AUTOAVALUACIÓ

A continuació parlaré de la meva experiència viscuda a l’hora de realitzar una pàgina web o wiki.
El meu grup i jo vam triar la pel·lícula Diarios de la calle, una pel·lícula que tracta de les desigualtats socials, les races, el racisme, la violència, entre d’altres. Quan ens van dir que haviem de fer una wiki, la nostra cara va ser de pànic una mica, perquè cap de nosaltres havia fet una mai. A classe, la no18740727-jpg-r_640_600-b_1_d6d6d6-f_jpg-q_x-xxyxxstra professora ens va anar guiant de com podiem fer-la, donant-nos uns guions i unes pautes per a que la wiki quedara lo millor possible.

Vam triar que el fons fos relacionat amb la , i primer vam voler posar una fotografia de les pàgines d’un diari, però no quedava del tot bé i ho vam canviar. La lletra també la vam posar acord amb el film. Ens vam distribuir en tot moment la feina, sempre posant-lo en comú i fent feedbacks, i posant-nos d’acord sempre.

En realitat, la meva experiència ha sigut molt grata, ja que mai m’hagués imaginat que fer una wiki fos tan fàcil, però també haig de dir que sense l’ajuda de la professora, no hagués sabut fer-ho. Tornaria a fer-la una vegada més, i la recomano al 100%. Sempre es bo aprendre coses, ja que moltes vegades pensem que som uns cracks tecnològicament parlant, i amb aquestes coses ens adonem que no tenim ni idea de moltes coses.

Gràcies per la teva ajuda Alejandra, ha sigut un plaer.

Us deixo el link per si voleu visitar-la:

https://sites.google.com/site/wikidiariosdelacalle/

Naturalesa

Naturalesa

He triat el meu vidio sobre la naturalesa perquè és un lloc on m’agrada passar el meu temps lliure. M’agrada girar-me i veure que tot el meu voltant està verd, i que es respira una tranquil·litat impossible de superar.

La montanya, el camp, o qualsevol lloc ple de plantes, d’arbres, d’herbes, de flors…es un lloc on puc oblidar-me dels meus problemes i deixar la ment en blanc, oblidant-me de tot allò dolent que em fa mal.

També he triat la naturalesa, perquè des de ben petita he tingut un camping situat a la montanya, i em porta molt bons records. Com quan era petita i anavem tota la familia a buscar castanyes, bolets, o simplement a passejar… Per això tornar a un espai on s’assembli, es com tornar a la meva infància, i tornar a reviure aquelles experiències.

La música que he triat és una música tranquil·la, relaxant, que em permet reflexionar i que la meva ment tingui ales i voli molt amunt, fins a aquells records tan increíbles.

Fabricació digital (3D)

Si has visitat últimament alguna fira sobre Educació i Tecnologia, segurament hauràs pogut veure que les impressores 3D, i tot el que les envolta, està en plena expansió i té pinta que aviat seran tecnologies que podrem trobar a les aules. Moltes vegades ens quedem allà, amb el visionat de les figures 3D i no ens parem a pensar en el treball que hi ha darrera d’aquesta impressió. Ara bé, en realitat la impressió en 3D és la finalització d’un procés molt més ampli, que sempre ha de començar pel modelatge de la figura a imprimir.  I per realitzar-ho podem optar per pàgines online com per exemple el Tinkercad.

El Tinkercdescargaad és una eina gratuïta i perfecta per a l’aula amb la qual també podrem descarregar alguns models 3D,  que ens poden donar idees per a futurs dissenys o per imprimir-los si tenim una impressora 3D a l’aula.
L’objectiu de Tinkercad, tal com ho especifiquen a la pàgina web, és oferir una eina de disseny 3D i d’impressió 3D que sigui simple, online i preparada per a tots els públics, independentment del nivell o els coneixements que tinguis en la matèria.

Amb aquest tipus de programes es poden realitzar treballs senzills com per exemple aquest:

Sin título

Es cert que la pàgina web està en anglés i que això pot suposar un problema a l’hora de treballar. En comparació amb altres pàgines educatives, per exemple l’edu365, una altra pàgina web que també vam treballar a l’aula, l’apartat de primària. Aquesta pàgina la trobo més senzilla i més accessible pels més petits, ja que està en català i perquè les activitats s’adapten a les diverses etapes: infantil, primària, ESO, batxillerat i formació professional.

Ambdues pàgines les trobo molt interessants i entretingudes. És una altra manera d’aprendre mitjançant les tecnologies.

Experiència educativa amb la tecnologia

La meva experiència personal sobre les tecnologies educatives ha sigut molt positiva. Normalment la pàgina web que més he trebaledu365lat es la que molts de vosaltres també ha treballat, i és la de edu365.cat. Aquesta pàgina la vaig treballar molt durant la meva infancia, a l’escola. I això m’ha ajudat molt a l’hora de la meva ortografia. El fet de que la pàgina estigui dividida en diversos apartats i per treballar diverses matèries, va fer que la meva mania per millorar l’ortografia profundís.

Des de petita tenia problemes amb l’ortografia, tenia moltes faltes i moltes vegades no m’adonava dels errors, i això era un problema, perquè si em volia dedicar a l’àmbit de l’educació, això l’havia de millorar. I així va ser. A casa tenia un ordinador, però no hi tenia Internet, així que li vaig dir al meu professor de informàtica que si em podia grabar a un disc dur uns quants programes per treballar-ho, i m’ho va grabar. Amb esforços i amb la pràctica, finalment aquest error es va anar polint i cada vegada feia menys faltes.

Amb aquest cas personal el que vull intentar fer veure a la gent que moltes vegades pensem que a través de les tecnologies no es pot aprendre, i moltes vegades estem equivocats. Pensem que només ens poden entretenir, però també ens pot servir per aprendre o millorar alguns aspectes que no tenim. I si apart de aprendre ens diverteix, hem triat molt bona pàgina.

Personalment, crec que són molt útils les tecnologies educatives, perquè es una manera d’atreure al públic, sobretot als més petits, d’una manera senzilla i educativa. Sens dubte, als infants els hi cridarà més l’atenció treballar alguns aspectes a través de l’ordinador, que amb un llibre i un llapis. I és simplement pel fet que es un aspecte innovador, ja que estem acostumats a treballar manualment, i no tecnològicament. Cada vegada les tecnologies estan més dins les aules, i això també punts negatius, i es que moltes vegades, l’accés tan fàcil de navegar per  Internet fa que desconnectin de la matèria i connectin en una altra cosa. Tot i això, crec que són molt positives, i que ens aporten moltes coses bones.

IL·LUMINACIÓ I COLOR

Aquesta escena pertany a la pel·lícula Blade Runner.

La il·luminació  que hi predomina en Blade Runner està basada en el cinema negre. La pel·lícula és fosca, i això és de vital importància en la il·luminació, com ho és el silenci en la música. La foscor és important ja que la història també té una naturalesa fosca, parlant d’un futur fosc on es desenvolupa l’acció.

Durant tota la pel·lícula ens trobem amb l’ús intens de llums dures, que provoquen fortes ombres, la qual cosa crea un clima d’alt contrast. Es tracta d’una pel·lícula rodada en la seva major part amb llum artificial, que és utilitzada per donar més realisme als efectes especials.
Blade runner utilitza l’absència o l’ús lleu de llums de farciment en alguns plans, i llums de fons modificades amb filtres de color.
La pel·lícula fa un ús intens de la llum dura, i per realçar la textura i contrastos.

Apareixen escenes molt fosques i certs elements molt il·luminats, que fa que siguin molt cridaners dins de les escenes. El negre predomina sobre el fons en tota la pel·lícula, i dóna lloc a alts contrastos. En altres casos la il·luminació té fins artístics i està allunyada de la més pura realitat.

La tècnica del contrallum es fa servir en moltes ocasions. Un gran exemple d’això és l’escena en la qual estan mostrant al protagonista els replicants que ha d’eliminar, en ella es fan primers plans dels actors en els quals amb prou feines se’ls veu, en canvi, a l’estar ple de fum de tabac, aquest queda il·luminat gràcies al contrallum.

 

#STOPBULLYING

He triat aquest anunci, també per fer ènfasi als problemes socials que encara existeixen com és el bullying. El bullying és un dels problemes socials que afecten als més joves, normalment adolescents, i que pot provocar grans desastres. Qualsevol aspecte diferents als més comuns o a la resta pot resultar un motiu per rebutjar-lo i menysprear-lo fins a tal punt de desintegrar-lo en la societat i marginar-lo. Tothom és diferent; hi ha diferents estils, diferents cultures, i d’altres aspectes que ens fan diferents els uns als altres, però no tots són acceptats de la mateixa manera. El que surt de “lo comú” és rebutjat i discriminat, però ens farem la següent pregunta: què és lo comú o lo adequat a la societat? Hem d’actuar d’alguna manera en concret, o vestir d’alguna manera per ser acceptat?

Hem de fer molta força per a que casos com els del video no es produeixin. El video mostra el bullying a l’escola. Com un grup de joves rebutjen i tracten malament a un jove, i es un cas que succeix molt en l’etapa infantil però sobretot a la adolescencia.

Com podem aturar-lo? O millor dit, podem aturar-lo? Potser es difícil, però podem començar per donar-lis una bona educació als més joves. Des de les escoles podem inculcar-lis que tothom és diferent, però no per això es millor o pitjor persona. Hem d’acceptar a les persones tal i com som, sense la necessitat de canviar-lis. Tothom som persones, tant si tenen diferent cultura, color de pell, diferent idioma, diferents punts de vista. I hem de saber viure en societat de manera conjunta.

En aquest post parlarem també dels tipus de moviments d’una càmera que surten en un video, i en aquest surten gairabé tots. Per exemple:

Càmera fixa, que és quan la càmera resta immòbil sobre un suport i enregistra tot allò que hi passa per davant

Panoràmica, que és el gir de la càmera sobre el seu propi eix. Pot ser horitzontal, vertical o oblicu. Generalment la panoràmica es fa servir per descriure un escenari o bé per relacionar elements de la mateixa escena però que no apareixen al mateix quadre.

Travelling, que és un moviment que desplaça la càmera d’un lloc a un altre, normalment sobre uns rails. Hi apareix el travelling lateral, que és quan la càmera es mou lateralment seguint normalment el moviment d’un personatge. I també apareix el travelling frontal, que és quan la càmera es mou cap endevant o cap enrera , tant per seguir a un personatge com per apropar-s’hi o allunyar-s’hi.

Moviment lliure, que és quan la càmera es mou sense seguir un ordre concret.

En quant als angles, hi apareixen els següents:

-L’angle normal, que és quan la càmera es troba al terra i s’ha de fer sempre a l’altura dels ulls. És el tipus d’angle que s’utilitza sempre per fer una fotografia.

-L’angle cenital, que és quan la càmera es col·loca adalt, totalment perpendicular al terra i normalment serveix per grabar grans extensions.

-L’angle picat, que és quan la càmera està a una altura superior als elements de l’escena. Quan es capta a les persones el que s’intenta es donar-li un aire de inferioritat o subjecte dèbil.

-L’angle nadir, que apareix al final del cortometratge, que és quan la càmera es col·loca completament sota el subjecte, de manera perpendicular al terra. Així aconseguim un efecte més exagerat, d’altitud.

 

I per últim parlarem dels tipus de plans que hi apareixen al video.

El plà que més destaca és el plà mig, és a dir, quan apareix la figura humana aproximadament de cintura cap amunt.

El plà general també hi apareix, i ens mostra al personatge pel cos sencer i ens mostra l’escenari complert per fer-nos una idea d’on succeeix l’acció.

El plà americà, hi predomina molt quan es tracta de dues o més persones, i capta la imatge des dels genolls cap amunt.

El plà detall també hi apareix, per exemple, quan enfoca el despertador. S’utilitza per captar un detall important en l’escena.

I per últim, el primer plà també hi apareix, i serveix per fixar-nos en la cara al detall del protagonista, les seves expressions facials. Possiblement és el plà més expressiu.

Enquadrament fotogràfic

En aquesta imatge el que volia plasmar era com em sentía en aquell moment, i aquesta fotografia em descriu a la perfecció. Volia expressar la llibertat que sento, ja que em considero una persona lliure, una persona a la que no li agrada estar condicionadaalcanzar_mas_libertad-1000x440 per ningú i a la que li agrada tenir la llibertat de poder triar segons els seus criteris i els seus gustos. També es veu el sol, com de mica en mica va sortint entre els núvols i es una mica també la meva situació actual, on encara que sembli difícil, sempre hi ha una sortida a qualsevol situació i sempre hi ha alguna cosa positiva dins de tot lo negatiu. I per últim, les muntanyes de fons, que és un lloc on m’agrada molt estar ja que em transmet molta calma i molta tranquil·litat.

El plà d’aquesta fotografia és general, és a dir, que apareix tot el cos de cap a peus, sense cap tipus de retallada. En aquesta imatge no es centra en cap detall, es veu el cos sencer i podem veure el context en el que es troba el protagonista. L’angle de la fotografia és a nivell, tot i que està una mica picada, és a dir, des d’un punt més alt que el protagonista.

Es podria millorar si ens volem centrar en la persona, ampliant-la o enfocant-li més, però com el que vol expressar es aquell sentiment de llibertat, crec que es bastant correcte el seu enquadrament.

Usos educatius dels Blogs i les Wikis

En aquest post parlarem dels usos educatius dels blogs i les wikis, o dit d’una altra manera, edublogs i eduwikis. Per això hem de saber la definició de cadascuna d’elles.

Podem definir Blog com un lloc web que recopil·la cronològicament textos o articles d’un o diversos autors, apareixent primer el més recent. Habitualment, en cada article, els lectors poden escriure els seus comentaris i l’autor donar-los resposta. L’ús o temàtica de cada bloc és particular, n’hi ha de tipus personal, periodístic, empresarial o corporatiu, tecnològic, educatiu, etc.

En canvi, una Wiki és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat per diversos usuaris. Els usuaris d’una wiki poden així crear, editar, esborrar o modificar el contingut d’una pàgina web, d’una forma interactiva, fàcil i ràpida.

Els blogs s’adapteedublogs-softaulan en l’àmbit educatiu tant per als professors com per als alumnes. Per als professors és una eina de gestió del coneixement ja que en bloc es pot enllaçar qualsevol recurs propi o extern ordenat en categories o mitjançant etiquetes per a la seva còmoda cerca. I per als alumnes és una eina facilitadora per millorar la comprensió lectora, practicar de l’escriptura, realitzar activitats didàctiques, integrar textos a elements gràfics o multimèdies, etc…  Aquests tipus de blogs també es podrien denominar Edublogs, que són aquells que tenen com a objectiu recolzar el procés d’aprenentatge en el context educatiu. Aquest tipus de blogs contenen enllaços a llocs web amb recursos educatius, articles sobre educació, információ sobre el desenvolupament de les classes, tasques per als alumnes, etc…

En l’ambit educatiu, les wikis són també anomenades Eduwikis, i es defineix com una wiki amb fins educatius a l’aula o a altres entorns d’aprenentatge. És u
na nova manera de treballar col·lectivament entre els professors i els alumnes. Els usos educatius d’una wiki són els següents:

  • Un professor pot crear una wiki com a eina de creació de continguts, junt
    amb altres professors.eduwiki
  • Els estudiants poden accedir a la wiki només per llegir o imprimir els apunts o la informació que el professorat ha preparat.
  • Els estudiants poden realitzar apunts col·laborativament i es poden corregir de manera inmediata.
  • Es tant fàcil d’utilitzar que els alumnes es centren més en el contingut que en la tecnologia.
  • Permet seguir treballant a casa o a altres espais, sense perdre la comunicació entre els membres del grup.

 

Des d’el meu punt de vista, crec que tant les wikis com els blogs són eines que actualment en l’àmbit educatiu s’utilitzen molt, i cada vegada s’utilitzen per destinar-les a persones més joves, ja que així es trenquen els esquemes tradicionals i et dona suport en els nous aprenentatges; entren més a simple vista. També el fet de que puguin seguir interactuant, col·laborant des de casa és molt més còmode, i la informació no es perd, ja que es queda grabada a les xarxes socials i hi pots accedir sempre que hi vulguis.

 

Web 2.0

En aquest post parlarem de la Web 2.0. Aquest tipus de web va sorgir l’any 2003 i està formada per diverses plataformes que serveixen per publicar continguts com ara un blog, Facebook, Twitter, YouTube, Wikipedia, etc… La essencia d’aque
stes eines és interactuar amb la resta d’usuaris o bé, aportar continguts nous.

Anteriorment interneHerramientas_web_2.0t era unidireccional, és a dir, la informació era més aviat de caràcter informatiu i no permetia la interacció directa amb i entre els usuaris. Amb la Web 2.0, s’ha convertit en bidireccional i permet la interacció de tot tipus de contingut, siguin vídeos, imatges o textos i fins i tot l’emmagatzematge i edició d’arxius online. La seva evolució ha sigut posible gracies a la seva simplicitat. Les aplicacions Web 2.0 s’està imposant cada vegada més a la nostra societat, inclòs en l’àmbit educatiu.

Donant la meva opinió, crec que són plataformes que utilitzem diàriament, i que per a algunes persones s’han convertit en imprescindibles ja que les utilitzem per avorriment, per treballar, per explicar anècdotes, recetes, contes, etc… Personalment, avui dia no podría imaginar-me sense aquest tipus de pàgines. Penso que són molt útils perquè permet comunicar-te amb persones d’altres parts del món de manera gratuïta, permet buscar i trobar informació de manera ràpida, penjar fotografies i videos, estar al día de les notícies, etc… Penso que des de ben petits s’ha de formar als més petits  per a que quan siguin adults no tinguin cap tipus de problema.

La nostra generació ha anat creixent de la mà de les noves tecnologies, i ens és més fàcil adaptar-nos a elles i als seus canvis, les sabem utilitzar de manera mes fluida que generacions anteriors. Per això es comenta que les noves generacions neixem amb un chip, que ens permet aprendre de manera més ràpida que les altres generacions. Per exemple, als meus avis no saben res de les noves tecnologies, o fins i tot no saben ni escriure ni llegir manualment. Els meus pares saben utilitzar els telèfons mòbils però hi tenen alguna dificultat, i en canvi, jo em sé desenvolupar de manera més amplia en aquest àmbit.

Tot i que les noves TIC té moltes coses positives, també ens exposem a la perillositat d’internet, i em de ser conscients del que penjem a les xarxes socials ja que es públic i visible per a tothom.