• Perquè són problemàtiques les votacions amb més de dues opcions?
  • Perquè no n'hi ha prou amb demanar a cada votant la seva opció més preferida?
  • Sabies que Ramon Llull ja es va ocupar d'aquest problema en el segle XIII, i que el seu punt de vista és encara de molta actualitat?
  • Com es pot fer per arribar a una decisió col·lectiva encertada?
  • Quina és la lògica de la regla de D'Hondt?
  • És tan dolenta com diuen?
  • Quines alternatives hi ha?

Aquesta web pretén donar respostes entenedores i raonades a aquestes i altres qüestions sobre els mètodes de votació i elecció. La seva principal finalitat és conscienciar el lector que (1) alguns procediments bastant comuns poden donar resultats molt desencertats; i que (2) hi ha altres procediments que permeten fer-ho millor.

Els continguts d’aquesta web fan referència a dos problemes diferents. D’una banda, tenim el problema de decidir col·lectivament entre diverses opcions, com és el cas d’un referèndum o de les decisions d’una junta. D’altra banda, tenim el problema de representar, és a dir, de formar un òrgan representatiu, com ara un parlament o un claustre universitari. La diferència entre ambdós problemes és que en el segon cas no es tracta d’elegir els candidats més destacats, sinó els que millor representin a tot l’electorat.

La major part dels continguts d’aquesta web no utilitzen més que eines molt elementals. A banda de les quatre operacions bàsiques de l’aritmètica, és essencial, això sí, l’esperit crític i el raonament lògic. No es tracta de creure’s les coses perquè sí, sinó d’argumentar-les amb rigor i honestedat. Ocasionalment podríem entrar en aspectes més tècnics, en el qual cas ja avisarem al respecte. ❀

 

Rosa Camps i Xavier Mora
Departament de Matemàtiques, Universitat Autònoma de Barcelona