#STOPBULLYING

He triat aquest anunci, també per fer ènfasi als problemes socials que encara existeixen com és el bullying. El bullying és un dels problemes socials que afecten als més joves, normalment adolescents, i que pot provocar grans desastres. Qualsevol aspecte diferents als més comuns o a la resta pot resultar un motiu per rebutjar-lo i menysprear-lo fins a tal punt de desintegrar-lo en la societat i marginar-lo. Tothom és diferent; hi ha diferents estils, diferents cultures, i d’altres aspectes que ens fan diferents els uns als altres, però no tots són acceptats de la mateixa manera. El que surt de “lo comú” és rebutjat i discriminat, però ens farem la següent pregunta: què és lo comú o lo adequat a la societat? Hem d’actuar d’alguna manera en concret, o vestir d’alguna manera per ser acceptat?

Hem de fer molta força per a que casos com els del video no es produeixin. El video mostra el bullying a l’escola. Com un grup de joves rebutjen i tracten malament a un jove, i es un cas que succeix molt en l’etapa infantil però sobretot a la adolescencia.

Com podem aturar-lo? O millor dit, podem aturar-lo? Potser es difícil, però podem començar per donar-lis una bona educació als més joves. Des de les escoles podem inculcar-lis que tothom és diferent, però no per això es millor o pitjor persona. Hem d’acceptar a les persones tal i com som, sense la necessitat de canviar-lis. Tothom som persones, tant si tenen diferent cultura, color de pell, diferent idioma, diferents punts de vista. I hem de saber viure en societat de manera conjunta.

En aquest post parlarem també dels tipus de moviments d’una càmera que surten en un video, i en aquest surten gairabé tots. Per exemple:

Càmera fixa, que és quan la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant

Panoràmica, que és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

Travelling, que és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Hi apareix el travelling lateral, que és quan la càmera es mou lateralment seguint normalment el moviment d’un personatge. I també apareix el travelling frontal, que és quan la càmera es mou cap endevant o cap enrera , tant per seguir a un personatge com per apropar-s’hi o allunyar-s’hi.

Moviment lliure, que és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.

En quant als angles, hi apareixen els següents:

-L’angle normal, que és quan la càmera es troba al terra i s’ha de fer sempre a l’altura dels ulls. És el tipus d’angle que s’utilitza sempre per fer una fotografia.

-L’angle cenital, que és quan la càmera es col·loca adalt, totalment perpendicular al terra i normalment serveix per grabar grans extensions.

-L’angle picat, que és quan la càmera està a una altura superior als elements de l’escena. Quan es capta a les persones el que s’intenta es donar-li un aire de inferioritat o subjecte dèbil.

-L’angle nadir, que apareix al final del cortometratge, que és quan la càmera es col·loca completament sota el subjecte, de manera perpendicular al terra. Així aconseguim un efecte més exagerat, d’altitud.

 

I per últim parlarem dels tipus de plans que hi apareixen al video.

El plà que més destaca és el plà mig, és a dir, quan apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

El plà general també hi apareix, i ens mostra al personatge pel cos sencer i ens mostra l’escenari complert per fer-nos una idea d’on succeeix l’acció.

El plà americà, hi predomina molt quan es tracta de dues o més persones, i capta la imatge des dels genolls cap amunt.

El plà detall també hi apareix, per exemple, quan enfoca el despertador. S’utilitza per captar un detall important en l’escena.

I per últim, el primer plà també hi apareix, i serveix per fixar-nos en la cara al detall del protagonista, les seves expressions facials. Possiblement és el plà més expressiu.

Enquadrament fotogràfic

En aquesta imatge el que volia plasmar era com em sentía en aquell moment, i aquesta fotografia em descriu a la perfecció. Volia expressar la llibertat que sento, ja que em considero una persona lliure, una persona a la que no li agrada estar condicionadaalcanzar_mas_libertad-1000x440 per ningú i a la que li agrada tenir la llibertat de poder triar segons els seus criteris i els seus gustos. També es veu el sol, com de mica en mica va sortint entre els núvols i es una mica també la meva situació actual, on encara que sembli difícil, sempre hi ha una sortida a qualsevol situació i sempre hi ha alguna cosa positiva dins de tot lo negatiu. I per últim, les muntanyes de fons, que és un lloc on m’agrada molt estar ja que em transmet molta calma i molta tranquil·litat.

El plà d’aquesta fotografia és general, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus, sense cap tipus de retallada. En aquesta imatge no es centra en cap detall, es veu el cos sencer i podem veure el context en el que es troba el protagonista. L’angle de la fotografia és a nivell, tot i que està una mica picada, és a dir, des d’un punt més alt que el protagonista.

Es podria millorar si ens volem centrar en la persona, ampliant-la o enfocant-li més, però com el que vol expressar es aquell sentiment de llibertat, crec que es bastant correcte el seu enquadrament.

Usos educatius dels Blogs i les Wikis

En aquest post parlarem dels usos educatius dels blogs i les wikis, o dit d’una altra manera, edublogs i eduwikis. Per això hem de saber la definició de cadascuna d’elles.

Podem definir Blog com un lloc web que recopil·la cronològicament textos o articles d’un o diversos autors, apareixent primer el més recent. Habitualment, en cada article, els lectors poden escriure els seus comentaris i l’autor donar-los resposta. L’ús o temàtica de cada bloc és particular, n’hi ha de tipus personal, periodístic, empresarial o corporatiu, tecnològic, educatiu, etc.

En canvi, una Wiki és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat per diversos usuaris. Els usuaris d’una wiki poden així crear, editar, esborrar o modificar el contingut d’una pàgina web, d’una forma interactiva, fàcil i ràpida.

Els blogs s’adapteedublogs-softaulan en l’àmbit educatiu tant per als professors com per als alumnes. Per als professors és una eina de gestió del coneixement ja que en bloc es pot enllaçar qualsevol recurs propi o extern ordenat en categories o mitjançant etiquetes per a la seva còmoda cerca. I per als alumnes és una eina facilitadora per millorar la comprensió lectora, practicar de l’escriptura, realitzar activitats didàctiques, integrar textos a elements gràfics o multimèdies, etc…  Aquests tipus de blogs també es podrien denominar Edublogs, que són aquells que tenen com a objectiu recolzar el procés d’aprenentatge en el context educatiu. Aquest tipus de blogs contenen enllaços a llocs web amb recursos educatius, articles sobre educació, információ sobre el desenvolupament de les classes, tasques per als alumnes, etc…

En l’ambit educatiu, les wikis són també anomenades Eduwikis, i es defineix com una wiki amb fins educatius a l’aula o a altres entorns d’aprenentatge. És u
na nova manera de treballar col·lectivament entre els professors i els alumnes. Els usos educatius d’una wiki són els següents:

  • Un professor pot crear una wiki com a eina de creació de continguts, junt
    amb altres professors.eduwiki
  • Els estudiants poden accedir a la wiki només per llegir o imprimir els apunts o la informació que el professorat ha preparat.
  • Els estudiants poden realitzar apunts col·laborativament i es poden corregir de manera inmediata.
  • Es tant fàcil d’utilitzar que els alumnes es centren més en el contingut que en la tecnologia.
  • Permet seguir treballant a casa o a altres espais, sense perdre la comunicació entre els membres del grup.

 

Des d’el meu punt de vista, crec que tant les wikis com els blogs són eines que actualment en l’àmbit educatiu s’utilitzen molt, i cada vegada s’utilitzen per destinar-les a persones més joves, ja que així es trenquen els esquemes tradicionals i et dona suport en els nous aprenentatges; entren més a simple vista. També el fet de que puguin seguir interactuant, col·laborant des de casa és molt més còmode, i la informació no es perd, ja que es queda grabada a les xarxes socials i hi pots accedir sempre que hi vulguis.

 

Web 2.0

En aquest post parlarem de la Web 2.0. Aquest tipus de web va sorgir l’any 2003 i està formada per diverses plataformes que serveixen per publicar continguts com ara un blog, Facebook, Twitter, YouTube, Wikipedia, etc… La essencia d’aque
stes eines és interactuar amb la resta d’usuaris o bé, aportar continguts nous.

Anteriorment interneHerramientas_web_2.0t era unidireccional, és a dir, la informació era més aviat de caràcter informatiu i no permetia la interacció directa amb i entre els usuaris. Amb la Web 2.0, s’ha convertit en bidireccional i permet la interacció de tot tipus de contingut, siguin vídeos, imatges o textos i fins i tot l’emmagatzematge i edició d’arxius online. La seva evolució ha sigut posible gracies a la seva simplicitat. Les aplicacions Web 2.0 s’està imposant cada vegada més a la nostra societat, inclòs en l’àmbit educatiu.

Donant la meva opinió, crec que són plataformes que utilitzem diàriament, i que per a algunes persones s’han convertit en imprescindibles ja que les utilitzem per avorriment, per treballar, per explicar anècdotes, recetes, contes, etc… Personalment, avui dia no podría imaginar-me sense aquest tipus de pàgines. Penso que són molt útils perquè permet comunicar-te amb persones d’altres parts del món de manera gratuïta, permet buscar i trobar informació de manera ràpida, penjar fotografies i videos, estar al día de les notícies, etc… Penso que des de ben petits s’ha de formar als més petits  per a que quan siguin adults no tinguin cap tipus de problema.

La nostra generació ha anat creixent de la mà de les noves tecnologies, i ens és més fàcil adaptar-nos a elles i als seus canvis, les sabem utilitzar de manera mes fluida que generacions anteriors. Per això es comenta que les noves generacions neixem amb un chip, que ens permet aprendre de manera més ràpida que les altres generacions. Per exemple, als meus avis no saben res de les noves tecnologies, o fins i tot no saben ni escriure ni llegir manualment. Els meus pares saben utilitzar els telèfons mòbils però hi tenen alguna dificultat, i en canvi, jo em sé desenvolupar de manera més amplia en aquest àmbit.

Tot i que les noves TIC té moltes coses positives, també ens exposem a la perillositat d’internet, i em de ser conscients del que penjem a les xarxes socials ja que es públic i visible per a tothom.