Entre el 27 i el 30 de juny 2019 el Weltmuseum de Viena (Àustria) va acollir el XII Congrés de la Society for the Anthropology of Lowland South America (SALSA). En aquesta edició, Mònica Martínez Mauri, investigadora del projecte FROCGLOB i membre del grup AHCISP, va presentar una ponència titulada “A common core of Chibchan culture? Internal organisation and conflict management among the Guna (Panama)” al panel coordinat per Juan Camilo Niño i Stephen Beckerman sobre els pobles chibchas. El congrés, i concretament aquest panel, va crear un espai de diàleg en el què desde diverses disciplines (genètica, arqueologia, lingüistíca i antropologia social) es va poder abordar la preexistència de trets comuns a l’àrea Istmo-colombiana i reflexionar sobre el concepte d’àrea cultural.

El proper 7 de maig tindrà lloc la taula rodona “Pobles Indígenes, pau, gènere i conflicte” al Museu de les Cultures del Mon, seu Montcada. La jornada preveu posar en perspectiva l’estat de la qüestió teòric sobre ontologies locals, drets dels pobles indígenes, cosmopolítica, violència de gènere, pau, conflicte i justícia transicional amb casos paradigmàtics com els de Guatemala i Colòmbia, i d’altres exemples de pobles indígenes que no han patit aquests processos. De 10:40 a 13h. es presentaran els primers resultats del projecte “Pobles indígenes, pau, gènere i conflicte: el cas de Guatemala”, finançat per l’Ajut a la Recerca en l’àmbit de la Pau (2017RICIP00025). Intervindran: Montserrat Ventura i Oller (UAB), Mònica Martínez Mauri (UB), Esther Oliver (UAB), Philip Naucke (Phillips Universitat, Marburg) i Edgar Ricardo Naranjo (UAB).

Avui 4 d’abril, en el marc del XIV Cicle de Converses al Raval organitzat pel Dpt d’Arqueologia i Antropologia del CSIC, Institut Milà i Fontanals, Montserrat Ventura i Oller (Dpt. Antropologia Social i Cultural, UAB), Mònica Martínez Mauri (Dpt. Antropologia Social, UB) i Araceli González Vázquez (Dpt. Arqueologia i Antropologia (IMF-CSIC) parlaran sobre les relacions que s’estableixen en diferents societats entre humans i animals no-humans. La trobada, que tindrà lloc a les 18:30h a la residència d’investigadors del CSIC al c/Hospital, 64, té com objectiu difondre les recerques antropològiques que han realitzat aquestes investigadores sobre ontologies i (inter) relacionalitats.
És àmpliament reconegut que en les últimes dècades, en la confluència de noves formes de fer i pensar antropològiques, incardinades, per exemple, en els anomenats “gir animal” i “gir ontològic” de les Ciències Socials i les Humanitats, però també tant en recerques humanistes com posthumanistes, emergeix un innovador interès acadèmic per les vides animals. De certa interseccionalitat teòrica sorgeixen múltiples enfocaments, com els “estudis animals”, els “estudis humà-animal”, la “antrozoologia”, la “zooantropologia“, les “etnografies multiespecífiques”, i unes altres. En l’actualitat existeix un creixent interès en l’Antropologia en l’estudi de les relacions entre els humans i els animals nohumans,
que es reflecteix en un augment exponencial del nombre de llibres i articles que reflexionen sobre els estatus i els rols dels animals, sobre les concepcions humanes de la animalitat i les seves dinàmiques espacials i temporals, etc.
En aquesta sessió, antropòlogues americanistes i africanistes reflexionaran sobre la forma en què els animals són part de les vides humanes; sobre la forma en què els humans són part de les vides animals; sobre la manera en què humans i animals no-humans es relacionen en diferents entorns de creixent fragilitat, amb unes dinàmiques socials i polítiques a tenir en compte; i sobre la forma en què les
etnografies centrades en les relacions entre els humans i els animals no-humans adonen del pluralisme ontològic i contribueixen a desestabilitzar les ontologies naturalistes que dominen el pensament anomenat “Euroamericà” o “Occidental”.

El passat 14 de febrer el grup AHCISP va presentar el llibre “Humanidad. Categoría o condición. Un viaje antropológico” a la llibreria Altaïr de Barcelona davant un nombròs públic. A l’acte van intervenir els editors del llibre: Montserrat Ventura (UAB), Josep Lluís Mateo (UAB) i Montserrat Clua (UAB), acompanyats d’Alice Van den Bogaert (UAB), Araceli Gonzalez (IMF, CSIC) i Verena Stolcke (Catedràtica Emèrita UAB).
Aquesta publicació constitueix un dels principals resultats dels projectes: “Antropologia comparada de les nocions de ser humà” (SGR, Generalitat de Catalunya, reconegut pel període 2014-2016, SGR 891) i “Estudio antropológico comparativo de las nociones de ser humano”, projecte finançat pel Programa Estatal de Fomento de la Investigación Científica y Técnica de Excelencia. Subprograma de Generación del Conocimiento (HAR2013-40445-P) 2013-2016.
El llibre, publicat per l’editorial Bellaterra a finals del 2018, reflexiona sobre la diversitat de percepcions al voltant de la noció d’humanitat en el temps i l’espai. A partir de treballs etnogràfics provinents d’arreu del món, els diferents capítols ens porten a conèixer les categories que societats humanes de l’Amèrica indígena, el món islàmic, la India i l’Europa colonial, entre d’altres, utilizen per marcar fronteres entre humans i no humans.

El divendres 5 d’octubre el grup AHCISP ha organitzat una reunió de treball del projecte FROCGLOB (Fronteras culturales en un mundo global: Antropología comparada de los límites culturales y sus consecuencias sociopolítica) de la convocatoria 2017 (ref. HAR2017-86776-P) de projectes I+D del Programa Estatal de Foment de la Investigació Científica i Tècnica d’Excel·lència, coordinat per Montserrat Clua i Montserrat Ventura. El projecte dedicat a estudiar críticament la construcció i pervivència de les àrees culturals, i les seves conseqüències socio-polítiques té una durada de 3 anys i analitza casos a Europa (àrea mediterrània, balcànica, Europa central), Àfrica (Magreb i Africa oriental), Asia (Pròxim Orient i Himalaia) i Amèrica (Àrea amazònica, andina, intermedia, patagònica, aché-guaraní i maya).

Del 15 al 20 de juliol del 2018 es va celebrar la 56ª edició del Congrés Internacional d’Americanistes a Salamanca. Dues investigadores de l’AHCISP van participar-hi: Montserrat Ventura (UAB) va fer-ho presentant la ponència titulada “Don y predación en el chamanismo tsachila”, mentres que Mònica Martínez Mauri (UB) va impartir la que portava per títol “Reciprocidad, personas y objetos subjetivizados en el mundo guna (Panamá)”. El simposi, coordinat per Ernst Halbmayer de l’Universitat Philipps de Marburg i la mateixa M. Martínez, va comptar amb nou ponències dedicades a entendre les relacions de intercanvi, reciprocitat i do a les societats indígenes contemporanies de l’àrea Istmo-colombiana. La participació de les dues investigadores de l’AHCISP va produir-se en el marc del projecte “Fronteras Culturales en un Mundo Global (FROCGLOB)” (finançat pel MEC, HAR2017-86776-P) dedicat a l’estudi crític i comparatiu de la categoria de frontera i àrea cultural.

Museu Etnològic i de Cultures del Món-Montcada; C/ Montcada, 12 (Barcelona)
21-22 de juny
19h-21h30

Dijous 21 de juny: “Objectes i subjectes” (19h-21h30)

19h: Benvinguda, aperitiu amazònic i presentació

19h20: Fra. Valentí Serra (Museu Andino-Amazònic i Missional dels Caputxins de Sarrià): Les missions i el Museu Andino-Amazònic i Missional

19h40: Jean-Pierre Goulard (MOAM-EHESS, Paris): Las màscares Tikuna. Una aproximació en context ritual

20h20: Montserrat Ventura (AHCISP-UAB): De la materialitat del mite a l’objecte científic en dos exemples Tsachila

20h40: projeccions: Dans ma maison, tu es entré, Indiens Tikuna d’Amazonie (CNRS audiovisuel, Villejuif 2011, 12 min) & ¿Acaso comemos plata? (Sacha Videastas. Perú 2006, 27 min).

Divendres 22: Representacions i col·lectius (19h-21h45)

19h: Mónica Martínez (CINAF-UB): Sobre la materialitat de l’ésser: figures de fusta, arbres i persones humanes entre els Gunas de Panamà.

19h20: Miquel Figueras (ICA, LAS-EHESS Paris): Cartografia participativa i valor estètic entre els Eñepa-Panare de Veneçuela.

19h40: Olga Cebada (Alternativa; CLACPI): Comunicació indígena. Subjectes per la defensa de Drets.

20h: David Hernández (CLACPI): Cine indígena i apoderament.

20h20: projecció: La tentación del Nixhix (CAIB, CEFREC, Bolívia 2015, 80 min)


A càrrec de
Alfonso Aguavil
(investigador Tsachila i responsable del grup de recerca local PIKITSA)
Connie Dickinson
(Dra. Lingüística, Professora de la Universitat IKIAM, Equador)
Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
Organitza: La Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural, L’Institut d’Estudis Catalans i el Grup de recerca Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques del Departament d’Antropologia Social I Cultural.
Link: https://www.youtube.com/watch?v=Lxsc2SRLNRk&feature=youtu.be

Resum:
Una de les preguntes més importants que ha de respondre la disciplina de la documentació lingüística i cultural és Per què? i Qui se’n beneficia? En Aquesta presentació, la Dra. Connie Dickinson i n’Alfonso Aguavil, director del grup Tsachi de recerca PIKITSA, analitzen els interessos i les preocupacions de diverses comunitats (acadèmiques, indígenes i governamentals) en aquest esforç i conclouen amb l’anàlisi de dos sistemes gramaticals del Tsafiki -els ideòfons i l’evidencialitat- en els quals els materials documentals han demostrat ser essencials.

A càrrec de
Alfonso Aguavil
(investigador Tsachila i responsable del grup de recerca local PIKITSA)
Connie Dickinson
(Dra. Lingüística, Professora de la Universitat IKIAM, Equador)
Sala de Graus de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
Organitza: Grup de recerca Antropologia i Història de la Construcció de les Identitats Socials i Polítiques
I el Departament d’Antropologia Social I Cultural
Amb el suport de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
La Càtedra Unesco de Diversitat Lingüística i Cultural i L’Institut d’Estudis Catalans

Resum:
La documentación colaborativa no requiere un grupo, sino unos cuantos: académicos de una variedad de disciplinas, hablantes nativos capacitados, gobierno y agencias de financiamiento, y tiene implicaciones académicas, políticas y sociales a nivel local, nacional e internacional. El Proyecto de Documentación de Tsafiki, de 35 años de vigencia, proporciona un buen estudio de caso acerca del qué, el cómo y el porqué de este tipo de esfuerzos.

“Creuant fronteres. Parelles Palestino-Jueves al barri del Carmel (Haifa-Israel)”

Doctoranda: Vanessa Gaibar Constansó
Director/a: Josep Lluis Mateo Dieste
Dia i hora: 15/09/2017 a les 11:00h
Lloc de lectura: B9/130 (Sala de Deganat de Lletres).
Facultat: Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB
programa de Doctorat Antropologia Social i Cultural