De Bibliothecis: Conversa amb David Jou i Mirabent

david-jouweb

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és doctor en Ciències Físiques i catedràtic de Física de la Matèria Condensada en la UAB. També és protagonista d’una àmplia tasca de divulgació científica, com autor tant d’assaigs com d’obres poètiques. Entre els diferents guardons de recerca rebuts destaquen el premi Rei Joan Carles I (1986), la medalla Narcís Monturiol (1991) i el premi Ciutat de Barcelona (1993).

Científic, professor, escriptor, poeta i traductor… David Jou és tot un símbol de la connexió entre ciència, literatura i religió. I així ho transmet mitjançant la seva extensa obra divulgativa.

Li he de dir que tenir al davant al traductor de Stephen Hawking impressiona una mica. Què li va semblar aquella experiència?
Va ser una vivència molt interessant. Recordo especialment la seva visita a l’Autònoma el 28 d’octubre de 1988. Va venir moltíssima gent… va sacsejar la universitat.

Vostè també és poeta. Quants llibres de poesia ha escrit?
De poesia en tinc vint-i-sis. I, en total, entre assaig, ciència, llibres de text i de poesia he escrit una cinquantena.

Està en aquests moments escrivint algun llibre?
Sí, efectivament, estic fent un de poesia que tracta del Cristianisme, el Judaisme i l’Islam. Em va semblar oportú fer-ho perquè és l’any literari de Ramon Llull. I el fet de pensar en Llull i el seu Llibre del gentil i dels tres savis em va inspirar per escriure els poemes que em faltaven i acabar de donar forma a aquesta obra.

El podrem veure aviat?
Sí, segurament cap al novembre. Ja està enviat a l’editor.

Quin llibre està llegint ara mateix?
En connexió amb aquest tema, doncs un llibre sobre l’Islam d’un professor francès. Volia documentar-me el millor possible sobre temes relacionats tant amb el judaisme com amb l’Islam, ja que els conec molt menys que el Cristianisme. Ho trobo molt interessant i és una manera d’intentar comprendre aquestes cultures.

Pot destacar dos autors? Em refereixo a dues persones essencials entre moltes d’altres, des del seu punt de vista.
Per a mi Goethe i Plató han estat molt importants. M’han obert un nou món i m’han estructurat la manera de ser o, millor dit, de voler ser. Goethe representa l’aventura, la curiositat universal per la ciència, per la literatura, pel teatre i per la política… mentre que Plató era la indagació total del món fins arribar a la cosmologia, preguntant-se per la justícia, l’amor, el bé, l’organització de la societat, la república… tantes coses que en el seu moment em van impressionar molt. Més que Aristòtil em tocaven molt més d’a prop els diàlegs de Plató. Són lectures de quan estudiava. Pel que fa al món de la literatura catalana, Pla i Espriu són els que més m’han influït.

El llibre més preuat de la seva biblioteca personal seria de Goethe o de Plató?
Hi hauríem d’afegir la Bíblia i el clàssics en general. Després no ha de faltar Goethe, Plató, Pla i Espriu. Per a mi això seria una petita biblioteca ideal. Però, ara tinc a casa tota la Bernat Metge. Una de les coses que vull fer quan plegui d’aquí és llegir d’una vegada tota aquesta col·lecció i també agafar sistemàticament diversos autors i aprofundir en les lectures… em fa molta il·lusió.

Què li manca o què necessita la seva biblioteca personal per que sigui ideal?
Em resulta molt difícil dir-ho. Ara estic centrat en la Bernat Metge.

Llavors… es considera satisfet de la seva biblioteca?
Sí, té força cosa. Potser el que necessitaria serien les novetats que vagin sortint a partir d’ara… sobretot de temes científics. En els últims 10 o 15 anys s’han descobert coses que han canviat completament el panorama, sobre tot en el camp de la física i biologia, que són els que més segueixo. Aquí sí que sens que si deixes la biblioteca sense actualitzar et poden faltar coses que afectin realment als fonaments.

Quin creu que és el seu millor lloc per llegir?
Qualsevol lloc.

Qualsevol lloc és bo?
Sí. Jo llegeixo en el tren, en els bars, en els restaurants, en la biblioteca, a casa… a tot arreu. M’abstrec molt del món exterior… cosa que és una mica perillosa quan creues un carrer. Tinc experiències gairebé letals del problema que suposa abstreure’s massa.

Llibre de paper o llibre electrònic?
Jo prefereixo el de paper. M’he fet i he viscut entre llibres de paper. Admiro molt les possibilitat que dóna el llibre electrònic, és comodíssim, però jo continuo enganxat al paper.

En té un, però, de lector digital?
No el tinc jo, però l’he fet servir. És una comoditat enorme poder portar 30 llibres quan vas de viatge. És extraordinari, ho reconec. I em rendeixo davant d’aquesta evidència… però estimo més el paper.

Tornant als llibres de paper, que són els que més utilitza, els subratlla quan els llegeix?
En els que són veritablement meus i són de treball faig petites notes al marge i en vertical per assenyalar les línies que m’han interessat. Crec que és menys agressiu que subratllar.

I com marca les pàgines? Té punt de llibre? Doblega algun full?
Utilitzo punt de llibre. Doblegar em van dir de petit que no ho fes, i he fet cas. Els punts, però, poden ser de lo més variat: entrades de cinema, bitllets de viatge, fulles d’arbre… tota una mena de botànica i de records que van fent de punt de llibre.

Marques de la vida, no?
Sí, efectivament. A vegades ho faig expressament. Així, quan tornes a obrir aquell llibre trobes una petita peça que et connecta aquella pàgina amb un detall de la teva vida. Et pot portar emocions fortes que em desvetllen poesia, que és una de les coses que més m’interessen.

Doctor Jou, quina és la biblioteca més freqüentada per vostè dintre del campus de la Universitat?
N’hi ha dues biblioteques que m’han impressionat molt en la vida: la de Sitges –de la qual la meva mare va ser bibliotecària durant 50 anys—i la de la facultat de Ciències. També la presència del Fons d’Història i Filosofia de la Ciència del doctor Manuel García Doncel, que va donar a la biblioteca de Ciències fa ja uns quants anys. Són les que més he freqüentat i també les que més empremta m’han deixat.

Com a sitgetà, com va influir en vostè la biblioteca del seu poble?
Quan jo vaig néixer la meva mare ja era bibliotecària a Sitges. Quan sortia de l’escola anava a la biblioteca de la mare, també passava allà part de les vacances… era com casa meva. El fet de créixer sempre envoltat de llibres i d’anar mirant títols que no entenia em va marcar molt.

Quin paper creu que han de jugar actualment les biblioteques?
El fet que més ha canviat des de l’època que jo utilitzava les biblioteques és l’oferta digital. És una comoditat immensa poder consultar des del despatx i en qualsevol moment articles de moltes revistes, poder-los imprimir, comparar o enviar. Això ha fet que ara vagi menys a la biblioteca, però segueixo anant-hi a buscar llibres, i no tant per les revistes.

Per tant, podríem parlar de llibres de paper… però de revista electrònica?
Si, seria una bona definició.

Quina valoració fa de les biblioteques de la UAB, especialment de la de Ciència i Tecnologia que és la que més freqüenta dins el campus… i per suposat de la resta de biblioteques, que segur també utilitza.
En faig una bona valoració. El personal és molt competent i posa molta il·lusió. Per exemple, ho dic per les exposicions de llibres que van fent sobre temes molt diversos. Cada dia, quan entro a la facultat de Ciències, passo per davant la biblioteca i realment hi ha estímuls molt variats que van canviant cada mes… i saps que, darrera d’això, hi ha un gran esforç. Com a crítica podria dir que, a vegades, hi ha algunes revistes electròniques d’editorials que m’interessaria consultar i no les tenen per manca de recursos suficients. Destacaria això, que les biblioteques tinguessin uns fons raonables que m’agradaria fossin més amples. Però l’assistència que ens donen és molt útil perquè tot el que demanem els docents es procura comprar el més aviat possible, amb un personal que té molta vocació de servei.

Servei de Biblioteques
Universitat Autònoma de Barcelona
[entrevista realitzada per l’equip de UAB Campus Mèdia,  juny de 2016]

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.