la seva creació el 2003, integrant del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània (GETCC) i membre del consell de redacció de la revista Quaderns. Revista de Traducció des de 2005. La primera novel·la que va traduir va ser Wide Sargasso Sea, de Jean Rhys, publicada per Columna el 1984, i, des de llavors, ha traduït més d’un centenar de novel·les d’autors com ara J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien, Jane Austen i Virginia Woolf. Va ser editora de la versió catalana de la revista digital The Barcelona Review del 2000 al 2005 i ha publicat articles de tema literari a La Vanguardia, El País, Diario de Mallorca, Transversal, Vasos Comunicantes, Quaderns. Revista de Traducció i Reduccions.

La traducció del xinès a Espanya: literatura i cinema

El Grup de Recerca sobre Traducció Xinès-Espanyol/Català (TXICC) es complau a anunciar el llançament de dues bases de dades d’accés obert que són producte d’anys de recerca de les seves investigadores.

D’una banda, es tracta de “El cine chino traducido en España”, que conté totes les pel·lícules originàries de territoris de parla xinesa que han arribat a Espanya a través de canals diferents, com, per exemple, el cinema i els festivals. Aquesta base de dades pretén oferir una imatge real sobre quin tipus de cinema xinès ens arriba i proporcionar dades per analitzar el cinema xinès des de la perspectiva de la traducció audiovisual.

De l’altra, “La literatura china traducida en España” és una base de dades bessona que recull tota la literatura xinesa publicada al nostre país i que ha estat traduïda a alguna de les seves llengües oficials. El seu objectiu és proporcionar dades empíriques que permetin analitzar diferents aspectes de la literatura xinesa a través de la traducció literària, com, per exemple, la (in)visibilitat del traductor i la repercussió de determinades obres a través de les seves edicions i traduccions.

Les dues bases de dades són dinàmiques, ja que es van actualitzant regularment i neixen amb vocació de transferència a la societat, ja que el seu interès sens dubte transcendeix l’àmbit acadèmic.

Els resultats del projecte, que s’ha pogut materialitzar gràcies al suport econòmic de la Fundació Institut Confuci de Barcelona i del Departament de Traducció, d’Interpretació i d’Estudis de l’Àsia Oriental de la UAB, es presentaran el dia 12 de desembre a les 18h a la seu de la Fundació Institut Confuci de Barcelona. Les investigadores a càrrec del projecte que ens explicaran les motivacions darrere d’aquesta idea, el llarg i ardu procés de creació, les funcionalitats i el potencial que té en el disseny actual. Ens encantaria comptar amb la teva presència el dia de la presentació.

Lloc: Fundació Institut Confuci de Barcelona, ​​c/ Elisabets, 10 (interior), Barcelona 08001 Data: 12 de desembre a les 18h

L’entrada és gratuïta però cal inscriure’s a l’enllaç següent: https://www.confuciobarcelona.cat/activitats/cultura/cultura/1198-la-traduccio-del-xines-a-espanya-literatura-i-cinema