Avaluació del mòdul 55

L’últim mòdul del Postgrau ha sigut amb l’Enric Serra que ens ha tornat a fer reflexionar sobre les eines 2.0 que tenim a l’abast per tal de poder utilitzar-les a les nostres futures classes de català. És una manera d’estar actualitzat digitalment, a més, utilitzar aquestes noves dinàmiques 2.0 poden ser un instintiu de motivació extra per a l’alumnat.

Així doncs, l’activitat que enllaço a continuació és una adaptació d’un exercici del llibre de text Veus 2 amb eines 2.0 com són el Google Calendar, el Doodle i l’ús de l’Screenr (portal per a realitzar tutorials).

Avaluació M55

Sessions de B1

A continuació us presentaré dues sessions que vaig fer amb la Pilar amb grup de B1 l’horari del qual està prou bé, dues hores a mig matí; de dos quarts de dotze a dos quarts d’una. A l’aula hi ha uns 20 alumnes, deu n’hi do. La professora em presenta, i sec a primera fila en una punta de l’aula. Les cadires estan col·locades en forma de U amb algunes cadires més al centre. Sembla que dues hores siguin molt, però passen volant i no hi ha temps a fer massa cosa, en uns instants, però ja participo de la classe contestant qualsevol dubte dels alumnes.

a) Inici: La professora pregunta el dia i l’hora als alumnes mentre tothom va arribant.

b) Correcció deures: Llegeixen en veu alta uns textos que havien de fer de deures, no tothom els ha fet, però qui els ha fet el llegeix amb il·lusió per mostrar a la resta de la classe que ha fet feina i de passada ens explica “què fa un dia quotidià”. Estan treballant el present.

c) Activitat 1 (s’endú bona part de l’estona de classe):

Es col·loquen en grups de quatre, movent les cadires, per això és bo que a l’aula no cal que hi hagi taules, així afavoreix la mobilitat constant per realitzar diferents exercicis. Una manera de dinamitzar les sessions. Cada grup té unes cartes plastificades amb diferents verbs, es reparteixen entre els del grup i un es queda sense. Aquesta ha de descriure una acció quotidiana. A mida que va dient verbs, els seus companys, si el tenen escrit en una d’aquestes cartes, l’haurà de destapar.

Aquesta dinàmica funciona molt bé, és oral i tothom hi pot participar tingui més o menys nivell. És interessant perquè s’ajuden entre tots.

Cal comentar que és un B1 i això fa que els nivells dels alumnes siguin molt diferents. Ja sigui pel nivell de coneixement de la llengua com pel que fa el funcionament de les classes; les dinàmiques, els torns de paraula, la confiança entre els companys… Per això hi ha actituds molt diferenciades, fet que, al B2 ja es va anivellant. En aquest cas, doncs, ens trobem amb un pakistanès que no sap llegir el nostre alfabet o bé encara no identifica la paraula amb el seu significat. Per això la professora li dóna unes cartes plastificades amb dibuixos de diferents accions. D’aquesta manera pot participar en la dinàmica sense haver de saber cada paraula.

d) Activitat 2: Llegeixen un text en veu alta, de deures hauran de contestar les preguntes (comprensió lectora) que hi ha darrera del mateix full.

Motivació: Aquesta activitat no és massa motivant, l’únic que fan és acabar de completar les frases que hi ha darrera del text. Es podria contestar sense saber massa de què va el text. Tot i així uns el contesten de seguida i ja tenen els deures fets. Com hem dit, els nivells del d’un B1 són molt diferenciats.

En teoria no hi havia més activitats planejades, per tant, entenem que s’ha pogut fer tot allò previst. El joc, que és el que ha durat més de la classe, ha sigut força participatiu, els alumnes estaven motivats. Les instruccions eren clares, com que era un joc oral, a vegades se’ls escapen els comentaris en la seva llengua -majoritàriament en castellà-.

Parlar o no en la llengua inicial a les classes. Aquest és un debat que hem tingut al Postgrau, per una banda, és positiu perquè els comentaris que fan estan relacionats amb l’exercici i d’aquesta manera poden entendre millor la dinàmica. S’ho expliquen entre ells. Per altra banda, no és bo que parlin en la seva L1 en cada moment ja que l’aula és un espai per practicar la L2. Així doncs, permetre que facin comentaris amb la seva llengua és positiu, però sense abusar. Si volen explicar alguna cosa que els hi ha passat, fer preguntes, donar explicacions, és bo que ho facin en català.

Veiem la presentació de l’altra sessió amb aquest mateix grup:

a) Inici: Què teniu a la nevera? (s’ho havien de preparar a casa prèviament)

Estratègia: anar escrivint a la pissarra el vocabulari que van dient perquè vegin com s’escriu i així anar ampliant vocabulari. També l’utilitzaran durant la resta de sessió)

– És una mica repetitiu que cada alumne digui una tirallonga d’aliments, estaria bé pensar una altra manera més dinàmica de realitzar l’activitat.

– Repassen els establiments on es compren els productes

Motivació: un tema no sempre motiva de la mateixa manera a tots els alumnes. En aquest sentit veiem alguns alumnes que no tenen el costum d’anar a comprar massa i que el tema no els motiva gaire, per tant, tampoc participen ni s’ esforcen massa.

b) Activitat 1: La Pilar reparteix la imatge d’un aliment a cadascú i els hi diu el nom corresponent. A continuació cada alumne presenta l’aliment que li ha tocat a la resta de la classe. Seguidament cadascú haurà d’escriure a la seva llibreta el nom de tots els aliments que recordi. Finalment, la professora recollirà les imatges i les anirà presentant una per una tot fent una definició. Així els alumnes veuen quins aliments no han recordat.

Estratègia: n’hi ha que acaben ràpidament, així que els diu que afegeixin els articles als aliments que han escrit.

Motivació: malgrat es parli d’aliments, que pot ser poc motivant per a alguns, en aquest cas la motivació rau en la memorització, un repte igual per a tots, i de passada, aprenen el nom d’alguns aliments.

 c) Activitat 2: Exercici oral del llibre sobre els envasos per parelles. Usen l’estructura “Jo voldria …” i l’acaben amb el nom de l’envàs que hi ha al llibre. Només practiquen l’estructura.

d) Activitat 3: La Pilar distribueix els alumnes per grups, ho fa de manera que quedin equilibrats -potser es podria buscar una dinàmica per crear grups-. Després reparteix una revista real d’un supermercat. Cada alumne ha fa una llista de 5 productes que voldria comprar. Després preguntaran al grup “A quant va el producte que han escrit ?La resta del grup, com que té la mateixa revista, podran veure el preu i contestar-li.

Motivació: No hi ha una incògnita, una motivació per descobrir quant val el producte ja que quan han fet la llista dels productes el preu ja hi era. Potser caldria adequar les revistes, unes que no tinguin preu i les altres sí.

Dificultat: A les revistes hi ha el nom específic de cada producte, massa llarg i massa complicat per a alguns. Per exemple: “cafè molt natural”. Per un B1 potser és massa complicat, potser es podria esborrar les especificacions dels productes.

Estratègia: Alguns grups han acabat de seguida, han fet una activitat extra del llibre.

També cal dir que amb aquesta activitat han pogut repassar els números.

 e) Final de  la classe: La Pilar els pregunta què compraran al cap de setmana; està bé per tancar la sessió però, altre cop, és fer llistat d’aliments, cosa que ja han fet bastant durant tota la sessió.

Diari de pràctiques (2): Cap a les aules!

El centre de Nou Barris és un dels centres del CPNL de Barcelona més petits. Ben a prop de la Meridiana, trobem un edifici blanc i acollidor, on hi ha els despatxos dels professors, sala de professors i taulell d’atenció al públic. Per anar a les aules cal sortir a fora i entrar en un altre edifici del costat. Al passadís hi trobem diferents mapes del món i del territori de parla catalana, com també una petita mostra de la vida i les obres de Salvador Espriu. Aquest passadís ens porta a les quatre aules on es fan les classes.

Cada aula té la mateixa distribució, amb una pissarra en una banda i just a l’altra banda un bon finestral. Les altres dues parets blanques tenen un toc de color amb algun mapa del món, alguns exercicis dels alumnes (presentacions amb fotos seves), verbs conjugats… Mínimament personalitzat, no del tot ja que per a la mateixa aula hi passen diversos grups. Cal dir, també, que a cada porta, a la part interior, hi ha un cartell que hi posa: “Si us plau, parla en català”, tot i que en alguns casos passi una mica desapercebut…

Com hem dit, el centre és petit, concretament la feina de docent la realitzen 7 professors. Imparteixen quasi tots els nivells: el bàsic, l’elemental, l’intermedi i el de suficiència; el nivell inicial i el nivell superior -nivell D- en aquests moments, no l’imparteixen. La manca d’aquest nivell inicial fa que en els cursos de bàsic 1 hi hagi, normalment, bastanta diferència de nivells de català entre els alumnes. Fet que s’estabilitza quan els alumnes passen al bàsic 2.

Les primeres classes que veuré seran del B1 (bàsic 1, és a dir el nivell A del MECR)

nivells cpnl

Diari de pràctiques (1)

Què tenen en comú una dona russa, un noi italià, una parella de Sevilla, un noi de la República Dominicana, un home pakistanès i una noia basca? Una gran motivació per aprendre català. Una motivació que la posen en pràctica als cursos que ofereix el CPNL, concretament al districte de Nou Barris, al barri de Porta. Aquest serà el centre on realitzaré les pràctiques del Postgrau, per fi, podré veure en acció tots els mecanismes que cal activar perquè una classe d’adults d’ L2 funcioni.

Nou Barris és un districte de Barcelona situat a la part nord de la ciutat, separat de Sant Andreu per la Meridiana, i tocant, per la part nord, a Collserola. Va ser un barri d’acollida d’obrers als anys 60 i actualment, com la resta de Barcelona en general, és un barri d’acollida de nouvinguts de la segona onada migratòria. Els habitants amb nacionalitat sud americana és la més nombrosa, fet que es reflecteix a les aules de català.

La meva primera part de les pràctiques consisteix en introduir-me dins del centre i veure el funcionament de les activitats que s’hi duen a terme. Per tant, la primera prova a passar ha sigut arribar al CNPL de Nou Barris, per una noia desorientada que ve d’una ciutat no gaire gran a vegades pot arribar a ser una gran gimcana. Però bé, primera prova ha estat superada i la Roser, la delegada de Nou Barris, m’ha acollit molt amablement. M’ha presentat el personal que hi havia per allà, alguna professora, la noia que s’encarrega de realitzar activitats de dinamització lingüística, la dona de fer feines… en definitiva, un món de dones!

El centre s’encarrega d’organitzar cursos de diferents nivells per a qui ho demani, ja sigui d’acolliment lingüístic, és a dir, cursos inicials i bàsics, com també de nivells superiors. Per tal de seguir un mateix model a les classes, les professores utilitzen un material creat pel mateix CPNL de Barcelona. Després cada professora hi posa el seu toc de gràcia o ho adapta depenent del funcionament dels grups.

També realitzen formació específica, cursos adaptats a diferents àmbits, normalment creen vincles amb empreses per tal de formar treballadors concrets, per exemple, dirigit als xinesos que treballen a restaurants, o bé, a auxiliars d’infermeria. En aquest aspecte també es poden crear materials específics.

Per altra banda, trobem nombroses activitats extres; en primer lloc, les activitats de dinamització lingüística que es creen dins la mateixa aula, com anar a fer una visita al Parlament; en segon lloc trobem un altre tipus de dinamització lingüística més externa a l’aula, oberta al públic en general. La dinamitzadora de Nou Barris va idear el Club del Joc, on es troben, la gent interessada, en una cafeteria per tal de jugar a jocs de taula. Com també iniciatives de clubs de lectura bàsics. En tercer lloc, cal mencionar el servei de Voluntariat per la Llengua, per practicar el català entre catalanoparlants i gent que l’està aprenent, aquest curs, l’acte de cloenda del VxL acabarà, justament, en un acte de cloenda lligat als actes del Tricentenari 1714- 2014.

En definitiva, veiem un conglomerat d’activitats, relacions, classes, dinamitzacions, amb un únic objectiu: normalitzar el català. Amb tot aquest reguitzell de propostes, una servidora, hi anirà participant i treien el nas. Ja us aniré explicant com va!

                           nou barris

cpnl

M33. Aprenents no alfabetitzats

Durant tres o quatre mesos vaig fer de voluntària en unes classes d’alfabetització per a adults. No havia pensat mai que seria una tasca tan difícil! L’objectiu d’aquelles aules era ensenyar a escriure. Pensava que amb el postgrau trobaria eines per tal d’aportar eines noves a l’aula, tanmateix he topat amb el fet que l’acolliment lingüístic no contempla aquest fet, és a dir, les seves competències no són les d’ensenyar a escriure, sinó d’ensenyar la llengua; si no sap escriure, l’aprendrà de manera oral.

Les competències d’ensenyar a escriure recauen en l’àmbit de benestar social. El Consorci de Normalització per la Llengua admet persones que ja estan alfabetitzades, encara que sigui en un altre alfabet. Així doncs, en aquest primer curs Elemental trobem que hi ha persones que no saben escriure de dreta a esquerra, o bé que no saben com escriure en l’alfabet llatí, per aquest motiu s’han d’adaptar les classes, i com hem dit, realitzar-les, bàsicament, oralment.

 Per aquest motiu va sorgir el Xerrameca, una sèrie de fitxes per a l’alumnat i per als professors per tal de poder fer unitats didàctiques sense haver d’escriure. En el mòdul 33 ens han proposat realitzar tres d’aquestes fitxes, una proposta d’activitats per a alumnes no alfabetitzats. A continuació us deixo les meves:

Una cita. Fitxes alumnat i professorat

Reflxions M51: Programació i avaluació del CLE amb Carme Bové

Aquests últims dies hem realitzat 3 sessions amb la Carme Bové. El primer dia, només començar, ens va passar un vídeo, la Nina de Miraguano. Sentint la música i escoltant la lletra del poema, sens dubte  va aconseguir el que posteriorment ens explicaria, una de les tècniques de motivació per tal que l’aprenentatge sigui el menys costós possible. Amb la música els sentits s’activen i ja estan disponibles per rebre qualsevol lliçó de llengua.

Ens havia de parlar de programació i avaluació, però ho va amenitzar amb una reflexió comunitària del que havíem fet fins aleshores, una relació de conceptes:

Què he de tenir en compte

També vam reflexionar sobre les tasques, el treball cooperatiu, la importància de les xarxes, de compartir el saber… En definitiva, estem en un moment en què l’aprenentatge és doble; per una banda estem veient com és el món de l’aprenentatge, quina és la millor metodologia, quins recursos podem utilitzar, la importància de la motivació… i per altra banda, aquest món 2.0 que és inabastable. Des del principi del postgrau i amb la presència de diferents professors amb el cap posat dins d’aquest mar de xarxes socials, he decidit tirar-me a la piscina i fer una petita pinzellada d’aquest mòdul amb una nova eina, l’ExamTime. Així doncs, a continuació podreu veure què n’he tret -en algun concepte hi ha una anotació que cal desplegar per veure el comentari-:

Reflexions

Per anar acabant, volia destacar un parell de conceptes, el d’avaluació, un tema que mai no havia reflexionat massa, i el fet que sigui individual o cooperatiu (autoavaluació o coavaluació) penso que és molt positiu ja que passes “el poder” a l’alumne mateix, i per tant, no cal que enganyi a ningú, pot veure clarament quin és el seu procés.  Com també el tema de l’aula, del clima. Crear un clima tranquil i proper entre alumnes i professors com a iguals penso que és molt bàsic i fàcil de dur a terme, en les possiblitats de cada cas, és clar!

Per acabar, doncs, afegeixo el núvol de paraules que ens va demanar la Carme, una altra eina de la xarxa:

Dibujo

Diversitat, motivació… estratègies per a l’aprenentatge de llengües

Cada persona és un món. La diversitat és una de les característiques d’un grup d’aprenentatge de llengües. Cada alumne té la seva vida, les seves necessitats i les seves motivacions per ser allà. Segurament hi ha edats diverses, pares, mares, fills, monolingües, bilingües, tímids, alegres… Quin és el gran repte del professor? Ensenyar una llengua intentant que tothom tingui cabuda en aquest espai heterogeni i que, poc o molt, s’hi sentin còmodes.

Per tal que això es produeixi podem trobar diverses dinàmiques de motivació i estratègies d’aprenentatge. En el document en presentem dues: Innovar els exercicis de l’aula i consensuar els objectius entre professor i alumnes. Propostes  de Dörnyei sorgides al Mòdul 3 del Postgrau amb l’Elisabet Alenyà, professora del CNL.

Estratègies de motivació

 

L’hort sostenible

En l’última entrada del blog d’aquest any hi adjunto un projecte de dinamització lingüística que ens van demanar com a avaluació del mòdul 2 del Postgrau.

Consisteix en la  creació d’un hort urbà per tal que esdevingui un espai de treball i de relació entre parlants de diferents llengües on el català sigui la llengua comuna. Un espai on sigui més fàcil trencar prejudicis i s’usi el català en normalitat.

hort

 

L’hort sostenible. Projecte din. ling.

Usar la llengua amb normalitat

En David Vila i Ros, en un dels articles al seu blog ens parla de quatre raons clares i concises per les quals ell decideix parlar català. N’hi ha una que és la que sentim molt sovint és la de la perspectiva nacional, el tret identitari del nostre país. Tanmateix aquesta opció segurament no té prou força, ja que hi podríem trobar molts contra arguments, com el simple fet de no creure en una nació. El cas és que perquè ningú es quedi sense arguments en David Vila ens en mostra d’altres.

Per una banda, hi ha l’argument social, usar la llengua perquè esdevingui acollidora i vehicular al nostre territori. Per altra banda, també trobem l’argument global, utilitzar el català pel simple fet que és una llengua més del món. Aquí potser entraríem en una visió més ecolingüísta: les llengües són elements vius que els parlants fem existir, les llengües són la porta d’entrada a cada una de les societats que la parlen, per tant, cal vetllar sempre per elles, perquè mai una cultura es quedi amb la porta a la resta del món tancada als morros. Com fer-ho? Utilitzant-la amb tota normalitat! I caldrà cuidar-la encara més quan aquesta, com el cas del català, és una llengua minorada, que no té totes les eines per tal de sobreviure en una societat plurilingüe com la nostra i amb la convivència d’una altra llengua amb tanta força com és el castellà.

Finalment trobem l’argument més personal, aquell que surt més de dins, l’ús espontani del català ja que és aquella llengua amb la qual ens hi sentim més còmodes. Ja sigui perquè és la nostra llengua materna o bé perquè ha sigut la llengua d’acollida i ens l’hem fet totalment nostra. No tenim massa motius per haver de canviar al castellà o a qualsevol altre llengua. Parlem en català perquè ho sentim així, de passada la cuidem una mica i fem d’agents acollidors a qualsevol persona que vingui de fora del territori de parla catalana.

                                   viu plenament

Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població

Durant els primers dies del Postgrau va venir l’Albert Fabà a introduir-nos en temes com els moviments migratòris a Catalunya, dades importants per a l’Acollida. Saber de quin volum de gent estem parlant, quins són els seus orígens, quins usos lingüístics tenen… De fet, bona part del Postgrau es belluga al voltant d’aquests protagonistes. Així doncs, està informats sobre l’actualitat catalana en immigració i usos de la llengua és clau.

Una de les millors maneres d’entendre la situació és donar un cop d’ull a l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2008. Per això he adjuntat un comentari i un resum sobre dos capítols de l’EULP:

– Capítol 4. Llengua i lloc de naixement

Capítol 1. Llengua i edat