PRÀCTICUM

Després de molts dies, en aquesta entrada us presento el portafolis del meu pràcticum a la Universitat La Sapienza de Roma: Memòria del Pràcticum a Roma. Aquest és un treball complet que conté bona part de la meva experiència a la capital italiana durant els primers deu dies d’abril.

Espero que passeu un molt bon estiu!

imatge_780

M55: Materials i recursos per a l’ensenyament i l’aprenentatge del CLE

L’Enric ens ha proposat de digitalitzar una activitat d’una unitat didàctica. Es tracta de la Unitat 1 “Així com quedem?” del Veus 2. Nosaltres, Marta Soler i jo mateixa, que hem treballat juntes, hem triat l’activitat 12 de les pàgines 20 i 21 que consisteix en una comprensió escrita i una breu discussió de dues preguntes que planteja l’enunciat.

Després de reflexionar-hi, hem pensat que seria bo ampliar l’activitat a part de digitalitzar-la així que hem creat un vídeo enriquit amb “etiquetes-comentari” que ens serveix de comprensió lectora i oral al mateix temps. Al final del vídeo hi hem introduit, també, les preguntes que plantejava l’enunciat per tal d’enllaçar-lo amb la propera activitat. Cal que els alumnes comentin les preguntes en petits grups i que busquin més informació (fotos, vídeo, so, text, etc.) sobre la revetlla de Sant Joan i que la comparteixin mitjançant l’eina Google Groups on el professor, prèviament, hi haurà creat un espai de debat i d’intercanvi especial per a cada grup.

En acabat, es demana als alumnes que editin un vídeo amb la informació trobada. Si no saben massa com editar-lo, se’ls proposa l’eina Animoto que és un editor molt senzill.

En resum, el professor faria servir un parell d’eines en línia per digitalitzar l’activitat i els alumnes encara en farien servir una tercera per concloure l’exercici.

Tot seguit us deixem l’enllaç del vídeo enriquit que hem creat amb l’eina wireWax Studio perquè us en feu una idea. També us deixem la fitxa d’anàlisi de les dues eines que hem fet servir per digitalitzar l’activitat (mèdia del document PDF que crearem amb la fitxa acabada): M55.

 

Exercici 60

Ahir al mòdul 5. Didàctica del català com a llengua estrangera, Montserrat Vilà ens va ensenyar a com treballar la pronunciació amb aprenents de català. D’entrada, em va semblar un tema molt interessant perquè jo no sabria com posar-m’hi, però ella ens va fer posar a la pràctica tot un seguit d’activitats molt amenes. De fet, voldria destacar el consell que ens va donar “les activitats han de mantenir l’atenció de l’alumnat de manera distesa”, és a dir, els alumnes s’hi han de veure implicats i sentir interès pel que fan, tot i que de manera relaxada.

Per exemple, per treballar el so xeix, la professora enuncia una frase que contingui aquest so: El Xavier dorm sense coixí, a continuació, la fa repetir a un alumne i amb els altres els pregunta sobre el contingut de la frase: Qui dorm sense coixí? Què fa el Xavier? Després, torna a enunciar una altra frase, la fa repetir a un alumne i amb els altres, no només els pregunta sobre el contingut d’aquesta, sinó que també per l’anterior, i així successivament. D’aquesta manera es garanteix que els alumnes estiguin atents en un ambient distès, ja que el contingut de les frases no és rellevant.

Una altra manera de treballar la pronunciació és a través de les cançons així com també se’n pot ensenyar lèxic.

els-amics-de-les-arts33567

“Pinotxo és un putxinel·li un xic fatxenda però s’expressa amb una sintaxi excel·lent.” Els Amics de les Arts

Aquí teniu una cançó per anar practicant el so xeixExercici 60

Reflexió sobre el mòdul 51. Programació i avaluació del CLE

Carme Bové, professora del M51. Programació i avaluació del CLE, ens va proporcionar una pausa per poder rebobinar i digerir tot el que havíem après fins ara en el PECAL. D’aquí en surt el meu núvol de paraules:

Núvol de paraules3

 Per començar, ens va introduir la música a l’aula amb Pau Riba i la seva Nina de miraguanouna cançó plena de lliçons morals que apel·len directament a les emocions per aprendre a viure i a gaudir de la vida. Llàstima, però, que aquests continguts no hagin estat presents en els currículums, ja que són la base de les relacions humanes. De fet, el nostre aprenentatge s’alimenta d’aquestes relacions amb els altres, de la interacció així com de la comunicació.

 Un altre aspecte que vam tractar va ser, doncs, que la nostra eina per comunicar-nos és la llengua, per tant, per aprendre-la cal usar-la i practicar-la. Aquest enfocament es recull al MECR. No obstant això, pel que fa a la meva experiència com a alumna, aquest enfocament no el vaig posar a la pràctica fins arribar a la universitat. Es caracteritza per parlar de les competències de l’alumnat, és a dir, englobar coneixements, habilitats i actituds per ser capaç de fer coses. Així doncs, comparant-ho amb les metodologies d’ensenyament més clàssiques, s’observa un canvi de rol del professorat i l’alumnat, ja que ara els protagonistes són els alumnes i, d’aquesta manera, els professors són els que han de tenir en compte les necessitats dels aprenents oferint-los diversos recursos segons el que necessiti cadascú.

 Continuant amb les metodologies, la més recent és la basada en tasques o projectes. Per tal de fomentar la motivació de l’alumnat se li planteja un context real amb una aplicació possible, que tingui sentit i que sigui útil pel seu aprenentatge. A més, per poder dur a terme la tasca és necessari que els alumnes cooperin i així aprenguin socialment, els uns amb els altres. Una manera innovadora de presentar-ho és en forma de WebQuest perquè es treballa a través de les TIC i els alumnes aprenen a ser crítics amb la informació que reben, és a dir, a destriar-la, a prendre decisions i a ser autònoms.

 Un altre concepte que normalment apareix al final de les assignatures, però no per això és menys important és l’avaluació. De fet, s’hauria de fer palesa des del principi, com ens va dir l’Olga Esteve l’any passat. Des d’aquell moment la meva visió sobre l’avaluació va canviar.

 Fins que no vaig arribar a la universitat, la meva avaluació havia tingut una funció merament certificativa presentada en forma de proves o exàmens escrits, normalment puntuats del zero al deu pel professor. Tot i això, hem vist que hi ha altres tipus d’avaluació: l’autoavaluació (d’un mateix) i la coavaluació (entre alumnes). També hi ha diverses eines per avaluar com ara observació a l’aula, dossiers d’aprenentatge, portafolis, qüestionaris, rúbriques, exàmens, etc. Per tant, convé posar a la pràctica aquests tipus i aquestes eines, tot donant els criteris d’avaluació abans per tal que l’alumnat sigui conscient del què l’avalua i fer d’aquesta tasca una activitat pedagògica.

 Per últim, vam acabar el mòdul a una aula d’ordinadors. Bové ens va convèncer de la importància de les TIC en l’ensenyament de llengües. Ara bé, si volem innovar, convé canviar també la metodologia. No n’hi ha prou amb introduir les noves tecnologies sinó que s’han de saber gestionar adequadament, ja que permeten connectar el dins i el fora de l’aula, fer pràctiques en contextos reals, interaccionar, cooperar, crear, compartir i recollir informació… I el gran debat és? Amb la quantitat de recursos que tenim, cal fer servir llibres de text?

 Nosaltres a classe vam analitzar el Passos, el Veus, el Nou nivell bàsic del Castellnou així com també el Curs de llengua catalana. Formació de persones adultes del CPNL, la majoria dels quals tenien un enfocament per tasques. Crec que l’essencial no està en el material sinó més aviat en la manera d’aplicar-lo.

 L’altre dia una amiga em va passar aquest enllaç relacionat amb algunes frases vistes a classes i moltes d’altres per reflexionar-hi: http://www.educacioilestic.com/30-frases-educatives-que-no-et-pots-perdre/

M33. Aprenents no alfabetitzats

En el mòdull 33. Aprenents no alfabetitzats, Eva Bayarri i Emma Guasch ens van ensenyar a com ensenyar la llengua catalana a aprenents no alfabetitzats. Ens van dotar i vam poder experimentar amb el material Xerrameca, tant per a l’alumnat com per al professorat, elaborat per a elles.

Per tal d‘avaluar l’assignatura, ens van dir que elaboréssim tres fitxes del professorat i tres fitxes de l’alumnat d’un tema a elegir, que en el meu cas és una cita.

cita-original

Aquí teniu el meu treball: M33 Activitat avaluadora_ Anna Venturós Marco

M32. Variables individuals en l’aprenentatge de llengües

En el mòdul 32 del PECAL, Elisabet Alenyà ens va mostrar com diverses variables individuals poden influir en l’aprenentatge d’una llengua. Una d’aquestes variables és la motivació, que de fet, és el fil conductor de l’aprenentatge. Basant-se en Dörnyei (2008) ens va presentar les estratègies de motivació, és a dir, una sèrie de “tècniques que fomenten la conducta individual enfocada als objectius”, i ens va demanar que féssim com a activitat puntuable una selecció de dues d’aquestes estratègies de motivació, proposades per Dörnyei (2008) a Estratègies de motivació a l’aula de llengües, les que ens agradaria integrar en la nostra activitat docent. A continuació, podeu veure la meva tria raonada en format Prezi.

Estratègia 1: Presentar els objectius d’aprenentatge als alumnes

Estratègia 2: Mantenir les expectatives altes sobre el rendiment acadèmic

TASTEM!

A l’última entrada de l’any us presento un projecte de dinamització de l’acolliment avaluat pel mòdul 2. Dinamització i acolliment lingüístic.

El projecte presentat es titula Tastem!, ja que a través d’aquest es pretén fomentar l’ús del català, cuinant així com tastant els plats. Es tracta, doncs, de facilitar la interacció i la comunicació (en la llengua catalana) entre els autòctons de Catalunya i les persones d’origen immigrant. Concretament, se situa a la ciutat de Berga, bàsicament, perquè una servidora va néixer i continua fent vida allà.

Per anar fent boca, aquí teniu la citació de Martin Luther King que encapçala el treball:

Hem après a volar com els ocells, a nedar com els peixos; però no hem après l’art de viure junts com a germans.”

Per si us interessa, aquest és el treball complet:

Venturos_Anna_projecte de dinamització

BON ANY NOU A TOTHOM!

bon-any-nou

FEM-NOS GRANS en català!

A la pàgina web de Tallers per la Llengua, hi he trobat un article molt interessant, on es compara una visita al metge amb una situació quotidiana d’un catalanoparlant.

El Jordi explica que quan era petit i el doctor li demanava que treiés la llengua per examinar-l’hi, per a ell, era una situació incòmoda. Tot i això, ho feia perquè sabia que l’ajudaria a trobar-se millor i, a més a més, el metge li donaria una llaminadura. Això mateix li passa quan contesta en català a algú que parla castellà. En aquell moment, se sent incòmode (a mi també em passa!) però decideix continuar en català per fomentar-ne l’ús social, per millorar la situació lingüística de la llengua catalana, a diferència d’un 70% dels catalanoparlants. Aquest, doncs, és un dels motius pel qual la situació del català no està normalitzada. El fet que l’interlocutor l’entengui l’interpreta com un premi (llaminadura), cosa comuna a Catalunya, ja que vora un 95% entén el català.

Per tant, d’aquí n’extrec que la majoria dels catalanoparlants eviten la incomoditat canviant d’idioma, però no s’adonen que aquest “petit” canvi va en detriment de la llengua catalana. La qüestió és que molts no estem acostumats a tenir converses bilingües.

A la classe de la Neus Arnan del mòdul 22. La dinamització i l’acolliment lingüístics, ens va fer posar per parelles per tal de mantenir una conversa bilingüe català-castellà. Al principi, va ser una mica estrany però a mesura que avançava la conversa ens sentíem més còmodes.

Fins ara, jo formava part del 70% que canvia al castellà, però l’altre dia vaig voler posar en pràctica l’objectiu de continuar la conversa en català. Vaig anar a comprar en un comerç on la venedora era llatinoamericana, jo m’hi vaig dirigir en català i ella en castellà. Com que vaig veure que no hi havia cap mena de problema de comprensió vaig continuar la conversa en català i, al final, ella em va contestar en català. Per a mi, allò va ser com si el metge em donés dues llaminadures. A partir d’aquí, amb unes amigues castellanoparlants, ara els parlo català i de fet, m’he adonat que l’única que tenia la sensació d’incomoditat era jo, així doncs, estic aprenent a tenir converses bilingües. FELICITATS, ANNA!

Per acabar, estic molt d’acord amb la reflexió final del Jordi, ara ja som grans i ja no esperem que ens donin llaminadures, tot i que si ens en donen potser no farem un lleig. Per això, si tots els catalanoparlants hi posem de la nostra part i fem servir la nostra llengua inicial encara que en una determinada situació ens suposi un esforç, serem capaços de “mantenir una llengua sana” i anirem creixent com a poble català.

adhesive-plnostic-llengua-catalana

Reflexió sobre el mòdul 15. Cultura i civilització catalanes per a estrangers II

Recordo que el mòdul en qüestió es titula Cultura i civilització. Fins aquí, he parlat de la part de cultura. Per tant, ara parlaré de la civilització i comentaré com crec que s’hauria de fer un curs de cultura i civilització catalanes per a estrangers.

Què és la civilització? Aquest terme ve del mot ciutat. Així doncs, està directament relacionat amb la societat. N’estudia la seva evolució i organització. Comparant aquesta definició amb la de cultura, veiem que no són tan diferents i que, de fet, la cultura engloba la civilització, però que aquesta última condiciona la cultura.

A l’hora de dur a terme un programa per ensenyar català als estrangers hem de plantejar-nos què volem ensenyar, com ho volem ensenyar, a qui va destinat, quin és el context (país i cultura del lloc), de quina durada, de quin pressupost i de quins recursos disposem. A continuació, convé fixar uns objectius definits, tot i que els continguts es poden negociar amb els estudiants sempre i quan es faci una proposta viable per al professor. Un altra manera de negociació és que el professor proposi diversos temes i que els estudiants escollin aquell o aquells que els interessen més. Els continguts han de ser tant culturals com lingüístics, ja que la llengua determina la cultura. Crec que una bona estratègia és la negociació dels continguts perquè fa que els estudiants s’impliquin més amb allò que es vol estudiar així com es motivin.

La motivació és un element clau en l’aprenentatge, ja que és el motor que fa que l’estudiant progressi cada vegada més. A classe, vam veure tres tipus de motivació: l’extrínseca; els factors externs com ara els premis (notes), la intrínseca; el plaer d’aprendre i la funcional; aquella que espera tenir més oportunitats generades per l’aprenentatge de la llengua. Totes tres són vàlides però, des del meu punt de vista, la més sana, la que no genera pressió és la intrínseca, ja que tant a la primera com a la segona pot esdevenir la situació en la qual l’estudiant s’obsessioni per allò extern i es bloquegi. És recomanable, doncs, dissenyar qüestionaris sobre la motivació per l’assignatura per tal que el professor s’assabenti del que pensen els estudiants i, si és el cas, pugui modificar a temps alguna activitat.

business-motivation

L’avaluació és una de les parts més importants del programa. La proposada per Pau Sanchis és l’avaluació contínua, la qual trobo la més encertada. D’aquesta manera, es valora tant el procés com el progrés de l’aprenentatge dels estudiants. A més, permet el professorat detectar els errors durant l’aprenentatge i així els pot comunicar a l’estudiant per tal que els vagi corregint, i fins i tot, s’arribi a autoavaluar, a diferència dels exàmens. És per això que jo intentaria evitar-los i proposaria activitats que es poguessin fer tant en grup com individuals, però també depèn del temps i les eines de les quals es disposi.

M’agradaria remarcar també que és necessari donar recursos als estudiants per tal que treballin de manera autònoma i puguin trencar els tòpics referents a la cultura catalana, que n’hi ha molts! Actualment, amb internet és molt fàcil, ja que rebem la informació sense filtres.

Per últim, però no per això menys important, és pensar en com es promocionarà el curs, és a dir, quina mena de difusió es farà, què s’hi posarà? Què és el que pot captivar amb un simple cop d’ull a un estudiant estranger? El Barça, els castellers, els correfocs… En aquest cas, potser està bé explotar els tòpics per després, trencar-los!

Aquí teniu un exemple de l’explotació de tòpics des d’una visió nord-americana:

http://www.20minutos.es/noticia/1977418/0/homer-simpson/visita-barcelona/sagrada-familia/

Reflexió sobre el mòdul 15: Cultura i civilització catalanes per a estrangers

Aquesta entrada la dividiré en dues parts. A la primera, tractaré sobretot la part de cultura i a la segona, tractaré més aviat la civilització així com em centraré en com dur a terme un curs de Cultura i civilització per a estrangers.

L’altre dia a classe, Pau Sanchis ens va explicar la seva experiència com a professor de català per a estrangers a Zadar (Croàcia). El fet de parlar d’estàncies a l’estranger, el primer que em va passar pel cap va ser el meu Erasmus a Liverpool. Ara ja farà cosa de tres anys que vam conèixer allà unes noies d’Alacant. En aquell moment, no era ben conscient que elles també formaven part de la cultura catalana, ja que el que m’explicava ho trobava molt allunyat de la meva realitat.

Sovint, la nostra visió del món no va més enllà del nostre entorn. Parcialment, és normal perquè la nostra realitat és allò que vivim i entenem, però a l’hora de fer un curs de cultura catalana cal tenir una imatge completa d’aquesta. És a dir, cal tenir en compte els Països catalans, a tot arreu on el català és la llengua autòctona o els territoris que formen part d’un domini lingüístic català, com diu la cançó de Brams des de Salses a Guardamar. Concretament, en aquesta cançó també s’esmenten algunes festes majors, part de la cultura catalana.

Països catalans

És important també que ens plantegem què entenem per cultura. A classe, Pau Sanchis ens va dir que el mot cultura ve del verb cultivar que remet al verb conrear. Segons el DIEC2, conrear té tres entrades. En primer lloc, significa “Sotmetre (la terra, les plantes) a certs treballs i cures per fer-la fèrtil, perquè doni fruit.” En segon lloc, vol dir “Millorar pel treball, la cura, l’educació.” I per últim, es descriu de la manera següent: “Consagrar temps i cura especial (a una cosa).” Per tant, es fa palesa que l’acció de la cultura és treballar, millorar i dedicar temps a alguna cosa de l’entorn per tal d’obtenir-ne quelcom de positiu. La definició donada per Sanchis va ser “la relació de l’ésser humà amb l’entorn.” D’aquesta manera, tot el que ens envolta és cultura.

Ara bé, normalment disposarem d’un temps determinat per realitzar un curs de català. Així doncs, és lògic que no podem abastar tot el que és cultura, però sí que hauríem de mirar de mostrar de manera general les diverses disciplines que inclou el concepte de cultura com ara la música, l’esport, la gastronomia, la història, l’art, el cinema, les festes tradicionals, la literatura, l’arquitectura, la ciència, etc. Segons les preferències del estudiants podem focalitzar-nos més en una que en una altra. Hem de tenir present que sempre donarem una visió subjectiva d’allò que expliquem. Per una banda, està bé que parlem sobre allò que sentim i coneixem, però per altra banda, no ho hem de globalitzar i n’hem de ser conscients i deixar-ho clar des d’un bon principi.

Un altre aspecte a destacar és que hi ha diversos tipus de cultura: “alta cultura”, “cultura popular” i “cultura de masses”. La primera es troba en entorns acadèmics i se centra en les belles arts i les humanitats en contraposició a les altres dues que es troben al carrer. Convé, doncs, fer una combinació d’aquestes per donar una imatge completa. Per exemple, si triem el camp de la literatura, podríem escollir alguns poemes d’Ausiàs March i Miquel Martí i Pol així com refranys i frases fetes.

Enllaços útils sobre la cultura catalana:

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana

http://culturaisocietatalsppcc.wikispaces.com/Inici (wiki dels lectors catalans que estan o han estat a l’estranger)