Col·leccions singulars / Anglada de Ferrer, Lluís M.

Un llibre singular en el nostre paisatge: les col·leccions a les biblioteques de la UAB –

El títol de l’obra és significatiu perquè no pretén parlar de les col·leccions de la Biblioteca de la UAB ni dels materials especials que conserva. És la funció de col·leccionar que exerceixen les biblioteques allò que fa l’obra singular, en el sentit d’excepcional o digne de ser llegida…

Colsing1

La biblioteconomia és una tècnica amb diverses branques que no han crescut per igual a tots els països. Lògic però no obvi. Al nostre país les aportacions teòriques i pràctiques sobre edificis de biblioteca han aparegut després d’una intensa etapa de construcció de biblioteques (públiques i universitàries). Si busquem bibliografia sobre gestió de col·leccions ens costarà de trobar-ne i aquest és un dèficit important de les nostres biblioteques. A les universitats, les col·leccions bibliogràfiques s’han fet sovint per al·luvió (la descripció és de Dolors Lamarca), és a dir, per acumulació desordenada i no planificada de documents. Sabut és que una de les diferències entre la praxi bibliotecària anglosaxona i l’europea és el menor grau d’intervenció dels bibliotecaris europeus en la tria dels documents que s’integren a la biblioteca.

Col·leccionar (és a dir, construir col·leccions) és una de les funcions bàsiques de les biblioteques. És una característica de les nostres biblioteques el tenir col·leccions patrimonials abundants i haver patit una migradesa de recursos per a adquisicions que no es comença a pal·liar fins finals dels anys 80, principis dels 90 del segle passat. En aquest context, la modernització de la professió va passar per una minimització de la importància del col·leccionar i dels documents obsolets. Alhora vam posar l’accent en l’accés i en els documents ‘moderns’.

Però col·leccionar és un tret fonamental de la biblioteca, i, concretament de la biblioteca de recerca. Recollir, conservar, completar, documentar, classificar… totes aquestes són operacions anteriors a difondre. Per això és especialment interessant el llibre que ressenyem que tracta justament això: de la gestió de les col·leccions. El títol de l’obra és significatiu perquè no es pretén parlar de les col·leccions de la Biblioteca de la UAB ni dels materials especials que aquesta conserva. El concepte de col·leccions singulars és singular en si mateix i amb ell els coordinadors han trobat l’ocasió de parlar sobre com les biblioteques de la UAB exerceixen aquesta funció: la de col·leccionar. Això converteix l’obra en singular, en el sentit d’excepcional i digne de ser llegida o fullejada.

L’obra són un seguit de capítols, cada un d’ells amb autors diferents, coordinat per Carmen Farré Fiol i Joan Gómez Escofet -les persones que signen el capítol introductori- que descriu de forma resumida i interessant els fons bibliogràfics de la UAB i on es fa la declaració d’intencions següent: “Perquè tots aquests fons [bibliogràfics] siguin coherents i serveixin la comunitat universitària, cal seguir unes pautes: què és el que volem i què hi ha d’haver a les biblioteques. Per aquest motiu es va redactar el Pla General de la Col·lecció del Servei de Biblioteques i després cada una de les biblioteques va redactar el seu propi pla sobre les temàtiques que li eren pròpies. A partir d’aquí, sempre que s’ha cregut convenient, s’han redactat plans sectorials o temàtics per matèries molt concretes o per tipus de documents”.

El llibre és una explicació de què han fet les biblioteques de la UAB per tenir un pla de col·lecció en matèries que els eren pròpies o quan els materials ho justificaven. Sota aquest prisma podem classificar els diferents capítols de l’obra en:

  • Els que parlen de fons especials, sovint donacions o compres de col·leccions de col·leccionistes (perdoneu la redundància), entre els quals s’hi troben: la Biblioteca Econòmica Carandell, el Fons Marca de revistes, la documentació sobre la Unió Europea i els arxius de personalitats que aquestes han cedit a la UAB.

  • Els que exposen els plans especials de biblioteques determinades, entre els quals trobarem els fons de reserva, els de la Biblioteca de Ciències i Tecnologia per a la història de la ciència i la història de la informàtica, la col·lecció d’història de la veterinària, la documentació geogràfica i el fons de l’Àsia Oriental de la Biblioteca d’Humanitats, l’hemeroteca general i el fons del Centre Documental de la Comunicació (Cedoc) de la Biblioteca de Comunicació, el fons d’estadístiques de la Biblioteca de Ciències Socials.

  • Els que tracten fons més transversals com els dedicats als Arxius de la ciència, a les revistes científiques editades per la Universitat, als fons audiovisuals i, finalment, la col·lecció digital de la Biblioteca (a la que l’any 2009 s’ha va destinar el 68 % del total de recursos destinats a compres).

L’obra, una mica desigual degut a la voluntat de no cenyir-se només a un tipus de col·leccions i a la d’incloure qualsevol col·lecció ‘no convencional’ o singular, es completa amb un índex d’il·lustracions, un d’autors i amb la versió anglesa dels textos.

CobertaColSingulars

La lectura d’aquesta obra em condueix a les reflexions següents:

    •  La importància ja al·ludida de la funció‘col·leccionar’, funció que exerceix la biblioteca universitària per ser de recerca i la pública per ser memòria del ‘local’. Funció important a la que hem dedicat potser poca atenció darrera la necessitat / moda de ser ‘moderns’. Massa sovint la biblioteca ha volgut presentar als usuaris les seves col·leccions com a fons actuals, fent que es desentenguessin d’obres ‘obsoletes’ però molt rellevants per als investigadors del passat.

    • La importància dels col·leccionistes i els seus donatius. Aquests solen ser persones fascinades per un tema que recullen una informació determinada. Al final de la seva vida, aquestes col·leccions a les que han dedicat tant de temps (i diners) poden malmetre’s perfectament si no troben un destinatari adequat, i aquest ha de ser una institució. La universitat –com ho demostra el cas de la UAB, però no només de la UAB- és es millor destinatari per a col·leccions especials, i la creació de fundacions específiques destinades a l’obra d’un autor i hostatjades a la ciutat on ve néixer o viure s’han mostrat repetidament fracassos ben intencionats.

  •  La relació que hores d’ara hauria de ser obvia entre col·leccions especials i digitalització. La facilitat actual d’accedir a les obres més corrents està donant un relleu especial a les obres més úniques. Així està passant als països més avançats i també en el marc del CBUC (vegeu, dins el CCUC, el filtre “Col·leccions especials i fons personals” a: http://ccuc.cbuc.cat/search~S26*cat). La digitalització d’aquests materials permet avui fer-ne una difusió impensable fa només alguns anys enrere).

 

Les biblioteques universitàries espanyoles són -paradoxalment- àgrafes. Fins i tot hi ha poques obres que parlin de la seva història (les que conec són tesis doctorals: la de Ramón Rodríguez de la biblioteca de la Universitat d’Oviedo, la de Marta Torres de la de la Complutense i la de José Gómez Hernández per la de Múrcia, aquesta per a un període més recent). Val la pena ressenyar l’obra col·lectiva “La Biblioteca de la Universitat de Barcelona” (Barcelona: UB, 1994) dins la qual destaca el capítol ‘Les biblioteques de la Universitat de Barcelona des del període de la Universitat Autònoma fins als nostres dies’ escrit per Pilar Llopart i Dolors Lamarca.

Les Biblioteques de la UAB no participen en cap cas d’aquesta tradició àgrafa. Han publicat ininterrompudament la memòria anual des de l’any 1988 (accessible en format digital des del 2001), memòries que seran indispensables per documentar la història més recent de les biblioteques universitàries. Ara, l’obra que hem comentat s’afegeix a aquesta bona pràctica d’explicar el que es fa, sense massa pretensions teòriques, però amb sinceritat i professionalitat. Volent que l’experiència pròpia ajudi als demés. Un llibre singular ni que fos per això.

Post scriptum. Amb aquesta ressenya feta llegeixo l’informe de Rick Anderson, “Can’t Buy Us Love: The Declining Importance of Library Books and the Rising Importance of Special Collections” (Ithaka S+R Issue Briefs; 1. August, 2013. http://www.sr.ithaka.org/blog-individual/cant-buy-us-love-rick-anderson-kicks-new-ithaka-sr-issue-briefs-series). Aquí s’expressa de nou la idea que jo havia vist abans entres els escrits de Lorncan Dempsey i que és

“We have failed to prepare for the emergence of a reality in which our very role as brokers, curators, and organizers has itself been fundamentally undermined. In other words, the gap that should most concern us in research libraries today is not the one that lies between physical and online documents, but the one that lies between commodity and non-commodity documents…What the world needs research libraries to do now—and this need is both powerful and growing”

El que Anderson proposa a les biblioteques que vulguin ser de recerca és que prestin atenció a les seves col·leccions singulars.

 

Lluís M. Anglada i de Ferrer
Comissió de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)
@lluisanglada

Font : Blok de bid

Deixa un comentari

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.