La cultura. Conceptualització i patrimoni cultural.

“CONCEPTUALITZACIÓ I PATRIMONI CULTURAL”. 15 D’OCTUBRE 2018. 

Venècia, el model imperant de política cultural.


GUIÓ DE LA CONFERÈNCIA.

Bibliografia rellevant: PRIETO DE PEDRO. VAQUER CABALLERÍA. LA DOCTRINA URBANÍSTICA.

I.INTRODUCCIÓ.

I.1.-PRESENTACIÓ PERSONAL.

I.1.1.-FORMACIÓ.

I.1.2.-TREBALL ACTUAL.COMUNICACIÓ.

I.1.3.-RELACIÓ AMB EL DRET DE LA CULTURA.

I.1.3.1.-LA LLICENCIATURA D’HUMANITATS.

I.1.3.2.-PUBLICACIONS SOBRE LA POLÍTICA CULTURAL LOCAL.

I.1.3.3.-“INTERACCIÓ”. TEMES CONNEXOS.

I.2.-PRESENTACIÓ DELS ASSISTENTS.

I.2.1.-CONEIXEMENT DEL DRET.

I.2.1.1.-EXERCICI DE LA PROFESIÓ. LA FUNCIÓ PÚBLICA.

I.2.1.2.-EDUCACIÓ JURÍDICA PRÈVIA.

I.2.1.3.-BRANQUES CULTIVADES.

I.2.2.-ALTRES FORMACIONS.

I.2.2.1.-ECONOMIA O CIÈNCIA POLÍTICA.

I.2.2.2.-ALTRES ESTUDIS.

I.2.2.3.-EXPERIÈNCIES PROFESSIONALS SIGNIFICATIVES. LA IMPORTÀNCIA DE L’INTERCANVI HORITIZONTAL.

I.2.3.-CONCLUSIONS I ADVERTIMENTS.

I.2.3.1.-DRET: ÉSSER I HAVER D’ÉSSER.

I.2.3.2.-ELS DUBTES.

I.2.3.3.-LES VIVÈNCIES ÚTILS.

I.3.-EL CURS: COMPLETUD I EQUILIBRI.

I.3.1.-EL DRET ADMINISTRATIU CLÀSSIC.

I.3.1.1.-ACTIVITAT LIMITATIVA, DE FOMENT I DE SERVEI PÚBLIC. LA CONTRACTACIÓ ADMINISTRATIVA. LA PLANIFICACIÓ TERRITORIAL.

a)Limitació de drets o intervenció administrativa. Una relació tradicional amb el sector cultural per la via del control de la seguretat dels espectacles i també de certs aspectes de contingut (toros, protecció de menors, etc.).

b)Foment. La subvenció.

c)Servei públic. Els serveis públics culturals. La contractació administrativa i el seu creixen paper. Breu referència al Dret urbanístic.

I.3.1.2.-BONA ADMINISTRACIÓ I TRANSPARÈNCIA.

I.3.1.3.-DRET PRESSUPOSTARI. ELABORACIÓ I GESTIÓ DEL PRESSUPOST. INTERVENCIÓ I CONTROL ECONÒMICO-ADMINISTRATIU.

I.3.2.-LA GESTIÓ PÚBLICA.

I.3.2.1-PERSPECTIVA ORGANITZATIVA NO JURÍDICA. LA GRAN DISCIPLINA DEL SIGLO XX. EFICACIA.

a)Taylor, Fayol…L’aplicació al sector públic.

b)No és mera sociologia, sinó coneixement pràctic. Els models de la indústria i de l’exèrcit.

c)Management: objectius, estímuls, humanització de les organitzacions…

I.3.2.2.-LA NOVA GESTIÓ PÚBLICA DEL S.XXI.

I.3.2.3.-PRESA DE DECISIONS, MODELS ORGANITZATIUS, RECURSOS HUMANS, ETC.

I.3.3.-EL SECTOR CULTURAL.

I.3.3.1.-RÈGIM JURÍDIC DEL PATRIMONI CULTURAL, SERVEIS PÚBLICS DE PATRIMONI CULTURAL, ETC.

I.3.3.2.-SECTORS: EDITORIAL, ARTS ESCÈNIQUES, PATRIMONI DOCUMENTAL, MUSEUGRAFIA, BIBLIOTEQUES, ETC.

I.3.3.3.-EXPERIÈNCIES: GUGGENHEIM, PATRIMONI VITIVINÍCOLA, NOUS MUSEUS, ETC.

II.-DIFICULTATS DE DEFINICIÓ DE LA POLÍTICA CULTURAL. EL SEU GRAN MOMENT I ELS SEUS OBSTACLES.

II.1.-EL CONTINGUT DE LA NOCIÓ DE CULTURA.

II.1.1.-DEFINICIONS CIENTÍFIQUES.

II.1.1.1.-INNUMERABLES: CULTURA DE CIVILITZACIONS, CULTURA D’EMPRESA, CULTURA NACIONAL…

II.1.1.2.-NOCIONES ELEMENTALS: CULTURA POPULAR/CULTURA ESTATAL; FORMACIÓ CULTURAL O ACTIVITAT PERSONAL/CABAL O PATRIMONI CULTURAL.

a)Cultura popular (en part, llengua)/Cultura estatal o institucional.

a.1)Cultura popular: expressió romàntica? No sabem què és. Espontaneïtat (ORTEGA Y GASSET)  i costum (GARCÍA CALVO).

a.2)Llengua: clau popular innegable. La matriu gramatical.

a.3)Cultura estatal. Institucionalització. Una cultura, un Estat? Creació cultural: de l’individu. Augmenta el relleu del propi nom. Hegel: l’Esperit absolut s’encarna en un poble i l’insufla la cultura. L’Estat supera la cultura del vulgus.

b)Com a activitat individual o com a bloc de coneixement acumulat.

b.1)Activitat individual: esforç personal de formació i reflexió o de creació. Treball, en un sentit físic pur. Oposició a la llei del mínim esforç. Perpetuum Mobile. Sísif.

b.2)Cabal de dades: la cultura és un patrimoni, un conjunt de béns. Poden se rd’una persona o d’una comunitat. Aquest segon aspecte és reconegut pel Dret, que intentà la protecció, ordenació i difusió d’aquest conjunt: museus, arxius, biblioteques,…

c)Multiplicitat de canals. Conclusions.

c.1)Cultura escrita: preeminència a Occident. Inclou formes orals (teatre, música, …).

c.2)Cultura visual: tot i que la podem advertir a la pintura, l’escultura o fins i tot l’arquitectura, la seva expressió actual està encara en fase infantil (cinema, fotografia…).

c.3)La cultura és un contingut i una forma.

II.1.1.3.-LA INSTITUCIONALITZACIÓ: ESTAT DE CULTURA I DRETS CULTURALS. EL PROBLEMA DE LA “PRETENSIÓ A LA CULTURA”.

II.1.2.-LES OPCIONS DEL DRET POSITIU.

II.1.2.1.-COM A CONJUNT. L’APARICIÓ DEL “POBLE”. EL PREÀMBUL DE LA CONSTITUCIÓ.

a)Primera sorpresa: en el Dret no hi ha sols imperatius. Existeixen qualificacions, definicions…fins i tot desitjos, somnis, dibuixos i números.

b) El Preàmbul de la Constitució: la seva funció interpretativa.

c)Tot i que el preàmbul s’inicia amb la consideració de que el subjecte és la Nació espanyola, apareix la voluntat d’aquesta de “protegir tots els espanyols i pobles d’Espanya en l’exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengua i institucions”.  Fins i tot, al següent paràgraf, el text es refereix a la voluntat de la Nació espanyola de “promoure el progrés de la cultura i de l’economia per a assegurar a tots una digna qualitat de vida”. (propòsit en la línia de la categoria de “l’Estat cultural2, avui parcialment en crisi).

II.1.2.2.-LA CULTURA COM A DRET INDIVIDUAL.

a)Llibertat cultural.

a.1)Diverses llibertats relacionades amb la cultura: llibertat religiosa i de culte (art. 16), dret d’associació –que és important en relació a l’associacionisme cultural-, llibertat d’ensenyament (art.27), etc.

a.2)El dret de lliure expressió i difusió d’idees i opinions.

a.3)La tutela jurídica. Conclusions.

b)Prestacions culturals.

c)Conclusions.

II.1.2.3.-COM A PECULIARITAT DE LA DISTRIBUCIÓ COMPETENCIAL.

a)Competències culturals a l’art. 148 CE (núms. 14,15,16 i 17).

b)Competències estatals: 149.1.28 (i 30).

c) En especial, el servei de la cultura i la comunicació cultural. Art. 149.18 CE.

II.1.3.-CONCLUSIONS.

II.2.-OBSTACLES IDEOLÒGICS, JURÍDICS I PRÀCTICS PER A QUALSEVOL POLÍTICA CULTURAL.

II.2.1.-ARGUMENTS IDEOLÒGICS: LA NO INTERVENCIÓ I LA LLUITA CONTRA EL DIRIGISME CULTURAL.

II.2.1.1.-QUE NO EXISTEIXI.

II.2.1.2.-EL CONSENS SOCIALDEMÒCRATA.

II.2.1.3.-LA FRANCE DE MALRAUX.

a)Antecedents.

b)El Ministère dels Affaires Culturelles.

b.1)La creació el 1959.

b.2)Objectius: difondre i enriquir.

b.3)Més enllà de l’alfabetització.

c)L’herència.

II.2.2.-ARGUMENTS PRÀCTICS: ELS ERRORS DE L’EXHIBICIONISME.

II.2.3.-ARGUMENTS ECONÒMICS: LA CRISI FISCAL DE L’ESTAT I LA CRISI DE LA CAPACITAT DE CONTROL EFECTIU.

II.3.-LA CULTURA EN POSITIU.

II.3.1.-LA INFRASTRUCTURA CULTURAL.

II.3.1.1.-NOCIÓ.

II.3.1.2.-QUÈ SÓN ELS SERVEIS INFRASTRUCTURALS.

II.3.1.3.-UNA REFLEXIÓ COMPLEMENTÀRIA. EL DRET EUROPEU.

II.3.2.-LA CULTURA COM A COMPLEMENT.

II.3.2.1.-DE L’EDUCACIÓ.

II.3.2.2.-DEL TURISME.

II.3.2.3.-DE LA REGENERACIÓ URBANÍSTICA I ECONÒMICA.

II.3.3.-LA COL·LABORACIÓ INTERADMINISTRATIVA.

II.3.3.1.-RAONS.

II.3.3.2.-OBJECTIUS.

II.3.3.3.-FÓRMULES.

III.-ADMINISTRACIÓ LOCAL I POLÍTICA CULTURAL.

III.1.-MUNICIPIS, CIUTAT I CULTURA.

III.1.1.-L’INFRAMUNICIPALISME.

III.1.2.-CULTURA I GRAN CIUTAT.

III.1.3.-L’EXEMPLE DE BARCELONA.

III.2.-LES REFORMES DE LA LEGISLACIÓ DE RÈGIM LOCAL.

III.2.1.-REFORMA DEL RÈGIM LOCAL I EXIGÈNCIES DE LA UNIÓ EUROPEA.

III.2.2.-NOTES CONCRETES SOBRE LA REFORMA.

III.2.3.-ALGUNS CANVIS RADICALS.

III.3.-RECAPITULACIÓ I CONCRECIÓ: L’ACCIÓ CULTURAL DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL.

III.3.1.-CARÀCTER COMPLEMENTARI DE LA CULTURA.

III.3.2.-LA COOPERACIÓ INTERADMINISTRATIVA.

III.3.3.-LA “PROMOCIÓ CULTURAL”.

Conclusions.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.