COM HE EVOLUCIONAT AMB L’SCRATCH?

Bon dia!

M’agradaria aportar com ha estat la meva introducció dins el món de l’Scratch, ja que al principi estava ben perduda, no entenia ni el programa ni la finalitat. Però amb el temps, he anat veient que de mica en mica si vas jugant, provant i et proposes un objectiu per assolir mitjançant el programa vas aprenent l’ús que en pots fer i vas controlant el programa.

Realment, l’Scratch és com les matemàtiques, si no practiques i vas fent per molt que sàpigues la teoria si no practiques, no avances i no el maneges.

Per acabar, vull afegir que encara no el domino molt, però sé que al final practicant i pensant amb el meu grup el projecte final podem treure-li molt profit a aquest programa.

INTRODUCCIÓ A L’SCRATCH

Divendres 25 de gener del 2019 a TAC vam començar a utilitzar l’Scratch una eina de programació amb la qual crees animacions. És un element de la tecnologia que reforça activitats educatives com bé dic a la darrera entrada que he fet al blog.

Aquí presento unes animacions creades per mi: https://scratch.mit.edu/projects/282521189/

https://scratch.mit.edu/projects/283705134/

 

PROGRAMACIÓ I ACTIVITATS EDUCATIVES

Divendres 18 de gener del 2019, a l’assignatura de TAC vam començar a utilitzar la programació mitjançant joguets. Així com el Bee-Bot, entre d’altres. Encara que digui joguets, no vol dir que tinguin un ús fàcil, ja que has de calcular i pensar una mica.

Iniciant-me en l’ús de la programació, em puc preguntar: Hi ha alguna activitat educativa que pugui ser reforçada per un element de programació?

La meva resposta és que hi ha moltes activitats educatives que poden ser reforçades per un element de programació. Centrant-nos amb l’Scratch, eina de programació per a totes les edats, és un programa molt útil, ja que permet ser creatiu i a l’hora aprendre. Posant exemples, l’Scratch, és un element de programació que pot reforçar activitats educatives així com les matemàtiques, ja que s’han de fer petits càlculs. A més, els alumnes més petits, poden aprendre moltes coses així com els angles, nombres, etc. Per un costat, també serveix perquè els estudiants siguin creatius, ja que cadascú  crea/dissenya el seu joc, animació, etc, i això promou la imaginació. Per l’altre costat, pot ajudar a entendre el concepte de treball en equip perquè els “Scratchers” dissenyen i comparteixen els seus treballs, permetent així que altres “Scratchers” modifiquin i facin remescles de creacions diverses per crear projectes millors. Per tant, tant com més gent aporti idees hi ha més possibilitats que surti un projecte millor, com molts treballs en grup.

Per acabar, vull dir que l’enllaç que he adjuntat a la bibliografia és molt interessant, ja que parla de l’Scratch per a tothom, independentment de l’edat i com a eina molt profitosa. A més, també sorgeix el concepte de competència digital a causa que, a través de la web, a part de xatejar també es poden fer usos d’eines com Scratch. Així la gent aprèn a programar de forma formal ampliant la competència digital personal.

BIBLIOGRAFIA:

LA IMPORTÀNCIA DE LA COMPETÈNCIA DIGITAL DOCENT

Avui, 23/01/2019, a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona ha vingut Joan-Anton Sánchez i Valero de la Universitat de Barcelona a fer una xerrada sobre la competència digital docent a la formació inicial de mestres de Catalunya.

Ens ha explicat la proposta interuniversitària de formació inicial de mestres en tecnologies digitals, que consisteix en formar als docents en l’àmbit tecnològic. Aquest projecte inclou 5 competències que han de tenir els docents. En primer lloc, disseny, planificació i implementació didàctica. En segon lloc, organització i gestió d’espais i recursos digitals. En tercer lloc, comunicació i col·laboració. En quart lloc, ètica i civisme digital. En cinquè lloc, desenvolupament professional.

Aquest breu resum serveix per contextualitzar la meva entrada al bloc, ja que a part que m’ha semblat molt interessant, crec que és molt important la competència digital docent i també de l’alumne. Això, vol dir que el que s’ha de fer és aprofitar aquest avanç tecnològic i aprendre a treballar amb la tecnologia, tot suma i hem d’aprendre a utilitzar-la per treure-li profit i amb projectes d’aquest tipus anem avançant i si es pot dur a terme, arribarem a un punt amb docents amb competència digital i avantatges molt profitoses.

Com a part crítica, he de dir que encara que sigui un projecte innovador i que pot ser profitós, no s’ha dut a terme i segurament es tardarà a dur-se a terme. Per tant, de moment es queda en un projecte sense aplicar a causa de la manca de recursos.

Finalment, dir que he conegut dues competències digitals molt interessants i m’agradaria compartir l’enllaç per si us interessa.

http://fimted.cat/

ÚS DE LA WEB 2.0

L’ús que en faig de la web 2.0 és abundant, ja que no faig res més que utilitzar internet. Utilitzo el Whatsapp, escolto música a YouTube, utilitzo el Google, etc, són coses que faig al dia a dia, per això dic que el meu ús de la web 2.0 és elevat. Per un costat, m’agrada perquè em fa el dia a dia còmode, ja que és molt fàcil comunicar-te amb una persona que està a un altre país, poble, continent, etc, tan sols escrivint un missatge i a més, és gratuït i immediat. Per l’altre costat, em fa ràbia perquè ens hem tornat impacients, necessitem respostes i resultats ràpids i immediats, no sabem esperar. No sabem el que és haver d’esperar dues o tres setmanes al fet que arribi una carta de la persona que més estimem de l’altra punta del Món.

També utilitzo Instagram i Facebook, on rep informació de per tots costats, com bé diu l’article esmentat a la bibliografia, les xarxes socials són la plaça comunicativa del segle XXI. Pots llegir notícies, fins a saber el que fa cada persona en cada moment, és a dir, no dic que no estigui bé però ha arribat un punt que s’ha convertit en un exhibicionisme de la vida personal de moltes de les persones.

BIBLIOGRAFIA:

  • AREA, M. y PESSOA, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0., Comunicar, nº 38 XIX, pp. 13-20.

COM EM CONSIDERO DE COMPETENT DIGITALMENT?

Sincerament, em considero una persona poc competent digitalment, ja que encara que sé utilitzar el mòbil i sé com navegar per internet, no tinc un maneig fluid fora de buscar a pàgines web, escoltar música a YouTube o escriure i crear documents/presentacions al Google Drive. Però tampoc em considero culpable per no saber profunditzar en la recerca d’informació per internet o no saber utilitzar gairebé la majoria dels programes que té un ordinador o un mòbil perquè ningú m’ha ensenyat a fer-ho. I crec que avui dia, els nens/es des de ben petits/es ja saben utilitzar els mòbils, tablets, etc. Però pot ser se’ns envà de les mans, ja que no tenen a algú que els ensenyi a fer bon ús de les tecnologies.

A més, crec que la incompetència digital que tinc jo la té molta gent encara que no en sigui conscient, ja que creiem que saber publicar fotos, escoltar música, etc, ja ens fa competents digitalment. Dient això, vull incloure el concepte d’alfabetització de les persones en el món del ciberespai, ja que crec que és la solució i un procés molt important per ampliar la cultura en la web i que les persones sapiguem com buscar informació. Sobretot fomentar la cultura a través de la tecnologia, ja que no hem d’anar en contra d’ella, no hem de tenir el concepte de tecnologia com dolent sinó com bo, fomentant el bon ús es pot crear una societat molt competent digitalment i a l’hora culta. Per acabar, vull dir que l’aparició de blogs, Twitter, etc, ens dona una visió molt més àmplia de coneixements i punts de vista sobre esdeveniments, per tant és bo perquè tenim més informació i punts de vista diferents.

BIBLIOGRAFIA:
AREA, M. y PESSOA, T. (2012) De lo sólido a lo líquido: las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0., Comunicar, nº 38 XIX, pp. 13-20.