Arxiu mensual: juliol de 2013

Conferència plenària del doctor Emilio Delgado López-Cózar al IV Simposi internacional de joves investigadors

El dia 1 de juliol va tenir lloc a la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la UAB el IV Simposi internacional de joves investigadors en traducció, interpretació, estudis interculturals i estudis d’Àsia oriental organitzat pel Departament de Traducció i d’Interpretació, amb un gran èxit de participants d’arreu.

La conferència plenària va anar a càrrec del doctor Emilio Delgado López-Cózar, amb el títol “Investigar en Traducció, Interpretació i estudis de l’Àsia oriental: regles i consells sobre investigació científica”.

video

Sessió entorn de la construcció de coneixement sobre Àsia Oriental a l’IUAES 2013

Blai Guarné i Artur Lozano

Blai Guarné i Artur Lozano. © Marcelo Aurelio

Els professors Blai Guarné i Artur Lozano organitzen un panel al 17è Congrés de la International Union of Anthropological and Ethnological Sciences (IUAES 2013). Sota l’epígraf “Evolving Humanity, Emerging Worlds”, el congrés se celebra a la University of Manchester, Regne Unit, del 5 al 10 d’agost.

El títol del panel organitzat pels profs. Guarné i Lozano és “Disjoining Approaches: Tropes, Hubs and Production of Knowledge on East Asia”:

It is well accepted that a key point in the scholarly study of East Asian societies is the development of a critical approach to the very notion of ‘East Asia’ as a politically and intellectually oriented category. In the emergence of this approach, factors such as the crisis of area studies, the discussion on centers and peripheries and the paradoxes brought about by globalization have played an essential role. Nevertheless, underlying this criticism there is a pervasive imbalance between epistemological traditions, hegemonic discourses, and dominant languages which deeply influence the production of knowledge. Through different disciplinary perspectives and combining different research methodologies (social and cultural anthropology, cultural and intercultural studies, gender studies, translation and literary studies), the panelists will analyze these intellectual processes and contexts in relation to the scholarly study of East Asia. Their works will explore which tropes have to be revised, how to configure alternative intellectual hubs and the possibilities that global formulations set up for a more horizontal production of knowledge. Ultimately, this panel aims at promoting a plural and multi-sited debate that allows a critical revision of hegemonic approaches involved in the scholarly study of East Asia.

Al panel hi participen els professors del departament Joaquín Beltrán i Amelia Sáiz. A més a més, es comptarà amb la presència i contribucions d’altres especialistes com Kyung-soo Chun, de la Seoul National University (서울대학교), i Yamashita Shinji, de la Teikyô Heisei University (帝京平成大学).

Aquí trobareu la resta d’informació i resums del panel.

 

 

Jordi Mas López: “Sento el silenci com a part del poema”

Per D. Sam Abrams
Via nuvol.com

D. Sam Abrams entrevista el traductor Jordi Mas López, autor de la traducció catalana de ‘L’estret camí de l’interior’ de Matsuo Bashô, el darrer diari de viatge de l’escriptor japonès, obra considerada un dels cims de la literatura japonesa clàssica.

Jordi Mas López | © Marcelo Aurelio

Jordi Mas López | © Marcelo Aurelio

D. Sam Abrams: En parlar de L’estret camí de l’interior de Matsuo Bashô afirmes «llegint el seu diari tenim encara la sensació de trobar-nos molt a prop seu, de comprendre’l perfectament.» Arran d’aquesta afirmació et volia preguntar per la proximitat i actualitat dels clàssics i per la possibilitat de comprendre del tot les proses i els poemes de Bashô, sobretot per als lectors occidentals.

Jordi Mas López: Amb quest «entendre perfectament» volia fer referència a la sensació que tens quan parles amb algun amic, o amb una persona amb qui t’avens, que diu coses que tu també penses o que pots compartir. Crec que, amb l’obra de Bashô, pots tenir aquesta sensació. Bashô reflexiona sobre temes que són rellevants avui dia: sobre qui som, i com ens relacionem amb el nostre entorn, tant natural com social. Hi ha qui diu que una obra forma part del cànon dels clàssics mentre pugui ser llegida amb interès, quan transcendeix la seva pròpia generació. En aquest sentit, L’estret camí de l’interior és un clàssic universal, que ens diu coses en un temps i en un espai totalment aliens als originals. Hi ha lectors que potser dubtarien a acostar-se a una obra escrita al Japó del segle XVII, però quan et poses a llegir aquesta, diria que la sensació és de proximitat i, gairebé, d’intimitat amb l’autor. Sens dubte, no entendrem el text «del tot», però, personalment, no crec que mai es pugui entendre res «del tot», ni en literatura ni en cap altre àmbit, i, en qualsevol cas, Bashô és prou savi per no voler donar respostes tancades a les preguntes que es planteja.

Seguir llegint a nuvol.com