Biografies lingüístiques

Textos per a la sostenibilitat lingüística

Nov 01 2018

Biografies lingüístiques dels alumnes del curs “Bàsic 2” (matí_22/10-14/11 de 2018)

Posted in General |

En els comentaris d’aquesta entrada, els alumnes del curs “Bàsic 2” (matí_22/10-14/11 de 2018) expliquen les característiques particulars de les seves biografies lingüístiques. Concretament, ho fan amb un text d’entre 10 i 15 frases que exposa la seva experiència amb les llengües (contacte, aprenentatge, anècdotes…). Al final, hi incorporen l’enregistrament oral d’aquests textos. Ambdues activitats formen part de l’avaluació continuada del curs.


This entry was posted on Dijous, 1 Novembre, 2018 at 14:07 and is filed under General. You can follow any responses to this entry through the feed. You can leave a response, or trackback from your own site.

7 Responses to “ Biografies lingüístiques dels alumnes del curs “Bàsic 2” (matí_22/10-14/11 de 2018)”

  1. Matteo Buffagni Says:

    Jo soc italià, i per tant la meva llengua materna és l’italià, a part del meu dialecte, que és una viarietat de l’italià, però que ja no es parla molt, sobretot entre els joves. No obstant això, vaig començar a aprendre altres idiomes molt aviat, ja abans dels 5 anys. En concret, la primera llengua que vaig estudiar és l’anglès, que crec que ja és obligatori al menys en tots els col·legis i instituts de tots els països europeos. Quan tenia 10/11 anys vaig començar a aprendre el francès i clar, també seguia estudiant l’anglès. Però, crec que vaig millorar molt el meu aprenentatge lingüístic quan estava a l’institut que el sistema educatiu italià anomena “superior”. És a dir, des de els 13/14 anys fins els 18/19 vaig estudiar anglès, francès i alemany. Penso que allí tenia molt bons professors i els idiomes van convertir-se en la meva especialització. A més, abans de començar el últim any del institut, vaig anar a Alemanya per a fer un curs d’alemany i per a treballar, doncs crec que això em va ajudar molt amb l’aprenentatge. A l’universitat em vaig inscriure a un grau que s’anomenava “Llengües, mercats i cultures asiàtiques”. Llavors vaig estudiar xinès, alemany i portuguès. Tots els idiomes que he estudiat al llarg de la meva carrera m’han encantat, però crec que el alemany i el xinès són els més difícils. Sobretot el alemany m’agradava molt, i aleshores, el 2016 vaig anar d’erasmus a Leipzig, a Alemanya. Aquella va ser una experiència fantàstica i una manera de millorar molt el coneixement de les llengües. També parlo castellà perquè vaig tenir una núvia espanyola. Per fi, ara estic aquí intentant aprendre el català, malgrat que ara estudio relacions internacionals i no idiomes. Doncs puc afirmar que coneixo bastant llengües, encara que no totes al mateix nivell, però sense dubte m’encanten els idiomes.
    https://www.speakpipe.com/voice-recorder/msg/93soxsf8zffdlq3l

  2. Juan Delgado Says:

    Jo provinc de Granada, i per descomptat la meva llengua materna es el castellà, però amb un curiós accent que em fa més costa amunt la pronunciació de las -s o altres vocals finals.
    Òbviament tinc certa relació amb el català per la proximitat entre dues llengües, i això em fa voler més el aprendre l’esmentada.
    La primera llengua que vaig estudiar seria l’angles, que suposar un acostament a la cultura anglesa i tot ho que això comporta, especialment si hi ha un interès com el meu, començant a consumir a partir dels 16 anys tots els productes audiovisuals en anglès.
    Serà quan arribi a Catalunya que començarè a interessar-me seriosament en aquesta llengua.
    El meu objectiu és aconseguir la titulació necessària per poder aspirar a treballar aquí.
    A més, el conèixer altres llengües és conèixer la cultura propiètaria de la mateixa.
    https://drive.google.com/open?id=1iKGxrhxWitRbYjGbjKi2zdveZPWj3XOS

  3. Inma Fernández Albert Says:

    Vaig néixer a Murcia i el castellà és la meva llengua materna. Vaig començar a aprendre anglès quan tenia cinc anys i vaig tenir la sort de tenir un professor escocès durant deu anys, amb qui vaig aprendre molt. Quan tenia tretze anys vaig començar a estudiar francès i m’agradava molt fins que vaig tenir un mal professor en el primer curs de batxillerat i des d’aquest moment he continuat aprenent francès pel meu compte exposant-me a l’idioma amb pel•lícules i música. Quan tenia vint anys vaig anar d’Erasmus a Polònia i vaig aprendre una mica de polonès, m’agradava mol aprendre’l perquè es una llengua mol diferent a les llengües que ja conec però fins que vaig tornar de Polònia no he tingut cap interlocutor. El meu pare es també de Murcia però la meva mare és d’Alacant, per això a casa dels meus avis sempre he sentit parlar en valencià, però com el meu pare no ho parla, mai m’han parlat en valencià a casa meva. Per aquest motiu entenc gairebé qualsevol cosa que sent dir en català, però quan vaig arribar a Catalunya no tenia cap coneixement formal de la gramàtica ni de l’escriptura del català encara que puc llegir-ho sense cap problema. Sento que el valencià es la meva llengua mare perquè sempre ha estat al meu voltant però no soc capaç de parlar-lo amb soltesa, per això em vaig apuntar a aquests cursos de català i, encara que de vegades la pronúncia és diferent o alguna paraula no és exactament igual, crec que, durant el temps que visqui a Catalunya, potser aconsegueixi parlar un idioma que ja sento meu.

    https://drive.google.com/file/d/1HgwSO004wNHlvH_aCIAzGpYrzbnTdo4u/view?usp=sharing

  4. Naia Otaegi Odriozabala Says:

    Jo vaig néixer al País Basc i la meva llengua materna és el basc. Així i tot, la meva avi és de Burgos, per ho que el meu pare, encara que entengui el basc, no ho parla molt be. Per això mateix, he estat familiaritzada amb el castellà des de sempre. Així i tot, el basc és la llengua que mes utilitzo per a comunicar-me amb els meus amics, les meves germanes o els meus familiars. He anat a una escola on es parlava euskera, però vam tenir l’assignatura de castellà, ho que em va ajudar a aprendre-ho millor. També des de petita vaig comença a estudiar angles a l’escola i després em vaig apuntar a un curs extraescolar d’angles, fins el gener passat. Quan vaig decidir anar a Catalunya a estudiar la carrera, vaig pensar que no hi hauria cap problema amb la llengua, però vaig començar les classes i vaig adonar que en el segon quadrimestre tindré l’assignatura de la llengua catalana, i per això vaig començar a venir a classes de català. Ja ho entenc casi tot i puc parlar una miqueta. Quan acabe amb el català, m’agradaria començar a estudiar una altra llengua. Probablement serà el francès, per que m’agrada i per que creuo la frontera de França moltes vegades, ja que està molt cerca del meu poble. També aprendria altres llengüas, per que m’agrada estudiar neus idiomes.

    https://drive.google.com/file/d/1OUqSWfz_vW2uW1QvnFkie7GXhGEZ2Yes/view?usp=sharing

  5. Marina Muñoz Says:

    Jo soc de Valladolid i per tant el castellà és la meva llengua materna. Vaig aprendre anglès a l’escola quan era molt petita. Al principi no m’agradava i gairebé sempre ho suspenia, però abans d’anar a l’institut vaig tenir una professora molt bona i va començar a agradar-me. Aquí va ser quan vaig començar a aprendre anglès de veritat. A l’institut vaig tenir algunes assignatures en anglès, però com més vaig aprendre aquest idioma va ser escoltant música.
    Amb 8 anys vaig començar a tenir classes de francès també a l’escola, però mai em va agradar. Per això en batxillerat vaig deixar-lo i ara no sóc capaç de dir cap paraula en francès.
    Quan tenia 16 anys vaig començar a anar a classes d’alemany a l’escola d’idiomes de la meva ciutat. Aquesta és una llengua que m’agrada molt, i vaig fer un intercanvi en el qual vaig poder passar un mes a alemanya amb una família per practicar-la. Ara estic interessada en el català, ja que és un idioma que sempre m’ha cridat l’atenció, i vull aprofitar l’oportunitat d’estar a barcelona per aprendre’l.

    https://drive.google.com/file/d/1qToCj25QaWiq_21s7FeQW3IUWWtMhRRx/view?usp=sharing

  6. Andrés Tomás Rico Says:

    Jo soc d ‘Almansa un poble d’Albacete per la qual cosa la meva llengua materna és el castellà.
    A més del castellà quan jo tenia cuatre anys vaig començar a anar a classes particulars d’anglès per què la meva mare considera el anglès una llengua fonamental per viatjar i comunicar-se amb altres. Fins i tot, jo estudiava anglès tant a la escola com a l’institut, vaig anar a classes de anglès fins el any passat.
    Quan jo vaig començar l’institut vaig començar a estudiar francès i vaig tenir molta sort amb la meva professora que tenia un nivell de francès igual que qualsevol francès, així que vaig ser un afortunat i vaig aprendre molt gramàtica y molt oralitat amb ella. De fet a 4º ESO, nosaltres vam fer un intercanvi amb un institut francès i l’experiència va ser increible.
    Abans de anar a estudiar a Barcelona, ja em agradava el català per que gairebé sempre estava veient Barça TV a casa meva i tota l’estona parlaban en català i em agradava bastant . A més, vull estudiar el català per poder coneixer millor la seva cultura i la seva gent ja que m’agradaria molt poder visc i treballar a Barcelona.
    https://drive.google.com/file/d/101IARVqZM6GH9E9bA-cOKQY_zGxSxqMQ/view

  7. Elodie Sanchez Says:

    Jo soc francesa, i per tant la meva llengua materna és el francès.
    La primera llengua que vaig estudiar és l’anglès als col·legis, a partir de la sisè (6ème). Considerada com la primera llengua del món, és molt important aprendre aquesta llengua per poder comunicar-se amb algú, viatjar, intercanviar i descobrir noves cultures. Al principi, vaig tenir molts problemes amb aquest idioma, a causa de la pronunciació. A partir del 13/14 anys, hem de triar l’aprenentatge d’una segona llengua (italià, espanyol o alemany). No tinc problemes per escollir, ja que els meus avis provenen d’Andalusia i el meu cognom és espanyol.
    Vaig agradar immediatament dels cursos gràcies als bons professors, però sobretot els intercanvis que teníem, moltes activitats per fer-ho en grup sobre la cultura d’aquest país, que tant és entretingut com gratificant. El meu aprenentatge d’aquestes dues llengües va continuar fins al batxillerat. Desafortunadament, crec que l’educació francesa no valora els idiomes i, per tant, deixem l’institut amb un nivell insuficient, especialment en anglès.
    Un cop a l’educació superior, per la meva carrera, l’ensenyament de llengües no era una de les meves assignatures. Així que, quan sabia que anava a començar un nou curs a Espanya, em va lamentar no haver tingut més temps per aprendre espanyol. Crec que m’hauria ajudat perquè la comunicació és encara bastant difícil.
    En qualsevol cas, crec que aprendre idiomes és essencial perquè ens permeten oferir experiències úniques, descobrir les tradicions i cultures fins ara desconegudes i, sobretot, millors oportunitats en el món laboral.

    https://drive.google.com/open?id=1pjQXDatSOTNyZbsFNnUgJmZB-5QLWL3O

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.