Dret Administratiu III.-2017-2018 . (I).

 

 

1.-El curs de Dret Administratiu III és, en certa manera, un curs d’al·luvió. En Dret Administratiu I es va estudiar la base històrica d’aquesta branca del Dret, la Constitució i la piràmide jeràrquica de l’ordenament i, posteriorment, les diverses classes d’Administracions Públiques. En Dret Administratiu II es va analitzar principalment la resolució administrativa –“l’acte administratiu”- i el sistema de recursos administratius i contencioso-administratius.

Davant el que hem vist fins ara, que és més estàtic, el Dret Administratiu III podria referir-se ja a l’Administració en acció, en contacte amb diverses institucions habituals del tràfic jurídic. Així, en concret, el curs tracta en primer lloc sobre les activitats de l’Administració Pública. Se segueix aquí la classificació tradicional de JORDANA DE POZAS, que distingia entre:

-Una activitat de limitació  o intervenció de drets per part de l’Administració Pública. Era el que tradicionalment es coneixia com a activitat de “policia” (en una accepció que no equival, per cert, a les Forces i Cossos de Seguretat ). El motiu de la limitació –que es fa per via reglamentària o per actes administratius i d’acord amb l’habilitació legal- és la persecució i el manteniment de l’interès general.

(Foto:fuente: XXX)

-Una activitat de foment, mitjançant la qual l’Administració incentiva i estimula activitats privades amb repercussió positiva en l’interès general. L’exemple principal són les subvencions.

Resultado de imagen de subvención zanahoria

Foto: fuente: XXX.

-Una activitat de servei públic, a la qual l’Administració és titular d’un servei que satisfà l’interès general (per exemple, la sanitat o l’educació públiques).

Resultado de imagen de hospital público

Foto: XXX.

*

3.-Després de l’estudi de l’activitat administrativa, cal analitzar una part que, en certa manera, podríem considerar com a fragment de l’activitat de limitació. Em refereixo a les sancions administratives, que han tingut un desenvolupament espectacular. Ara bé, deixant de banda aquest fenomen normatiu expansiu, l’assignatura es dedica a l’estudi de quatre institucions civils que, amb la presència de l’Administració,  són intensament modulades. En concret:

a) Contractació administrativa: en aquest cas, la noció civil del contracte es veu commocionada per dues variacions. Per una banda, la selecció objectiva de la contrapart. L’Administració no pot designar lliurement l’altra part del contracte. Cal seguir procediments imparcials de selecció (que seran, bàsicament, la subhasta i el concurs).

A més, l’esquema civil del contracte es veu alterat per l’atribució a l’Administració de potestats específiques per a assegurar l’execució del contracte, ja que està en joc l’interès públic. Trobem aquí, per exemple, la potestat sancionadora o la potestat de modificació parcial del contingut del contracte (dins de certs límits).

b) Expropiació forçosa: en aquest cas, es tracta d’una compravenda obligatòria. Això planteja un primer problema: com determinar el subjecte que serà expropiat. Caldrà estudiar les decisions administratives que ho precisen.

D’altra banda, a més, estudiarem el preu que cal pagar en aquesta transacció imperativa. Un preu que no es calcula lliurement, sinó que es procura que sigui objectiu. És el que es denomina apreuament o preu just (“justiprecio”).

A més, abans d’estudiar aquesta transferència forçosa, és habitual dedicar una part del programa a la delimitació administrativa del dret de propietat dels ciutadans. És a dir, els supòsits als quals determinades decisions administratives precisen el contingut del dret de propietat (per exemple, urbanisme, propietat forestal, etc.).

c)Responsabilitat administrativa: el punt de partida d’aquesta lliçó és, simplement, l’art. 1902 del Codi Civil. No obstant, en aquest cas el causant del dany és l’Administració Pública. També veurem succintament la responsabilitat d’altres poders públics (en concret, de jutges i tribunals i del legislador).

d)Domini públic: el punt de partida d’aquesta lliçó és la transformació del dret de propietat quan el seu titular és l’Administració Pública. En aquest cas, es vol assegurar el manteniment i protecció d’aquest patrimoni (que, com l’Administració, ha de servir també l’interès general). L’exemple típic de la idea tuïtiva és l’art. 132.1 CE:

”1.La ley regulará el régimen jurídico de los bienes de dominio público y de los comunales, insipirándose en los principios de inalienabilidad, imprescriptibilidad e inembargabilidad, así como su desafectación”.

Aixó no vol dir que no es puguin vendre els béns de les Administracions Públiques, sinó que cal seguir un ritus específic (que rep el nom de desafectació).

***

 

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Dret Administratiu III. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.