El divendres 5 d’octubre el grup AHCISP ha organitzat una reunió de treball del projecte FROCGLOB (Fronteras culturales en un mundo global: Antropología comparada de los límites culturales y sus consecuencias sociopolítica) de la convocatoria 2017 (ref. HAR2017-86776-P) de projectes I+D del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència, coordinat per Montserrat Clua i Montserrat Ventura. El projecte dedicat a estudiar críticament la construcció i pervivència de les àrees culturals, i les seves conseqüències socio-polítiques té una durada de 3 anys i analitza casos a Europa (àrea mediterrània, balcànica, Europa central), Àfrica (Magreb i Africa oriental), Asia (Pròxim Orient i Himalaia) i Amèrica (Àrea amazònica, andina, intermedia, patagònica, aché-guaraní i maya).

Del 15 al 20 de juliol del 2018 es va celebrar la 56ª edició del Congrés Internacional d’Americanistes a Salamanca. Dues investigadores de l’AHCISP van participar-hi: Montserrat Ventura (UAB) va fer-ho presentant la ponència titulada “Don y predación en el chamanismo tsachila”, mentres que Mònica Martínez Mauri (UB) va impartir la que portava per títol “Reciprocidad, personas y objetos subjetivizados en el mundo guna (Panamá)”. El simposi, coordinat per Ernst Halbmayer de l’Universitat Philipps de Marburg i la mateixa M. Martínez, va comptar amb nou ponències dedicades a entendre les relacions de intercanvi, reciprocitat i do a les societats indígenes contemporanies de l’àrea Istmo-colombiana. La participació de les dues investigadores de l’AHCISP va produir-se en el marc del projecte “Fronteras Culturales en un Mundo Global (FROCGLOB)” (finançat pel MEC, HAR2017-86776-P) dedicat a l’estudi crític i comparatiu de la categoria de frontera i àrea cultural.

Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada; C/ Montcada, 12 (Barcelona)
21-22 de juny
19h-21h30

Dijous 21 de juny: “Objectes i subjectes” (19h-21h30)

19h: Benvinguda, aperitiu amazònic i presentació

19h20: Fra. Valentí Serra (Museu Andino-Amazònic i Missional dels Caputxins de Sarrià): Les missions i el Museu Andino-Amazònic i Missional

19h40: Jean-Pierre Goulard (MOAM-EHESS, Paris): Las màscares Tikuna. Una aproximació en context ritual

20h20: Montserrat Ventura (AHCISP-UAB): De la materialitat del mite a l’objecte científic en dos exemples Tsachila

20h40: projeccions: Dans ma maison, tu es entré, Indiens Tikuna d’Amazonie (CNRS audiovisuel, Villejuif 2011, 12 min) & ¿Acaso comemos plata? (Sacha Videastas. Perú 2006, 27 min).

Divendres 22: Representacions i col·lectius (19h-21h45)

19h: Mónica Martínez (CINAF-UB): Sobre la materialitat de l’ésser: figures de fusta, arbres i persones humanes entre els Gunas de Panamà.

19h20: Miquel Figueras (ICA, LAS-EHESS Paris): Cartografia participativa i valor estètic entre els Eñepa-Panare de Veneçuela.

19h40: Olga Cebada (Alternativa; CLACPI): Comunicació indígena. Subjectes per la defensa de Drets.

20h: David Hernández (CLACPI): Cine indígena i apoderament.

20h20: projecció: La tentación del Nixhix (CAIB, CEFREC, Bolívia 2015, 80 min)


A càrrec de
Alfonso Aguavil
(investigador Tsachila i responsable del grup de recerca local PIKITSA)
Connie Dickinson
(Dra. Lingüística, Professora de la Universitat IKIAM, Equador)
Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
Organitza: La Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural, L’Institut d’Estudis Catalans i el Grup de recerca Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques del Departament d’Antropologia Social I Cultural.
Link: https://www.youtube.com/watch?v=Lxsc2SRLNRk&feature=youtu.be

Resum:
Una de les preguntes més importants que ha de respondre la disciplina de la documentació lingüística i cultural és Per què? i Qui se’n beneficia? En Aquesta presentació, la Dra. Connie Dickinson i n’Alfonso Aguavil, director del grup Tsachi de recerca PIKITSA, analitzen els interessos i les preocupacions de diverses comunitats (acadèmiques, indígenes i governamentals) en aquest esforç i conclouen amb l’anàlisi de dos sistemes gramaticals del Tsafiki -els ideòfons i l’evidencialitat- en els quals els materials documentals han demostrat ser essencials.

A càrrec de
Alfonso Aguavil
(investigador Tsachila i responsable del grup de recerca local PIKITSA)
Connie Dickinson
(Dra. Lingüística, Professora de la Universitat IKIAM, Equador)
Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
Organitza: Grup de recerca Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques
I el Departament d’Antropologia Social I Cultural
Amb el suport de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
La Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural i L’Institut d’Estudis Catalans

Resum:
La documentación colaborativa no requiere un grupo, sino unos cuantos: académicos de una variedad de disciplinas, hablantes nativos capacitados, gobierno y agencias de financiamiento, y tiene implicaciones académicas, políticas y sociales a nivel local, nacional e internacional. El Proyecto de Documentación de Tsafiki, de 35 años de vigencia, proporciona un buen estudio de caso acerca del qué, el cómo y el porqué de este tipo de esfuerzos.

“Creuant fronteres. Parelles Palestino-Jueves al barri del Carmel (Haifa-Israel)”

Doctoranda: Vanessa Gaibar Constansó
Director/a: Josep Lluis Mateo Dieste
Dia i hora: 15/09/2017 a les 11:00h
Lloc de lectura: B9/130 (Sala de Deganat de Lletres).
Facultat: Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
programa de Doctorat Antropologia Social i Cultural

Viernes 2 de Junio

1) 11h-12h: Cierre administrativo del proyecto y balance.
2) 12-14h: presentación de avances de los capítulos del libro colectivo fruto del proyecto: 10 minutos presentación + 5 minutos por persona de discusión.
Parte 1, La humanidad en la Ciencia: Verena Stolcke, Eugenia Ramírez, Patricia San Mateo y Pablo Domínguez
Parte 3, (Des)encuentro de Humanidades: Alex Coello, Montserrat Clua, Vanessa Gaibar y Josep Lluis Mateo y Alex Surrallés).
3) 14h-15h: comida.
4) 15.30h-17h:
Parte 2, Humanidades continuas: Mònica Martínez, Sabine Kradolfer, Alice Van Den Bogaert, Domenico Branca y Montserrat Ventura.
5) 17h-19h: Discusión colectiva sobre el libro y las conclusiones del proyecto HumAnt.
6) 19h-20h: Discusión proyecto futuro.

http://www.ed-bellaterra.com/php/llibresInfo.php?idLlibre=1275

RACISMO Y SEXUALIDAD EN LA CUBA COLONIAL. INTERSECCIONES

Autor: Verena Stolcke

A través del estudio de las políticas y de las prácticas matrimoniales en la Cuba esclavista del siglo XIX, Verena Stolcke desarrolla en este libro una teoría del racismo como doctrina legitimadora de las desigualdades sociales que asimismo permite explicar las diferentes formas de dominación y control socio-sexuales a que estaban sometidas respectivamente las mujeres de color y las blancas en esta sociedad colonial. Propone un modelo de análisis relacional de los valores sexuales y de las jerarquías de género en función de los procesos de reproducción de la desigualdad social y estudia, desde esta perspectiva, los matrimonios interraciales contrastándolos con el ideal del matrimonio endogámico intraracial, el concubinato como consecuencia del rechazo de los primeros y el rapto como estrategia de superación de los prejuicios y discriminaciones socio-racistas y sexistas pone en tela de juicio la frecuente confusión entre diferencia y desigualdad y con ello aquellas teorías que condicionan la igualdad en la semejanza natural. “Racismo y sexualidad en la Cuba colonial” es un encuentro innovador entre la antropología y la historia que no solo permite comprender uno de los rasgos esenciales de la sociedad colonial —la legitimación racial-sexual de la explotación colonial. Además aporta pistas teóricas para interpretar el rebrote racista y la alarma pro-natalista en la Europa actual.

Taula Rodona: “LA VEU DE L’ALTRE: ESTRATÈGIES NARRATIVES PER EXPLICAR LA IMMIGRACIÓ”

Amb Francesc Serés i Jordi Tomàs.
Modera: Montserrat Clua
Dilluns 8 de maig, 18h
Sala de Juntes de la Facultat de Filosofia i Lletres – UAB
Organitza: Departament d’antropologia Social i Cultural
Col·laboren: Departament de Filologia Catalana i la Facultat de Filosofia i Lletres

En l’actualitat estem vivint el drama de les morts en el Mediterrani de les persones refugiades que fugen de les guerres i les misèries, intentant arribar a Europa. Però el fenomen de les persones que es juguen la vida travessant el Mediterrani o venint per l’Atlàntic en embarcacions precàries no és nou. Als anys 90 els nostres diaris omplien les portades parlant de pasteres i caiucs que arribaven a les costes andaluses o canàries, carregades dels anomenats immigrants il·legals, sense distingir entre els ocupants d’aquestes fràgils naus d’on venien ni quines eren les seves condicions. Així mateix, a la seva arribada a Espanya no rebien la mateixa acollida mediàtica que comporta l’etiqueta de refugiat avui.
Una part d’aquesta realitat migratòria ha estat recollida en les obres de dos autors, dos novel·listes que són antropòlegs de formació i mirada, Francesc Serés i Jordi Tomàs. En aquesta taula rodona volem parlar amb ells sobre per què van voler escriure sobre aquest tema, què els va moure a fer-ho, què volien explicar i, com a autors que han compaginat la literatura amb l’escriptura acadèmica, com van decidir l’estratègia narrativa que van usar per fer arribar el seu missatge sobre realitat de la immigració.

Coloquio internacional “EL MANTENIMIENTO DEL ORDEN PÚBLICO EN LOS IMPERIOS ESPAÑOL Y FRANCÉS EN LOS SIGLOS XIX Y XX ACTORES, POLÍTICAS, INSTRUMENTOS” en CASA ÁRABE & UNIVERSIDAD CARLO S III, MADRID

El objetivo de este coloquio es analizar el mantenimiento del orden mediante el estudio de sus diferentes dimensiones. Se tienen en cuenta los actores responsables del orden público, las diferentes políticas llevadas a cabo para evitar o resolver los conflictos
y las herramientas que contribuyen a preservar este orden. Estos estudios se enmarcan en los imperios español y francés de los siglos XIX y XX, y tienen como propósito impulsar el enfoque comparativo y hacer surgir reflexiones transversales sobre este particular fenómeno sociopolítico.