Estatut intervencionista i legislació agilitzadora

Els companys de l’Associació Catalana de municipis m’han convidat a fer demà un xerrada dins del cicle sobre les lleis òmnibus. Us passo un fragment -relatiu a la Llei 11/2011, que és la que se m’ha assignat- en el que plantejo la contrpaosició ideològica entre un Estatut d’autonomia intervencionista i pesat i els nous aires de la política legislativa, que vol la simplificació i l’agilitat, a més de reduir el paper del sector públic:

 

“19.-Però si fins ara tot era complex i primmirat, detallista  mesquí, en el Títol III –relatiu al Consell Català de l’Empresa i a l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana- tot és expansió i alegria.

 

Així, per una banda, hi apareix el Consell Català de l’Empresa –fill directe de l’art. 45 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya-, on s’encabiran les organitzacions sindicals i empresarials més representatives i també les institucions, corporacions de dret públic i també les associacions “l’activitat de les quals té relació directa amb la innovació, la internacionalització, l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial”. Un reglament establirà la composició i funcions d’aquest Consell.

 

Aquí cal apuntar que l’Estatut d’Autonomia –l’art. 45 és un magnífic exponent[1]– és una norma molt intervencionista, que casa poc amb la mentalitat més restrictiva i liberal de les darreres lleis ( i també, potser, de la Llei que comentem).

 

En el mateix títol III es fa néixer l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana, entitat de dret públic adscrita al departament d’indústria i que, al meu entendre, encaixa poc en una Llei d’agilització i aprimament administratiu. A més, se li vol donar un paper actiu, ja que pot constituir societats mercantils i participar en qualsevol altre ens, públic o privat, amb ànim de lucre o sense.”

 


[1] ARTICLE 45 DE L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA. ÀMBIT SOCIOECONÒMIC

  1. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a promoure el progrés econòmic i el progrés social de Catalunya i dels seus ciutadans, basats en els principis de la solidaritat, la cohesió, el desenvolupament sostenible i la igualtat d’oportunitats.
  2. Els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar.
  3. Els poders públics han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir els drets laborals i sindicals dels treballadors, han d’impulsar i han de promoure’n la participació en les empreses i les polítiques d’ocupació plena, de foment de l’estabilitat laboral, de formació de les persones treballadores, de prevenció de riscs laborals, de seguretat i d’higiene en el treball, de creació d’unes condicions dignes al lloc de treball, de nodiscriminació per raó de gènere i de garantia del descans necessari i de les vacances retribuïdes.
  4. La Generalitat ha de promoure la creació d’un espai català de relacions laborals establert en funció de la realitat productiva i empresarial específica de Catalunya i dels seus agents socials, en el qual han d’estar representades les organitzacions sindicals i empresarials i l’Administració de la Generalitat. En aquest marc, els poders públics han de fomentar una pràctica pròpia de diàleg social, de concertació, de negociació col·lectiva, de resolució extrajudicial de conflictes laborals i de participació en el desenvolupament i la millora de l’entramat productiu.
  5. La Generalitat ha d’afavorir el desenvolupament de l’activitat empresarial i l’esperit emprenedor tenint en compte la responsabilitat social de l’empresa, la lliure iniciativa i les condicions de competència, i ha de protegir especialment l’economia productiva, l’activitat dels emprenedors autònoms i la de les empreses petites i mitjanes. La Generalitat ha de fomentar l’acció de les cooperatives i les societats laborals i ha d’estimular les iniciatives de l’economia social.
  6. Les organitzacions sindicals i empresarials han de participar en la definició de les polítiques públiques que les afectin. La Generalitat ha de promoure la mediació i l’arbitratge per a la resolució de conflictes d’interessos entre els diversos agents socials.
  7. Les organitzacions professionals i les corporacions de dret públic representatives d’interessos econòmics i professionals i les entitats associatives del tercer sector han d’ésser consultades en la definició de les polítiques públiques que les afectin.
  8. La Generalitat, en consideració a les funcions social, cultural i de promoció econòmica que compleixen les caixes d’estalvis, ha de protegir l’autonomia institucional i ha de promoure la contribució social d’aquestes entitats a les estratègies econòmiques i socials dels diversos territoris de Catalunya.

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Crisi econòmica, Liberalització de serveis. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.