Autoavaluació

Per començar el redactat de la meva pròpia autoavaluació, voldria fer un petit comentari sobre l’assignatura que ha propiciat aquest blog, en aquest cas la de Comunicació i interacció educativa i la seva part sobre les T.A.C (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement.)

Val a dir que al principi em vaig trobar perdut, que no veia clar la manera en com podria enfocar aquests recursos a l’hora de fer l’acció educativa en el meu futur com a docent. Finalment, amb el transcurs de les classes, hi han hagut recursos que m’han cridat més l’atenció i d’altres que menys, però finalment, he pogut donar sentit a totes les activitats plantejades a les entrades del bloc, donant-li una visió positiva en quant a la seva aplicació en el meu futur com a docent.

En quant a la valoració que vull fer del meu propi bloc, vull deixar constància que en algunes ocasions, segons quin fos el tipus d’entrada, m’ha costat més o menys, descobrir com fer servir l’eina del bloc per tal d’aconseguir l’objectiu que volia, val a dir però que aquesta es una eina molt intuïtiva que a mesura que es va practicant amb ella es més senzilla del que sembla en un principi. El contingut dels meus blocs, tenen una mescla d’experiències compartides a la xarxa i de vivències pròpies que he volgut plasmar.

Finalment, vull dir que al final m’ha semblat interessant i sucosa l’assignatura, que te multiplicitat d’aplicacions a nivell educatiu, que espero fer servir algun dia amb els meus alumnes.

Robòtica i educació lúdica.

En aquesta entrada us vull fer la presentació de tres robots interactius que van néixer al Regne Unit. Aquests son el bee-bot, el blue-bot i finalment el pro-bot, que podem veure respectivament a la imatge a sota adjuntada.

Resultat d'imatges de bee bot pro bot blue bot

Aquests tres robots permeten als docents donar eines als infants fins a la primària, per tal d’iniciar-los en la programació treballant de manera interdisciplinar amb d’altres disciplines de l’àmbit educatiu, com puguin ser, matemàtiques, llengua, medi, etc.

La programació i per tant la execució de moviments per part dels robots per tal de poder realitzar les activitats es faria amb el següent panell, que donarà les ordres al robot escollit:

Aquestes ordres que donem als robots, seran les que donaran lloc a l’activitat, però només amb els robots i les ordres que podem donar-li, es quedaria es una mera joguina amb la qual podem aprendre programacions per tal de que els robots es moguin. Per tal de treballar amb els robots de manera interdisciplinar a les aules, haurem de crear taulells amb diferents temàtiques com puguin ser geometria, llenguatge, animals, etc. A continuació, es mostres alguns d’aquests panells:

Així doncs, finalment vull desitjar-vos que us puguin servir aquestes eines tant innovadores, creia convenient e important deixar constància d’aquest recurs per tal de que, qui vulgui pugui tenir accés a aquesta informació i animar-se a fer servir aquests robots o potser fins i tot crear nous recursos semblants a aquests que hem vist a la entrada.

Espero que us hagi agradat, moltes gràcies per l’atenció, salut i educació!

PRODUCCIÓ AUDIOVISUAL

L’objectiu d’aquesta producció audiovisual es plasmar la meva passió per el món de l’skate, un pseudo-esport o esport extrem en el qual es transmeten múltiples valors com el respecte, l’esforç, la paciència, conèixer els propis límits, superar les pors, entre d’altres.

D’altre banda també en vull fer un anàlisis audiovisual que us donarà informació i un breu anàlisis de la conformació i edició de la producció:

Comença amb un títol d’obertura per tal de donar informació al espectador del tema que escau el vídeo, tot seguit una imatge amb el protagonista del film (que sóc jo) per que el públic sàpiga quin és l’skater que veurà al al vídeo. Comença i acaba amb clips en càmara lenta ja que he pensat que la música lenta que hi he afegit coordinava perfectament amb aquest clips.Al  mig o desenllaç i van clips a velocitat normal per tal d’escurçar i fer el vídeo més plaent i fluït. Les transicions de inici i cloenda també estan escollides amb el propòsit de donar sensació d’obrir i de tancar el vídeo, les demés les he escollit per preferència.

Análisis de material audiovisual.

En esta entrada se hace un breve análisis audiovisual en cuanto a àngulos, movimiento, planos e iluminación de un spot publicitário para la  sensibilización en contra de la malnutrición, la pobreza i la falta de becas comedor, en colaboración con Educo.

Seguidamente, os muestro los segundos del vídeo en los que aparecerà cada tipo de ángulo, movimiento, plano, ritmo e iluminación:

Ángulos

Picado: minutos 0:00-0:03, 0:10-0:14

Contrapicado: minutos 0:03-0:10, 0:29-0:32

Zenital: minuto 0:17-0:20

Frontal: resto de minutos.

Movimientos

Camara en mano: minutos 0:00-016, 0:20-1:02

Travelling descendiente: minuto 0:17-0:20

Planos

Detalle: 0:00-0:03

Primer plano: 0:03-0:16,, 0:37-0:45

Plano medio: 0:17-0:32

Panorámico: 0:45-1:02

Iluminación: Se utiliza una iluminación dura para aumentar la crispación que nos transmite el spot así como el miedo y la dura situación que madre e hija estan pasando.

Ritmo: podemos notar que es un ritmo lento con larga extensión de tiempo de cada imagen para mostrar cada detalle en este caso del sufrimiento de las personas que protagonizan el spot.

Usos educativos de la web 2.0

Las posibilidades educativas que se derivan del planteamiento de la Web 2.0 se hace a partir de sus innumerables servicios y aplicaciones, tanto los docentes como los estudiantes pueden crear, distribuir y compartir sus propios contenidos con una calidad, versatilidad y amplitud de difusión muy grandes. Esta capacidad es una fuente potencial no solo de materiales y recursos didácticos, sino también de nuevas metodologías y de planteamientos didácticos muy innovadores, que ponen su acento en principios como la colaboración entre iguales, el altruismo, la inteligencia colectiva, la creación y difusión de conocimientos compartidos, la responsabilidad individual y la participación social e institucional.

Por ello, debemos de tener presente a la hora de aplicar el término Web 2.0 en nuestro proceso educativo las siguientes características:

  • Interactividad, es fundamental que la web permita un contacto interactivo entre dos o más sujetos.
  • Conectividad. Sin el acceso a internet los usuarios no pueden participar.
  • Aplicaciones dinámicas y de estándares abiertos, donde el contenido sea modificable continuamente por la participación de los distintos usuarios que accedan a una determinada web.
  • Colaborativas y participativas. Se debe de fomentar la colaboración y participación entre los usuarios a la hora de elaborar contenidos o de aclarar informaciones ofrecidas o solicitadas por éstos.
  • Aplicaciones simples e intuitivas. Toda aplicación de la web 2.0 debe de estar adaptada a todo tipo de usuario, desde los más experimentados en temas informáticos hasta aquellos que presentan un nivel básico.
  • Carácter Beta, puesto que todos los contenidos y aplicaciones relacionadas con la Web 2.0 se van mejorando continuamente.
  • Gratuidad de las aplicaciones, ya que eso permite la mayor participación posible entre todos los usuarios de la red.

Web 2.0

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, els llocs de P2P, els wikis i els blogs. Un lloc Web 2.0 permet interaccionar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; enfront dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se’ls proporciona.

Per el que fa a la meva competència digital, podria dir que aquesta es de nivell mig o bàsic mig. El major domini el tinc en xarxes socials com puguin ser Facebook, instagram, Skype, Padlet, Wikipedia i entre d’altres xarxes socials.