“Deep America” i Vella Europa. Ciutats i comerços (II).

  

 

 

*

 1.-El vigent Decret-llei 1/2009, d’ordenació dels equipaments comercials, ha estat modificat, en primer lloc, en els següents aspectes:

 

———a)Desaparició de la definició àmplia d’”establiment comercial singular”, cosa que sembla reduir-los exclusivament a les categories que ja apareixen a l’article. És a dir:

 

-Establiments de venda a l’engròs.

-Establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per ala construcció i articles de sanejament i de pirotècnia.

-Centres de jardineria i vivers.

 

Seria discutible per què aquests i no altres són singulars. El concepte es podia allargassar una mica al Decret-Llei 1/2009, però ara s’adopta un to més restrictiu, de numerus clausus.  Curiosament, per tant, era una mica més favorable a l’apertura del mercat un Decret-Llei promulgat per un  Govern d’inspiració esquerrana que la propugnada per un Govern liberal-conservador.

 

 

——–b) Nova definició de la noció d’”àrea residencial” inclosa a la trama urbana consolidada. Es tracta d’una redacció que es mou en el marc precedent d’aquestes trames i d’acord amb l’ideal de la ciutat compacta:

 

“a) S’entén per àrees residencials el conjunt format per les zones d’aprofitament
privat incloses en polígons d’actuació urbanística en sol urbà o en sectors en sol
urbà o urbanitzable amb planejament urbanístic derivat aprovat i vigent, amb ús
residencial dominant, i els sistemes que les vertebren, sempre que configurin una
ordenació unitària que doni continuïtat al conjunt del teixit urbà residencial.”

 

 

 

     2.-La transformació de l’art. 9.3 generarà polèmica. Es tracta d’un precepte que permetia implantar mitjans i grans establiments comercials de forma excepcional fora de la trama urbana consolidada. Hi havia un seguit de possibilitats que ara queden retallades. En concret, aquesta és l’actual regulació:

 

 

“3. Els mitjans establiments comercials i els grans establiments comercials
només es poden implantar a la trama urbana consolidada dels municipis de més de
5.000 habitants o assimilables a aquests o que siguin capital de comarca. S’entén per
municipi assimilable a un de més de 5.000 habitants el que disposa d’una població

equivalent a temps complet anual (ETCA) superior a aquesta quantitat, segons les
darreres dades oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).
Excepcionalment, els mitjans establiments comercials i els grans establiments
comercials es poden implantar també fora de la trama urbana consolidada si la
implantació es produeix dins de les zones d’accés restringit de les estacions de
línies transfrontereres i transregionals del sistema ferroviari que acullen el tren
d’alta velocitat o línies de llarg recorregut, dels ports classificats d’interès general
i dels aeroports amb categoria d’aeroports comercials segons el Pla d’aeroports,
aeròdroms i heliports de Catalunya 2009-2015.”[DESAPAREIXEN LA RESTA DE SUPÒSITS EXCEPCIONALS]

 

 

El mateix passa amb el nou art. 9.4, que també suprimeix les vies excepcionals d’implantació de grans establiments comercials territorials fora de les trames urbanes consolidades:

“4. Els grans establiments comercials territorials es poden implantar únicament
a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o els assimilables
a aquests o que siguin capital de comarca. S’entén per municipi assimilable
a un de més de 50.000 habitants el que disposa d’una població equivalent a temps
complet anual (ETCA) superior a aquesta quantitat, segons les darreres dades
oficials de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).”

 

 

3.-En resum, desapareixen algunes possibilitats discrecionals de l’Administració de cara a ampliar les nocions d’”establiment comercial singular” i de situar instal·lacions excepcionals fora de la trama urbana consolidada.

 

Això reduirà les hipotètiques irregularitats i arbitrarietats administratives (el joc està ara més clar). No obstant, no veig cap relació entre aquestes portes que es tanquen i la promoció econòmica que la Llei busca. Continuarem demà.

 

 

*Font de la fotografia: web oficial de Walmart.

 

Publicat dins de Dret Mercantil, Dret Urbanístic i Edificació, Liberalització de serveis | Deixa un comentari

“Deep America” i Vella Europa. Ciutats i comerços (I).

Fotografia:Alex S.Maclean. “Water connection”. *

 

 

1.-M’han sorprès les darreres declaracions del principal candidat republicà a la Casa Blanca,  Mitt Romney. Dic principal perquè sembla que va primer en el peculiar sistema de comicis nord-americà (no obstant, els interessats en els grans debats ideològics i jurídics, potser treuran més suc del llibertarià Ron Paul i el seu “retorn als valors constitucionals”).  Arran de la seva darrera victòria a New Hampshire, va proclamar que Obama “vol convertir els Estats Units en una societat subsidiada, a l’estil europeu”. I va afegir:

 

 

“Volem assegurar que encara formem part d’un lliure i pròsper país d’oportunitats. El president pren la seva inspiració de les capitals europees; nosaltres mirem les ciutats i els petits pobles dels Estats Units.”

 

 

   2.-Es tracta d’un vell tòpic, que ara es treu perquè l’opinió pública nord-americana mira amb cara d’estranyesa la “crisi de l’euro”. Ara bé, la comparació entre l’Amèrica dels petits pobles i de les seves singulars ciutats i l’”Europa de les capitals” ja fa temps que va començar a marcir-se. És cert que els dos punts de partida eren diferents, però la convergència és ara evident (tot i que lenta en alguns aspectes). “Ells” estan molt interessats en el que nosaltres fem i els europeus són cada dia més americans. El meu lloc de feina, per exemple, és al costat de l’autopista “B-30”. Segons alguns urbanistes, aquest tram és un exemple de morfologia urbana típicament nord-americana.

 

 

3.-És veritat, però, que és molt freqüent que, a Europa, la normativa operi com a fre o retardador de demandes socials favorables a l’american way of life.  A Espanya, el debat es juga principalment en dos camps:

 

-Llibertat d’horaris.

-Llibertat efectiva d’establiment.

 

Apuntarem demà algunes notes sobre aquest darrer punt a partir de la reforma del Decret-Llei català d’equipaments comercials efectuat per la recentíssima Llei 9/2011, de promoció de l’activitat econòmica.

Publicat dins de Dret comparat, Dret Urbanístic i Edificació | Deixa un comentari

Altre cop sobre modificació de normes i tècnica legislativa

*

1.-Els reis ens han deixat –com cada any-una munió de reformes. Alguns han tingut una dosi extra de carbó (per exemple, els deutors tributaris per l’IRPF). Aquest allau típic de final d’any (entre Santa Llúcia i Reis, més o menys) em fa imaginar la possibilitat d’establir un calendari de Grans Reformes que fos fix cada any (per exemple, els darrers quinze dies de desembre). Això deixaria l’ordenament estable la resta de l’any (almenys, a nivell de normes amb rang de llei estatals i autonòmiques). Quin plaer, dedicar onze mesos i mig a estudiar les modificacions promulgades amb la seguretat de que res no es mou!

 

 

2.-Bromes apart, he estat aquests dies passejant amb el mestre QUINTERO OLIVARES  i el seu incisiu La enseñanza del Derecho en la encrucijada. Derecho académico, docència universitaria y mundo professional.

 

El penalista ens proposa admetre la realitat del canvi de lleis (que també ha sofert força el Codi Penal als darrers vint anys):

 

“La “inestabilidad” de un sistema legal, por otra parte, es algo que no tiene nada que ver con la bondad o maldad de las leyes que se incorporan. La contínua modificación puede, por lo tanto, ser comprendida, sin perjuicio de que muchas veces no estemos conformes con lo que se añade o se suprime, ni menos aún con la imagen que se ofrece del recurso a la ley penal como purga de Benito que todo resolverá. Pero eso no afecta al hecho esencial: la modificación de las leyes, más o menos frecuente, hay que tomarla como consubstancial al derecho. En cambio, el estatismo del sistema legal ha de verse como una anormalidad.”

 

 

3.-Dit això, li agafo una idea elemental de tècnica legislativa. En concret –parlant del Codi Penal- suggereix reduir la seva extensió i distingir entre un Codi Penal “autèntic” o Llei General i normes penals especials, que patirien transformacions més accelerades a causa de la seva temàtica (medi ambient, delictes econòmiques, trànsit, etc.).

 

En certa manera, això s’intenta respectar a les principals lleis administratives (la vigent Llei estatal del Sòl podria ser un bon cas, encara que forçat per la reduïda extensió de la competència estatal). Ara bé, hem de reconèixer que cada dia ens allunyem més, per exemple, de la senzillesa i claredat que tenia la Llei de Procediment Administratiu de 1958. Un text amb aquesta factura seria suficient per a regular el procediment administratiu. La degradació també és perceptible si compareu la Llei General Tributària de 1963 i la baluerna en què s’està convertint l’actual LGT.

 

*Font: Klara’s Street

 

Publicat dins de Dret Administratiu: concepte, Fonts del Dret | 2 comentaris

Les lleis catalanes de promoció de l’activitat econòmica, de simplificació i millorament de la regulació normativa i de reestructuració del sector públic.

 

1.-El DOGC acomiada l’any el 30 de desembre amb tres lleis que modifiquen desenes de lleis precedents. En concret:

-LLEI 9/2011, del 29 de desembre, de promoció de l’activitat econòmica.

Descàrrega del document en format HTMLdescàrrega del document en format PDF

           -LLEI 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.

Descàrrega del document en format HTMLdescàrrega del document en format PDF

             -LLEI 11/2011, del 29 de desembre, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa.

Descàrrega del document en format HTMLdescàrrega del document en format PDF

 

2.-Haurem d’analitzar amb calma aquests dies les variacions introduïdes. D’entrada, però, s’observa una millor sistemàtica que a les lleis anteriors estatals i autonòmiques sobre el mateix objectiu.

 

Així, per exemple, la Llei de promoció de l’activitat econòmica distingeix entre l’àmbit agrari, l’àmbit econòmic, l’àmbit sanitari, l’àmbit del territori,…

 

 

3.-Altres vegades hem examinat aquí els problemes que deriven d’aquesta mena de lleis. Lamentablement, ja són una realitat (tan desagradable i inevitable com la llei de la gravetat: formen part de l’essència de l’Estat com a fórmula de dominació).

 

Entre els inconvenients que genera aquest mètode normatiu, cal assenyalar el conegut objectiu d’amagar el debat públic sobre canvis que, aparentment, són “detallats”, però que el legislador ja sap que tindran “efectes secundaris” devastadors.

 

Un exemple: la desaparició de la definició legal d’establiment comercial singular. En aquest cas, curiosament, redueix la “densitat de la regulació”. Una cosa rara, realment. A la pràctica, augmenta la discrecionalitat administrativa, que ja no ha de lligar-se a les pautes legals, sinó que podrà abusar de la vaguetat de la noció d’ “establiment comercial singular”.

 

Us deixo els dos textos legals:

 

 

TEXT DE LA LLEI 9/2011, DE PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA

 

 

Article 112

Modificació de l’article 6 del Decret llei 1/2009

Es modifica la lletra b de l’apartat 1 de l’article 6 del Decret llei 1/2009, que resta

redactada de la manera següent:

“b) Per raó de la singularitat de l’establiment

”Establiments comercials singulars (ECS): els establiments de venda a l’engròs,

els establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions

i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles

de sanejament, de pirotècnia, i els centres de jardineria i els vivers.

”Els establiments comercials singulars es classifiquen en petits establiments

comercials (PEC), mitjans establiments comercials (MEC), grans establiments

comercials (GEC) i grans establiments comercials territorials (GECT), d’acord

amb els trams de superfície que estableix la lletra a.”

 

TEXT DEL DECRET LLEI 1/2009, D’ORDENACIÓ DELS EQUIPAMENTS COMERCIALS.

 

“b) Per raó de singularitat de l’establiment

Establiments comercials singulars (ECS): establiments comercials que presenten una sèrie de particularitats, entre d’altres, en l’exercici de l’activitat, per la clientela a què es dirigeixen, per la freqüència de compra dels seus productes, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es du a terme, per la necessitat de més superfície pel que fa als articles exposats i el seu volum.[DESAPAREIX LA DEFINICIÓ LEGAL!]

Són establiments comercials singulars els establiments de venda a l’engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament, i els centres de jardineria i vivers.

Els establiments comercials singulars, també es classifiquen en petits establiments comercials, mitjans establiments comercials, grans establiments comercials i grans establiments comercials territorials, d’acord amb els trams de superfície establerts en el punt 1 d’aquest article 6.

Establiments comercials no singulars (ECNS): la resta d’establiments comercials.

 

 

“b) Per raó de la singularitat de l’establiment

”Establiments comercials singulars (ECS): els establiments de venda a l’engròs,

els establiments dedicats essencialment a la venda d’automoció i carburants, d’embarcacions

i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles

de sanejament, de pirotècnia, i els centres de jardineria i els vivers.

”Els establiments comercials singulars es classifiquen en petits establiments

comercials (PEC), mitjans establiments comercials (MEC), grans establiments

comercials (GEC) i grans establiments comercials territorials (GECT), d’acord

amb els trams de superfície que estableix la lletra a.”

 

Publicat dins de Dret Administratiu: concepte, Fonts del Dret | Deixa un comentari

Europa, en començar l’any

 

1.-“Per a les tropes que havien participat, la situació es resumia en una amarga decepció després de totes les promeses. Un oficial d’infanteria de la Setena Divisió Cuirassada estava dormint al ras amb el seu batalló, a prop de Démouville, a “un camp sembrat amb alemanys morts”. “Innumerables mosques pul·lulaven sobre els cadàvers. Els cucs bullien a les incisions de les ferides obertes. Era repugnant, però no podia treure els ulls d’un noi que no devia tenir més de setze anys; només una mica de pelussa a la seva barbeta. Els seus  ulls morts semblaven clavar la mirada a l’infinit, les seves dents sobresortien en l’agonia de la mort. Ell no hauria dubtat en matar-me, però he de reconèixer que ara em sentia trist. ” *

 

2.-De vegades critiquem –i hem de fer-ho- les contradiccions del procés d’integració europea. Ens queixem de l’excessiva preponderància de la faceta econòmica (unificació dels mercats, rigidesa dels pressupostos públics,…). Altres cops ens pesa el reglamentisme del DOCE, la imposició teutona o  l’estancament productiu, tan llunyà d’altres terres més lliures i dinàmiques.

 

Oblidem, però, que és molt probable que la immensa majoria de la humanitat estaria encantada de viure al vell continent.

 

 

3.-I, a més, ens falta perspectiva històrica. Fa menys de setanta anys,  els europeus es dessagnaven entre ells en una guerra terrible. I fa menys de vint-i-cinc, un mur de terror separava poblacions que avui intenten caminar plegades.

 

*BEEVOR, A.: D-Day. The battle for Normandy, Penguin Books, London, 2009, p.349. Podeu llegir el text original aquí.

 

El testimoni de l’oficial està extret de N.F.Burrell, 1/7th Queens, Second World War Experience Centre archive, Horsforth, Leeds, LEEWW, 2004-2680.

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El Decret-Llei 20/2011, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per a la correcció del dèficit públic (i II). Tributació i altres mesures.

 1.-A més d’una nova regulació del pagament fraccionat de l’Impost de Societats (art. 7), es produeix un important augment del tipus aplicable a l’Impost sobre Béns Immobles (excepte que els municipis ja hagin tingut unes ponència de valors aprovades entre els anys 2005 i 2007 i, per tant, ja força actualitzades).

 

D’altra banda, s’articula la taxa per reserva del domini públic radioelèctric, que afecta tots els operadors que utilitzen aquest espai (emissores de ràdio, serveis de telefonia, sistemes d’orientació i navegació, etc.).

 

 

  2.-A més, hi ha algunes previsions de detall sobre facilitació del pagament a compte del Fons de Suficiència Global a les Comunitats Autònomes i una actualització a l’alça de les cotitzacions socials, limitació de la garantia de l’Estat per a obres que li han cedit i que exhibeix, etc.

 

Se suprimeix la compensació equitativa per còpia privada, però “el Gobierno establecerá reglamentariamente el procedimiento de pago a los perceptores de la compensación equitativa por copia privada con cargo a los Presupuestos Generales del Estado” (D.Add. 10ª.2).

 

Es mantenen els programes de suport a les persones que hagin exhaurit la protecció per desocupació.

 

 

3.-Per últim, es reformen diversos articles de la Llei General Tributària, especialment pel que fa referència a l’assistència mútua internacional entre Estats (D.Final primera).

 

Ja posats, s’aprofita per a incrementar l’IRPF amb un augment de la quota íntegra estatal i es convida a passar l’any nou amb nosaltres a un vell amic de la família:  la deducció per inversió en habitatge habitual (se suposa que per ajudar una mica els bancs a deslliurar-se del seu creixent estoc).

 

Hi ha també bonificacions fiscals per manteniment o creació d’ocupació (tant a l’IRPF com a l’Impost de Societats).

 

També es regulen alguns aspectes de les Caixes d’Estalvis i dels avals estatals per a l’estabilització financera.

 

I, en fi, es prorroguen els criteris de valoració de la Llei 6/1998, sobre Règim del Sòl i Valoracions per al sòl urbanitzable inclòs a àmbits delimitats pel planejament. D’aquesta manera, la Llei esmentada, com el Cid, encara va obtenint victòries després de morta.

Publicat dins de Crisi econòmica, Dret Tributari, Dret Urbanístic i Edificació | Deixa un comentari

El Decret-Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera (I). Funció pública.

*

1.-No presentem avui cap novetat perquè, en poques hores, el Decret-llei 20/2011 ja corria per les redaccions dels diaris i era esbombat a tot arreu. Havia interès i inquietud per a conèixer les primeres passes del nou govern. L’objectiu principal del Decret-Llei consisteix en reduir el dèficit dels comptes públics, amb una manyaga especial per a l’augment d’ingressos tributaris.

 

 

2.-Sintentizarem aquí el contingut del Decret-Llei 20/2011, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera. En matèria de funció pública.

 

Congelació de les retribucions del personal al servei del sector públic. S’inclou una clàusula d’excepcions singularitzades.

 

-Paralització, durant l’exercici del 2012, de les aportacions a plans de pensions, d’ocupació o a contractes d’assegurances col·lectives fetes per entitats que integren el sector públic.

 

-Durant l’any 2012,  no s’autoritzen convocatòries de places vacants de nou ingrés i fins i tot és excepcional la contractació de personal laboral temporal i el nomenament de funcionaris interins. També es preveu que s’amortitzin les places on, al llarg de l’any, es produeixin jubilacions.

 

Ara bé, les exclusions són importants i, en concret, s’admet una taxa del 10% de reposició en el sector educatiu, del Sistema Nacional de Salut, Forces i Cossos de Seguretat, Forces Armades i Cossos responsables del control i lluita contra el frau fiscal i laboral.

 

Per últim, s’estableix un topall mínim de jornada ordinària de treball a la funció pública de 37 hores i mitja.

 

3.-S’incrementen en un 1% les pensions i altres prestacions públiques (amb algunes excepcions).

 

*Font: Klara’s Street. Una excepcional fotògrafa de la vida quotidiana, per cert.

*

 

Publicat dins de Funció pública | Deixa un comentari

Reflexions sobre l’Ordre de transparència i protecció del client de serveis bancaris (i II)

1.-L’Ordre procura afavorir la transparència i compensar l’asimetria informativa entre consumidors i entitats bancàries amb una sèrie de regles estrictes sobre informació precontractual i contractual. No s’oblida l’aspecte sancionador, ja que l’incompliment de les seves previsions es considera una vulneració específica de la normativa d’ordenació i disciplina bancària, sense perjudici de la legislació general sobre consumidors i usuaris.

 

 

2.-L’Ordre s’aplica als serveis bancaris prestats als clients que siguin persones físiques. No obstant, hi ha una àmplia exclusió dels serveis més complexos. Així, segons l’art. 2.2:

 

2. Quedan excluidos del ámbito de esta orden ministerial los servicios, operaciones y actividades comprendidos en el ámbito de la Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado de Valores, de la Ley 35/2003, de 4 de noviembre, de Instituciones de Inversión Colectiva, del texto refundido de la Ley de Ordenación y Supervisión de los Seguros Privados, aprobado por el Real Decreto Legislativo 6/2004, de 29 de octubre, del texto refundido de la Ley de Regulación de los Planes y Fondos de Pensiones, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/2002, de 29 de noviembre, y de la Ley 26/2006, de 17 de julio, de Mediación de Seguros y Reaseguros Privados.”

 

Igualment, l’art. 2.4  precisa que  “cuando el cliente actúe en el ámbito de su actividad profesional o empresarial, las partes podrán acordar que no se aplique total o parcialmente lo previsto en esta orden, con la excepción de lo establecido en el capítulo II del título III” (relatiu als crèdits i prèstecs hipotecaris).

 

3.-Els serveis bancaris regulats són els següents:

 

Dipòsits (tant a la vista com a termini, però amb garantía del principal).

Crèdits, prèstecs i serveis de pagament. La reglamentació més exhaustiva és la del crèdit i prèstec hipotecari, amb una abundosa información sobre tipus d’interès, taxa anual equivalent, hipoteca inversa, etc. També es tracten  els crèdits al consum i els serveis de pagament.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Reflexions sobre l’Ordre de transparència i protecció del client de serveis bancaris (I).

 

1.-Una de les normes més importants de la darrera fase de l’anterior Govern fou l’Ordre EHA/2399/2011, de 23 d’octubre, de transparència i protecció del client de serveis bancaris.

 

Malgrat el seu rang jeràrquic, es tracta d’un text importantíssim ja que, com indica l’Exposició de Motius, vol “concentrar en un único texto la normativa bàsica de transparencia de modo que, de manera sistemàtica e ilustrativa, la propia coficiación de la materia mejore por sí misma su calridad y accesibilidad para el ciudadano, superando la actual dipsersión normativa”.

 

 

2.-L’habilitació concreta de l’Ordre es desprèn principalment de l’art. 48.2 de la Llei 26/1988, de 29 de juliol, sobre Disciplina i Intervenció de les Entitats de Crèdit i del bagul de regals i previsions de la Llei d’Economia Sostenible.

 

 

3.-Però no és només una voluntat de depuració legal al que inspira la norma. La impulsen també certs corrents de Dret comparat i els dubtes i la demagògia nascuts del –això sí- terrible problema social dels “afectats per la hipoteca”.

 

La norma està mot ben ordenada i té objectius molt lloables. Però cal fer un parell d’advertiments:

 

Primer: és arriscadíssim des de fa anys sol·licitar un servei bancari important sense assessorament propi (un economista, un gestor o els meus amics advocats). Aquest és un procés similar al de la declaració de l’IRPF, que no és recomanable afrontar amb l’espasa de fusta dels propis coneixements.  Aquest suport i la potestat sancionadora de l’Administració o el plet civil per als casos més flagrants són les úniques sortides. En aquest sentit, sembla ridícula la previsió de l’art. 9 de l’Ordre:

 

      “Artículo 9. Explicaciones adecuadas.

Las entidades de crédito deberán facilitar a todo cliente explicaciones adecuadas y suficientes para comprender los términos esenciales de todo servicio bancario ofertado y adoptar una decisión informada, teniendo en cuenta sus necesidades y su situación financiera.

Estas explicaciones comprenderán la aclaración del contenido de la información y comunicaciones a las que se refiere esta orden, así como una indicación sobre las consecuencias que la celebración de un contrato de servicios bancarios pueda tener para el cliente.”

 

Segon:  la legislació notarial ha assignat tradicionalment als notaris una funció d’assessorament legal bàsic. Per tant, caldria que adoptessin un paper més actiu en relació a certs contractes.

Publicat dins de Dret bancari | Deixa un comentari

Supressió dels municipis inferiors a 5000 habitants

1.-Ha estat aprovat pel Govern de la Generalitat el projecte de Llei de reorganització de l’Administració Local de Catalunya. Tot i que ha de passar el tràmit parlamentari, no s’esperen grans variacions, ja que diversos grups de la Cambra han mostrat el seu suport al text. Només s’observa una certa oposició en alguns representants municipals, que han indicat una possible vulneració de la Carta Europea de l’Autonomia Local. També les organitzacions municipalistes estan vivint un intens debat al respecte.

 

L’objectiu principal del text és la reducció dràstica del nombre de municipis. En concret, en un període de tres anys desapareixeran tots els municipis inferiors a 5000 habitants (i es deixa la porta oberta a altres supressions, si es demostra la insuficiència financera de l’ens).

 

 

2.-En conseqüència, els serveis fins ara prestats pels ens suprimits seran assumits per les següents entitats:

 

-Per una agrupació municipal forçosa dels ens preexistents (o bé per un municipi més gran que absorbirà ex lege els que desapareixen).

 

-Per la comarca que, sorprenentment, agafa un paper rellevant en aquesta norma.

 

-Per la Diputació Provincial, especialment  si el Ple del municipi ho sol·licita per majoria absoluta (se suposa que ha pesat aquí la possible desconfiança respecte a la comarca assignada).

 

 

3.-La principal preocupació de la Llei és la rendibilitat econòmica. Des del punt de vista jurídic, és una Llei força llarga, ja que inclou, per exemple,  la reforma de la legislació de funció pública –de cara a flexibilitzar la reassignació d’efectius- i de la normativa de patrimoni dels ens locals, ja que es preveu una venda massiva de parcel·les i edificis sobrants. Igualment, s’instaura un Fons per al Transport Públic Local ja que, lògicament, alguns serveis perdran proximitat.

 

Podeu consultar el text sencer del projecte aquí.

Publicat dins de General | Deixa un comentari