Biografies lingüístiques

Textos per a la sostenibilitat lingüística

Mar 29 2019

Biografies lingüístiques de l’alumnat del curs Bàsic 2 (13/3 al 8/4 de 2019)

Posted in General |

En els comentaris d’aquesta entrada, l’alumnat del curs “Bàsic 2” (13/3 al 8/4 de 2019) expliquen les característiques particulars de les seves biografies lingüístiques. Concretament, ho fan amb un text d’entre 10 i 15 frases que exposa la seva experiència amb les llengües (contacte, aprenentatge, anècdotes…). Al final, hi incorporen l’enregistrament oral d’aquests textos. Ambdues activitats formen part de l’avaluació continuada del curs.


This entry was posted on Divendres, 29 Març, 2019 at 11:43 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

3 Responses to “ Biografies lingüístiques de l’alumnat del curs Bàsic 2 (13/3 al 8/4 de 2019)”

  1. Aquil-les Says:

    La meva biografia lingüística, que desenvoluparé, és un tema-repte per a mi d’expressar, perquè tinc una gran història sobre l’aprenentatge de les llengües. Però m’interessa molt d’intentar expressar-ho per primera vegada en una altra llengua. Sóc de Grècia i, per això, la meva llengua materna és el grec. Excepte el grec, parlo anglès, francès, castellà, català, turc i xinès. Comencem!
    La primera vegada que vaig entrar en contacte amb una llengua estrangera va ser l’anglès als sis anys, quan la meva mare va decidir d’ensenyar-me, perquè ella és una grega que va néixer a Austràlia, la seva llengua materna és l’anglès i també és professora d’anglès. No me va agradar d’estudiar anglès amb la meva mare, jo volia jugar. L’any vinent vaig començar anglès a la primària i també a l’escola privada d’anglès per la tarda, com tots els nens. Quan era un nen, no em va agradar d’aprendre l’anglès, perquè era un curs com els altres d’escola. Finalment, als quinze anys (2011) vaig guanyar/obtenir/aconseguir el B2 i vaig terminar allà, perquè en aquell moment no me va interessar més i perquè després va començar el liceu.
    També a la primària vaig començar el francès. A Grècia, quan els nens terminen el quart grau, els pares han de decidir la segona llengua estrangera, entre el francès i l’alemany. A la meva mare no l’importa, però el meu pare volia certament l’alemany amb l’excusa que l’alemany és més útil i m’ajudaria, perquè ell va néixer a Alemanya i la seva llengua materna és l’alemany. Jo no volia aprendre l’alemany, perquè va decidir-lo sense preguntar-me, i per això me vaig agradar més el francès, però ell era insuportable i el juny va signar el paper amb l’alemany. El setembre, no sé perquè, ens van donar altra vegada un paper per firmar. Aquella vegada no me vaig donar el paper als meus pares, perquè sabia que la resultat va ser el mateix. Vaig omplir el paper amb el francès, vaig firmar com si fos qualsevol dels meus pares i vaig donar el paper a la escola. Els meus pares van entendre-ho després dels tres mesos, però ja era tard… Finalment, al primer grau de liceu (2012) vaig guanyar el B2 (amb 50,5%) i vaig terminar allà.
    L’estiu següent, haver acabat amb les llengües, pensava de començar d’aprendre l’italià, però no havia una escola privada barata per l’italià en la meva ciutat. En aquell moment, un meu amic me va dir que en l’escola privada d’anglès de la seva mare hi havia també cursos de castellà i vam decidir de començar junts aquell any. La professora de castellà és xilena i per això parlo castellà amb la pronunciació “s” i no amb “c”. Aquell any vam fer classes per vuit mesos (octubre 2012-juny 2013) i vam terminar a A2 perquè vam entrar en l’últim grau de liceu, que és difícil.
    Després del liceu, em vaig mudar de Creta a Atenes per estudis d’història (setembre 2014). El meu pare creia que els historiadors no troben un treball fàcilment a Grècia i jo havia d’aprendre alguna cosa especial per ser més segur i així també vaig començar el curs de xinès en una escola privada. El primer dia de registrar me van dir que podia registrar en una segona llengua amb 50% de descompte i vaig decidir de continuar també el castellà. Però, en la primera setmana no me va agradar la professora de castellà. En el mateix temps, en la escola privada vaig conèixer la professora del turc i vaig decidir de canviar el castellà amb el turc i aquell any vaig fer classes de xinès (Nivell HSKK1) i turc (A1).
    L’any vinent (setembre 2015) vaig decidir de mudar-me d’Atenes a Salònica per continuar allà els estudis d’història. En el tema de les llengües estrangeres, vaig decidir d’aturar temporalment el turc i continuar el segon nivell de xinès (HSKK 2) amb la mateixa professora a Atenes, perquè creia que no és fàcil de trobar una altra professora de xinès notable. També tenia una tia a Atenes que tenia un pis a algun lloc d’Atenes i no es quedava allà, perquè el seu pis no estava prop del seu treball, sinó que es quedava amb el seu nòvio que estava més proper del seu treball. Així, vaig agafar el tren de Salònica a Atenes (502 km – 5 h i 23 min amb tren) els divendres per anar a classe de xinès i me quedava en aquell pis els caps de setmana a Atenes ο tornava a Salònica, depenent del que volia. I el més important: els meus pares no ho saben! Vaig fer això d’octubre a Nadal. Durant Nadal, la meva tia es va separar del seu nòvio i va decidir de retirar-se del seu pis i del seu treball i mudar-se a Creta. Αixí que vaig deixar de viatjar a Atenes per aprendre xinès.
    Després de Nadal, vaig trobar una altra escola de xinès a Salònica. També vaig continuar el turc (Nivell A2) i el castellà (nivel B1.1) fins a l’estiu, perquè en aquell moment de sobte tenia més temps.
    Els anys pròxims (2016-2017 i 2017-2018) vaig continuar només la classe del turc (B1 i B2) perquè no m’agraden les professores del xinès i del castellà i no vaig trobar altres.
    El primer semestre del 2018-2019 vaig fer només un repàs en castellà pel segon semestre que estic per Erasmus a Barcelona. El segon semestre del 2018-2019, que me quedo a Barcelona, he començat classes de català. El primer raó va ser que l’aprenentatge del català a la UAB és gratis. Però com més la conec, més m’agrada. És una llengua romànica i algunes vegades puc entendre-la immediatament, perquè parlo francès i castellà. Si sapigués italià, el català seria molt fàcil.
    En el futur vull millorar les llengües que parlo i a més aprendre altres llengües que no sé (com alemany, rus, àrab, etc.) per poder comunicar amb més humans en les seves llengües.

  2. Laura Benito Says:

    Jo vaig néixer a Barcelona però als quatre mesos la meva familia es va mudar a Jerez. La meva mare és de Jerez i el meu pare és de Barcelona, i per això jo no tinc un accent tan andalús.
    Jo vaig començar a aprendre anglès a l’escola i a quart d’eso vaig anar a Londres per continuar aprenent anglès.
    A primer d’eso vaig començar a aprendre francès però ja no m’en recordo de quasi res.
    A primer de carrera jo vaig començar a aprendre japonès i aquest any he començat a aprendre català.
    Encara no he anat a Japó per continuar aprenent japonès. I espero continuar parlant català.

    La meva gravació.

  3. Tsz Yan Wong (Annabelle) Says:

    Com d’important és l’idioma en la meva vida? Doncs, diria que és el meu tot.

    Quan era petita, els meus pares creien que solament tenia talent a les llengües però gens mes. Els meus pares no parlen més idiomes que cantonès, potser una mica de mandarí, però els nadius amb prou feines els entenen. Per això, la meva mare em va enviar a un col·legi d’infantil internacional, allà vaig aprendre els alfabets llatí i mandarí.

    Després, vaig estudiar a un col·legi primari que ensenyava solament en mandarí i anglès. Però, parlava amb els meus amics habitualment. Durant el cap de setmana, anava a un curs de japonès perquè els meus pares m’hi van registrar, això, vaig estudiar japonès durant aproximadament 5 anys. Però, el vaig deixar perquè no sabia què volia, no tenia ganes ni motivació.

    Fins que vaig arribar al 9è grau, i la meva mare em va preguntar si volia estudiar a Anglaterra perquè el sistema acadèmic era massa dur a Hong Kong; a més, molts dels meus amics ja havien anat a estudiar allà. Amb aquella edat, tot m’era igual, era molt jove i no sabia que havia de tenir por. La meva mare i el meu germà em van acompanyar a Anglaterra perquè el meu germà ja estudiava allà però no vam anar al mateix col·legi. Me’n recordo molt bé com era el comiat per la primera vegada amb la meva germana i el meu pare a l’aeroport, va ser difícil perquè sóc la més petita de la casa, mai havia sortit de la casa per tant de temps. Havia d’aguantar-me les llàgrimes perquè la meva germana no plorés. Anglaterra va ser molt diferent de Hong Kong, el clima, la gent, la cuina, etc. Era molt distint amb el que imaginava. Al principi m’agradava molt perquè va fer sol quan vam arribar, no té tant problema de contaminació, tot era nou per a mi. Però després, em vaig adonar que sempre feia fred i plovia a Anglaterra, la cuina era sempre la mateixa, els anglesos que vaig conèixer al col·legi eren hipòcrites. Encara que hi havia molts altres xinesos que hi estudiaven però no eren simpàtics. La vida a Anglaterra era inoblidablement difícil, però gràcies a aquest temps difícil, vaig millorar molt el meu anglès, vaig conèixer els amics de països diferents i el més important, com cuidar-me per mi mateixa.

    No sabia que volia fins que vaig complir 17 anys. Els meus pares em van dir que l’espanyol és una de les llengües més parlades, per això, vaig començar a anar a classe d’espanyol al col·legi. Al principi era molt difícil perquè és molt diferent al xinès, no solament la pronunciació, sinó també l’estructura i la gramàtica. No m’interessava res en aquesta llengua ni la seva cultura. No obstant això, m’agrada cada vegada més quan l’estudio. Després del col·legi secundari, vaig passar un any lliure a Espanya per aprendre més espanyol. L’any passat va ser un dels meus temps més feliços, perquè vaig conèixer molta gent interessada a aprendre idiomes estrangers. El meu espanyol ha millorat molt, i vaig aprovar l’examen de nivell B2. Després vaig decidir que vull treballar en un treball amb idiomes, perquè m’agrada el sentiment de parlar llengües estrangeres i poder comunicar-me amb gent diferent en el món. Vull millorar la comunicació entre humans perquè els idiomes són molt importants i pot ser complicat ocasionalment. A més, puc entendre millor la cultura darrere de l’idioma. Per tant, vaig decidir estudiar en una universitat a Espanya – UAB.

    La vida de la universitat no va ser fàcil perquè vaig arribar tard per la culpa del meu visat, no podia anar a la classe ni la introducció de la universitat, estava perduda perquè no tenia ningú aquí. Em fa adonar que dolent és el meu espanyol després de participar a las classes, també tinc una classe en català, vaig veure que hi havia classes gratuïtes, llavors aprofito l’oportunitat, encara que no estic d’acord d’aprendre un idioma nou abans d’avançar el altre, però no tinc opció, no entenc res en la classe.

    Sincerament, no m’agradava el català perquè pensava que no faria servir aquest idioma mai. Però, m’agrada molt perquè puc entendre alguna conversació bàsica en català en públic, també, m’encanta la seva pronunciació, per mi és com una combinaciò d’anglès, castellà i francès.

    Com que vull canviar el grau que estic estudiant perquè no m’agrada el que estic aprenent, però si puc canviar al grau la literatura espanyola pel d’interpretació i traducció, hauria de treballar en quatre llengües: castellà, català, anglès i una llengua nova. M’agradaria elegir rus perquè Rússia està dalt de Xina, sinó també vull aprendre els idiomes de diferents continents (encara que Rússia està entre Europa i Àsia). A més, el rus té un altre grup de lletres, per això, m’inspirarà més.

    Tant de bo que tot vagi bé amb el meu pla.

    (Finalment, m’agradaria donar moltes gràcies al traductor de Google) 😀

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.