Biografies lingüístiques

Textos per a la sostenibilitat lingüística

Tag Archive 'catala'

Des 23 2009

Marco Pasqualini

Posted in General |

Hola! Em dic Marco, sóc italià i la meva passió… són les llengües!

Com és freqüent a Itàlia, vaig començar a estudiar els idiomes bastant tard. El meu primer contacte va ser amb l’anglès. Però el verdader moment on vaig conèixer l’importància de parlar una llengua estrangera va ser a onze anys, quan vaig marxar tres setmanes a Anglaterra per fer un curs d’estiu. Allà vaig conèixer molta gent de tot el món, i l’anglès va ser un dels mitjans per descobrir tot un món diferent.

La segona llengua que vaig estudiar va ser el francès. Em vaig enamorar d’aquest idioma, de la seva fonètica i també de la seva gramàtica – tot i que podria semblar molt estrany – però la gramàtica pot ser un joc: jugar amb les regles pot ser molt divertit. I la grafia també contribueix a fer aquesta llengua bonica: els accents freqüents són com notes de una musica dolça.

El meu amor i la passió pel francès m’ha fet aconseguir un nivell molt bo. Els francesos sempre em demanen veure el meu carnet d’identitat perquè creuen que sóc francès. També vaig treballar com a professor de francès a Milà i per això he pogut descobrir el plaer de transmetre la meva passió als altres.

Amb aquestes bases, i amb l’ajuda del llatí (i també del milanès, que parlo gràcies als meus majors!), vaig escollir començar a estudiar el castellà.

Vaig fer un curs de tres setmanes a una escola de llengües i vaig veure que si es parlen dos llengües romàniques és molt fàcil aprendre’n d’altres! Quan vaig arribar a Barcelona la decisió estava presa: ara, català! Com podia entendre una societat, en la que havia de viure, sense parlar la seva llengua? La gent que ve a Catalunya tendeix a excloure la possibilitat d’estudiar el català: “tothom parla castellà”! Aquest raonament em sembla molt superficial. Abans tot, el català és la novena llengua més parlada a Europa i, des de 2006, és una llengua oficial de la Unió europea. A més, és molt fàcil si es parlen altres llengües romàniques i el seu aprenentatge contribueix a fe l’estudi d’altres idiomes que venen del llatí.

Per tant, segons la meva experiència, us donaré dos consells:

  • Apreneu les llengües que us agraden, i no us baseu només en el numero de persones que les parlen. Totes les llengües son útils!
  • Si parleu unes llengües romàniques, intenteu aprendre’n més. Amb dos llengües que venen del llatí, podeu aprendre totes les llengües romàniques molt fàcilment!

1 comentari

Mai 10 2009

Hamza Boulaghzalate

Posted in General |

Em dic Hamza i sóc del Marroc. Vaig néixer a Marrakech. A la meva ciutat, com en tot el Marroc, es parla el dialecte marroquí que és un dialecte que procedeix de l’àrab estàndard modern. Encara que es diferència fonètica i morfològicament de l’àrab clàssic original que té com a font notable, el dialecte marroquí és tan ric i original per la degradació de fenòmens fonètics, la innovació de la seva ordre sintàctic i morfològic i per presentar préstecs d’idiomes estrangers especialment el francès i l’espanyol, el que explica la flexibilitat lingüística dels marroquins per parlar llengües estrangeres, sobretot les romàniques. Abans d’iniciar els meus estudis primaris, vaig ingressar a l’edat de cinc anys, a una escola francesa, la qual cosa vol dir que la primera llengua amb la vaig tenir contacte era el francès i no l’àrab modern o clàssic oficial com hauria de ser-ho. A l’edat de set anys, em vaig matricular en una escola privada d’estudis primaris: les classes s’impartien en àrab i en francès. Dos anys després, em vaig canviar d’escola i em vaig matricular en una altra pública: en què totes les classes s’impartien en àrab i el francès només es presenta com a llengua secundària. Francès i àrab eren aquestes dues llengües que he après i estudiat a més del dialecte que es parla fora de classe. Vaig començar a manejar bé l’àrab en aquella escola pública encara que em sentia ensinistrat i còmode estudiant i parlant el francès. En els meus estudis secundaris, la tercera llengua complementària era el castellà i la veritat és que no vaig trobar cap dificultat en aprendre: una llengua romànica més. El meu gust per les dues llengües romàniques em va fer prendre la decisió de seguir uns estudis superiors en filologia: vaig optar per el castellà. Vaig estudiar quatre anys de literatura espanyola i hispanoamericana i després va ser admès a l’escola de traductors per especialitzar-se en la combinació lingüística: àrab-castellà-francès i obtenir després de dos anys d’estudis el meu màster i diploma de traductor. Aquest màster en traducció ho vaig acabar l’any passat a la Universitat Autònoma de Barcelona en un programa d’intercanvi. A la facultat de traducció de la UAB vaig tenir els meus primers contactes amb la llengua catalana que va començar a interessar, però sense arribar a convèncer a estudiar seriosament. Aquest any, en què estic finalitzant el meu segon màster que faig en teoria de la literatura i literatura comparada, vaig decidir estudiar el català. ¿Els motius? Jo diria múltiples: la primera és simple: conèixer una llengua més que és com deia Stendhal el primer instrument del geni d’un poble i adquirir una nova ànima com repetia Juan Ramón Jiménez. La segona apropar i conèixer l’altre, pensar en el, estimar, fugir de l’egocentrisme i buscar l’alteritat, en fi, ser l’altre. Com deia Isabelle Adjani, “des del dia que vam començar a parlar una llengua estrangera, les expressions de la cara, les mans, el llenguatge del cos canvien. Ja som altre “. La tercera va ser una frase que em va dir un membre de la Creu Roja de Catalunya, molt curta i precisa però tan reveladora: “Si parles català, triomfaràs a Barcelona”. Quin tipus d’èxit? No ho sé. El que sé és que vull triomfar.


2 Comments

Abr 24 2009

Ane Iturbide Martinez de Albeniz

Posted in General |

1 comentari

Abr 24 2009

Julien Couturier

Posted in General |

1 comentari

Des 12 2008

Nire hizkuntzak

Posted in General |

Hegoa Mendiboure

(12.12.2008)

 

Je m’appelle Hegoa et je suis basque. J’aurai préféré écrire en basque mais je pense que le français sera plus compréhensible pour les lecteurs…

Je suis née à Bayonne en Iparralde (Pays Basque nord) et ma langue maternelle a été le basque. Quand j’ai commencé à aller à l’école, mes parents ont fait le choix de m’inscrire à l’ikastola, une école où l’apprentissage se fait totalement en basque. En effet, ils pensaient qu’il fallait donner la priorité à la langue basque, puisque dans la vie de tous les jours c’est le français qui domine et le basque a très peu de place dans la vie publique. C’est donc en basque que j’ai prononcé mes premiers mots, c’est en basque que je pense et inutile de dire à quel point je suis attachée à cette langue dont l’avenir est incertaine.

Cependant, j’ai très vite été émergée dans le français: mes grands parents ne parlaient pas le basque et dès le CP, nous avions des cours de français à l’ikastola. Même si j’avais et que j’ai toujours plus de facilités pour parler en basque, je pense que je peux dire que je suis parfaitement bilingue.

A partir du collège j’ai commencé à apprendre l’anglais que j’ai étudié pendant 5 ans mais il ne me reste plus grand chose en tête… En 4ème, c’est l’espagnol que j’ai choisi d’apprendre: c’est une langue qui me plaît et qui m’est très utile habitant proche de la frontière. Je ne suis pas très à l’aise dans cette langue mais je comprends bien et je me fais comprendre, ce qui n’est déjà pas mal…

Après le Bac, je suis parti étudier l’histoire en France, ce qui m’a permis d’améliorer mon français. Mais je voulais absolument faire des progrès en espagnol et vivre dans une autre culture un certain temps, c’est pourquoi j’ai choisi de faire une année Erasmus qui s’est finalement concrétisée à Barcelone! Me voilà donc en train d’apprendre 2 langues, l’espagnol et le catalan.

Je suis très contente de pouvoir apprendre le catalan. Je trouve cette langue très jolie et agréable à écouter et j’envie beaucoup sa réussite! J’espère que le Pays Basque connaîtra la même situation bientôt!

 

Donc voilà ma petite biographie linguistique. Je pense qu’il est très important de soutenir les langues comme le catalan ou le basque qui participent à la richesse et à la diversité de ce monde.


4 Comments