Arxiu d'etiquetes: Traducció

Lliurament dels premis als guanyadors dels Jocs Florals de la FTI

© Marcelo Aurelio

                                                                                             Guanyadors dels Jocs Florals de la FTI / Foto: Marcelo Aurelio

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi d’enguany, el Consell d’Estudiants de la Facultat de Traducció i d’Interpretació va organitzar la segona edició del certamen amb la intenció que tingui continuïtat els propers anys.

En la seva segona edició, el certamen ha consistit en un concurs de traducció, en les categories d’alemany, anglès i francès com a llengües d’origen, i de català i castellà com a llengües d’arribada.

© Marcelo Aurelio

                                                                                             Guanyadors dels Jocs Florals de la FTI / Foto: Marcelo Aurelio

Els guanyadors dels primers premis dels Jocs Florals de la FTI, que es van lliurar el dimarts 20 de maig a l’aula 2 (Carles Riba) de la FTI, són Alícia Pérez Gallego, en la categoria de traducció anglès-català; Raúl Monclús Ruiz, en la categoria de traducció anglès-castellà; Sílvia Velasco López, en la categoria de traducció francès-català; David Stacey Ancira, en la categoria de traducció francès-castellà, i Monika Ferré Jordà, en la categoria de traducció alemany-català, mentre que el premi de traducció alemany-castellà es va declarar desert. Els jurats, un per a cada categoria, estaven formats per professors de la FTI.

El lliurament dels premis es va fer després de l’acte de lliurament del XIV Premi Giovanni Pontiero, que organitza cada any el Centro de Língua Portuguesa / Instituto Camões de Barcelona, juntament amb la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB. En el decurs de l’acte, es va retre un homenatge a la professora Helena Tanqueiro, que fins aquest curs ha estat la directora de l’Instituto Camões de Barcelona i la coordinadora de la Càtedra José Saramago de la UAB.

La intenció del Consell d’Estudiants de la FTI és de continuar organitzant els Jocs Florals cada any.

Contemporary Chinese Poetry, the Chinese Poetic Tradition & Poetry in Exile​

Yang Lian … one of the Chinese writers in exile. Photograph: Murdo Macleod

Yang Lian.  Foto: Murdo Macleod

El grup de recerca InterAsia i el Centre dʼEstudis i Recerca sobre Àsia Oriental
(CERAO) us conviden a conferència i lectura de poemes de Yang Lian, Contemporary Chinese Poetry, the Chinese Poetic Tradition & Poetry in Exile​.

El poeta Yang Lian 楊煉 (Suïssa, 1955) és reconegut, junt amb Bei Dao o Gu Cheng, com un dels fundadors de l’escola de ‘Poesia de la boira’ (Menglong shi), que es
desenvolupà a la Xina dels primers anys de la reforma al voltant de la revista Today
(Jintian). Yang ha publicat onze llibres de poemes, dues col·leccions de prosa i una
selecció d’assaigs. La seva obra, caracteritzada per llargs poemes narratius, ha estat traduïda a més de vint idiomes. Darrerament, ha aparegut a l’antologia de poesia contemporània xinesa Jade Ladder (Bloodaxe Books, 2012), on també ha participat a
l’equip editor i de traducció.

Dia: 14 maig de 2014
Hora: 13:00h
Lloc: Aula 2, FTI
Organitza: Departament de Traducció i Interpretació, Facultat de Traducció i Interpretació, Grup de Recerca InterAsia, Centre d’Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental i InterAsia.
(CERAO)
Conferenciant: Yang Lian
Presenta: Dr. Seán Golden, traductor de Yang Lian

Revista digital VISAT Nº17 – Abril 2014 –

VISATLa traducció sembla un ofici que es mou entre les llengües amb els marges acotats. La impressió és inexacta perquè dins de cada llengua bateguen impulsos que la transformen i la canvien constantment. Per això cal reflexionar en profunditat sobre tots els factors que intervenen en el «comerç» literari internacional.

Els articles de Briguglia i Sistac ens avisen de la importància de preservar la riquesa dialectal. Maria Campillo i Josep Maria Benet i Jornet mostren que les pugnes per fixar la llengua estàndard són un procés continuat que no cessa mai, cosa que també podem observar en les traduccions de Charles Dickens o en les aportacions d’Albert Jané. A part d’aquest primer pla dels àmbits més institucionalitzats, la llengua es transforma contínuament també per les aportacions fetes des dels marges. L’Amèrica de Cheever, la tossuderia d’escriure en romanx de Camenisch o la lluita poètica d’An-Nabrís des de Palestina han trobat lectors també entre els catalans – i així el català s’ha enriquit amb aquelles petites, invisibles partícules que fan de cada llengua un mar ple de vida.

Més informació