Gerencialisme i agilització administrativa en matèria d’aeroports.

1-La “tercera Llei òmnibus” (Llei 11/2011, de reestructuració del sector públic per a agilitar l’activitat administrativa) intenta fer més operativa l’entitat Aeroports de Catalunya  Es tracta d’un ens creat per la Llei 14/2009, del 22 de juliol, d’aeroports, heliports i altres infraestructures aeroportuàries. És una entitat de dret públic adscrita al departament competent en matèria aeroportuària.

 

Aeroports de Catalunya té per objecte “fomentar el desenvolupament del sector

aeronàutic en general i del transport aeri a Catalunya, administrar les infraestructures

aeroportuàries de titularitat de la Generalitat que li adscrigui el Govern i la

seva zona de servei i gestionar les infraestructures aeroportuàries que aquest li

encomani.   “ (art. 12.1 de la Llei 14/2009).

 

 

2.-No hi ha grans canvis, en realitat. Els òrgans de govern segueixen sent el president, el vicepresident i el Consell d’Administració. L’òrgan d’administració era abans el conseller delegat i ara és el director. Aquest és membre del Consell, però es diferencia dels membres denominats “consellers”. Es vol un director executiu, no un representant dels experts a l’àmbit aeronàutic, al món local o a la promoció econòmica. Aquests darrers representants –principalment, “experts”, diu la Llei- són els consellers. Són nomenats pel Govern, “atenent criteris professionals i de representativitat” (aquest és el matís que ara s’introdueix).

 

 

3.-El director, nomenat pel Govern, s’encarrega de la gestió ordinària de l’entitat i executa les directrius aprovades pel Consell d’Administració. És la peça clau de l’entitat, a més del president  (que també és nomenat pel Govern i que tindria un perfil més polític).

 

Per últim, se simplifica el Consell Social d’Aeroports de Catalunya, que era abans una barreja preceptiva de diversos departaments, d’ajuntaments amb instal·lacions aeroportuàries, de les Cambres…Ara, simple tria lliure entre representants de la Generalitat, de les entitats locals i de les entitats relacionades amb el sector.

 

Quant a Joan Amenós Álamo

Professor de Dret Administratiu
Aquesta entrada ha esta publicada en Ens institucionals, Organització administrativa, Serveis públics. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.