EL PROJECTE FINAL

Aquesta publicació consisteix en la reflexió i anàlisi sobre la producció audiovisual del procés de disseny i elaboració del projecte TAC. Així, introduint l’enllaç del projecte final fet amb Scratch i permetent que es pugui visualitzar després d’haver explicat el procés d’elaboració del projecte al blog durant les setmanes passades.

Com a grup, que està format per, Marc Hispano, Laura López, Olga Mampel i jo, Agnès Melià, volíem fer un vídeo on quedés clara la intenció del nostre joc, la representació del cartell i les reflexions sobre l’Scratch i el projecte.

Primerament, vam fer un guió per saber el que volíem introduir al vídeo i perquè a l’hora de fer les gravacions de veu pel vídeo, sabéssim què dir.

Tot seguit, vam gravar les veus de tots els components del grup, de manera que tots parlem al vídeo. Durant els dies que elaboràvem el projecte vam anar fent fotos i vídeos per acompanyar el vídeo amb imatges del grup.

Finalment, a l’hora d’elaborar el vídeo, vam començar amb la projecció del cartell i així com anem explicant cada part d’aquest el cartell es va movent i es visualitza el que la veu gravada explica. També vam fer gravacions de pantalla del projecte, ja que quan expliquem el joc es vegi la representació gràfica, així no genera dubte al receptor.

Fins aquí el nostre projecte, espero que us agradi: Vídeo del Projecte Final Scratch

 

AUTOAVALUACIÓ

A l’assignatura de Comunicació i Interacció Educativa II, al bloc de Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement, he après una mica més de coses sobre la tecnologia i la programació, ja que em considero una persona amb bastant poc coneixement sobre tecnologia.

He profunditzat en molts temes nous, començant per crear el blog, ja que és el primer blog que faig i per tant, a part de ser la meva primera vegada he profunditzat amb aquest tema. Llavors, el tema de robòtica també ha estat molt nou per a mi, ja que mai havia utilitzat robots així com, l’mBOT i el Bee-Bot. A més, l’Scratch com bé he anat dient tot aquest temps pel blog, també ha estat el primer cop que l’he utilitzat i he conegut la seva existència també gràcies a aquesta assignatura.

Totes les preguntes que m’he anat formulant sempre han estat sobre l’Scratch, ja que al principi no entenia res i tot el temps preguntava però i això per què, i per què el gatet no es mou, etc. però totes les preguntes me les anaven resolent els meus companys o professora.

Tot el tema de la tecnologia i els nous coneixements que he anat adquirint crec que són importants, perquè com a educadores hem d’entendre aquest món virtual per educar i que se’n faci un bon ús. Ja que ha quedat demostrat que la tecnologia té molts avantatges a l’hora d’aprendre, però s’ha d’utilitzar bé i hem d’ensenyar a fer-ho. Per tant, crec que tot el que s’aprèn és important pel nostre desenvolupament professional.

A més, tot el que s’ha anat aprenent ha estat fruit de les lectures dels articles, dels quals he penjat les reflexions al blog, el treball en grup, les classes, etc. Però s’ha de dir que l’assistència a classe ajuda a saber fer, és a dir, a classe s’explicaven les coses més pràctiques així com, saber crear el blog, començar a utilitzar l’Scratch… Per tant es pot dir que no hi ha hagut un mètode concret per dir com he après tot el que he après. També cal remarca el paper de les lectures, ja que com he dit abans ha estat un dels mètodes pels quals he après. Ja que, personalment, quan llegeixo aprenc molt i retinc bastant informació. A més, les lectures eren breus i bastant interessants, pel que les lectures no s’han fet complicades ni denses. Alhora, cal dir que els treballs d’avaluació i el treball en grup són una eina molt productiva, ja que sóc partidària del mètode avaluatiu de fer treballs, considero que aprens més que no pas fent un examen. Per això, crec que m’han ajudat bastant els treballs, sobretot el grupal, ja que aprens dels teus companys i tots i cada un dels integrants té una potencialitat diferent i això fa que aprenguis de les potencialitats dels altres. Encara que a vegades hem tingut algun mal entès grupal, però res que no s’hagi solucionat.            

Potser també m’han faltat algunes coses per l’aprenentatge d’aquesta assignatura i és ambientar-ho més en l’àmbit educatiu. És a dir, alguna activitat enfocada ja cap al nostre futur professional com a educadors. Ja que, per molt que les activitats que hem fet ens serveixen per tenir una idea de com fer utilitzar la tecnologia als infants, m’ha faltat una activitat centrada únicament en l’àmbit educatiu pel nostre futur professional.  

Per acabar, s’ha de dir que el meu punt fort ha estat la imaginació per aportar les idees pel projecte grupal, ja que des d’un primer moment vaig aportar la idea del projecte i a tot el grup li va semblar molt bona idea. Per contrastar, el meu punt dèbil ha estat la lentitud a l’hora de programar, ja que el que una persona feia amb 5 minuts jo potser necessitava 15  minuts. Finalment, també dir que malgrat els meus punts dèbils o forts, tot es pot millorar, i encara més al ser la primera vegada que programo.

NOUS MÈTODES PER L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Després de llegir dos articles: “Cómo introducir la programación y la robótica en Educación Infantil, una propuesta de intervención con niños de cuatro años” i “Los videojuegos como medio de aprendizaje: un estudio de caso en matemáticas en Educación Primaria” he decidit fer-ne un breu resum dels dos, una petita comparativa i finalment expressaré la meva opinió sobre aquests dos articles.

UNA EXPERIÈNCIA EDUCATIVA BASADA EN LA PROGRAMACIÓ O LA ROBÒTICA DUTA A TERME A EDUCACIÓ INFANTIL  

L’article que parla sobre la programació amb nens de cinc anys, Educació Infantil, diu que el que es pretén és introduir el món de la programació i la robòtica al currículum com si es tractés d’una activitat com una altra qualsevol i que no sigui vista com alguna cosa extraordinària. A més, a través de l’Scratch. jr i l’aplicació El lobo Matías en el espació, els docents poden atendre a la diversitat, ja que poden adaptar-se als diferents ritmes d’aprenentatge dels nens. Així, mentre els nens s’ho estan passant bé també poden complementar, reforçar i adquirir continguts que pertanyen al currículum.

LA INTRODUCCIÓ DELS VIDEOJOCS EN L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Quant a l’article que parla sobre l’ús d’un multimèdia educatiu, Jclic, i els videojocs Hearthstone, dins les aules d’Educació Primària, més concretament tercer i quart curs, diu que aquests dos recursos s’han utilitzat com eines de suport al desenvolupament del càlcul mental i la resolució de problemes. Encara que també fa una comparativa entre les dues eines, el videojoc Hearthstone, ha produït un efecte més positiu en els alumnes, ja que els motiva més perquè “les operacions de càlcul mental es succeeixen de forma constant, resultat de la interacció entre les cartes. El nombre d’operacions de càlcul mental realitzat va augmentant a mesura que van avançant els torns.”. En canvi, el Jclic, no va ser molt motivador pels alumnes, ja que “únicament valoren el resultat final, sense tenir molt en compte el procés, el que provoca que els subjectes decideixin resoldre les activitats proposades mitjançant l’ensai. On s’observava una baixa demanda cognitiva que no estimula el pensament superior.

COMPARATIVA ENTRE ELS MÈTODES APLICATS A L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

Cal dir, que al tractar-se de cicles i cursos diferents les activitats no tenen semblança entre si, però en ambdós àmbits es pretén que els alumnes aprenguin o càlcul matemàtic o bé la resolució de problemes  a través d’una activitat entretinguda amb la qual gaudeixen.

La principal diferència és que en l’Educació Infantil a través de l’Scratch. jr i l’aplicació de les emocions anomenada El lobo Matías en el espacio, introdueix la resolució de conflictes, adquisició de continguts del currículum i també ajuda als docents a atendre la diversitat dels alumnes. En canvi el Jclic i el Hearthstone, que són utilitzats a Educació Primària ja estan ambientats i ajuden a practicar el càlcul matemàtic i la cooperació entre companys, ja que han de pensar així com avança el videojoc i treballen en grup.

REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE ELS ARTICLES

Personalment, crec que l’ús de totes les eines així com el Jclic, Hearthstone, Scratch. jr i El Lobo Matías en el espacio, són molt útils i innovadores per l’aprenentatge dels nens. Ja que, aprendre duent el contingut a la pràctica i a través de jocs, fa que ells gaudeixin i alhora adquireixin el contingut del currículum. A més, també crec que així es potencia la inclusió i l’equitat, ja que els docents poden atendre a la diversitat a causa que a través d’aquests jocs els alumnes poden anar al seu ritme i els professors veure el progrés de cada un i ajudar als que més ho necessiten.

També es fomenta el treball en grup, el qual és molt important i, a través d’aquests jocs i projectes de programació els nens cooperen per assolir l’objectiu que és guanyar o arribar a la meta final. Finalment, dir que els nens el que els agrada és tenir reptes i anar assolint-los, perquè això els motiva i aconseguir motivar als nens a través d’activitats lúdiques d’aquest tipus pot ser un gran avanç.

BIBLIOGRAFIA:

 

L’mBOT EL DARRER ROBOT PER A PROGRAMAR

Avui, 15.3.2019 hem practicat per últim cop la programació amb el robot mBOT. Aquest robot es pot programar des de l’ordinador amb una aplicació gairebé igual a l’Scratch.

El robot té un sensor de llum, el qual quan el programes si posem que quan detecti menys valor de llum de 200 emet el so que tu li hagis determinat, així com una nota musical.

A més, té dues lents per les quals detecta obstacles i calcula distàncies. Així, el que hem fet és programar-lo perquè vagi fins distància X i durant el seu recorregut li hem presentat un obstacle el qual ha de detectar amb les lents i ha parat automàticament fins que no ha vist cap obstacle al seu camí.

L’mBOT també té un sensor de so, el quan si fas molt renou, puja el valor de so. Però, hem intentat programar a través del so però no ens ha funcionat.

Així hem anat provant diverses tècniques de programació amb el robot durant el dia d’avui el temps que hem tingut l’assignatura de TAC. Així com que el robot avanci quan li poses la mà al davant, o bé que es desplaci fent el so d’una ambulància, o fins i tot, que canvi de colors.

Enllaç per a veure els videos de les proves que hem fet amb l’mBOT.

Imatge de l’mBOT del dia 15.03.2019

LET’S TEACH KIDS TO CODE

M’agradaria compartir aquest vídeo de TED perquè és molt breu i molt interessant, ja que explica la importància de programar, ja sigui en infants, adolescents, adults, etc.

Com vaig dir a la reflexió de l’article de l’Scratch, amb aquest programa els nois aprenen moltes coses, ja siguin variables, càlculs matemàtics, la creativitat, etc. no només es tracta de números la programació, qualsevol persona ho pot fer. Com bé diu Mitch Resnick: “fins i tot la meva mare de 83 anys utilitza Scratch” i  encara que el que pugui fer la mare de Resnick no sigui professional ni estèticament perfecte aprèn i desenvolupa coneixements i habilitats intel·lectuals.

1.3.2019

Divendres passat, 1-3-2019 en l’àmbit personal no vaig tenir cap dificultat per seguir amb el projecte grupal d’Scratch.

El que vaig fer va ser gravar, juntament amb la Laura, les veus del vídeo de la presentació que farem el 29 de març per presentar el projecte final. Llavors, vaig redactar el diari grupal, ja que el Marc i la Laura escollien els sons que apareixeran al projecte Scratch.

Finalment, quasi que vam acabar el projecte, però ens queden alguns retocs, però aquestes tres sessions ens han servit moltíssim per aprendre i fer el projecte.

He après que l’Scratch és molt útil per transmetre missatges de manera dinàmica i fent jocs, i programar amb l’Scratch també és molt útil si tens una idea o una finalitat i no programar per programar.

22.2.2019

Avui, divendres 22 del mes de febrer del 2019 no he tingut cap dificultat, ni en l’àmbit grupal ni en l’àmbit individual.

El que he fet avui, ha estat crear amb la Laura el cartell publicitari del projecte Scratch del nostre grup “ES XUBEC”.

Mentrestant, el Marc i l’Olga continuaven amb tasques del projecte.

Aquí us deixo el cartell que hem creat, espero que us agradi i clarifiqui el missatge que volem fer arribar amb el joc, conscienciar de l’abandó i l’adopció animal:

 

15.2.2019

Divendres passat, a l’assignatura de TAC vam començar el projecte grupal, pel que crec que tots vam aportar molt. Però, personalment, em feia ganes fer un joc on apareguessin les emocions i conscienciar sobre el tema de l’abandó animal, fet que al meu grup li va semblar molt bé. Així, vam començar a donar idees de com fer-ho i ho vam enllestir i començar a programar.

A més, vaig tenir una dificultat en l’àmbit personal, ja que volia fer un tipus de marcador amb l’Scratch i vaig veure que no seria possible fer-ho com ho volia fer. Però entre tot el grup es va buscar una manera per fer un marcador per sumar punts durant el joc i que també queda genial.

COM HE EVOLUCIONAT AMB L’SCRATCH?

Bon dia!

M’agradaria aportar com ha estat la meva introducció dins el món de l’Scratch, ja que al principi estava ben perduda, no entenia ni el programa ni la finalitat. Però amb el temps, he anat veient que de mica en mica si vas jugant, provant i et proposes un objectiu per assolir mitjançant el programa vas aprenent l’ús que en pots fer i vas controlant el programa.

Realment, l’Scratch és com les matemàtiques, si no practiques i vas fent per molt que sàpigues la teoria si no practiques, no avances i no el maneges.

Per acabar, vull afegir que encara no el domino molt, però sé que al final practicant i pensant amb el meu grup el projecte final podem treure-li molt profit a aquest programa.