Tornar: Efectes secundaris

Gairebé 4 anys després de la última entrada, avui he revisitat el blog.

He rellegit les entrades i he trobat una referència a Finlàndia :) A Quant ens estafen? parlava de la velocitat  promig d’amplada de banda d’alguns països.

Això és el que tinc ara mateix:

Test velocitat Tampere: Download 92.85MB, Upload 73.40Mb, Ping 57ms

Efecte secundari: quan torni em semblarà que tot està en slow motion.

La llum de la pluja

pluja

Avui, un dia pluja, és quan una se dóna compte de la llum que pot arribar a donar la pluja.
No és que aquí sigui fosforescent, però sí que ajuda a veure coses que no es veurien tan clar si no estigués plovent.

Et dones compte del nyap que varen fer al posar les rajoles al sortir de la feina i també al teu propi carrer i en conseqüència no puguis caminar sense que t’arribi l’aigua per sobre el gruix de la sabates i com a conseqüència t’adones que els pantalons et van massa llargs i vas gotejant a cada passa tota l’aigua que aquests han absorbit i aquí és quan penses que bé que aniria un dia com avui poder agafar el cotxe i t’hauries estalviat arribar a casa xopa i mig despullar-te davant la porta d’entrada  vigilant no apareixi cap veí i et trobis en una situació indesitjable i incòmode. I no és que pugin gaire per l’escala però tots coneixem allò que diuen de Murphy..

Crec que demà m’escurçaré els pantalons i, si no plou, m’arribaré fins la cívica :)

 

 

On van a parar les lletres

llibresM’agrada llegir, m’encanten els llibres.

No obstant, m’entristeix pensar que tot aquell cúmul de lletres que tant esforç (o no) han costat al seu creador, acabin abandonades en un prestatge.

El cert és que m’agrada tenir-los allà i veure’ls ben posats un al costat de l’altre, ordenats per format i tamany. Però alhora sento que no hi fan res. Estan abandonats, ningú se’ls llegeix durant un bon temps, i algun d’ells potser mai més tornarà a ser obert. I és que any rere any vaig omplint el prestatge. A un ritme d’un mínim de 5 a l’any. Alguns tenen la sort que me’ls demanen després de que jo mateixa en faci publicitat, i d’altres m’ofereixo deixar-los quan algú sento que es planteja llegir-lo. D’altres, però, seguiran en aquell racó, condemnats, i d’altres em nego a que surtin d’allà.
Però ara ja no m’hi caben en aquell prestatge, de fet els començo a apilar un sobre d’altres i uns davant d’altres. Això ja no m’agrada. I el que em pregunto és si val realment la pena tot l’esforç per a seguir conservant-los, els diners que han valgut totes aquelles lletres, i quin seria el millor destí.

No comprar-los i anar sempre a la biblioteca? No m’atrau la idea d’haver de buscar i esperar i després no poder-lo llegir al ritme que em vingui de gust i estar regida per una data límit.
Revendre’ls? No crec que sigui capaç de fer quelcom. Arribo a tenir un lligam amb els llibres, i vendre’ls seria com vendre un regal fet per algú que t’aprecia.

On van a parar les lletresEl que sí que no faré serà deixar-lo a l’atzar de que, tal i com vaig poder veure la setmana passada, amb sort el que neteja les estacions de Tenfe el trobi dins la paperera i decideixi quedar-se’l en comptes d’afegir-lo a la resta d’escombraries. I en aquest últim cas, això sí que hagués estat un destí fatal.

I parlant de llibres, tot això m’ha fet recordar La sombra del vent de Carlos Ruiz Zafón, on un dels protagonistes és un llibre, un dels molts llibres abandonats que hi ha. I és que igual que tots nosaltres, els llibres tenen un passat.

N’estem fins als collons, volem atribucions!

N’estem fins als collons, volem atribucions!” Aquest és un dels crits que s’ha pogut sentir avui a la manifestació. I és que hi ha 10 tipus d’Enginyers, els regulats i..nosaltres.

Notícies de la manifestacio:

manifestacio19novembre08

+ info:

movemfitxa_manifestacio19N08

counter

Poll: Ultrasò, fins a quina freqüència sents?

Fa temps, van sorgir la idea de que els empresaris posessin als seus establiments un dispositiu que emet soroll en una certa freqüència que suposadament només poden escoltar els menors de 20 anys.

Amb això es volia aconseguir que els menors de 20, que representa són els únics que poden sentir un soroll en una freqüència major a 18KHz, no s’apropessin a aquell establiment o zona ja que el soroll els hi era molest, i així evitar possibles… gamberrades ¿?

Doncs bé, aquest cop l’enquesta és:

Fins a quina freqüència podeu sentir?

Aneu a http://www.ultrasonic-ringtones.com i poseu a prova el vostre sentit de l’oïda!

I ja de pas, si no voleu especificar l’edat, podríem classificar-nos segons rangs:

1.
3.
5.
0 a 20 anys
31 a 40 anys
51 a 60 anys
  2.
4.
6.
21 a 30 anys
41 a 50 anys
+60

Quant ens estafen?

test_velocitat_UAB171008

La imatge diu bastant, no?

Com cada any, realitzo l’enquesta que fa la AIMC (Associació per a la Investigació dels Mitjans de Comunicació) i malauradament les meves respostes no canvien quan em pregunten “Quins són els problemes més greus que troba en fer servir Internet?” o “Com considera la velocitat actual d’Internet?“.

Sí que hem arribat a tenir més o menys (o menys que més) aquest 20Mb, però la velocitat de pujada segueix essent pèssima. Ni una quarta part del que es veu a la imatge és el que disposem els usuaris al nostre domicili particular (en tenim molt menys d’una dotzena part!). I no ens oblidem de la qualitat i el preu..

La següent gràfica indica la velocitat mitja de l’amplada de banda d’uns quants països realitzada per The Information Technology and Innovation Foundation (informe complet) l’any 2007:

promig_velocitat_mundial

I have no words..

Equus

Després del que vàrem parlar i desmitificar aquí sobre en Daniel Radcliffe a l’obra Equus de Petter Shaffer, avui us vui ensenyar una altre imatge (no, no es tracta d’una altre imatge d’ell nuu).

El passat cap de setmana vaig anar a passejar per París i vaig trobar aquesta joia que no vaig poder evitar fotografiar :)

De moment estan a Broadway i les entrades van des dels 61 fins els 116 dòlars.
Més info a www.equustheplay.com

Creieu que seria possible que també vinguessin a fer-la aquí?

Equus_a_paris

Com destrossar una sèrie

Com destrossar una sèrie de televisió amb moltes temporades a l’esquena?

Pas 1: El protagonista i el seu arxienemic “moren” a l’últim episodi.
Pas 2: En el retorn de la següent temporada fer que apareixi un personatge, a l’últim minut, que tocant a l’estimat protagonista revisqui sense cap tipus de problema (i sense cap tipus de raonament ni sentit).
Pas 3: Fi de l’episodi.

Per sort, hi ha d’altres que tornen amb molta força i oferint el màxim als seus seguidors.
Ja heu vist l’episodi 1 i 2 de Heroes? La presentació que varen fer és fantàstica!

Heroes3
  Per sort, la imatge és petita :P

Poll: Salutació vulcaniana o enrotllar la llengua?

Vaig realitzar una petita enquesta entre uns amics i familiars i vaig arribar a la conclusió que o bé sabien fer la salutació vulcaniana o bé enrotllar la llengua.

spok salutacio vulcaniana vs nen enrrotllant llengua

Més tard vaig trobar un company que em va demostrar que sabia fer les dues coses! Em va trencar els esquemes, però segueixo estant inquietada.

Perquè sabem enrotllar la llengua i d’altres no? Té alguna base biològica i s’ha perdut a causa de (ejem) l’evolució humana? Es pot arribar a practicar i aconseguir fer-ho?
Jo sóc de les que enrotlla la llengua i m’he proposat aprendre a fer la salutació vulcaniana, i una mica desastrosa he aconseguit fer-la.

Així doncs, es pot practicar igualment la salutació vulcaniana com l’enrotllament de llengua?
Què en penseu?

Va, fem una enquesta?

Vosaltres què sabeu fer: una de les dues o ambdues?

Resultats:
Read the rest of this entry »

Renta’t les mans, varken!

Serà que amb l’edat, un es torna més tiquis-miquis? S’arribarà a un punt màxim en que es deixa de ser escrupolós?

Divendres la peixatera després de servir-nos la sípia, el rap i el bacallà esqueixat, amb els mateixos guanys ens va tornar el canvi (bitllets i monedes) i es va posar a servir la següent clienta. OMG! Què costa treure’s 1 sol guant un moment?

Fa uns dies un company em va remarcar que últimament estava molt de “neteja” i així va se com vaig escopir-li el que em voltava pel cap últimament.
(No, no és que estigui tot el dia netejant, ni que sigui un exemple a seguir ni tinc obsessió per l’ordre, i l’existència d’una mota de pols no em causa mal de caps. Però sobre neteja de mans, això sí que cada dia m’obsessiona més..)

Al gra: renteu-vos les mans, per favor! (i ara potser hauria d’afegir un marranes?).

Fes-ho per tu, fes-ho pels teus fills, fes-ho per tots.

(Possible nou spot de l’estil “Ante el maltratador, tolerancia cero” però enfocat a la higiene?).

I és que he estat pensant en posar cartells a la porta del wc de l’oficina. Un a la part exterior que digués “aquest pany està brut“. I un altre a la part interior amb “aquest també està brut perquè no t’has rentat les mans!“.

No sé com ho porten els nois, però mirant a les femelles de l’oficina i de la facultat observo que poden ser ben mones, fines, endreçades,… Però la gran majoria no es renten les mans ni abans ni després de passar pel lavabo.

Ja no només es tracta de que jo me les rentu i després haig de tocar el pany embrutat per les que no es renten, sinó que es tracta de tenir un mínim d’higiene.
No es tracta, però, d’arribar als extrems del personatge interpretat per Leonardo DiCaprio a The aviator.

Ens passem el dia tocant el teclat (gran niu de vés-a-saber-què), el ratolí, papers, etc.. i, seguidament, com si re, anem al lavabo.
Després ens preguntem perquè de tant en tant ens fa mal l’estómac o tenim ferides/infeccions a la boca..mans_brutes

Per a més informació, consells i enllaços, seguir llegint:

Read the rest of this entry »