NOTES DOCENTS: LES RECLAMACIONS ECONÒMICO-ADMINISTRATIVES

 

1.-La normativa tributària presenta diverses especialitats respecte al procediment administratiu general. Per exemple, en relació a la revisió d’ofici dels actes il·legals (arts. 218 i ss. LGT) o en relació a les fases d’iniciació, desenvolupament o acabament dels procediments tributaris (arts. 98 i ss. LGT). L’art. 97 de la LGT  avisa al seu apartat b) que les disposicions generals sobre els procediments administratius són supletòries.

 

No obstant, a nivell pràctic la principal peculiaritat està constituïda per un la regulació d’un sistema propi de recursos administratius.

 

 

2.-En primer lloc, cal dir que el recurs potestatiu de reposició manté una regulació pràcticament idèntica a la del procediment administratiu general (arts. 222 i ss. LGT). En síntesi, hem de dir que el termini d’interposició és d’un mes a partir del dia següent al de la notificació de l’acte recurrible i que es pot considerar desestimat si ha transcorregut un mes des de la seva interposició. És competent per a conèixer i resoldre el recurs de reposició l’òrgan que va dictar l’acte recorregut.

 

 

3.- El recurs de reposició té un caràcter previ a la reclamació econòmico-administrativa. Aquest tipus de recurs es`ta previst per a l’aplicació de tributs i la imposició de sancions realitzades per l’Administració General de l’Estat i les entitats de dret públic amb ella vinculades o dependents i per a l’aplicació dels tributs cedits per l’Estat a les Comunitats Autònomes o dels recàrrecs establerts per aquestes sobre tributs de l’Estat.

 

L’especificitat que ens interessa és que les reclamacions econòmico-administratives són resoltes per uns òrgans constituïts per funcionaris públics i denominats Tribunals econòmico-administratius (però no són tribunals inclosos en l’estructura del Poder Judicial). La peculiaritat aportada per l’ordenament sectorial tributari és la institució d’uns òrgans que, amb una neutralitat funcionarial consagrada legalment, es dediquen sols a resoldre recursos i estan diferenciats orgànicament dels òrgans actius (que prenen les resolucions impugnades).

 

El termini per a la interposició és d’un mes i el termini per a la resolució és d’un any. Els tribunals econòmico-administratius resolen en instància única o en primera instància. En aquest darrer cas, es preveu un recurs d’alçada ordinari davant del Tribunal Econòmico-Administratiu Central de les resolucions preses pels Tribunals Econòmic-Administratius Regionals, que són d’àmbit autonòmic.

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Procediment administratiu, Recursos administratius i reclamacions econòmico-administratives. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.