#STOPBULLYING

He triat aquest anunci, també per fer ènfasi als problemes socials que encara existeixen com és el bullying. El bullying és un dels problemes socials que afecten als més joves, normalment adolescents, i que pot provocar grans desastres. Qualsevol aspecte diferents als més comuns o a la resta pot resultar un motiu per rebutjar-lo i menysprear-lo fins a tal punt de desintegrar-lo en la societat i marginar-lo. Tothom és diferent; hi ha diferents estils, diferents cultures, i d’altres aspectes que ens fan diferents els uns als altres, però no tots són acceptats de la mateixa manera. El que surt de “lo comú” és rebutjat i discriminat, però ens farem la següent pregunta: què és lo comú o lo adequat a la societat? Hem d’actuar d’alguna manera en concret, o vestir d’alguna manera per ser acceptat?

Hem de fer molta força per a que casos com els del video no es produeixin. El video mostra el bullying a l’escola. Com un grup de joves rebutjen i tracten malament a un jove, i es un cas que succeix molt en l’etapa infantil però sobretot a la adolescencia.

Com podem aturar-lo? O millor dit, podem aturar-lo? Potser es difícil, però podem començar per donar-lis una bona educació als més joves. Des de les escoles podem inculcar-lis que tothom és diferent, però no per això es millor o pitjor persona. Hem d’acceptar a les persones tal i com som, sense la necessitat de canviar-lis. Tothom som persones, tant si tenen diferent cultura, color de pell, diferent idioma, diferents punts de vista. I hem de saber viure en societat de manera conjunta.

En aquest post parlarem també dels tipus de moviments d’una càmera que surten en un video, i en aquest surten gairabé tots. Per exemple:

Càmera fixa, que és quan la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant

Panoràmica, que és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

Travelling, que és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Hi apareix el travelling lateral, que és quan la càmera es mou lateralment seguint normalment el moviment d’un personatge. I també apareix el travelling frontal, que és quan la càmera es mou cap endevant o cap enrera , tant per seguir a un personatge com per apropar-s’hi o allunyar-s’hi.

Moviment lliure, que és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.

En quant als angles, hi apareixen els següents:

-L’angle normal, que és quan la càmera es troba al terra i s’ha de fer sempre a l’altura dels ulls. És el tipus d’angle que s’utilitza sempre per fer una fotografia.

-L’angle cenital, que és quan la càmera es col·loca adalt, totalment perpendicular al terra i normalment serveix per grabar grans extensions.

-L’angle picat, que és quan la càmera està a una altura superior als elements de l’escena. Quan es capta a les persones el que s’intenta es donar-li un aire de inferioritat o subjecte dèbil.

-L’angle nadir, que apareix al final del cortometratge, que és quan la càmera es col·loca completament sota el subjecte, de manera perpendicular al terra. Així aconseguim un efecte més exagerat, d’altitud.

 

I per últim parlarem dels tipus de plans que hi apareixen al video.

El plà que més destaca és el plà mig, és a dir, quan apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

El plà general també hi apareix, i ens mostra al personatge pel cos sencer i ens mostra l’escenari complert per fer-nos una idea d’on succeeix l’acció.

El plà americà, hi predomina molt quan es tracta de dues o més persones, i capta la imatge des dels genolls cap amunt.

El plà detall també hi apareix, per exemple, quan enfoca el despertador. S’utilitza per captar un detall important en l’escena.

I per últim, el primer plà també hi apareix, i serveix per fixar-nos en la cara al detall del protagonista, les seves expressions facials. Possiblement és el plà més expressiu.