Arxiu d'etiquetes: japonès

“L’art japonès: recerca, difusió i exposició” pel Dr. Ricard Bru i Turull, Historiador de l’art japonès

“L'art japonès: recerca, difusió i exposició” pel Dr. Ricard Bru i Turull, Historiador de l’art japonèsSeminari Permanent d’Investigació i Doctorat – Tribuna d’Àsia Oriental
Conferència del Dr.
Ricard Bru i Turull “L’art japonès: recerca, difusió i exposició”

La recerca sobre l’art de l’Àsia Oriental obre un ampli ventall de possibilitats professionals vinculades a la difusió de coneixements, ja sigui mitjançant la docència especialitzada, l’assessoria professional, l’organització d’exposicions, o la publicació d’estudis. Com neix i com es construeix el discurs d’una exposició? Com es difon la recerca per a apropar-la al gran públic? Com es poden vincular els coneixements de l’Àsia Oriental amb la gestió i la difusió del patrimoni cultural? En aquesta conferència tractaré d’aquestes i altres qüestions a través d’un cas amb trets ben concrets: l’estudi de l’art japonès i algunes de les seves sortides professionals.

Dia:  13 maig de 2014
Hora: 13:30h
Lloc: Aula 2, FTI
Organitza: Departament de Traducció i Interpretació, Facultat de Traducció i Interpretació, Grup de Recerca InterAsia, Centre d’Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental
Conferenciant: Dr. Ricard Bru i Turull
Presenta: Dr. Blai Guarné

 

Conferència del Prof. Shuhei Hosokawa. “Manga y Genji Monogatari. El desafío de visualizar y narrar la literatura clásica”.

Seminari Permanent d’Investigació i Doctorat – Tribuna d’Àsia Oriental
Conferència  del Prof. Shuhei Hosokawa (International Research Center for Japanese Studies, Nichibunken, Kyoto) “Manga y Genji Monogatari. El desafío de visualizar y narrar la literatura clásica”

En aquesta conferència, el Prof. Hosokawa plantejarà un recorregut general sobre la història del manga i ens mostrarà com, simultàniament als temes de més èxit en el manga actual, la indústria del còmic japonès està emprant la literatura clàssica nipona com a base per a noves creacions. La conferència se centrarà en el cas del Genji Monogatari, el clàssic japonès del segle XI i la seva adaptació al manga per part de l’autor Asaki Yumemishi.

Shuhei Hosokawa és professor en el International Research Center for Japanese Studies, Nichibunken, de Kyoto. Doctor en Musicologia per la Universitat de Musicologia i Belles Arts de Tokio, les seves recerques se centren en l’estudi sociològic de la música moderna japonesa i la seva influència i semblança amb d’altres gèneres musicals. Ha publicat diversos llibres sobre la història de la cultura popular japonesa i la història cultural de la comunitat japonesa-brasilera. Entre els seus estudis destaquen: Samba no Kunini Enka wa Nagareru (Enka al país de la samba), Chuo Koronsha, Tokyo, 1995; Shinemaya Burajiru wo Yuku (L’exhibidor de cinema al Brasil), Shinchosha, Tokyo, 1998; i juntament amb Toru Mitsui Karaoke around the World: Global Technology and Local Singing, Routledge, Londo-New York, 1998.

Dia:  1 d’abril de 2014
Hora: 15:30h
Lloc: Aula 2, FTI
Organitza: Departament de Traducció i Interpretació, Facultat de Traducció i Interpretació, Grup de Recerca InterAsia, Centre d’Estudis i Recerca sobre Àsia Oriental
Conferenciant: Prof. Shuhei Hosokawa
Presenta: Prof. Blai Guarné
Modera: Profa. Minoru Shiraishi

 

 

Jordi Mas López: “Sento el silenci com a part del poema”

Per D. Sam Abrams
Via nuvol.com

D. Sam Abrams entrevista el traductor Jordi Mas López, autor de la traducció catalana de ‘L’estret camí de l’interior’ de Matsuo Bashô, el darrer diari de viatge de l’escriptor japonès, obra considerada un dels cims de la literatura japonesa clàssica.

Jordi Mas López | © Marcelo Aurelio

Jordi Mas López | © Marcelo Aurelio

D. Sam Abrams: En parlar de L’estret camí de l’interior de Matsuo Bashô afirmes «llegint el seu diari tenim encara la sensació de trobar-nos molt a prop seu, de comprendre’l perfectament.» Arran d’aquesta afirmació et volia preguntar per la proximitat i actualitat dels clàssics i per la possibilitat de comprendre del tot les proses i els poemes de Bashô, sobretot per als lectors occidentals.

Jordi Mas López: Amb quest «entendre perfectament» volia fer referència a la sensació que tens quan parles amb algun amic, o amb una persona amb qui t’avens, que diu coses que tu també penses o que pots compartir. Crec que, amb l’obra de Bashô, pots tenir aquesta sensació. Bashô reflexiona sobre temes que són rellevants avui dia: sobre qui som, i com ens relacionem amb el nostre entorn, tant natural com social. Hi ha qui diu que una obra forma part del cànon dels clàssics mentre pugui ser llegida amb interès, quan transcendeix la seva pròpia generació. En aquest sentit, L’estret camí de l’interior és un clàssic universal, que ens diu coses en un temps i en un espai totalment aliens als originals. Hi ha lectors que potser dubtarien a acostar-se a una obra escrita al Japó del segle XVII, però quan et poses a llegir aquesta, diria que la sensació és de proximitat i, gairebé, d’intimitat amb l’autor. Sens dubte, no entendrem el text «del tot», però, personalment, no crec que mai es pugui entendre res «del tot», ni en literatura ni en cap altre àmbit, i, en qualsevol cas, Bashô és prou savi per no voler donar respostes tancades a les preguntes que es planteja.

Seguir llegint a nuvol.com