Coneixement del medi natural i social

Altre lloc Blogs.uab.cat

des. 13 2011

Dia 7. Els continguts de l’àrea de descoberta de l’entorn. 2.12.2011

Posted in General by 1241434 |

Avui hem treballat l’àrea de descoberta de l’entorn relacionada amb naturals i socials.

Hem vist, doncs, que hi ha un currículum explícit (l’oficial), el currículum ocult (decisions del centre, cosmovisió) i el currículum pràctic ( recursos, idees creatives, models d’actuació…).

Les mestres, doncs, hem de ser capaces de relacionar el currículum amb les capacitats que es desenvolupen en les activitats que proposem. Per aquest motiu haurem de saber què i com volem treballar amb els infants, ja que darrera de tota activitat hi hauria d’haver una finalitat educativa i, per tant, estarà relacionada amb el currículum.

D’altra banda, és important saber que el treball sobre el medi ajuda a desenvolupar les capacitats dels infants, és a dir, potencia pensar, comunicar, emocionar-se, fer, representar….

Podem lligar aquest tema, doncs, amb la gimcana que van realitzar per grups la setmana anterior. En aquesta gimcana vam treballar en equip i vam desenvolupar algunes de les capacitats, anteriorment, esmentades. Vam pensar i reflexionar sobre aspectes que ens proposaven les diferents activitats. Per exemple, la de buscar a la brossa tres objectes i pensar d’on venien, com han arribat al lloc on eren i on acabaran. D’altra banda, ens vam comunicar amb la resta de l’equip per tal de realitzar les diferents activitats de la gimcana. I, també, vam representar, mitjantçant el cos, en aquest cas, “De què li serveis l’arrel d’un arbre a la fulla?”.

Tenint en compte això, a CMN hem realitzat una activitat sobre l’àrea de descoberta de l’entorn. Utilitzant les activitats de la gimcana de la setmana anterior a la UAB hem extret les capacitats, els àmbits temàtic, el fenòmens del món, els conceptes claus i els llenguatges que utilitzaríem en l’activitat 5 de la gimcana: Representar idees amb el cos.

Hem pensat que després de fer una excursió per l’entorn proper i reflexionar sobre el que hem vist haurem treballat la capacitat d’aprendre a pensar i a comunicar, l’àmbit de  la vida: model d’ésser viu i cada una de les seves parts, els conceptes claus que treballaríem com els elements i l’estructura i els llenguatges que utilitzaríem són el corporal i el verbal.

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

En aquest cas no és tant una pregunta sinó una reflexió que m’ha sorgit arrel de pensar sobre aquest tema tant a socials com a naturals.

La meva reflexió té a veure amb la importància de la finalitat de les activitats que proposem als nostres infants. Tot i que, encara, no treballo com a mestra sí fa uns anys que sóc monitora voluntària a un esplai i m’he pogut adonar de la importància que té la part de preparació d’una activitat, de reflexionar sobre què, com i perquè volem fer-la i, sobretot, mirar pels interessos i necessitats dels infants. Per tant, la finalitat educativa de les nostres activitats sempre estaran lligades al currículum i, com a mestres, haurem de ser capaces de fer aquesta relació.

 

Imatge relacionada:

MÉS DE CENT MIL HECTÀREES ON GAUDIR DE LA NATURA

La Vanguardia. Dimecres,

De desembre de 2011 (pagines especials) municipis p.31

Trobo que aquesta notícia està estretament relacionada amb el tema que ens ocupa. Com a mestres haurem de conèixer i utilitzar els recursos que tinguem al nostre abast per treballar els diferents continguts de l’àrea de descoberta de l’entorn del currículum d’educació infantil. Aquesta notícia, doncs, ens ensenya un dels recursos dels que podem disposar i amb el que podrem treballar sobre la natura amb els nostres infants.

 

Ampliació del tema:

En aquesta pàgina podem trobar informació sobre la descoberta de l’entorn tan natural com social. He trobat interessant aquesta pàgina perquè fa referència a aspectes que hem treballat durant l’assignatura i que ens poden ajudar a ampliar els nostres coneixements sobre alguns dels conceptes que hem tractat.

http://www.xtec.es/~ragusti/entorn/entorn.htm


No hi ha comentaris

des. 13 2011

Dia 6. CMS. Espai i temps. 18.11.2011 + 16.12.2011

Posted in General by 1241434 |

Els éssers humans acostumem a fer relacions sobre aspectes de la vida que hem viscut. Per exemple, recordem que a l’hivern fa fred i hi ha humitat, però no necessàriament el fred indica humitat. Tot i això, sabem que a l’hivern hi ha menys hores de sol i provoca més fred i humitat.

El coneixement social es basa en diferents opcions, no hi ha una únic camí, sinó que podem arribar per diferents.

Hi ha molts tipus de temps: l’històric, el biològic, el metereològic i el viscut. A través de les rutines, la consciència de l’experiència, els llenguatges… anirem omplint el bagatge del coneixement sobre el temps.

Per tal que els infants s’adonin com era el temps abans seria positiu que visquessin l’experiència de com es feia abans el pa i com es fa ara; de tal manera que es preguntéssim què i perquè ha canviat.

Amb la visita a Can Coll, per exemple, podríem esmorzar a la cuina, o rentar els plats amb cendres del foc i fer sabor amb greixos perquè veiessin i experimentessin com  es feia abans el sabó. Amb aquestes activitats introduiríem el pensament complex, és a dir, el pensament que acaba deduint idees de coses establint relacions amb experiències que no hem viscut nosaltres.

Rememorar el passat ens ajuda a ser més conscients del ara i per dibuixar el futur, el temps històric ens ajuda a ordenar i seleccionar el record. Per això, serà positiu treballar, com a mínim, un cop al curs sobre com eren abans les coses, viure l’experiència i veure com ho fem ara, i reflexionar sobre què i perquè ha canviat.

Els adults només recordem algunes vivències, aquelles en les que s’han disparat les nostres emocions. Com a mestres, doncs, haurem de crear i provocar situacions que els emocioni i jo recordin en el futur.

Els infants no tenen consciència de durada, ja que el temps és relatiu, és a dir, té una mesura molt subjectiva depenent de la mesura perceptiva. Per exemple, una hora de classe depenent de si ens agrada o no se’ns farà més o menys llarga. Si preguntem als infants si la classe se’ls ha fet llarga o curta veurem, indirectament, si els ha agradat o no.

Si fem una activitat de dibuixar contorns amb els infants com per exemple dibuixar una petjada de peu estem treballant espia, límit, plànol i podrem treballar l’abstracció passant de les tres a les dues dimensions.

Al llarg de la història s’han buscat diferents estratègies per representar la terra en un plànol. Primer, es va fer el Mapa Mundi que consistia en dues rodones, la suma de les quals era la representació de la Terrra. Aquest mapa, però, no era factible per la navegació. Per tant, es va crear el Planisferi per poder navegar i va convertir l’esfera en un cilindre que quedava en forma triangular, de tal manera que la part de dalt i la de sota quedava deformada. Més tard, Peters va refer el planisferi i va arreglar aquesta deformació. En conclusió, els humans tenim una capacitat projectiva, és a dir, poder traspassar un imatge en 3 dimensions a dues. Això, doncs, serà interessant treballar-ho amb els nostres infants.

Una activitat interessant seria treballar l’abecedari de llenguatge de l’espai, que està format per línies, punts i taques. Els podem fer que delimitin un espai al full, que marquin un punt de sortida i un d’allargada i que, per últim, lliguin els punts; de tal manera que dóna un mapa.

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

Arrel de reflexionar sobre el tema d’espai i temps m’he platejat algunes preguntes. Una d’elles és quins recursos tenim les mestres per a poder treballar aquests continguts? Un bon exemple és, doncs, la Masia de Can Coll on podem aprofitar per a treballar alguns d’aquests continguts amb els infants. Però seria interessant conèixer alguns més que tinguem al nostre abast per tal de portar als nostres infants quan treballem de mestres. A més, seria interessant, també, conèixer programes que es diguin a terme a diferents llocs per tal de veure com es duen a terme i poder aprendre’n a programar algun, el dia que siguem mestres.

 

Web relacionada:

La pàgina principal d’aquesta web ens explica en què consisteix aquest projecte: EL MÓN PER UN FORAT. Aquesta sèrie va dirigida a alumnes d’educació infantil i cicle inicial de primària i vol recolzar l’observació indirecta dels principals continguts que hi ha a l’àrea de descoberta de l’entorn natural i social.

http://www.edu365.cat/infantil/monperunforat/


No hi ha comentaris

nov. 17 2011

Dia 5. Conferència. 11.11.2011

Posted in General by 1241434 |

Segons Vigotsky el llenguatge ajuda a l’evolució del pensament concret i abstracte, per tant, serà important crear espais de comunicació on els infants puguin practicar el llenguatge oral.

A més, podrem incentivar el llenguatge amb espais de recerca com el joc exploratori amb materials naturals però sempre deixant el temps necessari per a que els infants tinguin interès i els hi provoqui provar, pensar, rectificar, compartir…

Per tal de dur a terme una educació implicada en l’entorn caldrà tenir en compte la cultura d’escola i fixar-nos en l’organització, en la participació, en el que diu el currículum…

En l’Escola Bressol Gespa, per exemple, es treballa la gestió de residus i s’aprofita aquest moment per afavorir moments d’interacció de qualitat i establir una relació amb l’entorn, amb les famílies… que afavoriran en el canvi de  cultura d’escola.

Per a que aquest canvi de cultura d’escola es pugui dur a terme caldrà que siguem capaços de gestionar la diversitat, tenir un equip docent cohesionat que es reconegui com a motor de canvi i que hi hagi, de base, uns valors consensuats i construïts col·lectivament (saber, saber fer i saber ser).

Hi ha tres accions (3R) que ens permetran arribar a aquest canvi de cultura de centre: Reduir, Reutilitzar i Reciclar. El primer pas que hem de donar, però, serà el de reduir. A més, les escoles també hauran d’anar en camí cap a les 3S: Saludable, Solidària i Sostenible i 4 R: Reciclar, Reutilitzar, Reduir i Refusar.

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

La pregunta que m’ha generat la conferència és com podem fer que la gent sigui conscient de la importància que té cuidar i vetllar per la higiene i conservació dels espais naturals que, avui dia, tenim? Si seguim contaminant i actuant com fins ara, d’aquí a uns anys els humans haurem destruït la Terra en la seva essència.

He pensat, doncs, que si nosaltres fem una bona feina a l’escola els infants, després, portaran els seus coneixements a casa seva i ajudaran a les famílies a ser conscients, també, de la importància de la cura de la Terra. Per exemple, si a l’escola fem activitats de reciclatge que siguin significatives pels infants, quan arribin a casa, segurament, voldran reciclar i els explicaran als pares què han fet a l’escola i els infants serviran d’exemple als seus pares.

 

Imatge relacionada:   

Trobo que aquesta imatge capta l’essència de la classe d’avui, ja que es veu una bola del món envoltada per fletxes de conceptes com Reduir els materials de rebuig, Reutilitzar les deixalles sense processar i Reciclar els materials com els recursos. A més, aquesta imatge incorpora dues fletxes més com Rebutjar, és a dir, evitar la compra de materials del medi ambient;  i Reformar, és a dir, reutilitzar els materials d’una forma diferent.

Amb la combinació de les 3R + les dues que incorpora la imatge podrem arribar a un canvi.


No hi ha comentaris

nov. 17 2011

Dia 5. CMS. Responsabilitat ciutadana: Alteritat. 11.11.2011

Posted in General by 1241434 |

Avui, al arribar a la facultat, ens hem trobat amb una situació un pèl estranya. Ahir, durant tota la nit, es va celebrar la Festa Major de la UAB i, aquest matí estava tota la facultat plena de brossa. Ens hem trobat el terra ple d’ampolles, gots i altres tipus d’objectes.

Després de veure com havia quedat la facultat ens hem plantejat si aquesta gent té o no té alteritat, si tenen sentiment de comunitat o bé només veuen el present i no el que pot passar en el futur: que quedi tota la facultat bruta. Per tat, per a ells, l’endemà no existeix, ja que ells nos seran els qui ho han de recollir.

Parlem també sobre el tema de quin tipus de comunitat som i ens adonem que no som fixes, sinó efímers, és a dir,  que pensem que ara som part d’una comunitat però, segurament, després d’un temps ja no ho serem.

Creiem també que ens basem en el ritual prohibit, és a dir, quan ens prohibeixen volem reivindicar-nos contra les normes i el resultat ha estat la brutícia del dia següent.

És important, doncs, reflexionar sobre la idea d’educació social, per tant, fomentar un autocontrol molt fort per als ciutadans. Per tant, com a futures mestres haurem de saber reflexionar sobre aquesta responsabilitat que tenim els ciutadans en vers als altres i saber transmetre-la junt amb altres valors com la pertinença i el ser partícip d’un col·lectiu i/o comunitat.

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

Un dels interrogants que m’ha suggerit aquesta sessió i que em preocupa és el fet que la nostra societat sigui capaç d’adquirir uns valors de responsabilitat, de comunitat, de respecte, d’empatia… que facin possible que tots ens respectem a tothom, que tots ens tinguem en compte i que tinguem cura de com gestionem la brutícia que generem. Per tant, una de les meves tasques com a mestres serà educar als infants amb aquests valors que, el dia de demà faran reflectir com a membres d’una societat. La meva preocupació, doncs, és si sabré buscar les estratègies per ser capaç d’arribar als infants i que entenguin la meva postura. Així, quan siguin adults seguiran amb l’exemple i tindran en compte els valors, que en el seu passat, una de les seves mestres els va fer veure.

 

Imatge relacionada:

He volgut posar aquesta imatge perquè hi apareixen dues mans que s’agafen i formen el món. El món està ple de societats que s’organitzen de maneres diferents i, per tant, en cada una d’elles hi trobem tant factors ambientals, com econòmics, com culturals… que les caracteritzen. En la nostra societat, doncs, com a la resta del món, haurem de treballar conjuntament, tal i com indiquen aquestes dues mans, per tal de poder arribar a un fi comú. No obstant, per a que aquest fi no es converteixi en utopia serà necessari que tots treballem en base al respecte i a la cura pel medi ambient, que siguem ciutadans responsables dels nostres actes i sapiguem com gestionar els nostres drets i deures.


No hi ha comentaris

nov. 02 2011

Dia 4. Sortida a Can Coll. 28.10.2011

Posted in General by 1241434 |

Avui hem anat a la Masia de Can Coll, on hem pogut veure i ser partícips dels recursos que la masia posa a l’abast de les mestres d’educació infantil per tal d’anar i treballar amb els infants.

Primer hem visitat la sala on hi havia la incubadora dels ous i hem pogut veure, tocar i sentir els ous que eren a punt de trencar-se. A més, hem vist com preparen el menjar pels animals i hem pogut desgranar una panotxa de blat de moro, que després seria passada per una màquina on quedaria feta marines.

Després d’això hem pogut visitar la masia i hem vist: a la planta baixa i havia el rebedor. Ens hem adonat que el que més fascinaria als infants seria la porta d’entrada, ja que és l’element més antic a part del més gran i pesat. Després hem vist la cuina i hem pogut distingir tres tipus de foc: el de llenya al terra i la cassola penjant del sostre, el de llenya o carbó en un racó de pedra i, per últim, la cuina econòmica, i menys antiga.

Seguidament hem visitat el rebost, on hi havia les conserves. Després hem visitat la vinya, el refrigeri o nevera sota terra (era el lloc més fred de la casa). I per últim, hem vist una sala on hi havia els tomàquets, el blat…

Després vam pujar a la primera planta, on vam veure la sala de lluir. Aquesta sala era on es mostrava la riquesa de la família i on es feien els actes important. En aquesta sala hi ha una taula gran, un rellotge, tot d’objectes de qualitat a sobre els armaris, etc. A més, hi ha un festejador, és a dir, dues pedres al costat de la finestra on seien les dones a xerrar, mirar per la finestra, cosir…

Seguidament vam veure l’ habitació del Sr. Coll on hi ha un armari amb robes dels diferents treballadors de la masia, una sala de bany i un llit de llana, com el de tots els adults.

Després hem anat a la sala de ball on es repartien les diferents habitacions: Sra Coll, nens, nenes, tieta, avia, tieta conca i bany.

Seguidament hem visitat la Casa dels nens, on hem realitzat una dramatització d’un conte per grup en el qual havien d’introduir un element humà.

Per últim, hem visitat la capella on ens han donat més informació sobre a Masia de Can Coll, els  projectes que fan, els preus, etc.

 

Interrogants que m’ha generat la sortida:

Aquesta sortida m’ha fet pensar que les mestres hem de conèixer el nostre entorn i les possibilitats o recursos que tenim al nostre abast per tal de cobrir una educació significativa i de qualitat per als nostres infants. Penso que fer una visita a aquesta masia amb un grup d’infants serà molt significativa i profitosa perquè els nens i nenes visquin, entenguin i experimentin aspectes que, a l’escola, possiblement explicaríem o no podríem fer de manera tan vivencial.


Imatge relacionada:

 

Aquesta imatge que ha fet una companya, ens mostra el moment precís en que un pollet trenca l’ou i surt. Per a nosaltres, aquest moment ha estat màgic i educatiu, alhora, ja que veient-lo vam observar el procés del pollet en trencar l’ou i poder sortir.

Després d’aquesta vivència personal vaig pensar: si per a mi ha estat tan emocionant i significatiu, que, fins i tot, serà una experiència que recordaré, em costa d’imaginar que el dia de demà jo hagi d’explicar aquest fenomen als meus infants sense que ells ho puguin veure i viure com ho he fet jo.

Per tant, després d’aquesta experiència puc afirmar que viure les coses, el fet que els infants experimentin, vegin i toquin serà una part molt important del seu aprenentatge.

 

Informació extra:

Com a futura educadora d’infantil i actual educadora del temps de lleure, penso que l’educació no formal també juga un paper important en la vida i, per tant, en l’aprenentatge dels infants.

Per aquest motiu he volgut buscar informació sobre aquest tema relacionat amb el medi ambient. El resultat, doncs, ha estat les entitats d’escoltes.

Tot i que aquesta pàgina: http://www.escoltesiguies.cat/node/17  només és un exemple trobo que és molt interessant, ja que expliquen en què consisteix el seu projecte, què fan, etc. Per tant, des de l’educació en el lleure també es pot treballar tot el que té a veure amb la societat i en ser capaços de participar activament i críticament a al societat en la que vivim.


No hi ha comentaris

oct. 17 2011

Dia 3. Una escola infantil per un món més sostenible. El treball amb el conte. 14.10.2011

Posted in General by 1241434 |

Per a poder saber què volem i com volem plantejar alguna activitat, primer ens hem de preguntar quin món volem.

El nostre planeta Terra, però, està en constant canvi i és necessari, doncs, un canvi educatiu i social per poder anar al mateix pas. És per aquest motiu perquè es plantegen uns principis per al desenvolupament sostenible:

  • Respecte al Medi Ambient
  • Futuritat: pensant tenint en compte el futur
  • Qualitat de vida
  • Equitat: tenir en compte les diferències
  • Precaució: hem de pensar les coses abans d’actuar
  • Pensament holístic: pensar en què passa aquí i allà

Com a conseqüència es planteja una nova ètica, una acció transformadora i un nou estil de pensament. Aquesta nova ètica defensa el benefici col·lectiu, l’eco-dependència, el planeta com a context i l’equitat. Com a segon terme, aquesta acció transformadora promou una acció tant individual (a casa), col·lectiva (a l’escola), com mundial (associacions internacionals), xarxes i noves estratègies.

D’altra banda, el nou estil de pensament defensa el pensament holístic, les interrelacions de les escoles, la multi causalitat i el multi efecte, l’atzar, la incertesa, el canvi… Per a poder afrontar tots aquests canvis cal que l’escola també canviï i funcioni com una eina pel desenvolupament d’una societat més sostenible per tal de millorar la qualitat ambiental. Aquests canvis en l’escola s’hauran de veure reflectits en la gestió escolar (funcionament, organització i famílies), en el currículum (PEC, PCC i les Unitats Didàctiques), en la Participació comunitària i, per últim, en l’entorn físic i material (estalvi d’aigua, llum, mobilitat, materials, residus, diversitat cultural…).

Les escoles, doncs, tenen programes per afrontar aquesta educació per la sostenibilitat:

  • ·         Angenda 21 Escolar
  • ·         Escoles Verdes
  • ·         Programes d’Innovació
  • ·         Projecte Comenius

 

El meu desig per protegir la Terra és reciclar per tal que estigui neta.

El Principi de la Carta de la Terra que hem escollit és Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat.

Les accions que podem fer des de l’escola infantil son:

  • Fer sortides al medi natural i fer activitats d’observació.
  • Interacció amb l’entorn però tenint cura d’ell.
  • Tenir plantes a l’aula i cuidar-les observar-les, estudiar-les…
  • Fer sortides a museus de la història natural.
  • Fer visites a reserves naturals.
  • Fer sortides a boscos cremats, zones desforestades…
  • Visitar una fàbrica de reciclatge.
  • Promoure el material reciclat.
  • Plantejar converses sobre els residus a partir de les  preguntes i interessos dels infants.
  • Fer experiments amb els residus orgànics convertint-los en adobs.

 

Un recurs interessant per a treballar la sostenibilitat amb els infants són els contes. Els contes en l’educació infantil són una font de coneixement i, per tant, la narració és molt important per la construcció del coneixement i de les emocions. A l’hora d’explicar un conte cal tenir en compte una sèrie de criteris: obrir i tancar el conte adequadament; crear un clímax; utilitzar un vocabulari, un ritme, una entonació  i mostrar una emoció adient; vocalitzar, gesticular, comunicar el valor social que es pretén treballar, etc. A més, amb els contes podem treballar alguns dels problemas que pateix la natura i treballar per un món més sostenible. A través dels contes, doncs, treballarem valors que ajudaran als infants a crear un pensament crític i veure la importancia de la cura de la natura.

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

Aquesta sessió m’ha fet pensar i reflexionar sobre el meu futur com a mestra. Quan vulgui explicar un conte hauré de tenir en compte molts factors importants que faran que la meva explicació sigui clara, entenedora i profitosa pels infants. Per tant, el meu neguit està en si seré capaç de fer tot això i que els infants captin els valors socials que vull transmetre’ls. D’altra banda, com a mestra hauré de conèixer tot tipus de conte per tal de poder escollir, de forma crítica, aquell conte que consideri més representatiu del tema que voldrem tractar.

Tot i això, penso que mai em cansaré de fer-ho i crec que es important que ens agradi i ens emocioni el conte que expliquem, ja que d’aquesta manera el farem nostre i mostrarem als infants allò que vulem que vegin.

 

Imatges relacionades:

Aquestes imatges fan referència un dels racons amb els que vaig treballar aquest estiu al Casal. El racó es deia Ikrea i era un espai on els infants des de 3 a 12 anys passaven i feien les seves creacions amb material reciclat.

La foto de la dreta és una de les produccions que un dels infants més gran va fer: un helicòpter fet amb una caixa de galetes, uns pots petits de plàstic, uns tubs de cartró, un disc, un suro, i una tapa transparent de plàstic. Tot això ha estat muntat amb l’ajuda del celo i la  cola blanca.

En aquest racó, doncs, es treballava  el reciclatge i, per tant, podria ser una de les activitats per a treballar el principi que hem escollit: Respectar la Terra i la vida en tota la seva diversitat. 

 

En aquesta altra imatge podem veure com un infant està llegint un conte, dedueixo que d’animals, o si més no d’una girafa. L’infant, doncs, al llegir el conte para i s’imagina com és una girafa. Fent cabuda als seus coneixements previs i la seva visió de què és una girafa, l’infant crea la seva imatge i es posa en context per tal de llegir i entendre el conte que mira. Per tant, veiem clarament la importància que tenen els contes en la vida dels infants. Quan els contes que llegim són significatius per a ells crearan veritables coneixements, per això, escollirem molt bé els contes que volem explicar i treballarem amb ells els valors que volem inculcar als nostres infants.

 

Ampliació del tema:

Els contes acosten als infant a mons màgics i fantasiosos que els ajuden a conèixer la realitat. “Mirar les coses amb ulls de nen” és el que hem de fer per a motivar-los i influir positivament en la construcció de la seva personalitat. A partir d’un conte es poden treballar moltes coses:

  • Treballar l’atenció
  • Desenvolupar la imaginació
  • Potenciar els sentits
  • Memoritzar
  • Deshinibir-se, en el cas que representem el conte
  • Enriquir el llenguatge
  • Fomentar el creixement espiritual

 

En aquesta pàgina: http://www.eljardinonline.com.ar/importanciadelcuento.htm podem llegir informació sobre el primer contacte dels infants amb la literatura, la narració  i l’actitud de la mestra a l’hora d’explicar un conte , la importància del final d’un conte… A més, hi ha un petit conte de només 6 paràgrafs i 90 paraules, contant el títol, que ha escrit l’autora del blog, Raquel M. Barthe, i explica alguna de les característiques d’aquest conte. Al final, trobem altres contes interessants per a ser explicats als nostres infants.

Per tant, les mateixes mestres podrem inventar els nostres propis contes depenent dels valors que vulguem treballar amb els nostres infants.


No hi ha comentaris

set. 27 2011

Dia 2. CMN. El model didàctic que hi ha darrere de les nostres activitats. 23.9.2011

Posted in General by 1241434 |

Avui hem realitzat una activitat per grups que consisteix en identificar el model didàctic d’una activitat plantejada i reflexionar sobre aquesta. Característiques que hem observat d’aquesta activitat:

  • No deixa cabuda a que els infants pensin per a ells mateixos, sinó que observen com es compleix allò que la mestra diu.
  • No afavoreix gaire el desenvolupament del llenguatge i la comunicació dels infants. No obstant, no queda clar si després de l’activitat hi ha un debat en què es parla sobre el que s’ha observat. Llavors, si es desenvoluparia el llenguatge.
  • No promou la diversitat de maneres de fer, ja que els infants són passius i només observen el que fa la mestra. És una activitat molt manipulable i no s’aprofita.
  • En certa manera es treballen les emocions ja que els infants veuran com es comprova allò que diu la mestra. Tot i així, al no estar del tot implicats en ella segurament no es treballa el suficient o tot el que es podria.
  • No afavoreix el treball cooperatiu dels infants perquè els infants només fan d’observadors i no col·laborem activament.
  • Visió de l’aprenentatge (què fa l’alumnat?): l’alumnat és passiu, fa d’observador, no fa res. La mestra no valora els coneixement previs de cadascun d’ells i ho fa tot ella. Per tant, l’infant aprendrà sense implicació, aprendrà depenent de si el mestre transmet bé el missatge.
  • Visió de l’ensenyament (què fa la mestra?): la mestra és la que prepara i la que realitza l’activitat. És la que transmet el coneixement, la mestra explica i crea una conclusió però no deixa oportunitat de generar preguntes als infants. Tot i això, vol aproximar als infants a veure el fenomen.
  • Visió de la ciència (què s’ensenya?): observant arriben al coneixement. Com creixen les plantes, unes de llavors i altres d’esqueixos. El que s’ensenya es demostra. Es pretén que tots els infants aprenguin el mateix sense tenir en compte les seves idees prèvies, ja que penso que d’una activitat no surt un pensament únic.

 

També hem vist la diferencia entre mètode, model i metodologia. El mètode és la manera de fer, per exemple el mètode que s’utilitza a l’hora de resoldre un conflicte. Un model és una manera d’entendre alguna cosa, enfocat en les diferents visions que hi ha. I, per últim, la metodologia són les diferents maneres de fer.

 

Reflexió sobre les lectures:

Per poder fer un projecte amb un grup d’infants cal descompondre l’objecte que volem treballar (una cadira: gran, mitjana i petita),  és a dir, veure cada una de les peces i/o parts que la composen i posar-li nom. D’aquesta manera, veuran quines han de ser les mides, proporcionals, de cada una de les peces.

SABER FER I SABER VEURE estabilitzen la mateixa competència lingüística: conèixer les paraules adequades i saber-ho explicar. Per tant, des de l’escola s’ha de fomentar l’experiència concreta del nen, guiar les reflexions i les accions.

Amb l’experiència ens adonarem de les coses sense que ens o hagin de dir. Per exemple, en l’activitat de les cadires, els infants s’adonaran que si les fessin de paper no serien suficientment resistents per aguantar una persona o un ós, com el del conte de la Rinxols d’or, conte del qual han tret l’activitat.

És important, doncs, entendre com funciona el món on vivim, adonar-se de les coses, saber intervenir apropiadament recolzant-se en el saber i en l’experiència dels altres.

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

Reflexionant sobre el model didàctic que deixem veure darrere de les nostres activitats he pensat sobre el fet de compartir l’ideari d’escola o no compartir-lo. És a dir, quan una mestra es troba a gust a l’escola on treballa, segurament, serà degut a que la seva ideologia i metodologia està lligada i coincideix amb la de l’escola. La meva pregunta és: si treballem en una escola, per casos externs a la nostra opció a tria, en la que no compartim la seva manera de treballar, com podem dur a  terme activitats en les que nosaltres pensem fer d’una manera però l’escola no ho veu del tot bé?

 

Notícia relacionada:

Unes 200 persones reivindiquen l’ús de la bicicleta en una pedalada popular. 2011. Capgròs. Núm. 1129. Pàg. 6

 

He trobat molt interessant aquesta notícia ja que, les escoles de Mataró, aprofitant una activitat que organitza la ciutat, poden treballar valors molt importants com el compromís amb el medi ambient, la serva cura… A més, des de l’escola potencien, d’alguna manera, el transport públic o transport menys contaminant com és la bicicleta i informant i reflexionant sobre  aquest acte els infants podran viure aquesta experiència amb la seva família i explicar com s’han sentit,  quines han estat les seves sensacions en vers a l’activitat, etc.

Per tant, a l’escola es pot dur a terme una activitat relacionada amb el tema que ocupa la notícia, de manera que els infants visquin i s’adonin de la diferència  entre utilitzar transport privat o transport públic. Llavors, es veurà el model didàctic de la mestra ja que no és el mateix explicar als infants que hem d’utilitzar transport públic perquè és menys contaminant, que fent una sortida en la que gent que hi treballi els hi expliqui i, a més, puguin pujar al bus o fer una excusió en bicicleta.


No hi ha comentaris

set. 27 2011

Dia 2. CMS. L’Àrea del coneixement del medi natural i social a l’Educació Infantil. 23.9.2011

Posted in General by 1241434 |

En aquesta sessió hem parlat sobre aspectes de l’àrea del coneixement del medi en educació infantil. Un dels comentaris que hem valorat és el que diu que cadascú té la seva percepció del món i que això influeix en la nostra pràctica com a educadors. Per tant, hem de tenir coherència entre allò que diem i allò que fem.

Per tal d’establir una relació d’ensenyament aprenentatge amb els nostres infants, caldrà, doncs, mirar quina és la nostra concepció de l’educació. D’una banda, hi ha l’alumne passiu: aquell que rep informació donada pel mestre, el que té tot el coneixement. O d’altra banda, l’alumne actiu: aquell que participa, ja que el mestre crea situacions d’aprenentatge en què ell farà de guia. Per tant, l’alumne construirà el seu propi coneixement a partir de les idees prèvies. D’això se’n diu CONSTRUCTIVISME.

Alguns dels valors que com a mestres haurem de fomentar en els nostres infants són: respecte, empatia, creativitat, solidaritat, curiositat, autonomia i esperit crític.

No obstant, per a poder treballar amb cadascun dels infants i donar les mateixes oportunitats a tots ells, serà de vital importància que deixem de banda els típics prejudicis com: el gènere, la ètnia, la classe social, els ritmes d’aprenentatge, els favoritismes, les etiquetes…

Un dels aspectes que hem comentat ha estat la immersió lingüística. Hem comentat que gràcies a la immersió lingüística que s’està fent, trenquem amb prejudicis, ja que els infants nouvinguts que no saben la llengua del país d’acollida necessitaran una llengua comuna per  a poder comunicar-se tant amb els infants autòctons com amb els altres infants nouvinguts. Per tant, hauran d’aprendre una altra llengua per a poder comunicar-se, cosa que farà la nostra cultura encara més rica.

Per últim, les finalitats de l’àrea del coneixement del medi són:

  • Fomentar el respecte i la sostenibilitat
  • Desenvolupar pensament crític davant el món
  • Prendre consciència, conèixer el món on vivim
  • Entendre d’on venim per saber on som i cap a on anem
  • Despertar la curiositat per a comprendre el món i les seves relacions
  • Fomentar l’autonomia
  • Fomentar la solidaritat i la justícia
  • Veure la importància de la coherència entre allò que diem i allò que fem
  • Fomentar la participació de tot l’alumnat
  • Ajudar en el procés de la construcció del propi coneixement a partir de les idees prèvies que tingui cadascun dels infants
  • Abolir tots els prejudicis
  • Fomentar la immersió lingüística

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

No és ben bé un interrogant el que m’he plantejat sinó més aviat una reflexió. Com a futura mestra que treballarà en un centre educatiu em plantejo la idea de si em trobaré en consonància amb el que dicta el PEC del centre en el que treballo, és a dir, com a educadora tindré una forma de ser i de fer, uns valors que voldré transmetre als meus infants… però la meva preocupació és si el centre en el que treballaré compartirà aquesta mateixa manera de pensar.

Penso, per tant, que el fet que una educadora cregui en el Projecte Educatiu del centre on treballa i estigui en consonància amb les seves idees, facilitarà moltíssim la seva feina, ja que es trobarà a gust.

 

Reflexió de les lectures:

Actualment, es pensa que la societat ha de canviar i que s’ha de trobar resposta al problema de la desigualtat per començar el camí a la convivència pacífica a través del diàleg. Des de la Didàctica de les Ciències socials, doncs, s’opta per una formació dels alumnes com a ciutadans d’un sistema democràtic i alternatiu.

Els valors que fonamenten la verdadera democràcia, per tant,  són: la igualtat, la llibertat i la participació. D’aquesta manera podrem parlar de democràcia com a felicitat compartida. Per a que aquesta felicitat compartida tingui èxit, no podem oblidar la relació d’alteritat: l’altre no em pot ser indiferent (parar a pensar en què li agrada a l’altre persona i comprar-li un regal). A més també és important l’acció social (comprar un regal per l’aniversari), i l’acció ètica (compromís davant les necessitats dels altres – que pensin, no que pensin com jo). Sense acció ètica no pot haver-ho acte educatiu.

En conclusió, hem de tenir responsabilitat davant l’altre. Hem de ser la resposta a les seves necessitats i demandes, sense esperar res a canvi.

Un aspecte molt important que he extret de les lectures és que els adults no hem de pretendre que els infants creguin el mateix que nosaltres, sinó que  hem de mostrar i donar testimoni sobre com hem sabut fer el món per tal que ells puguin modificar-ho a partir de la seva realitat.

D’altra banda, es veu l’infant com el centre i, per tant, ha de ser educat per ser lliure i actuar en funció de la seva autonomia i, a partir d’aquí, tolerar, respectar, ser solidari… tot i així, el principi de l’heteronomia defensa que és l’altre qui posa les normes que regeixen la meva actuació. Ho fa, però, des de la seva alteritat.

 

Notícia relacionada:

Com explica la notícia de més avall, el nostre entorn té molt a veure en la manera que tenim de pensar, en els nostres costums… És per aquest motiu que aquest noi, tot i haver-hi la pel·lícula que vol veure en la seva llengua, el català, la veurà en la llengua en la que està acostumat a veure-les.

Penso, però, que és important que els infants s’acostumin a sentir tant el català com el castellà, ja que, com a bilingües que som, el saber dues llengües ens enriqueix. Per tant, és important que les mestres des de l’escola no oblidem quina/es  és/són  la/les  nostra/es  llengua/es. Si des de l’escola les potenciem tant amb els infants autòctons com amb els nouvinguts seran les llengües utilitzades per a la comunicació i el diàleg i serà una eina per a la integració de tots els infants.

 

Al final de la notícia hi havia una frase que he trobat molt important: Perquè la llengua és l’espina dorsal del nostre país. 

 

Fernàndez i Fàbregas, Jordi. Immersió lingüística. 2011. El Tot Mataró i maresme. Núm. 1497.


No hi ha comentaris

set. 27 2011

Dia 1. CMN. Recordant i projectant la nostra relació amb el medi. 16.9.2011

Posted in General by 1241434 |

El primer dia hem realitzat una activitat en què compartíem la nostra experiència amb el medi en el passat. Primerament, individualment, hem respost a una qüestió:

El treball del medi que m’agradaria fer amb els infants de la meva classe es…

En primer lloc, m’agradaria disposar d’un gran espai obert on els infants pugin gaudir, córrer, experimentar, tractar directament amb la natura… introduint valors com el respecte i la cura vers la natura.

En segon lloc, la gran eina pel descobriment i, per tant, l’aprenentatge dels meus infants, serà el joc, amb el qual podran experimentar i viure experiències significatives al voltant de la naturalesa.

La segona pregunta que hem respost, aquest cop per parelles ha estat 3 paraules o idees: JOC, LLIBERTAT I RESPECTE.

Seguidament, en grup, hem decidit quines eren les 5 paraules més significatives per a nosaltres: RESPECTE, EXPERIMENTACIÓ, SORTIDES, JOC I DIVERSIÓ.7

Després d’escriure aquestes cinc paraules als fulls, les hem ubicat en quatre grups que ha proposat la mestra:

  • Maneres de sentir
  • Maneres d’actuar
  • Maneres de pensar
  • Maneres de col·laborar

Quan tots els grups han enganxat els seus cartellets hem vist la relació i experiència que, com a grup,  hem tingut amb el medi, i hem reflexionat sobre com hauria de ser en endavant.

Aquesta imatge correspon a un dels grups, el de maneres d’actuar, el qual era el que més cartellets tenia.

Ens adonem, doncs, que el que més hem treballat com a infants és la manera d’actuar, allò més vivencial. Però és important no oblidar els altres tres àmbits i, per tant, serà important fomentar als nostres infants noves maneres de pensar: els ideals que tingui cadascú, fomentar la manera de comunicar-nos: el diàleg, els simbols… i, per últim, la manera de sentir: reforçant el creure en una ètica i uns valors.

La pregunta que ens fem és: Per què volem mirar l’ideal?

Jo diria que si mirem l’ideal que volem aconseguir les nostres expectatives seran altes i, per tant, ens serà més fàcil arribar a allò que ens agradaria que fos.

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

La meva pregunta és: realment és positiu mirar cap a un ideal? Un ideal pot arribar a ser una idea utòpica? Ens hem de deixar guiar pels somnis, tot i sabent, que poden ser una utopia?

No tinc la resposta a aquestes preguntes, tot i que he pensat en elles. Tot i això, penso que és bo que les mestres mirem cap a un ideal, utòpic o no, per tal de poder arribar a fites i aconseguir tot allò que ens proposem, sempre mirant pel bé dels nostres infants. Per tant, crec que mai hem de deixar de somiar i de “lluitar” per allò que creiem i volem. Els canvis són lents però no impossibles.

 

Imatges relacionades:

 

 

D’alguna manera, no és el mateix que quan vam estar aquí a la nostra lluna de mel.

Amb aquesta frase, junt amb la imatge, ens adonem de com canvia el món. En uns anys, la humanitat a contaminat tant que els espais naturals semblen uns altres. Actualment, els infants creixen en una natura contaminada, en ciutats plenes edificis i automòbils i, aquesta és la relació més propera que tenen amb ella.

Per aquest motiu, des de l’escola ideal hem de crear unes expectatives en les que creiem i podem arribar. D’altra banda, hem de fomentar valors com el respecte, la solidaritat, la companyonia, i crear una relació, situacions i experiències que afavoreixin maneres de sentir, actuar, pensar i col·laborar respecte al nostre paper amb el medi.


No hi ha comentaris

set. 22 2011

Dia 1. CMS. Reflexionem a través d’imatges. 16.09.2011

Posted in General by 1241434 |

Bloc 1: Fonaments

Fonaments i perspectives de la intervenció educativa a l’educació infantil en l’àrea de la descoberta de l’entorn des de les ciències socials.

En aquesta presentació hem vist i reflexionat sobre alguns conceptes que són importants a tenir en compte quan parlem de societat. Tots aquests aspectes els hem extret de fotografies comentades.

El primer concepte ha estat xarxa. El concepte xarxa l’hem relacionat amb el de globalitat, ja que avui dia podem saber allò que passa arreu del món. No obstant, és important saber triar i seleccionar la informació que ens ve donada.

També hem relacionat xarxa amb la col·laboració, ja que en l’educació es vol fomentar molt el treball cooperatiu.

Un altre aspecte del que hem parlat ha estat la representació del món. Hem extret que, sovint, lliguem la nostra representació del món amb com ho veiem i què pensem cadascú. No obstant, també és important saber que existeixen mapes, fotografies antigues… que ens donen una idea més aproximada i menys subjectiva del que és el món.

Un tercer concepte que hem comentar ha estat la consciència social. Els humans hem arribat a tenir la capacitat de veure i normalitzar allò que anys enrere, segurament, veuríem com una barbaritat. Tot i que aquesta consciència social comença per un mateix, cal ser empàtic i veure el que passa arreu del món.

Per treballar aquest concepte amb els infants es podrien fer dinàmiques de rols perquè ells mateixos s’adonin de les coses i experimentin les sensacions que causa. No és bo amagar les coses al infants. Aspectes com la mort no sabem com explicar als infants o, directament, les amaguem i això no és bo per a ells. És important explicar-s’hi les coses i que siguin capaços de decidir i posicionar-se en un debat o situació. D’això se’n diu pedagogia critica.

Per analitzar aquest concepte hem vist un video que m’ha impactat molt però alhora m’ha agradat perquè et fa veure com la societat ens deixem enganyar/manipular i no afrontem les coses tal com son, sinó que ens deixem portar. Amb aquest video m’he adonat, doncs, que és de vital importància que la societat tingui interès pel que passa a casa nostra i que s’informi i sigui capaç d’alçar la veu en els moments precisos.

Per últim hem vist dos conceptes clau com el temps i l’espai. Hem vist que el temps pot ser personal (les interaccions amb els altres), social (com el calendari) o històric (allò que ja no hi és i, per tant, desenvolupem el pensament abstracte).

També hem vist que l’espai pot ser viscut, percebut o representat.

 

Interrogants que m’ha generat la sessió:

Després de veure el video de la granota en el què l’objectiu era fer-nos veure que hem de fer front al problemes de la nostra societat i que hem de poder mostrar el nostre desacord. Jo em pregunto, doncs, si la recent resposta d’insatisfacció social que hem mostrat el poble hi ha hagut algun canvi. Després de tot el Moviment 15M, de les assemblees que s’han fet, les manifestacions, les protestes… que hem aconseguit? Hem canviat alguna cosa?

Cal dir que jo he col·laborat en el Moviment i he estat a l’acampada de Mataró a la Plaça Santa Anna, he anat a les manifestacions… i, per tant, hi estic d’acord. Però, ara, després de l’estiu, gairebé ni se’n parla. Se’ns ha escoltat? Que farem a partir d’ara? Seguirem o ho oblidarem?

Personalment, penso que ja era hora que el poble ens poséssim d’acord i féssim alguna cosa en comú i mostrar, així, als que manen que no estem d’acord. Però penso que aquesta insatisfacció encara no ha disminuït i que hauríem de seguir posant de manifest la nostra situació.

 

Imatges relacionades:

He volgut publicar aquesta imatge perquè fa dies que la vaig veure i em va fer què pensar.

Com veiem a la fotografia, es tracta d’un infant que mira la TV amb molt d’interès i, mentrestant aquesta, sense que ell s’adoni, li absorbeix el cervell. Aquesta imatge, doncs, no deixa de ser una metàfora, però que reflexa, perfectament, el que en alguns casos, algunes cadenes de televisió fan amb tots nosaltres.

Com en la primera classe va sortir el tema de que, actualment, amb els medis de comunicació que tenim rebem molta informació i que hem de ser capaços i capaces de saber escollir la BONA informació i seleccionar, només, allò que ens aporta veritat i coneixement, he trobat interessant relacionar-ho amb aquesta imatge tant interessant.

En conclusió, malauradament, a la TV trobem informació de molts tipus, cadenes molt variades… i la societat ens deixem, moltes vegades, manipular o mal-influenciar per allò que ens diuen sense contrastar-ho o informar-nos per altres bandes, que és el que hauríem de fer.

 


No hi ha comentaris