Biografies lingüístiques

Textos per a la sostenibilitat lingüística

Des 03 2018

Biografies lingüístiques dels alumnes del curs “Bàsic 2” (tarda_19/11-12/12 de 2018)

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

En els comentaris d’aquesta entrada, els alumnes del curs “Bàsic 2” (tarda_19/11-12/12 de 2018) expliquen les característiques particulars de les seves biografies lingüístiques. Concretament, ho fan amb un text d’entre 10 i 15 frases que exposa la seva experiència amb les llengües (contacte, aprenentatge, anècdotes…). Al final, hi incorporen l’enregistrament oral d’aquests textos. Ambdues activitats formen part de l’avaluació continuada del curs.


5 Comments

Nov 01 2018

Biografies lingüístiques dels alumnes del curs “Bàsic 2” (matí_22/10-14/11 de 2018)

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

En els comentaris d’aquesta entrada, els alumnes del curs “Bàsic 2” (matí_22/10-14/11 de 2018) expliquen les característiques particulars de les seves biografies lingüístiques. Concretament, ho fan amb un text d’entre 10 i 15 frases que exposa la seva experiència amb les llengües (contacte, aprenentatge, anècdotes…). Al final, hi incorporen l’enregistrament oral d’aquests textos. Ambdues activitats formen part de l’avaluació continuada del curs.


7 Comments

Oct 10 2014

Biografies lingüístiques dels alumnes del curs “Català de supervivència 2” (6/16 d’octubre de 2014)

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

 

En els comentaris d’aquesta entrada, els alumnes del curs “Català de supervivència 2” (6/16 d’octubre de 2014) expliquen les característiques particulars de les seves biografies lingüístiques. Concretament, ho fan amb un text d’entre 10 i 15 frases que exposa la seva experiència amb les llengües (contacte, aprenentatge, anècdotes…). Al final, hi incorporen l’enregistrament oral d’aquests textos. Ambdues activitats formen part de l’avaluació continuada del curs.


30 Comments

Oct 17 2012

Arturo Lonighi

Posted in General by Anna Serra Rodríguez |

Jo vaig néixer a Caracas, Veneçuela, el vint-i-nou de novembre de 1990. A Veneçuela es parla el castellà i per tant és el castellà la meva llengua mare. La meva mare és filla d’espanyols i el meu pare és fill d’italians. Amb el meu pare jo he après a parlar una mica d’italià perquè ell sempre parla amb els seus germans i amb el seu pare en italià, per això i perquè els últims anys he anat a Itàlia per veure la meva família, una vegada amb el meu germà.

Durant molts estius van anar a Veneçuela una part de la família de la meva mare que viuen als Estats Units, amb ells jo vaig aprendre a parla una mica d’anglès, i amb això més les classes d’anglès regulars de l’institut he après a parlar-lo molt bé.

Ara, estic estudiant català en un curs de la UAB per a la gent que ja parla una llengua romànica, m’ha servit molt perquè totes les meves classes del grau són en català i gràcies a aquest curs ara puc saber més del tema de la classe i no estic tan perdut en comparació amb els altres estudiants.

En un futur jo vull aprendre a parlar islandès perquè m’agrada Islàndia i la cultura islandesa, i estaria molt bé que si vaig a Islàndia, pugui parlar amb els habitants locals en islandès sense cap traductor.


4 Comments

Oct 16 2012

Ana Barros

Posted in General by Anna Serra Rodríguez |

A minha língua materna é o português e como tal o meu percurso linguístico começou no dia em que eu disse a primeira palavra, “vóvó”. Esta palavra é o diminutivo de avó. É a partir deste momento que eu começei a minha viagem pelo mundo das línguas, mundo esse que ainda é, em grande parte, desconhecido para mim.

A aprendizagem do português passou pelo contacto com a sociedade e com os meus pais, família e amigos. O conhecimento desta língua passou mais pelo convívio entre pessoas do que em aulas propriamente ditas, uma vez que antes mesmo de eu entrar na escola, já sabia expressar todos os desejos e necessidades. No entanto o ensino obrigatório, que em Portugal começa no 1º ano e acaba no 12º ano, influenciou a minha maneira de falar, escrever e entender o português. Com toda esta aprendizagem é notável que o português é a minha língua materna, não só por ser a língua da país onde eu nasci, mas sim porque consigo dominá-lo verbalmente e por escrito.

O português é falado em todos os continentes, na Europa é falado em Portugal, em África é falado em Cabo Verde, Moçambique, S. Tomé e Príncipe e Angola, na Ásia é falado em Macau e Timor Leste e por fim, no continente Americano é falado no Brasil. Apesar destes países terem como línguas oficiais ou segundas línguas o português, às vezes torna-se difícil algumas interpretações, uma vez que o distanciamento provoca alterações tanto na fonética como na escrita. Apesar disso, consigo afirmar que compreendo, na maioria, todas estas línguas derivadas do português.

O primeiro contacto com uma língua estrangeira foi com inglês, quando inicei os estudos do 5º ano de escolaridade. No início este novo idioma era completamente estranho para mim, mas depois, com a continuação dos estudos, tornou-se mecânico.

Apesar deste tempo todo de desenvolvimente do inglês, não posso dizer que é perfeito, mas dá para comunicar e ser entendida quase na perfeição.

A minha primeira experiência a sério com esta língua foi quando fui a Londres inserida num programa escolar. Fiquei alojada durante uma semana na casa de uma família de acolhimento e vi-me face a um novo desafio, apenas falar inglês com aquelas pessoas, uma vez que elas não sabiam falar outra língua. A prova foi superadauma vez que todos nos entendemos e foi uma semana incrível que eu nunca mais esquecerei.

Agora que cheguei aqui a Barcelona percebi que o inglês me ia acompanhar mais cinco meses porque a minha companheira de habitação é da República Checa e não percebe nem português nem espanhol, o que significa que o treino linguístico da minha segunda língua vai continuar.

Por motivos geográficos, desde cedo estive em contacto com o castelhano. Apesar desta pequena ligação, esta língua ainda não me é totalmente domidada. Consigo entender melhor do que falar, mas isto passa pela proximidade do castelhano com o português, sendo fácil o diálogo de duas pessoas destes países. No entanto isto nem sempre acontece. Tive que fazer uma apresentação em castelhano na faculdade a explicar a teoria de um autor sobre o processo de neolitização, já agora, estudo arqueologia, e durante a mesma repeti por inúmeras vezes a palavra “acredita” que em castelhano não existe. Apesar de eu dar a melhor entoação possível quando dizia esta palavra, a cara do professor e dos meus colegas enrugavam-se numa expressão de dúvida. No final da minha exposição do trabalho o professor perguntou-me, “Ana, acredita és lo mesmo que defende?” só aí é que eu percebi que apesar destas duas línguas terem raízem comuns mas nem toda a gramática é a mesma.

No que respeita ao castelhano, o meu está inserido na lista de línguas faladas e percebidas com alguma facilidade. Neste conjunto também se encontra o francês, uma vez que durante três anos o aprendi na escola. Actualmente está um pouco “enferrojado”, mas acredito que nesta minha estadia aqui em Barcelona irei conhecer colegas que estão igualmente de erasmus e que venham de países onde a língua oficial é o francês, ajudando-me a relembrá-lo.

Por fim vem o catalão, para mim ainda é um pouco complicado quando é falado muito rápido. Todas as minhas aulas na UAB são em catalão e, no geral, não encontro dificuldades em compreender o que os professores dizem, quanto à parte de me expressar, essa já é complicada. Não conheço muitas palavras em catalão, por isso é que ainda é um desafio falar este novo idioma.

Acho que ao longo da minha vida ainda vou aprender mais línguas, uma vez que as orientais são absolutamente desconhecidas para mim. A necessidade de expressão está sempre associada ao Homem, não apenas como meio de comunicação, mas como meio de expressão e de descoberta de novas culturas. Acho que todas as línguas devem ser conservadas e, acima de tudo, faladas, para compreendermos a diversidade cultural/linguística existente à face da terra.


24 Comments

Oct 16 2012

Helena Abadín Carcedo

Posted in General by Anna Serra Rodríguez |

Mi madre es burgalesa y yo he vivido prácticamente toda mi vida en un pequeño pueblo cerca de Burgos, Salas de los Infantes. Allí realicé mis estudios de primaria, secundaria y bachillerato. Así pues, como es de esperar, la lengua en que habitualmente me expreso es el castellano.

Con 14 años descubrí mi pasión por la lectura con Isabel Allende y con 15 quedé fascinada con las novelas de Zafón. Literatura en castellano, claro. Hasta que estudiando a Rosalía de Castro me pregunté: por qué estoy leyendo estos poemas en castellano cuando ella los escribió en Gallego. Esta pregunta surge de el hecho de que soy gallega y he escuchado a mi familia hablar en gallego desde que era pequeña.

Eu falo galego: O meu pai é galego e eu nacín fai 18 anos nun pobo de Pontevedra chamado Vilagarcía de Arousa. A lingua que, polo tanto, comecei a escoitar de pequena foi o galego. Estiven escolarizada en Vilanova de Arousa, pobo nativo de Valle-Inclán, só ata os 5 anos, polo que non me deu tempo a coñecer o idioma desde un punto de vista academico.

Para o meu, o galego ten un matiz cariñoso e familiar, quizá porque o asocio aos meus avós paternos e familiares. Nunha especie de pacto non escrito eles fálanme en galego, e eu adóitolles contestar en castelán. Pero desde o “incidente” con Rosalía suscíteme comezar a falalo e lelo de forma mais seria, porque considerei que me estaba perdendo moitas cousas.

Tivo que ver tamén nesta decisión o que barallase dúas opcións para realizar os meus estudos universitarios: Santiago e Barcelona.

Estic aprenent català: Vaig ser admesa en primer lloc a la UAB, i sense pensar-m’ho dues vegades vaig venir a matricular-me. Quan van començar les classes, els professors parlaven català, com que jo entenc el gallec i el castellà, i s’assemblen una mica al català, m’ha facilitat entendre les explicacions dels professors. Quan vaig començar a parlar amb els meus companys de classe, jo pensava que seria fàcil d’entendre’ls, però no vocalitzen i parlen molt ràpid i em costa seguir una conversa. Així doncs, em vaig apuntar a fer classes de català. No ha estat suficient amb els estudis de medicina i català, que m’he adonat que molta bibliografia que he de consultar està en anglès.

I have to practice my English: I’ve been studying English for several years. I’ve gone to practice in New York and Northern Ireland. It is a language for which I have no emotional attachment, but I need for my studies and to communicate abroad.


27 Comments

Oct 16 2012

Marta Martínez

Posted in General by Anna Serra Rodríguez |

Sóc espanyola, i com a tal, la meva llengua principal és el castellà. No obstant això, des de molt petita vaig sentir una gran atracció per les llengües i vaig començar amb l’anglès a l’escola a l’edat de set anys. Com que em va agradar molt, vaig prendre classes particulars durant més de deu anys, i vaig començar a traduir lletres de cançons i fer amics a l’estranger per aprendre més. Després, a l’edat de dotze anys, vaig començar amb el francès, i tot i que no em va agradar gaire en un principi, vaig acabar per fer-lo molt meu amb els pas dels anys.

Quan vaig acabar l’institut, vaig decidir estudiar el grau de traducció i interpretació i vaig millorar tot el que ja sabia. Vaig prendre l’anglès com a llengua principal, i francès i alemany com a secundàries.

A més a més, vaig anar un any als Estats Units amb la beca ISEP (a Asheville, a Carolina del Nord) i d’aquesta manera vaig establir i aprofundir en els aspects orals de la llengua. A més, em van proposar ser auxiliar de castellà i em va agradar molt.

És per aqueste motiu que, quan vaig acabar el grau, vaig anar a França un altre any i vaig ser auxiliar de llengua espanyola amb tres instituts a Lyon.

Ara es pot dir que parlo sense problemes tres llengües, però vull encara millorar el meu alemany i començar amb el català.

Quan vaig decidir venir a Catalunya per fer un màster, vaig dir-me que és essencial parlar bé el català, i és el que vull obtenir en alguns anys. Com a traductora i intèrpret, si vull treballar aquí serà necessari no només entendre’l (l’aspecte més fàcil de la llengua catalana per a algú que parla castellà) sinó també saber escriure’l i parlar-lo.

La passió per les llengües és alguna cosa molt especial, normalment propi de les persones curioses. És com un virus que no s’atura… Va amb tu sempre.


1 comentari

Oct 14 2012

Ángela Diaz

Posted in General by Anna Serra Rodríguez |

Desde petita, el contacto con distintas llenguas fue algo habitual para mí, en concreto… el contacto con otra lengua, el inglés. A partir de los 5 años empezó a ser actividad extraescolar, en aquel momento obligatorio de aprender aunque con la ayuda de una guitarra y uns quants jocs… la cosa era muy entretenida!!, y que a día de hoy se ha convertido en un salvavidas a la hora de cruzar las fronteras de nuestro país. A los 2 años de cantar y jugar con la llengua, empezó la ardua tarea de hacer deberes y atender clases particulares en las que no había escape de atención que valiese. Dicha profesora, una noia jove, disciplinada a la hora de dar las clases, pero tan comprensiva cuando el día anterior, algo se me había ocurrido hacer y los deberes no habían sido prioridad precisamente… una profesora didáctica que por desgracia en mi carrera he de contar con los dedos de una mano, pero las/los cuales dejan una emprenta imborrable, en mi caso hasta definen o más bien confirman mi vocación.

A pesar de no haber hecho todo el trabajo que debiera durante esos años, el siguiente paso supuso la inmersión en un país de lengua inglesa… dónde no había escapatoria alguna de charrar ( hablar) inglés como una loca.

Eso a su vez, me permitió conocer y convivir con gente que a día de hoy son de mis mejores amigos, y de los que aprendí a vivir fuera de casa, ya que me sacaban uns quants anys, o más bien a sobrevivir en aquellos años, y a crecer como persona, todo gracias al ¨aprenentatge de la llengua¨.

En bachiller, la elección de asignaturas optativas me hizo inmiscuirme en el aprendizaje de otra llengua, el francés en este caso. Complementé esas clases con la Alianza Francesa, encara que per poc temps, aunque los retazos de la llengua están presentes a pesar del paso de los años, siempre se puede recurrir a un viaje corto con los amigos para ir a ¨recordar el francés¨ a su tierra patria.

A día de hoy, el interés ha sido por el Català… ya que estamos en Catalunya… y disponemos de la facilidad de un curs de supervivència, que cuando se llama así…hacerlo no puede ser mala idea!! Jeje. Así que me dije… ¨vamos a ver cómo va eso y qué aprendemos¨ , el ¨miedo¨ inicial a posibles clases en català en el master… he de reconocer que también ayudó a dar el empujón, pero más que nada, el hecho de que si la gente habla en catalán… voy a intentar entenderlos sin tener que hacerles cambiar de llengua, porque a pesar de que sigo pensando que hay gente que no sabe respetar y decide hablar catalán, o francés o inglés… es decir, no lo limito al catalán ni mucho menos, he comprobado que la llengua catalana está muy arraigada, no es un segundo idioma, es una cultura, es una tradición, son palabras con forma, contenido y entonación distintas al castellano, una parte de la personalidad. Esto último no lo digo por decir, todo tiene su ¨intringulis¨… y a su origen me remito a continuación… 🙂

Yo nací en Asturias hace 24 años…siempre hablé castellano (o lo que yo consideraba como tal… que con el paso de los años y al salir fuera y conocer otra gente de distintas partes de España… pareció no serlo tanto…) . Este año comencé mi aventura en Irlanda, con 7 meses de prácticas allí, dónde conocí un montón de gente, a cada cual más amable y genial!! Fue sin duda una experiencia increible… y allí conocí a dos personajes peculiares, uno madrileño y otro valencià… a cada cual más elemento!!! Ellos se convirtieron en mi familia allí junto con 2 chiquillas irlandesas con las que vivía.

Hablando con ellos en ¨castellano¨… no me entendían muchas cosas, a lo que no respondí con una sonrisa precisamente… me extrañaba tanto que no entendieran ¨prestoso¨, ¨prao¨… ¿qué pasaba conmigo o con ellos, que hacía que aquello no cuadrase? Bien, pues era el asturiano que desde pequeña hablé sin saberlo y que a pesar de no ser el Bable (Llingua ¨oficial¨ de Asturias) era un dialecto y bastante distinto…y casualmente, algunas de las palabras que no entendían, como ¨prestoso¨, eran palabras a las que recurría muchísimo por tener para mí un significado especial, que mezcla el gusto, la comodidad y la alegría que algo o una situación me produce. Una mezcla de 3 significados en una palabra, que en castellano no podría encontrar… Esto y el encontrar otra personita muy especial para mí, una chiquilla Portuguesa en mi año Erasmus en Gales, que tan buena amiga es hoy en día, y que al hablar con ella, aprendió más asturiano que castellano, que ya sabía por tener una casa en Alicante, y de la que yo aprendí palabras en portugués, palabras con significado único al igual que ese ¨prestoso¨ del asturiano… palabras como ¨brillosinha¨( con errores ortográficos seguro…) pero que se quedó grabada en mi mente porque venía a tener algo así como un significado mágico… radiante pero de personalidad… en algo así se tradujo… sencillamente genial…

Ya no es solo la llegua, es lo que te comunica esa llengua diferente, es el dónde te lleva, es el dónde permite meterte e integrarte al momento porque no deja de facilitarte la comunicación con el resto de personas.

En el curso de catalán además, gracias a encontrar a otra de esas maravillas de profesores/as, la integración de llengua, cultura y aprendizaje de lo más diverso, es exponencial… y cuando acabe este curso, haré uso de los materiales de los que disponemos para poco a poco ganar alguna palabra que me facilite decir de forma … más personal, lo que quiero expresar, y que en oído de alguna persona, esas palabras suenen como suenan palabras del asturiano en mis oidos cuando las pronuncia otra persona, que les ¨preste¨ tanto escucharlas como a mí me presta decirlas y que perciban al máximo lo que quiero transmitir con mis palabras, además de con la expresión corporal o gestual, que desde mi punto de vista, hacen la combinación perfecta!!

Un sentido gracias/gràcies/gracies/thank you/ merci/obrigado a todas las personas que me enseñaron retazos o mucho más que retazos de su llengua natal y que tan bien me han hecho y me hacen y espero que me sigan haciendo!!!


No hi ha comentaris

Mar 09 2011

Paola Ochoa

Posted in General by Andreu Ayats Bancells |

3 Comments

Des 23 2009

Marco Pasqualini

Posted in General by 1234490 |

Hola! Em dic Marco, sóc italià i la meva passió… són les llengües!

Com és freqüent a Itàlia, vaig començar a estudiar els idiomes bastant tard. El meu primer contacte va ser amb l’anglès. Però el verdader moment on vaig conèixer l’importància de parlar una llengua estrangera va ser a onze anys, quan vaig marxar tres setmanes a Anglaterra per fer un curs d’estiu. Allà vaig conèixer molta gent de tot el món, i l’anglès va ser un dels mitjans per descobrir tot un món diferent.

La segona llengua que vaig estudiar va ser el francès. Em vaig enamorar d’aquest idioma, de la seva fonètica i també de la seva gramàtica – tot i que podria semblar molt estrany – però la gramàtica pot ser un joc: jugar amb les regles pot ser molt divertit. I la grafia també contribueix a fer aquesta llengua bonica: els accents freqüents són com notes de una musica dolça.

El meu amor i la passió pel francès m’ha fet aconseguir un nivell molt bo. Els francesos sempre em demanen veure el meu carnet d’identitat perquè creuen que sóc francès. També vaig treballar com a professor de francès a Milà i per això he pogut descobrir el plaer de transmetre la meva passió als altres.

Amb aquestes bases, i amb l’ajuda del llatí (i també del milanès, que parlo gràcies als meus majors!), vaig escollir començar a estudiar el castellà.

Vaig fer un curs de tres setmanes a una escola de llengües i vaig veure que si es parlen dos llengües romàniques és molt fàcil aprendre’n d’altres! Quan vaig arribar a Barcelona la decisió estava presa: ara, català! Com podia entendre una societat, en la que havia de viure, sense parlar la seva llengua? La gent que ve a Catalunya tendeix a excloure la possibilitat d’estudiar el català: “tothom parla castellà”! Aquest raonament em sembla molt superficial. Abans tot, el català és la novena llengua més parlada a Europa i, des de 2006, és una llengua oficial de la Unió europea. A més, és molt fàcil si es parlen altres llengües romàniques i el seu aprenentatge contribueix a fe l’estudi d’altres idiomes que venen del llatí.

Per tant, segons la meva experiència, us donaré dos consells:

  • Apreneu les llengües que us agraden, i no us baseu només en el numero de persones que les parlen. Totes les llengües son útils!
  • Si parleu unes llengües romàniques, intenteu aprendre’n més. Amb dos llengües que venen del llatí, podeu aprendre totes les llengües romàniques molt fàcilment!

1 comentari

Next »